sábado, 4 de diciembre de 2021

Un diumenge voltant per la Torrassa del Moro.

Diumenge 28 de Novembre 2021:

Últim cap de setmana de Novembre, i tornem a caure de la convocatòria dels Bicigaló, que no paren amb les seves sortides. Aquest dissabte, en Quim M, Jordi S, Robert D, Oscar E, Pepe C, Josep i Ramon A tornen a matinar per gaudir d’una nova sortida de btt.

La foto d’en Jordi sembla situar-los a l’esplanada de Can Nogueres, per la resta, poca cosa més podem aclarir...haguéssim sortit, enlloc d’estar capficats en d’altres tasques!!!


La sortida de diumenge ja la tenim més clara. Tot comença amb un : “Demà qué?” d’en Miquel Àngel, que de seguida té la resposta d’en Salva M, que tot i no dir-ho clarament, sembla ser que serà la primera confirmació d’assistència.

En Joan B proposa una Torrassa, en Francesc M també confirma, en Pere B i en Quim M són baixa, de totes maneres sempre s’apunta algú més sense dir res...la cosa no pinta malament.

Doncs apa, matinem i cap a la Plaça Nova. Els més matiners encara tindrem temps a fer un cafetó, mentre va arribant la resta. Dit i fet, també s’apunten en Javier F, en Jordi S, i el que més il·lusió ens ha fet...la tornada d’en Jordi T al ramat!!!

Uns minuts de fer petar la xerrada i arrenquem amb la sortida. Comencem a rodar cap a l’Agility, i riera amunt en direcció al Bell Recó Passem per sota del viaducte de la C60, entrant al Xaragall de l’Espinal. Passem per sota del pont de la carretera de Parpers, i ja tenim la primera enfilada del dia amb un bon ritme pel Xaragall de Can Pins.

Un cop a dalt, anem a buscar l’entrada del corriol de l’alternativa de la Font de Javà, que ens remuntarà fins dalt de Can Ribot, on farem el corriol alternatiu que ens durà fins a les Planes.

D’aquí, continuem cap a Sant Carles per deixar-nos caure cap al restaurant, sense aturar-nos-hi, tot i la flaire a brasa que l’envolta. Deixarem la urbanització, tornant a fer corriols, passant pel de la Pistola, fins a sortir a la carretera que baixa de Sant Carles cap a Santa Agnès de Malanyanes. Només la travessarem, i ja tornem a corriolejar de camí a Ca l’Arumí, on hem de travessar la carretera per enfilar-nos cap a la Pedrera dels Dous.

Avui entrarem al corriol que hi ha tot just passada la pedrera. A partir d’aquí ja no deixem de pujar enllaçant corriols fins a ser dalt de la Torrassa, on aprofitarem per aturar-nos, mentre en Joan s’hi posa bé per mirar alguna cosa que no acaba de rutllar al canvi de la Cannondale d’en Salva M......

...acabant amb una foto de grup, gentilesa de la mestressa de la guingueta de la Torrassa.


Hi ha ganes de corriols, així que reprenem la sortida...tan ràpid que no donem temps a en Jordi T a guardar el mòbil i tornar-se a posar la motxilla, el que ens adonarem uns metres més endavant al sortir a la pista del Pla de la Bassa del Llop, fet que farà que reculem per reconduir-lo dins del ramat.

Aquest moment l’aprofitarà en Jordi S per deixar-nos. La mainada l’espera, i un bon pare com ell no els pot fallar.

La resta continuarem amb la sortida, uns metres de baixada per corriols fins a sortir a la pista a l’alçada del Pla dels Garrofers. Un centenar de metres més endavant, entrem altre cop dins de corriols seguint a en Joan B, amb algun tram que havíem fet a alguna edició de la Torrassa Xtrem i enllaçant amb algun tram nou que està molt poc trepitjat, i que malgrat ser curt farà salivar a més d’un.

Sortim a trams de corriols que ja hem fet d’altres vegades, i que ens baixarien cap a Llinars del Vallès, però avui no estem per a martingales, així que mirarem de fer corriols que ens vagin remuntant altre cop cap a la Torrassa. Acabarem sortint a tocar de Can Bordoi, fent altre cop corriols mes o menys planers que ens eviten la pista de camí altre cop al Pla dels Garrofers.

Aquí farem cas a en Francesc M que ens farà pujar per un tram d’arrels, on ja tenim clar abans d’entrar-hi que acabarem empentant les bicis. Sort que només són uns centenars de metres, on uns els afronten amb més o menys tècnica, mentre altres anem remugant com de costum.

Acabarem sortint a tocar del Pla de la Bassa del Llop, i aquí anem a buscar els corriols clàssics que farem de baixada fins a sortir al Penjat dels Garrofers, on enllacem amb els trams oberts enmig del que ha quedat del bocs desprès de les tasques de desforestació. Trams divertits i treballats de baixada que tot i no ser-hi en Piu, mirem de fer sense derrapar, o al menys sense que ningú se n’adoni, que tard o d’hora tot se sap.

A la sortida enllacem amb el tram final del Dragon Khan.  Aquí, un campi qui pugui, mirant de seguir al de davant. Ràpida i divertida baixada, amb un petit re-agrupament abans d’arribar a baix, sembla ser degut a  trobar algun caminaire, que els de darrera ja no hi hem estat a temps de veure’l.

Acabarem sortint a baix del Sot de Can Bosquets, amb un somriure d’orella a orella desprès de com hem gaudit baixant. El terreny avui estat perfecte, i el ritme de baixada també. De totes maneres farem una petita aturada per inflar la roda d’en Salva M que ha destalonat al tram final.

Travessarem la carretera, i seguirem cap a Dosrius vorejant el Torrents dels Rials.

A la sortida de Dosrius, ens enfilem per trobar l’entrada de l’alternativa a la riera, on hem d’aturar-nos altre cop per tornar a inflar la roda de la Cannondale.

Reprenem la sortida, resseguint tot el corriol , amb els metres finals pel Torrent de la Feliua, abans de sortir al Torrent de Manyans.

Estem complint més o menys el “timing” que li hem promès a en Jordi T, però avui no volen tornar per la riera. Entrarem al Torrent de Coll de Bocs, de pujada fins a l’alçada de la mina d’aigua, on hi trobem l’entrada del corriol que fa anys que no tenim present a les nostres sortides. Abans era tot un clàssic, però l’havíem deixat de fer desprès de la tempesta Gloria, i de que el propietari de la casa de sobre el Nutrisport barrés el pas posant-hi branques i arbres tallats.

Cap dins, i a veure que hi trobem. L’inici ja es veu força trepitjat, així que la cosa no pinta malament. Només un arbre caigut uns metres més endavant que haurem de saltar, i la resta de corriol en perfecte estat. Sens dubte serà una bona alternativa a la tornada de les nostres sortides. Per cert, a aquesta zona se l’anomena l’Esquei de Mosterós, però no té res a veure amb en Quim.

Un cop al Nutrisport darrera aturada per tornar a inflar la roda d’en Salva, abans de rodar per la pista, travessant la finca de Can Bagot, en direcció a les arrels.

A partir d’aquí tot corriols de baixada, fins a sortir al canyer de Can Comalada. Ja som a tocar de la riera, i només ens queda rodar fins  a la Plaça Nova on tancarem la sortida amb poc més de 32 quilòmetres i havent superat els 900 metres+.

No ens deixarem perdre el piscolabis de rigor, encara que la temperatura a la Plaça Nova és baixa, el que farà que alguns acompanyin les patates, olives i tapes de calamars amb un cafè amb llet ben calentó.

Dos cafès amb llet, un Aquarius i 2 Coca-Coles, una d’elles Zero... com ens hem de veure!!!

L’esperit dels Bttargentona es mantindrà dins dels corriols, però al bar deixa molt que desitjar!!!

Postdata: Magret, torna quan vulguis, que ja veus que el llop no és tan feréstec com el pinten, jajaja.



 



sábado, 27 de noviembre de 2021

Voltant ara cap aquí, ara cap allà!!!

20 de Novembre 2021:

Una nova setmana que dissabte no podem sortir, però tot i que amb moltes baixes, part dels Bicigaló es tornen a trobar a la Plaça Nova per gaudir d’una nova matinal de btt. Avui pel que sembla a en Pere C, Pepe C, Oscar E i Jordi, els ha tocat una visita a la Torrassa...

Diumenge sí que no faltarem a la convocatòria d’en Joan B. Matinem, i cap a la Plaça Nova. Un cafetó ens ajudarà a entrar en calor mentre esperem a la resta del grup. Avui som en Joan B, Francesc M, Salva M, Javier F, Toni P, Pere B, Marc, Jordi S i Salva B.

Engeguem la sortida pel carrer Gran cap a la Plaça de Vendre. Sortirem de la vila entrant al camí de les Caques, anant cap al Torrent del Collell. Aquí tindrem una petita encigalada, ara cap aquí, ara cap allà, trepitjant algun tram de bosc verge, fins a trobar els corriols clàssics que ens aniran enfilant cap al Rocar d’en Serra, de camí als dipòsits d’aigua.

A partir d’aquí anem enllaçant corriols i senders fins a sortir a la Font d’en Quico, on farem una petita aturada per comprovar alguna cosa a la forquilla que no va a l’hora. Un “cleck” que ens acompanyarà tota la sortida, i que per moments et va fent fora mentalment de la sortida.

Continuarem de pujada, i com ja és costum a les últimes sortides per la zona, tornarem a fer trams del corriol Xtrem, però de pujada.

Un  cop a dalt, anem a buscar l’entrada del corriol de Can Ferreters, i cap dins. Feia temps que no hi passàvem, i la veritat que està força malament. Un parell de punts força trencats que no veiem clar, i en els que posarem peu a terra. La resta casi bé tot amb un xaragall al bell mig del corriol, que mirem d’evitar el màxim possible fins a sortir baix de la urbanització, amb una forta olor a frens cremats.

Hem fet 5,5 quilòmetres, i ja tornem a ser a Argentona. Baixem cap a la Font Picant, on tornarem a fer corriols de pujada cap dalt de les Encantades, amb un tram de baixada que ens porta a la pista de Torre Ametller. Sense aturades seguirem fent corriols de baixada, per acabar amb una petita remuntada cap dalt de Santa Elena d’Agell, on tornarem a fer una aturada, ara per menjar alguna cosa, mentre li fem una segona ullada al problema de la forquilla.



Al reprendre la sortida, el més lògic hagués estat fer els corriols clàssics que ens tornarien a pujar cap a la pista de Torre Ametller, però avui volen tirar pel dret. A veure qui és el guapo que s’enfila per aquests trams d’arrels sense empentar la bici!!! Doncs això, uns centenars de metres fins al Turó d’en Punsola, on alguns miren de tirar de ronyons per pujar, mentre altres empentem la bici ara sí, ara també. Fins i tot ens creuem amb dos bikers que deixen anar: “si ja és complicat baixar aquests trams dalt de la bici!!!”.

A partir d’aquí continuem enfilant-nos fins a sortir a sobre de la Pedrera d’en Serra, on decidim no continuar pista amunt cap al Collet de Burriac, sinó que ens deixarem caure un centenar de metres per la pista, i tornem a fer corriols de pujada fins dalt altre cop de les Roques Encantades.

Ara tenim per davant baixada fins a sortir a Madà. 1’5 quilòmetres de trams ràpids i divertits, amb algun punt on no poder seguir el ritme del grup crea dubtes de quin tram seguir. Un cop a baix ens reagrupem. Tornem a ser a Argentona per tercer cop  i tot plegat portem 12 quilòmetres.

Haurem de continuar una mica més, i ara parlem d’anar a fer els trams de l’antic corriol de la Nevera que vam mig fer diumenge passat amb en Miquel Àngel com a guia. Doncs apa, rodem cap a la riera, i entrem al Torrent de Can Bellatriu. Una primera enfilada fins a sortir al Camí de les Aigües, que només travessem per seguir enllaçant corriols cap a la zona de la Vinya d’en Rouaix.

Continuem per corriols i senders, mentre ens anem enfilant fins a sortir al Pi Gros de la urbanització de Can Vilardell. Pugem per l’asfalt cap al Parc Forestal, que travessem de pujada fins a sortir a la pista d el Camí de la Serra. Just al davant tenim l’entrada del corriol que ens anirà pujant fins a sortir a la pista a tocar de la Plana del Pou de la Plata.

Ja som on volíem, uns metres de baixada per la pista, i cap dins del corriol. Trams de baixada que feia molt de temps que no hi passàvem. Eren tot un clàssic a les sortides de fa anys, quan miràvem de seguir a en Joan V, i que ja teníem mig oblidats. Altre cop el grup es trenca a la baixada, el que torna a crear alguns dubtes als creuaments. Però farem cas a la dita popular de que “tots els camins porten a Roma”, així que triem el que triem, ens tornarem a reagrupar un cop a baix del Camí de les Aigües.

Ara sí que ja mirarem de no perdre l’estela del de davant, i tots junts farem els últims metres fins a sortir altre cop al Torrent de Can Bellatriu, i d’aquí a la riera.

Tanquem la sortida a la Plaça Nova, amb 24,68 quilòmetres ratllant altre cop els 1000 metres+, havent voltat la majoria dels voltants d’Argentona.