sábado, 21 de noviembre de 2020

Seguim de confinament, amb corriols nous.

Dissabte 14 de Novembre 2020:

Estem en pretemporada nadalenca i això a alguns ens suposa deixar la bici de banda els dissabtes. Els que no paren són els Bicigalos.

Aquesta setmana se´ls ha vist per les arrel de Can Bagot,  la zona de l’Oasis i el corriol de l’Amazones....


...bona colla i com sempre bones sortides.

Ahhhh, d’altres també han sortit, i en un moment o d’altre també s’han trobat i han immortalitzat el moment.



Diumenge 15 de Novembre 2020:

Desprès d’unes setmanes de no dormir gaire bé, per fi descansem tota la nit. Toca matinar i cap a la Plaça Nova per engegar el gps i tornar a gaudir d’una bona matinal de btt.

La sortida com casi sempre cap a l’Agility, i per no rodar per la riera que a aquesta època de l’any a primera hora no és gaire agraït passar-hi, entrarem al Torrent d’en Bellatriu. Primera enfilada fins a sortir al Camí de les Aigües, que de seguida deixem per tornar a fer puja-baixa per corriols cap a la zona de la Font de la Reimina. Enfilada per sobre de Can Cabanyes per sortir altre cop a la pista. Uns metres més endavant, tornem a corriolejar cap a Can Castells, per acabar deixant-nos caure per la zona de Can Comalada fins baix de la riera.

La veritat que el que hagués estat poc més d’un quilòmetre planer per la riera, s’ha convertit en un continu puja-baixa corriolaire d’uns 5 quilòmetres, en que hem entrat ràpidament en calor.

Aquí ens trobem amb l’Enric T que també ha aprofitat la fresqueta matinera per sortir, avui amb la btt.

Ara ens toca rodar més o menys tranquil·lament cap a la riera de Riudemeia.

Tot just passat Can Boringues de Baix, ens enfilarem pels corriols de la Zona de la Brolla de Riudemeia. Pujada fins dalt del dipòsit de sobre les Ginesteres, pujant cap a la Pedra de la Fada, de camí al Turó d’Aquença, per acabar deixant-nos caure cap a Can Genís.

Avui Òrrius estava atapeït de ciclistes. Semblava un dels dies en que fa ja alguns anys es corria la Orrienca, fins i tot un cotxe dels mossos que estava a la zona es fa l’orni davant de tota la feina que se’ls amuntega. De totes maneres, encara estem dins de la zona de pobles més o menys termeners. 

Desprès d’uns petits, diguem-n’hi dubtes d'alguns, seguim la ruta cap a la zona esportiva per enfilar-nos pels corriols de la zona de les Palomeres, on també hi ha un cert “overbooking” bicicletaire. Pujada fins dalt de la pista a tocar del Mas de Cèllecs, i altre cop ja som dins de corriols fins a Can Tarascó.

A partir d’aquí, canvi de líder i ens deixem portar per en Toni P. Rodem per la pista cap a Cal  Camat Vell, girem cap a Ca l’Arcís, on tornem a entrar en corriols que ens baixen fins al restaurant de Cal Senyor, de camí cap a la Roca d’en Toni.

Aquí entrem als Rocs d’en Serdinyà per fer divertida corriolada de baixada cap a Cabrils, passant a tocar de la Roca de la Granota, aturada obligada en altres ocasions, però que avui dèxiem de banda.

Tot i això, abans de acabar baixant a Cabrils, en Toni encara ens porta a fer  un divertit bucle de corriols, que crec recordar que alguns ja havíem tingut el plaer de tastar-lo fa uns mesos, i a la sortida ens aturem per solventar algun petit contratemps mecànic i aprofitar per fer un petit mos.

Altre cop dalt de les bicis i casi bé sense adonar-nos, corriolada que ens deixa baix de Cabrils. I ara no tenim cap més remei que remuntar. Rodem cap al Polígon Industrial , entrem al Torrent de Can Xinxa i corriols de pujada cap a sota del que queda de la zona esportiva de la Mútua, fins a sortir a la part de dalt de la urbanització La Llobera. Només ens queden uns metres de pujada per pista fins a sortir al Coll de Gironella.

Un cop a dalt, de seguida tornada a corriols de baixada per la zona de la Brolla de l'Abril, amb remuntada altre cop fins a sortir al Pla dels Matxos.

I a partir d’aquí, poc més d’un quilòmetre i mig d’un espectacular enllaç de corriols de baixada cap a Argentona, que ens fan oblidar tot el cansament que portem a les cames. Un orgasme corriolaire que haurem de repetir en properes ocasions.

I si a tot això li sumem el piscolabis post-sortida que ens ha ofert en Quim, ja no es pot demanar res més.

Avui ja més despert, la ruta fer a repetir algun altre dia seria més o menys....








sábado, 14 de noviembre de 2020

Segon cap de setmana del nou confinament.

Dissabte 07 de Novembre 2020:

Entrem en el segon cap de setmana d’aquest nou confinament. Les previsions meteorològiques són dolentes, s’esperen pluges i vent. De fet, a primera hora del matí encara no plou, però el cel està completament ennuvolat i la ventada és considerable, així que el millor serà desistir de la sortida. Ens quedarem a casa, el que no està aconseguint el Covid-19 avui ho farà la meteorologia!!!

Bé, això és el que ha passat a tots els integrants del grup Bicigaló que avui estàvem decidits a sortir....perquè pel que es veu n’hi ha d’altres que ni els núvols, ni el vent, els hi treu les ganes de fer corriols.

Les males llengües diuen que fins i tot han hagut d’empentar la bici en alguns trams difícils de ciclar,....que han estat per la zona de la Pedrera d’Argentona. L’únic que sabem del cert és que l’atzar a fet que en Francesc M, Kiko P, Javier i Jordi S s’hagin trobat al Laberint del Bosc de la Mútua de Cabrils....ahhh, i diuen que no els hi ha plogut. La resta són llegendes!!!



Diumenge 08 de Novembre 2020:

Altre cop hem passat mala nit, això del Covid-19 està durant massa i a alguns potser ens està trasbalsant massa.

Em veig a la Plaça Nova on  hi ha un munt de gent, Bttargentona, Burriac Runners, Bicigaló entre d’altres. Hi ha més gent que per a la Garrinada!!! Fins i tot hi apareixen un parell d’operaris de la brigada municipal amb les seves bufadores infernals, amb lo que ja tinc clar que es tracta d’un somni, aquests últims només toquen el que no sona els dissabtes!!!

Uns marxen cap al Carrer Gran, altres semblen esperar a la resta de la colla i alguns arrenquen cap a l’Agility.

La següent imatge és rodant per la riera tranquil·lament cap al Bell Racó. No hi veig a en Joan B al capdavant, tampoc en farem cas, doncs ja va sortir a l’últim somni, així que encara el tenim força recent.

Quan passem per aquesta zona solem entrar al Xaragall de l’Espinal, per fer una primera enfilada pel Xaragall de Can Pins, però avui, les imatges que em venen és de pujar per les Malloles de Can Pins, en direcció cap al Turó de Can Ribot. Aquí avancem a un altre grup, entre els que hi ha en Rafael F.

La sortida segueix cap a Sant Carles, en direcció al Turó dels Castellans, fent corriols travessant el Bosc de Can Poc, on de sobte ens trobem de cara al grup d’en Rafael. Collons, més que un somni sembla un “déjà vu”.

Passem pel corriol de la Pistola, abans de baixar cap a Ca l’Arumí, on em veig immers dins d’un corriol nou que em remunta altre cop cap a la carretera que baixa a Santa Agnès.

Ja posats en aquest punt, què millor que fer el corriol d’en Jordi Cid fins a sortir a baix de Cardedeu. Som al Polígon de Can Font de la Perera i les sortides per aquesta zona segueixen casi sempre en direcció a La Roca del Vallès. Doncs som-hi, ara és planer i es roda tranquil·lament immers dins de la boira. Aquest somni té de tot!!! I si no us ho creieu, fins i tot he fet alguna captura de pantalla mental.




A partir d’aquí, enfilada per corriols cap a la Masia de Can Planes, enllaçant amb algun petit tram de pista i d’altres corriols que ens baixen fins a Can Companys.

Ens toca remuntar cap al corriol de la Creu. En aquest tram, em ve a la ment les vegades que hi hem passat amb els Bicigaló, i la imatge és tan clara que fins i tot sembla real que ens els trobem.

Un cop dalt, només recordo corriols....el corriol Amagat fins al Turó Gros....remuntem una mica passant a tocar de les runes de Can Ronses i fem el corriol The Rock....al cap de poc tornem a passar per les runes de Can Ronses, a això se n’hi diu un bucle?

Amunt cap al Turó del Morro del Gall, travessem el Bosc de Can Païssà fins a sortir a la pista de la Pedrera, i ràpida baixada final pels corriols de Can Vinyamata fins a la riera de Riudemeia.

Ara sí, la feina ja està feta i rodem cap a Argentona.

Esperem que aquest semi-confinament no duri gaire. Si continuo tant neguitós, donant tantes voltes, em faran fora de casa, o sinó al menys del llit.

Per a que us en feu una idea, la sortida seria més o menys com aquesta que em fet en alguna altra ocasió.












jueves, 5 de noviembre de 2020

El Covid-19 ens torna a confinar!!!

Aquest  Covid-19 sembla no tenir fi, i ja fa unes setmanes que el nombre d’infectats no para de créixer, amb lo que ja tenim aquí de nou les maleïdes restriccions. Bars,  restaurants, centres comercials, gimnasos, oci, entre d’altres, tancats. Toc de queda nocturn. Restriccions de mobilitat que no permeten sortir de Catalunya, i els caps de setmana tampoc sortir del nostre municipi, a no ser per causes justificades, i aquest cop sembla ser que s’han adonat que l’esport potser no és essencial, però sí important. De moment es pot practicar esport individual a l’aire lliure, amb el límit dels municipis limítrofs al municipi d’empadronament. Mesura a agrair doncs ens amplia el ventall de possibilitats a l’hora de moure’ns en l’activitat esportiva.

Així que per tancar Octubre i començar Novembre ens espera un cap de setmana un pel diferent.


Dissabte 31 d’Octubre 2020:

Doncs això, tot i les ganes de retrobar-nos amb el grup Bicigaló per gaudir d’una bona matinal de btt, farem bondat, sortirem una mica més tard i farem una volteta rodadora.

I ja que tornem a estar amb confinament pel Covid-19, no cal ni pensar gaire, farem trams de que fèiem sortida sí, sortida també, durant les primeres fases del primer confinament.

Via Europa amunt, cap a l’Hospital de Mataró, i un cop passat el Cementiri de les Valls, pista amunt en direcció cap a Can Vilardell, encara que aprofitant que ens deixen trepitjar Argentona, farem algun tram de corriol per la zona de la Vinya d’en Rouaix.


Tot el que sigui no passar per pista és benvingut. De totes maneres, acabem per sortir a Can Vilardell, i ens enfilem cap al Parc Forestal, que travessarem enfilant-nos cap al Turó d’en Dori, per seguir fent corriols de pujada fins a sortir a la pista que puja cap a Can Bruguera.

A l’igual que la setmana passada, farem el corriol alternatiu que porta fins a l’entrada del corriol Covid-19, encara que avui el deixem de banda. La intenció és anar cap a la zona de Llavaneres, però aprofitarem per anar-hi dent el màxim de corriols possibles, així que anem cap a la zona dels Boscos de Can Gel.


Aquí  començarem a enllaçar puja-baixa de corriols, passant per la Font de Ca n’Oms i pujant pel torrent que ens deixarà just al Coll de Can Bruguera.

Seguim uns metres per la pista i tornem a entrar en els corriols de la zona del Pla dels Brucs. La zona es troba plena de boletaires i famílies passejant, però de ciclistes pocs.


Acabarem baixant cap al Coll de Can Xerrac, per  continuar enfilant-nos al Turó de Llorita pel corriol del Cabró, amb baixada que ens porta fins a la pista del Camí Ral.

Els trams de pujada s’estan acabant per avui, només queda rodar cap al Coll de Pallarés, no sense abans fer l’últim tram de corriol alternatiu que evita la pista.

La tornada sí que serà tot un clàssic dels primers anys de sortir en bici. Baixada pel Tintorer Curt fins a baix de Santa Mònica, on ara sí que el número de bicis que trobem de pujada va en augment.

 Un cop a baix ja no té secret, ens deixem caure cap a Llavaneres i la tornada a Mataró la fem per les 5 Sènies.

Trenta quilòmetres que han servit per estirar les cames i esboirar la ment després de la setmana de feina. Esperem que la cosa millori i els retrobaments en grup tornin a ser un clàssic de les sortides.



Diumenge 01 de Novembre 2020:

La matinada de dissabte a diumenge ha estat rara. Et lleves al matí amb la sensació de cansament, potser degut un  malson que no ha permès que descansi amb normalitat.

De fet, sense saber ben bé com estava a la riera d’Argentona, entrant a la riera de Dosrius, per sense solta ni volta, entrar al túnel que passa per sota la carretera i que porta cap a Can Belluguins. Ves tu, que tinc clar que aquest tram està malmès de fa temps, però quan estàs immers dins d’un somni no hi pots fer res. Doncs apa, a empentar la bici  i mirar de sortir com puguis del sot que es va fer desprès de les pluges de la tempesta Gloria. Això, si hagués anat amb en Joan B i companyia no m’hagués passat!!!

Un cop passem les restes que queden dempeus de la masia de Can Belluguins, ja som dins dels corriols que travessen l'Esquei d'en Febrer. Es nota que no hi passa gaire gent. Com l'últim cop que hi vam passar, hi ha arbres caiguts que ens barren el pas, i de seguida em ve a la ment la imatge d'en Francesc M en algun d'aquests cops que hi passavem.

Els senders de les Malloles de Can Pins ja estan en millor estat i l’enfilada cap al Turó de Can Ribot ja no té cap més complicació.

Un cop a dalt de les planes de Can Ribot, corriolada de baixada pels trams del Pi Tort i el Pi Dret, i en un tres i no res ja ets baix de Dosrius.

De moment , sense saber ben bé com, la sortida s’assembla força a les de fa anys quan seguíem amb la llengua fora a en Joan Vidal. Això vol dir sense cap dubte que no m’ho estic passant malament, però que acabaré patint.

Potser ara seguirem cap al Dragon Khan de pujada? Doncs no, uns metres d’asfalt per la carretera que puja a Can Bordoi, que de seguida deixem i la sortida continua amb un enllaç de pista, senders i corriols cap a les Planes de Can Brunet. Feia molt de temps que no ens movíem per aquesta zona, i potser això ha fet que hagi un parell de dubtes de per on seguir. Ara amunt, ara recula, fins i tot tinc la imatge borrosa d’uns caçadors que sembla que indiquen el  camí correcte per acabar sortint  el Portell. Ara sí que sé on soc, a la pista que puja cap a Can Massuet,  just a sobre de la Pedrera d’en Sesa.

A la ment hi van apareixent imatges inconnexes, en Joan B amunt i avall damunt una e-bike, en Toni P pedalant sobre una Orbea....,barrejades amb d'altres de quan ens hi aturàvem a menjar alguna barreta o fer-la petar una estona mentre agafàvem esma de cara al que encara teníem per endavant.

Ja posats a rememorar antigues sortides, el millor és endinsar-se en el corriol que puja pel   Turó del Gat Salvatje fins a sortir altre cop a la pista. Ara sí, amunt cap a les Planes de Can Pruna, per continuar cap a Can Carreres i ja som dins de la urbanització de Can Massuet-el Far.

Toca travessar la urbanització i entraren senders que ens porten més o menys planers cap a Coll de la Creu d’Aguilar, on hi ha un corriol que fa anys que no hi passem i que baixa fins el Pou del Glaç de Canyamars. Doncs apa, sense ni temps a pensar ja m’hi veig dins. No baixo molt ràpid, però el corriol és divertit i en poc més d’un quilòmetre i mig em dona la sensació d’haver perdut més de 200 metres de desnivell.

Un cop a baix, per tornar cap a casa no queda més remei que remuntar i ho fem passat el Pou del Glaç, per la pista que s’enfila travessant la Serra de Vallalta. Tram de pujada en que les cames van fent figa i que un cop dalt, enllaçarem amb corriols de baixada que ens porten a la riera de Can Rimbles.

És hora de recuperar esma mentre es roda tranquil·lament fins passat el restaurant. Com tota a sortida, el recorregut és un "déjà vu" dels primers anys de sortides,  i com no pot ser de cap més manera al punt on som, toca remuntada per pista cap a Can Bruguera, fins a sortir dalt de les Planes dels Brucs.

Ara sí que es torna a la normalitat, del Coll de Can Bruguera cap dalt de la urbanització de la Cornisa, corriols cap al Parc Forestal, i sense casi bé ni adonar-me’n ja soc a Argentona, havent passat per totes les variants del corriol d’en Bellatriu.

Alguna imatge borrosa encara queda a la ment, un petit piscolabis d’èpoques passades en un indret incert....

  ...fins i tot com si encara quedessin ganes d'una última enfilada a Burriac per retornar a casa, cosa il·lògica tenint en compte que visc a Mataró.

Quan obro els ulls, ja és de dia. M’he adormit i per si fos poc,  a casa em recriminen que vaja nit els hi he donat, dient coses inconnexes i sense parar de moure'm d’un costat a l’altre. Sí sabessin on he estat mentre dormia!!!!!

Em noto cansat, així que si no hi ha “recovery” d’una  sortida que no ha estat, i els bars continuen tancats, haurem de sortir del pas amb un remei casolà.

A veure si d’aquí en endavant la cosa millora, i podem tornar a sortir en grup. Em guardo el dibuix de més o menys el que hauria sigut la sortida d’avui, per fer-la un altre dia més ben acompanyat.