Estem a mig Setembre i entre
setmana ens arriben males noticies...les "brigades" que treballen destruint els
corriols que ens envolten, sembla ser que ja són a la zona de l’anti29. No ens
ho podem creure, seran capaços de fer malbé un dels corriols més nombrats i que
ha fet gaudir a la majoria de bikers del Maresme?
Aquest dissabte ho comprovarem.
De moment quedem a la Plaça Nova en Pere C, Pepe C, Josep, Xavi B, Robert D,
Jordi S i Salva B.
Comencem dubtant cap a on iniciar
el recorregut d’avui. El que de seguida queda clar que s’ha de rodar una mica
per anar escalfant cames, així que no fem cas a en Jordi S, com casi sempre,
jajajaja....rodem riera amunt i fem tota la riera fins a Dosrius.
Seguim vorejant el Torrent dels
Rials i ens enfilem cap a la carretera per entrar al Sot de Can Bosquets on
comencem a fer el Dragon Khan de pujada. En principi es passa pels trams més
clàssics, però no podem deixar de fer algun petit corriol alternatiu que ens suposa
un grau més d’exigència que alguns paguem en forma de petita “pájara”, i que
provarem de posar al seu lloc amb una petita aturada del grup.
Reprenem la marxa i seguim
enfilant-nos cap dalt de la Torrassa del Moro...
... per de seguida anar a buscar
corriols de baixada que fem ràpidament fins a sortir a la pista del Camí del Coll a l’alçada de l’ermita.
Rodem per la pista cap a la
Pedrera dels Dous i ens deixem caure cap a la carretera, on dubtem si entrar al
corriol de Ca l’Arumí. Al final ho descartem per la presència de cartells
anunciant batuda del senglar, i veient la mena de caçadors que volten pels
nostres entorns, tampoc val la pena jugar-te la pell, així que trenquem a l’esquerra
i ens enfilem pel sender que ens puja cap a Sant Carles.
A l’arribar dalt de la
urbanització, aprofitem la presència d’altres bikers per a que ens facin una
foto de grup, que enviem a la família Llagostera que avui no ens ha pogut
acompanyar a la sortida per tenir obligacions familiars del tot ineludibles.
Pobre fotògraf, encara deu estar pensant: “Quina
colla de ximples, això ho explico i no s’ho creuen!!!”.
Continuem i fem corriols i
senders travessant el Bosc de Can Poc fins a sortir al Pla de l’Espinal...i d’aquí,
ens deixem caure cap al Coll de Parpers, per travessar la carretera i agafar el
corriol que ens puja altre cop cap a la pista tot just per sota de l’Àrea de
Pícnic de Nostra Senyora dels Àngels.
Rodem per la pista fins a l’entrada
de l’anti29. Ens hi fiquem de cap, a veure com ho trobem. Els primers trams
estan com sempre, però abans d’arribar a l’enllaç del corriol de les Carboneres
ja ens donem de nassos amb els primers trams de corriol a mig desfer...
...i a pocs metres ja és
impossible continuar....
...som grans i no hi ha coses més
importants per posar-se a plorar, però no deixa que et queda un mal cos i una
sensació de cabreig pensant que les administracions t’han prohibit una i altra
vegada poder passar per aquests trams en qualsevol pedalada, argumentat erosió,
protecció de flora i fauna,... i ara s’ho carreguen de la nit al dia.
Només podem estar una petita
estona aturats contemplant el desastre, abans de baixar un petit marge que han
deixat les màquines, portar les bicis a braços uns metres buscant enllaçar amb
l’antic corriol de les Carboneres, que al final trobem i, altre cop dalt de les
bicis, fem fins a sortir per sobre de Can Vinyamata. Ves a saber si haurà estat
l’últim cop que s’hi pot passar?
Ara ens deixem caure pels
corriols que ens portaran fins a Can Roviró, on hi trobarem les màquines
causants d’aquestes destrosses, que pel que es veu ni els dissabtes s’aturen.
Baixem cap a la riera de
Riudemeia i ja amb la feina feta rodem tranquil·lament cap a la Plaça Nova, on gaudim
de l’esmorzar de costum. I mentre estem entaulats tenim una de les millors
noves del dia, la presència d’en Rafael F que s’acosta a saludar-nos.... Crack,
a millorar-se i en poc temps et volem veure altre cop donant guerra sobre la
bici!!!
I diumenge ni podem faltar a la
convocatòria d’en Joan B i aquesta setmana ja es va notant que les vacances s’han
acabat. Som, en Joan B, Francesc M, Salva M, Enric T, Robert D, Pere B, Quim M,
Toni P, Jordi S i Salva B.
Igual que dissabte, sortim cap a
l’Agility i rodem riera amunt, però avui ho fem cap a la riera de Riudemeia,
enfilant-nos cap a Can Roviró.
En aquest tram ja va sent costum que en Toni P agafi drecera per fer alguna foto...
...i fins i tot petit video.
A Can Roviró ja no hi son les màquines, però ja veiem que el corriol que puja directe cap
als Galzerans s’ha convertit en pista, així que trenquem a l’esquerra, que
sabem que encara gaudirem dels corriols que ens pugen cap a Can Vinyamata.
Deixem de banda el corriol de les
Carboneres i seguim recte pujant fins la pista de la Pedrera.
Un cop dalt,
també sembla ser que els corriols que
fem normalment travessant el Bosc de Can Païssa son plens de restes del brancam
que han tallat als treballs de desforestació. Així, com no volem empènyer la
bici, farem algun tram de pista de baixada, amb algun corriol intermedi de pujada,
per acabar enllaçant amb l’entrada del corriol de l’Amic Invisible.
De totes maneres, en aquests trams també algun arbre caigut ens farà la guitza i haurem de passar les bicis per sobre, i així podrem comprovar quina és la que pesa menys de totes.
De totes maneres, en aquests trams també algun arbre caigut ens farà la guitza i haurem de passar les bicis per sobre, i així podrem comprovar quina és la que pesa menys de totes.
Ara sí, estem a la zona del Bosc
de Can Planes i gaudirem d’aquest divertit i tècnic corriol, que enllacem amb
el The Rock. A la sortida, en Robert ens ha de deixar, avui té tard i remunta
cap a Sant Bartomeu.
La resta continuem cap a l’entrada
del corriol Gravetat Zero, però no hi entrem. Agafem trencall a la dreta i deixem
que en Salva M ens faci de guia, no en va ens trobem a la seva zona de confort.
Fem divertits corriols que ens baixen cap a la casa de Can Planes, on encara
allargarem una mica més de corriolejar fins acabar sortint a la carretera de Parpers,
a tocar de Can Companys.
Travessem la carretera i ens
endinsem al Torrent de Sant Miquel que anirem fent tranquil·lament, abans d’entrar
al sender que ens puja cap al Pla de l’Espinal.
Un cop dalt i per no repetir la tornada
de dissabte, ens deixem caure fins l’entrada del corriol de la Font del Llorer,
amb la incertesa de saber com ens el trobarem després de les pluges i ventades
de les últimes setmanes. Ens hi endinsem i podem fer ràpida i divertida
baixada, sense trobar cap entrebanc.
A la sortida, entrem al Xaragall
de l’Espinal, i altre cop sorpresa de trobar-nos tot el tram sense cap arbre ni
esbarzer que ens impedeixi baixar amb fluïdesa.
Un cop al Bell Recó, tornada per
la riera cap a la Plaça Nova, on tornarem a gaudir de la presència d’en Rafael
F, que sembla ser que ens enyora una mica, jajaja.
I recordeu, arriba la tardor i és hora de ser previsors, qui vulgui llenya per la llar de foc, a l'anti-29 podeu trobar alzina de la millor qualitat apilada per tot arreu.
I recordeu, arriba la tardor i és hora de ser previsors, qui vulgui llenya per la llar de foc, a l'anti-29 podeu trobar alzina de la millor qualitat apilada per tot arreu.
Bona sortida, on ha quedat
demostrat que el biker és molt més important que la bici...i si no, li
pregunteu a Sir Henry T, que avui ha rodat tot el matí amb la Ritchey 26" de ferro,
amb plats més grossos que una parabòlica....deixem-nos de carbono, 29”,
monoplat, 11-50, Fox.... unes bones cames i molta tècnica són més que suficients
per fer bon btt!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario