Aquesta cap de setmana tenim un
dia més festiu, dilluns és la Segona Pasqua o Pasqua Granada, que se celebra 50
dies desprès del Diumenge de Resurrecció, en la que se celebra la davallada de
l’Esperit Sant en forma de llengües de foc sobre els 12 apostols, els quals van
obtenir el do de parlar diferents llengües per tal de difondre el missatge de Jesús per tot arreu.
Nosaltres, la majoria d’idiomes
no és que anem gaire sobrats....ni som dotze....ni tenim cap Jesús que seguir..... som disset i aquets dos dies ens dedicarem a seguir els tracks que s'ha treballat en Quim M.
I encara ho farem millor, ens agafarem també festiu divendres i ens desplaçarem fins a Llançà per gaudir de dos dies de btt voltant per l’Alt Empordà.
I encara ho farem millor, ens agafarem també festiu divendres i ens desplaçarem fins a Llançà per gaudir de dos dies de btt voltant per l’Alt Empordà.
La nostra aventura comença a l’estació
de Llançà...
....bé, no és del tot cert,
alguns ja la comencen dijous vespre al restaurant Els Pescadors.
Però tornem a l’inici, el tren
ens porta fins a Portbou on començarem la sortida amb uns primers trams
travessant els carrers del poble per sortir enfilant-nos cap al Pantà.
Reprenem la sortida cap a la casa
de Mas Budellers on el propietari ens barra el pas del sender que teníem al
track, sota amenaça de trucar a les forces de l’ordre....comencem bé!!! Doncs
apa, com veiem de seguida que de ciclista en té poc, desfem un tram fins a
trobar un altre sender que ens començarà a enfilar cap al Corral del Bac.....
....de camí al Coll de la
Farella, punt que delimita Catalunya amb l’estat Francés.
D’aquí continuem pujant cap al
Coll de Cervera, mentre anem gaudint del paisatge i immortalitzant la sortida
amb una foto rera l’altre...
...fins que arribem al Coll de la
Barlanda on ja divisem al fons Banyuls de la Marenda.
Desprès
d’aquests primers 12 quilòmetres ens toca baixar cap a Banyuls de la Marenda on
aprofitarem per omplir els bidons i el que no són bidons.
Reprendrem la ruta, amb alguns
petits dubtes per sortir de Banyuls, però de seguida retornarem al track i
començarem a rodar per asfalt....
....mentre anem gaudint de l’espectacle de les
moltes vinyes que ens envolten. Estem en plena zona de vins.
Ens dirigim de pujada cap al Coll
de Banyuls, seguint un track que en principi s’hauria de convertir en algun
punt en pista forestal, però sembla ser que la civilització hi ha arribat abans
i pràcticament tot és ja asfaltat. De totes maneres, si es fa en bona companyia
tot és molt més amè.
Tot i això, desprès de 14
quilòmetres travessant la Serra de l’Albera, arribem dalt del Coll de Banyuls a
355 metres d’alçada.
Estem més o menys a mitja sortida
i encara ens queda una estona per arribar al lloc per dinar, així que desprès d’algunes
fotos continuem, aquest cop de baixada per la pista que va cap a Espolla, fins
arribar a la zona de Rabós on trobem el Mas Pils, on ens desviem per
enfilar-nos altre cop, ara pel GR11 cap al Coll Plaja. Ara sí que la gana
apreta ki ens deixarem caure en ràpida baixada per la pista fins al Monestir de
Sant Quirze de Colera on es trobar el restaurant Corral de Sant Quirze.
De fet, baixem tan ràpid que la
majoria ens deixem un corriol que ens hagués evitat un bon tram de pista. Només
en Quim M i algun altre afortunat no tan esbojarrat com nosaltres l’ha pogut
gaudir.
Tampoc és qüestió de queixar-se,
ens espera un bon menú que ens ajudarà a refer forces...a nosaltres i també a
les e-bikes que no triguen gaire a ser endollades per rebre una transfusió de
watts de cara a la segona part de la sortida.
Un cop acabem l’entaulament toca
altre cop pujar damunt les bicis i ara per anar fent la digestió ens esperen
uns quilòmetres més o menys planers cap a Vilamaniscle. Aquí en principi tenim
la opció de dirigir-nos cap a Puig d’Esquers i com, de moment, anem bé de
forces no perdrem passada.
Ens enfilem cap al Coll de la
Serra, i a partir d’aquí puguem pel sender que ens assembla més assequible, el
Camí del Mas Patiràs fins arribar a la cruïlla del Coll de Tres Camins. Estem
just al peu de Puig d’Esquers i ja només ens queden els últims metres de
pujada....
...abans d’arribar al cim, on
podrem gaudir d’unes bones vistes, no en va estem a 606 metres d’alçada.
Ja només ens queda tornar cap a
Llançà i en principi ho hauríem de fer passant per algun tram de trialera, però
portem un track equivocat i tornarem a baixar fins al Coll de Tres Camins on fem
ràpida baixada per pista fins a Molinás, on resseguim la riera travessant-la en
diverses ocasions. Sort que no hi baixa ni una gota d’aigua.
Acabem sortint a la vil.la de
Colera i decidim que els últims 7 quilòmetres fins a Llançà els farem rodant
per l’asfalt de la carretera Nacional.
Hem agafat el tren a ¾ de 9 del
matí i són 2/4 de 9 del vespre. 70 quilòmetres i 1722 metres de desnivell positiu
ben aprofitats.
Ens hem ben guanyat una bona
dutxa i a sopar a Can Narra, on provarem
els seus arrossos abans d’anar a dormir per descansar les cames de cara a la
sortida de dissabte.
Dissabte ens toca llevar-nos d’hora,
esmorzar, posar les bicis als cotxes i acostar-nos fins a Port de la Selva on
que serà el punt de partida i arribada de la sortida d’avui. Avui el cel no
presenta cap núvol, així que passarem calor.
Fem els primers metres arran la
badia i seguim vorejant l’asfalt de la carretera cap a la Selva de Mar, on tot
just abans d’arribar-hi començarem a enfilar-nos per la pista del Camí antic de
Port de la Selva a Roses. Pujada que podem anar fent a un ritme sostingut,
doncs no presenta cap tram excessivament exigent. Ens enfilem cap a Puig d’en
Grau per uns metres més endavant entrar en trams de senders i corriol que ens
acabarà baixant per una petita trialera amb pedra solta cap a la carretera que
baixa a Cadaqués.
Travessem la carretera i ens enfilarem
altre cop per l’asfalt que podríem anomenar com la carretera de la Bojana cap a
la zona propera al Coll del Peni.
A partir d’aquí ens esperen 6
quilòmetres de baixada per pista cap a Cala Jóncols, amb alguna aturada per
gaudir de les espectaculars vistes.
Els quilòmetres finals es baixa
força ràpidi fins i tot als trams finals ens trobem amb una mica de Tramuntana que ens dificulta per primer cop traçar amb normalitat.
A mesura que ens acostem a Cala
Jóncols no ens podem estar d’aturar-nos per gaudir de les meravelloses vistes i
immortalitzar el moment.
Un cop a la Platja de Jòncols,
sessió fotogràfica abans del que ens espera només reprendre la marxa.
Només tornar-nos a enfilar a les
bicis ens esperen uns 2 quilòmetres de pujada amb trams exigents cap a Puig d’en
Manyana.
Un cop a dalt ens hem de
reagrupar, però mentre ho fem no estem sols, tenim companyia que segur que deu
estar pensant: “On coi van aquests amb
el sol que fa!!!”
A partir d’aquí ja només ens
queda resseguir la pista de Roses a Cadaqués, amb uns primers trams més planers
on tenim unes magnífiques vistes que no podem desaprofitar....
....per acabar deixant-nos caure
altre cop en ràpida baixada fins a Cadaquès...
....on aprofitarem per asseure’ns
en alguna terrassa a reomplir de líquids el cos i de passada els bidons.
L’estona de descans ens ha permès refrescar-nos i com no
gaudir de l’ambient que acostuma a haver-hi a Cadaquès, inclús ens permetem el
luxe de posar un petit gra de sorra participant-hi....llàstima que no tenim
drets d’imatge per poder penjar alguna foto, jajaja.
Un cop dalt de les bicis de nou, travessem alguns carrers
cap a la carretera que va a Port Lligat, pujant cap a la zona esportiva on
començarem a fer senders de pujada deixant enrere la vil.la.
El sender, amb trams pedregosos i tècnics ens puja cap a Mas
Duran i seguim dins a Coll de sa Devesa, on continuarem un parell de
quilòmetres més planers, fins arribar al punt més tècnic i dur de tota la
sortida.
Estem en ple Parc Natural del Cap de Creus i per si no ens n’hem
adonat, les senyals ens hi ajuden.
Ara ens toca un tram de corriol de poc més d’un quilòmetre,
amb una primera part de baixada per una trialera força pedregosa en que la
majoria hem de posar peu a terra en algun punt i quan no, baixar amb els cinc
sentits mirant d’anar evitant les pedres més grosses, fins acabar a la riera
dels Nou Rocs....encara que un cop feta, crec que de rocs n’hi havia més de
nou.
I si el tram de baixada és complicat, el de pujada encara
pitjor. Impossible de fer amb una “atmosfèrica” i quasi bé per una e-bike, fins
i tot amb la opció del turbo. De fet, la majoria acabem empentant la bici en
algun punt, tot i haver-hi algun tram ciclable,
Un cop a dalt, aturada per recuperar l’esma i a continuar
que el més difícil ja està fet. Ens queda rodar per pista poc més d’un
quilòmetre pel que podem anomenar un fals pla, per fer l’últim tram de pujada
de la ruta....
....abans d’encarar els últims 4 quilòmetres de baixada que
ens tornen a portar a Port de la Selva, entrant per la Urbanització de les
Figuerasses.
Acabem el dia amb 41 quilòmetres a les cames i 1071 metres
de desnivell positiu.
Les bicis s’han portat com unes campiones. Difícil imaginar
dos dies de btt amb tanta gent i sense cap incidència remarcable.
Però si hi ha algú que es mereix un bon descans, som
nosaltres....i si l’acompanyem amb un bon àpat millor que millor.
La sobretaula se’ns farà llarga, però aquests dos dies intensos
ben bé s’ho valen. I com no pot ser de cap més manera, abans de que cada ovella
torni al seu corral, aprofitem per fer la foto de grup.
Sempre havia sentit parlar de les sortides per la Segona
Pasqua del grup dels Bicicorriols....però a partir d’ara esperem que també
sigui una data assenyalada pel Bicigaló i companyia!!!
Per cert i tornant a l’inici, ha fet una mica de calor, però
l’Esperit Sant en forma de llengües de foc no l’hem vist....l’única llengua de
foc ha estat la que se li ha quedat a algú desprès de ser obligat a provar
aquest vici:
....i de parlar diferents llengües res de res. No dic que no
hagués ajudat engolir-ne algun mes!!!
Companys ha estat una gran experiència que no hem de deixar
de repetir mentre les cames aguantin....i sinó ja llogarem e-bikes!!!
El track de dissabte;
Powered by Wikiloc
