Cap de setmana de corriols, batudes de senglar, i branques malcarades.

Dissabte 22 d’Octubre 2022:

Aquesta setmana, en Pere C ha estat l’encarregat de convocar per dissabte als Bicigaló. En principi, com últimament, respostes afirmatives minses. De fet, només en Quico S i Salva B, ens ficarem a llit, amb la feina feta.

Matinem, i a quarts de 8 en Jordi S posa en solfa el whatsapp dient que ha de ser aviat a casa, i surt ara...collons, però si és ben fosc!!! Apa, deixem-lo que faci. Nosaltres a les 8 en punt estarem  a la Plaça Nova.

Al final, a més dels confirmats, també s’acosten a la plaça, en Pepe C, Robert D, Josep, i en Javier F. Havíem de ser 3 gats, i al final en serem 7... no, 8!!! En Jordi S ho ha vist tot molt fosc, i al final sortirà amb nosaltres.

Doncs apa, marxem de la Plaça Nova cap a l’Agility, sense tenir clara la ruta d’avui. De moment, desprès d’un primer intent avortat d’entrar de nou al Torrent de Can Bellatriu, decidim rodar per la riera, per dirigir-nos cap a Òrrius. Anem cap a la riera de Riudemeia, fins tot just passat Can Boringues de Baix, on hauríem d’enfilar els primers trams de corriols del dia.

Abans d’entrar-hi, en Javi ens comenta que sembla ser, que per la zona de Can Boringues i Riudemeia, avui hi ha batuda del senglar. Tot just avisar-nos, ja sentim a la llunyania el bordar eixelebrat dels gossos perseguint el senglar, així que decidim canviar la ruta, i anar cap a una altra banda.

Aquí en Jordi agafarà el rol de líder, i ens comenta de pujar per la Via Romana cap a Parpers, tot i que li farem un cas relatiu. Ens enfilarem cap a Parpers, però ho farem pel Gas, així que desfem un tram de la riera de Riudemeia, per entrar al curt tram del corriol de la Nevera, fins a sortir al torrent del Fondo de la Gallega. Ens començarem a enfilar per corriols, passant per sobre del Tunel de Parpers. Tram de pujada, on començarem a escalfar de debò, per acabar enllaçant amb la part final de la Via Romana, abans de sortir a la carretera, ja a tocar del Coll de Parpers.

Anem improvisant, i aquí en Jordi deixarà el rol de líder. Ara ens toca deixar-nos caure uns centenars de metres per l’asfalt, per un cop passat el Jabalí de Oro, buscar altre cop trams de corriols, aquest cop de baixada. Poc més d’un quilòmetre de divertits corriols, sense excessiva dificultat, que ens porten a sortir al Torrent de Sant Miquel.

Continuem cap a Can Companys, on només travessar la carretera, tornarem a enfilar-nos per trams que ja són tot un clàssic de la zona. Normalment enllaçaríem amb corriol de la Creu, però avui, ja posats a improvisar, resseguirem alguns trams que hem fet últimament a les sortides del diumenge, i que pel que sembla, són encara verges per la majoria dels Bicigaló. Doncs apa, primer zigzaguejant, tot i un petit error en un trencall que ens obligarà a desfer uns metres, de baixada cap a la Vinya d’en Tomàs. Seguirem per corriols cap a la masia de Can Planes, on farem uns metres de pista., abans de seguir pujant per corriols cap al Turó del Turó Gros, on trobem aturades a l’entrada del Gravetat Zero a un grup nombrós de motos d’enduro. No ens seran un problema, doncs nosaltres anem cap al corriol Amagat, que avui farem a l’inrevés.

Acabarem sortint a tocar de la Pedra de l’Escorpí, i aquí ens trobem altre cop amb senyals de que s’està fent batuda del senglar per la zona. Volíem pujar travessant el Bosc de Ca l’Argent, però ho deixarem córrer, no sigui que algun caçador ansiós per prémer el gatell, ens faci acabar malament el matí. Estem a tocar del Gusillum, però el grup no es vol arriscar a passar-hi. Potser millor recular uns metres per la pista cap a la Pedra Foradada, per entrar al CDR. Així ho fem, tot i que a l’entrada, en Robert, Josep i Quico S decideixen no prendre riscos, i anar a baixar pel corriol de la Creu. Tant se val, ja ens trobarem a la carretera de Parpers. La resta entrem al CDR per xalar d’aquests trams de baixada, que per unes coses o d’altres, fa molt temps que no hi passem. Tot tranquil, fins a tocar del Torrent de Can Companys, on primer tindrem un petit ensurt amb uns moteros eixelebrats, que miren de baixar les motos aturades pel baixadó final del Gusillum. Tot seguit, una munió de gossos de la batuda que també baixen cap a nosaltres amb el seu bordar ensordidor. Marxem, marxem ràpid de la zona que això no acabarà bé!!! En un tres i no res, el torrent ens portarà a la carretera de Parpers, on esperarem a que arribi la resta del grup.

Desprès d’uns minuts d’espera, ja amb el grup al complet, hem de buscar la tornada, i ho farem entrant de nou al Torrent de Sant Miquel, per fer la pujada clàssica pels senders de l’Star Wars, on aprofitarem per fer algunes fotos, de camí al Pla de l’Espinal.

Un cop a dalt, anem a buscar la baixada final. Passem a tocar de les restes de la masia de l’Espinal, i uns metres més avall, tornem a entrar en corriols de baixada, que primer ens porten a la carretera que puja cap a Parpers. Travessem la carretera, i ja som de camí al Koala. Com les últimes sortides, podrem gaudir d’una ràpida i divertida baixada, fins a sortir al Xaragall de l’Espinal, amb un somriure d’orella a orella, amb la sensació d’haver fet una sortida força divertida, tot i anar improvisant tot el matí.

Últim re-agrupament, abans de tornar tranquil·lament cap a la riera, de camí a Argentona, on tancarem la sortida altre cop a la Plaça Nova.

Per cert, són les 11, i en Jordi S, que en principi havia de ser d’hora a casa, encara està amb nosaltres. Suposem que el fet d’estar-s’ho passant bé, tot i passar per trams que no ha fet de petit, hi ha tingut alguna cosa a veure. Això sí, no es quedarà a l’esmorzar Bicigaleru... això que es perdrà!!!

Feina feta, 26,99 quilòmetres amb 667 metres+, i a passar la resta del dia amb la família, a l’espera de que en Joan B faci la nova convocatòria per diumenge als Bttargentona.

Diumenge 23 d’Octubre 2022:

Dissabte a la nit, amb puntualitat mataronina, en Joan B torna a penjar la convocatòria per whatsapp. Altre cop poques confirmacions, només en Pere B, i Salva B. De totes maneres, matinarem per ser a les 8 a la Plaça Nova, amb l’esperança de que al final s’apunti algú més, i de fet així serà, en Javier F també s’apuntarà a la sortida.

Avui se celebra una nova edició de la Burriac Xtrem, i a aquesta hora, la Plaça Nova ja és plena de runners escalfant, ansiosos per començar a tastar el recorregut de 28 quilòmetres que els hi ha preparat la gent del Gmargentona.

Nosaltres, abans de començar la sortida, aprofitarem la pancarta de Repicacorriols, per posar-nos-hi bé per la foto.

Apa, marxem de la Plaça Nova pel carrer Gran, de camí al carrer sant Narcís que ens portarà cap a Can Volard. Primers metres fora de l’asfalt pel camí de les caques, fent els primers corriols fins al Torrent del Collell. A partir d’aquí, enfilada cap al Rocar d’en Serra, que ens porta als dipòsits d’aigua, on resseguirem uns trams més de corriols, per acabar deixant-nos caure cap al Cementiri de la Vall de Clarà. Una bona manera d’evitar la riera, que també ens serveix per escalfar cames, i anar pujant pulsacions.

Ara hem de travessar la carretera, entrant al polígon cap a la deixalleria, i d’aquí a rodar en direcció al Bell Recó. Passem per sota del viaducte de la C60, un tram del Xaragall de l’Espinal, i ja som  passant per sota de la carretera de Parpers, on uns metres més endavant, trenquem a la dreta, deixant la pujada del Xaragall de Can Pins per a un altre dia. Avui ens enfilarem pels senders clàssics mentre travessem les Malloles de Can Pins, que ens acabaran pujant fins dalt del Turó de Can Ribot.

Un cop a dalt, fem el corriol alternatiu que ens deixa a les Planes. Continuem cap a la urbanització de Sant Carles, on hem de fer uns metres d’asfalt cap al Turó dels Castellans. Aquí, tornem a corriolejar una estona, mentre travessem el Bosc de Can Poc. Avui aprofitarem per passar pel corriol de la Pistola, abans de sortir a la carretera que baixa cap a Santa Agnès de Malanyanes.

Només travessem la carretera, ja tornem a ser dins de corriols, que ens porten de baixada cap a Ca l’Arumí.

14 quilòmetres seguidets, sense aturades, i a bon ritme. Ara hem de travessar la carretera, enfilant-nos cap a la Pedrera dels Dous. Avui, pujarem uns metres més, fins just a sobre de la pedrera, on entrem al corriol que passa a tocar de les restes de Can Cames. En principi no hem de parar de pujar, anant enllaçant corriols fins a ser als peus de la Torrassa, o al menys, això és en teoria. Sembla ser que en Pere B no ho té del tot clar, i a la que ha vist un corriol de baixada no se n’ha pogut estar d’entrar-hi, mentre la resta l’esperem més amunt. Al final, haurem de baixar a buscar-lo... hem fet aquests trams un munt de vegades, però es clar, “aquell dia, en Pere no venia!!!”.

Altre cop tots junts, farem els últims trams de pujada. La idea és no enfilar-nos fins dalt de la Torrassa, al menys de moment. Quan ja hi som a tocar, ens deixem caure per buscar l’entrada del Kekomo, que fa temps que no hi passem. Sense temps a pensar, ja hi som dins, i podrem gaudir d’aquests divertits trams que ens acaben baixant cap a l’ermita de Sant Esteve del Coll. Tot plegat 400 metres de corriol, però una baixada, sempre és una baixada!!!

Un cop a baix, ara sí, toca remuntar fins dalt de la Torrassa. Trams ja clàssics, on no perdrem a ningú, per un cop ser a dalt, fer una petita aturada per menjar alguna cosa, mentre fem alguna foto.

Apa, tornem dalt de les bicis, que és hora d’anar buscant com tornar. De moment, ens deixem caure cap al Pla de la Bassa del Llop, per de seguida tornar a ser dins de corriols, mentre baixem cap a la zona del Penjat dels Garrofers, compartint corriols amb un grup d’e-bikes, tots ben equipats d’enduro, però que tenen seriosos problemes a l’hora de baixar per aquestes trams. Fins i tot, algun a punt de prendre mal, mirant de deixar pas a en Javier, i en Joan que van al capdavant.

Avui decidim, enllaçar amb els divertits trams de corriols que baixen cap a la carretera de Can Bordoi, tot i que sabem que desprès ens tocarà rodar uns centenars de metres per asfalt. Cap problema, aquests trams ben bé s´ho valen, i després de l’asfalt, ja serem a l’entrada del tram final del Dragon Khan.

Aquí, en Javier es posa al capdavant, i a veure si tens nassos de seguir-lo. Tot i possiblement fer la baixada més ràpida en molt de temps, costa seguir-li la estela. De fet, arribarem a baix del Sot de Can Bosquets havent xalat com la quitxalla. Desprès comprovarem a l’Strava que hem fet record personal a casi bé tots els segments. Però no ha estat tot tan agradable com sembla, un cop a baix, estem comentant la baixada, i en Pere B triga massa. Alguna cosa deu haver passat, i quan ja estem a punt de recular, veiem que arriba. Ha perdut la roda del davant als trams inicials, estampant-se contra la branca d’un arbre. En principi, tot i que ha quedat sense respiració per uns moments, sembla que no és res greu.

Continuem travessant la carretera, per deixar-nos caure cap a Dosrius, tot vorejant el Torrent dels Rials. A la sortida de Dosrius, anirem a buscar l’alternativa de la riera, amb el tram final pel Torrent de la Feliua, fins a sortir al Torrent de Manyans.

A partir d’aquí, a rodar per la riera cap a Argentona. En Pere ens deixarà a l’Agility, i se’n torna cap a casa. La resta tanquem la sortida a la Plaça Nova. Encara no són les 11, i aprofitarem per fer un petit piscolabis, envoltats de la flaire a brasa, de les botifarres que s’han de cruspir els participants de la Burriac Xtrem, que aquesta hora van arribant a la plaça.

Amb aquests 31 quilòmetres i 841 metres+, posem punt i final a un nou cap de setmana de btt, divertit, però més accidentat del compte.

A hores d’ara, sabem que en Pere B “només” té un esquinç intercostal, que no el deixa esternudar... mentre pugui fer altres coses, rai. A recuperar-se per a tornar a rodar junts ben aviat!!!

 

Carretera, corriols, aniversaris i avaries....

Dimecres 12 d’Octubre de 2022:

Les setmanes passen volant, i aquesta encara més amb dimecres festiu. 12 d’Octubre, dia de la Hispanitat, on no hi ha gaire quòrum per a les sortides.

Uns aprofiten el dia per fer país fent una visita a la Moreneta, d’altres en moto a cremar benzina. L’Oscar i en Josep en btt, seran a les 8 a la Plaça Nova per la convocatòria d’en Jordi S, i sortiran al menys una estona acompanyats d’en Rafael F, l’Angel M i la Susanna C, tot un mixt Bicigaló-Burriac Bikers. En Pere C, Pepe C i Salva B avui els hi farem el salt. També serem a les 8 a la Plaça Nova, però avui sortim amb les flaques, ja va sent hora de que alguns fem les primeres pedalades sobre una bici de carretera!!!

Poca cosa més a explicar, la carretera no entra dins del temari del Bttargentona, així que ho tancarem amb una foto que deixi constància que la pèrdua de la virginitat sobre  l’asfalt, no ha estat tant malament... fins i tot, segur que ho repetirem.

Dissabte 15 d’Octubre de 2022:

Ara sí que sí, divendres al vespre en Jordi T està ansiós per sortir en bici, i no es podrà estar de fer la convocatòria dels Bicigaló.

Toca matinar, per ser puntuals a les 8 a la Plaça Nova. El més puntual, en Manel V i poc a poc anirà arribant la resta. Jordi T, Pere C, Quico S, Jordi F, i Salva B.

Avui també són a la plaça en Rafael F, l’Àngel M, i la Susanna C, que com dimecres, s’afegiran a la sortida.

També hi ha en Francesc M, Kiko P, i Joan S, però tot i que faran una ruta molt similar a la nostra, avui aniran a la seva.

Doncs apa, mentre els deixem que facin un cafetó matiner, nosaltres comencem a pedalar cap a l’Agility. Sembla ser que ningú ha pensat cap a on anar, però bé, un cop a la riera ja ho decidirem. Anem rodant tranquil·lament, tot fent petar la xerrada, mentre decidim que potser serà un bon dia per fer alguns corriols per la la Torrasa.

Així, toca rodar cap al Bell Recó, passarem per sota del viaducte de la C60, per entrar al Xaragall de l’Espinal. Tot just acabem de passar per sota del pont de la carretera de Parpers, trencarem a la dreta, per començar a enfilar-nos cap a les Malloles de Can Pins.

Pujada clàssica que ens ha de dur fins dalt del Turó de Can Ribot. Aquest tram, avui està atapeït de bikers, entre ells en Tolo, amb el que rodarem una estona tot fent-la petar.

Un cop dalt del turó, fem el corriol alternatiu que ens enfila fins dalt de les Planes, per continuar cap a Sant Carles. Avui no ens deixem caure cap al restaurant, no sigui que en Jordi T se’ns hi torni a entaular com fa unes setmanes amb la colla que va portar d’Igualada.

Rodarem uns metres per l’asfalt, travessant la urbanització cap al Turó dels Castellans, on tornem a entrar en corriols, per travessant el Bosc de can Poc, anar a resseguir el corriol de la Pistola, abans de sortir a la carretera que baixa cap a santa Agnès de Malanyanes.

Només travessar la carretera, farem altre cop un tram de corriol que ens baixa fins a Ca l’Arumí.

Ara hem de pujar cap a la Pedrera dels Dous, per rodar per la pista fins passada l’ermita de Sant Esteve del Coll, per tornar a corriolejar, ara de pujada, fins dalt de la Torrassa del Moro, on farem una breu aturada, per agafar una mica d’esma, si algú vol fer un mos, mentre aprofitem per a què ens facin la foto de grup.

Un cop desats els telèfons, tornem a pujar dalt de les bicis, que ara és hora de xalar baixant. Comencem a pedalar per deixar-nos caure cap al Pla de la Bassa del Llop, i d’aquí en un no res ja som dins dels corriols que resseguirem de baixada cap a la zona del Penjat dels Garrofers. Aquí ens separarem en dos grups, uns baixant per la pista, i la resta farem el tram de corriols oberts fa un temps desprès dels treballs de desforestació que es van fer a la zona. Trams força secs, amb els primers metres força malmesos, amb algun xaragall important, però tot i el seu mal estat, ho aconseguirem passar sense excessives dificultats. El següents trams força més ciclables, tot i que una mica de pluja aniria d’allò més bé.

A la sortida ens tornarem a reagrupar, per poder fer la baixada pel tram final de Dragon Khan, i com aquí ja no hi ha pèrdua, campi qui pugui!!! Aquest tram el tenim més que apamat, així que cada cop arrisquem una mica més, i com no pot ser de cap més manera, el gaudim com el primer dia.

Un cop a baix del Sot de Can Bosquets, nova aturada mentre esperem que vagi arribant tothom. Es va fent tard, i comença a haver-hi gana, així que avui la proposta de pujar pel Gorro, no toca. Doncs apa, només travessar la carretera, ens deixem caure cap a Dosrius, rodant tot vorejant el Torrent del Rials.

Aquí ens creuem amb en Toni P, que segueix voltant amunt i avall amb la gravel. Aviat, en Willy Fog serà un mindundi al seu costat!!!

A la sortida de Dosrius, anem a buscar els corriols de l’alternativa de la riera. Primer enfilant-nos pel segment d’Strava de la Ratonera Up, per un cop a la bassa de la zona de la Vinya d’en Santos, deixar-nos caure cap al Torrent de la Feliua, fent ràpida baixada pel mig del canyer, abans de sortir al Torrent de Manyans.

Ja n’hi ha prou de corriols per avui, ja només ens queda tornar tranquil·lament per la riera cap a Argentona, amb la sensació d’haver gaudit d’una molt bona sortida, tot i ser un clàssic que hem fet ja un munt de cops.

A la Plaça Nova ens espera en Pepe C, per a acompanyar-nos a l’esmorzar Bicigaleru, que posarà punt i final a la sortida d’avui, tot i que encara queda una petita sorpresa. Avui en Manel fa anys, i què millor que un “pastís” de xuxos de Can Moré. Se’ns fa gran, però encara conserva aquella tendresa de la jovenalla, i més des de que l’acompanya la seva inseparable e-bike.

Amb aquests 27,6 quilòmetres i 677 metres+, encetem el cap de setmana de btt a l’espera del que ens depararà la sortida de diumenge.

Diumenge 16 d’Octubre 2022:

Avui toca matinar de nou per ser presents a la crida després de la convocatòria d’en Joan B.

Més o menys puntuals, a les 8, serem a la Plaça Nova en Francesc M, Javier F, Pepe C, Pere B, Eloi I, Oriol T, i Salva B, tot esperant a en Joan B que ha avisat que arriba una mica tard. S’haurà  quedat entortolligat entre el llençols sota els efectes de Morfeo?? Doncs no, la cursa de moto GP ha tingut més força que el cafetó de primera hora del matí a la Fleca Casas. Tant se val, ja el tenim aquí, ja ho pagarà...però per això encara queda una estona.

Apa, que ja són quarts de 9, comencem a pedalar cap a l’Agility, mentre decidim que tornarem a anar cap a la zona de Llavaneres, així que només entrar a la riera, ens fiquem de dret al Torrent de Can Bellatriu. 

Hi rodem fins passada la Hípica de Can Salvat, per trencar a l’esquerra fent un primer tram de corriol que ens enfila fins dalt de la pista del Camí de les Aigües. Només ens hi estarem uns metres, abans de tornar a fer corriols de pujada, mentre anem enfilant-nos cap a la zona de la Vinya d’en Rouaix. Aquí tindrem el primer corriol de baixada, abans de seguir enfilant-nos. Avui anem per feina, encara no 5 quilòmetres, i ja som al Pi Gros de la urbanització de can Vilardell.

Anem pujant per l’asfalt de la urbanització de camí al Parc Forestal, que travessarem vorejant el Turó d’en Dori. A la sortida enllaçarem altre cop amb trams de corriols, que ens han de pujar fins al creuament de  pistes de la Plana del Pou de la Plata.

Estem a tocar de l’entrada del corriol de l’Incinerat, així que cap dins. Corriol divertit, alhora que exigent, i més si el fas a un bon ritme. Un cop als peus del Turó de Tarau, decidim no perdre temps, així que ens deixarem caurem per la pista de la urbanització de La Cornisa fins a Can Bruguera.

Aquí tornarem a corriolejar una mica, mentre travessem la zona de la Plana dels Brucs, de camí al Coll de can Xerrac. Seguirem per anar a buscar el que ha quedat del corriol del Cabró, desprès dels treballs de desforestació de la zona, fins a ser dalt del Turó de Llorita, amb la posterior baixada que ens porta a la pista del Camí Ral.

Ara ens toca rodar uns centenars de metres per la pista, abans de tornar a fer un petit tram de corriol que ens porta al Coll de Pallarés, creuament de la pista que puja cap a la Font del Mal Pas, amb la sortida del Tintorer.

Avui, ens enfilarem un tram de la pista que puja cap al Coll de la Ferradura, però no ens hi estarem gaire. A la primera que puguem ja tornarem a ser dins de corriols, amb uns primers trans de pujada fins als peus del Roc de l’Avi, que es converteixen en trams de baixada, fins a sortir a un sender que ens acabarà baixant fins a la Hípica de Llavaneres.

Un cop a baix, l’Eloi i l’Oriol dubten si girar cua, i tornar-se’n cap a Argentona, però al final decidiran acompanyar-nos una estona més, així que apa, ara toca remuntar per la pista cap dalt de la Plana d’en Marc. Portem 16 quilòmetres, estem més o menys a l’equador de la sortida, però encara ens queda enfilar-nos una mica més, i ara ho fem per corriols que ens pujaran fins als Rocs d’en Magí, a la urbanització de La Roca de La Nao, passant abans a tocar de la roca d’en Pere B, que segueix al seu lloc tan cofoia com sempre, com si no hagués malmès mai cap esquena.

Un cop a la urbanització, encara ens queda un centenar de metres d’asfalt fins dalt del Turó de l’Oriola, on ja estarem en el tram de corriols objectiu de la sortida d’avui.

Ara tenim pel davant, una divertida enllaçada de corriols per la zona de Sant Vicenç de Montalt. No perdem temps, cap dins, tot i que els primes metres els hem de fer amb cura. També hi han arribat les màquines en el seu treball de desforestació, i haurem de passar per sobre del brancatge deixat per tot arreu. De seguida serem dins del corriol, començant a gaudir d’aquests trams de baixada revirats, i ben treballats. Sortirem a una pista, i haurem de fer uns pocs metres de remuntada exigent fins dalt del Turó d’en Bosc, on trobem l’entrada del Topping.

Comencem a baixar... i només uns metres més avall, haurem d’aturar-nos per avaria a la bici d’en Francesc. Ha trencat el canvi de l’e-bike!!! Mala peça al teler. Farem recular a en  Joan B, que ja xalava com un nen de la baixada, per a que es posi mans a la feina. Així farà una mica de penitència, després de fer-nos esperar a primera hora del matí.

La cosa s’allarga més del compte, es mira d’escurçar la cadena per deixar-la fixa en un pinyó, per a que al menys pugui pedalar, però tot i fer algun invent estil MacGyver, no ens en sortim. L’Eloi i l’Oriol, ara sí que ens deixen, se’ls hi està fent massa tard. Al final, caldrà treure la cadena, per baixar una mica, fins a trobar la primera pista. Aquí, en Francesc es podrà deixar caure cap a Sant Vicenç de Montalt, on el podran recollir.

Entre una cosa i l’altre se’ns està fent tard, així que decidim deixar la resta de corriols de la zona per a un altre dia, i remuntar de nou cap dalt del Turó de l’Oriola. Un cop dalt, podrem fer una bona enllaçada de trams de corriols, que ens baixaran altre cop fins a la Plana d’en Marc, on hi tenim l’entrada del Glory, que mirarem de gaudir tan com puguem, tot i un punt massa tècnic, on com sempre, baixarem de les bicis. La sortida ens deixa a tocar de la Hípica de Llavaneres, i en res ja som a Santa Mònica. 

Mentrestant, en Francesc ja està esperant el cotxe escombra.

A nosaltres ara ens toca remuntar pel Tintorer fins a sortir altre cop dalt del Coll de Pallarès, on haurem de desfer el camí fet a primera hora del matí. Pista del Camí del Mal Pas, Turó de Llorita, corriol del Cabró, corriols de la Plana dels Brucs, Can Bruguera, corriol de l’Incinerat, Turó d’en Dori, Parc Forestal... per un cop ser a la urbanització Can Vilardell, buscar l’entrada dels corriols d’en Bellatriu.

Aquesta divertida i ràpida enllaçada de corriols, ens portarà cap al Torrent de Can Bellatrix, abans de sortir a la riera,  posant punt i final a la sortida d’avui.

A la Plaça Nova ja fa una estona que ens espera en Francesc M, amb en Jordi R i en Dani Q, amb els que compartirem el piscolabis que ens refaci una mica de l’esforç de la sortida.

 

34,13 quilòmetres amb 1236 metres+, on no hem fet tot el que portàvem al cap, però ja en tindrem ocasió un altre dia. De moment, per avui ja n’hem tingut més que suficient.

La Roca del Vallès i terreny humit, combinació perfecte!!!

Diumenge 09 d’Octubre 2022:

Aquest cap de setmana la pluja ens ha fet la guitza. Dissabte, part dels Bicigaló vam matinar amb la intenció de gaudir d’una nova sortida de btt, però a primera hora del matí espurnejava. Alguns, de seguida van tornar a posar la bici al llit, i d’altres vam estar encara una estona fent el ronso, tot mirant si la cosa millorava. Fins i tot en Francesc M s’unia a la festa dels whatsapps interessant-se per si sortia algú. Al final, res de res, tots passarem el dissabte a casa sense bici... bé, tots menys en Francesc que ha estat més llest, i al final ha sortit una estona. Tot i mullar-se una mica, la pluja no ha pogut amb ell.

Dissabte al vespre, en Joan B torna a posar les piles als Bttargentona. “Qui s’apunta demà, que la muntanya estarà  espectacular?”. Amb una frase així, i havent-te quedat a casa avui, qui li vol dir que no. Doncs això, diumenge matinem per ser a les 8 a la Plaça Nova. Com sempre, trobada a la porta de la Fleca Casas, on els més matiners farem un cafetó mentre esperem a la resta.

Avui som en Joan B, Quim M, Francesc M, Javier F, Pere B, i Salva B.

Mentre decidim cap a on anar, la Plaça Nova es va buidant de gent. Avui en Piu i companyia han preparat el segon entrenament per a la propera Burriac Xtrem, i la plaça tornava a estar plena de runners ansiosos per deixar-se el fetge per Burriac.

Nosaltres decidim que avui serà un bon dia per tornar a anar cap a la zona de La Roca del Vallès, així que comencem a pedalar cap a l’Agility, per entrar a la riera, on anirem rodant en direcció a la riera de Riudemeia.

Entrem al torrent del Fondo de la Gallega, amb el primer tram de corriol de la Nevera, abans de començar a enfilar-nos cap a Can Roviró. Seguim pujant, tot resseguint els corriols que ens pugen fins a Can Vinyamata, amb el tram final de sender que ens porta fins la pista a tocar de la Pedrera de la Pedra Blava.

Uns metres de pista, i ja tornem a estar en corriols de pujada, tot travessant el Bosc de Can Païssa. 10 quilòmetres, on no hem parat de pujar, i per fi estem a l’entrada del corriol de la Lola. Cap dins, amb en Quim al capdavant, així no li farem nosa als trams més tècnics.

En Joan tenia raó, el terreny està espectacular, tot i que hem d’anar en compte amb les arrels que estan força humides. Normalment, a mitja baixada solem remuntar per enllaçar amb l’Amic Invisible, però avui resseguirem la Lola sencera, així un cop a la sortida, només haurem de fer un centenar de metres de sender, i ja serem a l’entrada del The Rock.

No hi ha temps d’aturades, cap dins, i com sempre a xalar d’aquests divertits trams. Avui ha estat una mica un campi qui pugui, ningú volia baixar el ritme, així que un cop a la sortida farem una breu aturada per a reagrupar-nos.

Altre cop tot junts, entrem al corriol on algú diu que hi va perdre la Destral, però només començar haurem de tornar a aturar-nos. En alguna pedra del The Rock he foradat la coberta del darrera, i he perdut tot l’aire. Mirem d’inflar, però el tubeless no aconsegueix tapar el forat, així que no ens quedarà més remei que desmuntar la roda, i posar una càmera.

Amb la bici sense la roda del darrera. Mirem com deixar-la que no toqui a terra, potser penjant-la d’un arbre???

La cosa s’allargarà més del compte, la meva manxa no infla. Provem la d’en Javi, i tampoc ens en sortim, doncs apa, Joan treu la teva... doncs tampoc farem feina, al final, sort de la d’en Pere B, sinó hem veig caminant cap a casa.

Fet i fet, ens hi hem estat uns vint minuts, en els que han passat un parell de grups de bicis, i també en Dani Q, que avui va sol, i aprofitarà  per afegir-se al grup.

Reprenem la marxa, i només farem uns pocs metres més de corriol. Els treballs de desforestació també han arribat aquí, i el corriol ha desaparegut. Haurem de baixar de les bicis, per passar per sobre de tota la brancada que hi ha escampada pel terra, si no volem fer malbé el canvi de les bicis. Al final ens deixarem caure per un tram de pista obert per les màquines, per sortir a tocar de la masia de Can Santpere. Estarà content l’amo, si no li feia cap gràcia que passéssim per aquest corriol, ara li sortim a prop de la casa, tot i que no ens hi veurà gaire més. Si no es torna a obrir el corriol, deixarà de ser un lloc de pas de les nostres sortides.

Un cop a la carretera, ens toca remuntar uns metres per l’asfalt, i de seguida tornem a estar pujant per corriols, de camí altre cop a la sortida del The Rock.

Què petit és el món!!! Aquí ens trobem amb en Pere C, Pepe C i la Sandra S. Els hi comentem que no perdin el temps entrant al corriol per a buscar la Destral, així que també s’afegiran al grup. De moment rodem junts pel sender cap al Bosc de Can Planes, on a sobre de la Pedra de l'Escorpí, entrem al corriol Amagat, fins a trobar l’entrada del Calipso. Aquí decideixen deixar-nos, han de ser a las 11 a la Plaça Nova, i no tenen clar que nosaltres hi siguem.

Ara toca tornar a baixar, anirem fent corriols, passant pel corriol de la Creu. 1,5 quilòmetres de divertits corriols, enllaçada magistralment per en Joan B, que ens porta a tocar de la Vinya d’en Tomas. Mentre baixem, en Pere B encara té temps de preguntar, “con es diu aquest corriol???”. Doncs no ho sé, a l’Strava han segmentat tota la baixada com el Calipso Xtrem, però tampoc els hi facis molt de cas. De llumetes de colors n’hem vist poques, i de xtrem tampoc en té res, tot i que si no vas a l'aguait, en el primer tramo de pedres que trobis, tot i estar parat, pots deixar la no primera marca de guerra a la bici.

Deixem córrer la toponímia del btt, i tornem a la sortida. Si hem xalat baixant, doncs ara ens toca pujar una mica. Res important, anirem enllaçant altre cop corriols,  fins a sortir a la carretera de Parpers, a tocar de Can Companys.

Travessem la carretera, i entrem al Torrent de Sant Miquel, per començar a enfilar-nos de nou. Ara ho farem per la pujada clàssica de l’Star Wars, que ens portarà a dalt del Pla de l’Espinal.

Un cop dalt, pensem com deixar-nos caure ja cap a Argentona, però en Quim no en té prou. Diu que hem estat molta estona aturats per la punxada, i ho hem de recuperar d’alguna manera, així que decidim enfilar-nos cap a Sant Carles. Doncs apa, altre cop senders i corriols de pujada fins a sortir al Turó dels Castellans, on farem uns metres d’asfalt en direcció cap a can Ribot, aprofitant per fer una foto amb en Dani, abans de començar a baixar.

En principi, sembla ser que baixarem per l’alternativa de la Font de Javà, però en Francesc M es posa al capdavant, i entra al corriol de les Roques que havíem fet fa molts anys amb en Joan V. De fet, hi hem tornat a passar fa uns mesos, i tenim ben clar que hi ha alguns punts massa tècnics. Doncs res, que hi farem, frena aquí, passa per sobre d’aquest tronc caigut, ara unes pedres, un altre tronc, i un altre, algunes pedres més, ara un caminaire amb el gos que ens deixa pas, abans del tram de baixada final, amb un rocam important i alguna arrel, on els més assenyats posarem peu a terra, cedint el pas a algun inconscient que s’hi tira abans d’acabar fent un “front-flip” de llibre...i no direm el nom, que aquell dia tampoc venia!!! La sang no arriba al riu, només una altra bici amb marques de guerra.

Al final enllacem amb la sortida del corriol de l’alternativa de la Font de Javà, on acabarem de baixar pel dret fins a sortir a la carretera de Parpers, amb l’últim reagrupament de la sortida.

Travessem la carretera, deixant-nos caure al Xaragall de l’Espinal. Ja som a tocar del Bell Recó, i només ens queda rodar per la riera cap a Argentona, on tancarem la sortida amb el piscolabis de rigor.

Encara tenim temps de trobar-nos amb en Pere C i en Pepe C, que tot i ser diumenge no s’han perdut l’esmorzar Bicigaleru que no es va poder fer ahir.

Al final ens ha quedat una bona sortida, 32,44 quilòmetres amb 844 metres+, i unes quantes ferides de guerra a les bicis, però això és el que té el btt, qui no arrisca no es diverteix!!! Aixó sí, la propera setmana, esperem que la sortida sigui més tranquil.la.