sábado, 22 de julio de 2017

Recuperem lider i "selfie maker"

Aquesta setmana en Joan B ja està de tornada, però malgrat les seves bones intencions amb la convocatòria de whatsapp, les respostes confirmant l’assistència a la nova sortida són poques.

A les 8:00 a la Plaça Nova ens trobem en Joan B, Francesc M, Quim M, Salva M i Salva B.  A última hora en Toni P ens ha dit que hi ha canvi de plans i no s’unirà a la sortida, de totes maneres esperem una estona a veure si s’apunta algú més.


Al final sortim cap a l’Agility sense saber ben bé cap a on anirem avui. De moment riera amunt i ja decidirem. I ben aviat en tindrem la solució, travessarem la carretera a l’alçada del Cementiri i passarem pel Centre d’Atenció d’Animals Domèstics per anar-nos enfilant pel Torrent de Can Manreset, abans de seguir pujant per corriol fins a sortir a la Font d’en Quico.


Aprofitem per a que en Salva M begui una mica de l’aigua que raja de la font i és que està tan fort que fins i tot surt sense bidó a la bici!!!

Reprenem la marxa i seguim de pujada enllaçant corriols cap a la Plana dels Matxos. Tram de corriols més o menys tancats sense gaire complicació, exceptunat algun punt on alguns hem hagut de posar peu a terra i d'altres han pogut demostrar el seu estat de forma o la seva tècnica dalt de la bici.


video

video

Al sortir a la pista seguirem pujant però de seguida en Salva M ens vol ensenyar un tram de corriol que no hem fet o al menys que jo no recordo. És poc menys de  400 metres de corriol, casi bé tot de baixada amb el tram final més tècnic per la pendent pronunciada i l’estat extremadament sec del terreny, que ens torna a portar a la pista tancant un bucle a l’estil Joan V.

Deixarem altre cop la pista per enfilar de nou pujada per corriol passant pel Turó de Matacabres. De totes maneres, més endavant tornem a sortir a la pista que ja no deixarem fins arribar al Coll de Gironella.

Ara farem un petit tram de baixada per de seguida tornar a remuntar per corriol de la zona de la Brolla de l’Abril fins a sortir al bosc de sobre la Mútua on hi trobem el laberint per a la meditació format per un entramat de pedres amb forma circular que imita els primers laberints de la Prehistòria.


Diuen els entesos que aquests laberints estaven pensats com a “trampes” pels mals esperits i potser serà veritat ja que cada cop que passem per aquesta zona no trobem la sortida  i hem de recular.

Anem a sortir a la pista de sobre la Mútua per de seguida tornar a entrar en corriols de baixada per la zona del Bosc de Can Cardó, però la baixada no dura gaire. Tornarem a enfilar corriols amunt força agraïts de fer i que ens pugen fins a Coll de Porcs.

Ara toca anar resseguint la pista cap a la Plana del Fum, on en Francesc M i en Salva M decideixen que ja és hora de tornar cap a casa si no volen fer tard als seus compromisos familiars.



La resta decidim allargar la sortida una estona més, així que seguirem per la pista del Camí de Sant Bartomeu fins arribar a l’ermita.

Travessem la carretera i seguim baixant per corriols passant per la zona de la Font del Llop fins a sortir a la pista al costat de les cases properes al restaurant Can Sagal.

Seguim baixant tot passant pel Bosc de Ca l’Argent. Potser anem a baixar cap a la Roca? Doncs no, abans de acabar baixant a la pista de la Font de la Mansa, trenquem a la dreta i remuntem altre cop per pujar fins al Turó del Morro del Gall, on baixarem pel tallafocs fins a tornar a sortir a pista.

Tot xino-xano anem rodant de tornada per acabar enfilant-nos fins a sortir a la pista de l’àrea de pícnic de Nostra Senyora dels Àngels, i un cop aquí que millor que gaudir d’una ràpida i divertida baixada pel corriol dels Galzerans?

Doncs apa, ens hi endinsem i gaudim dels primers trams més lents i revirats, però que es converteixen en una baixada ràpida i on mirem de seguir el flow de les traçades d’en Quim M fins a sortir a Can Roviró.

Un cop a baix ens trobem amb en Pepe C, Oscar E i Tino LL que també han aprofitat el matí per sortir a fer corriols.

Baixem tots junts cap a la Riera de Riudemeia i fem tornada cap a Argentona, on abans d’arribar-hi encara hem tingut temps de creuar-nos amb en Robert D, Pere B i Tolo que també han aprofitat el matí de diumenge per sortir.

Li posarem punt i final als pràcticament 27 quilòmetres de sortida entaulats al Bar del “Centru” amb un petit esmorzar.

El track:


Powered by Wikiloc

viernes, 21 de julio de 2017

Dissabte rodarem i farem corriols!!!

Estem en ple mes de Juliol i de moment les vacances encara es fan esperar, amb lo que aprofitem les estones lliures que ens deixa la feina i la família per sortir a fer una mica de btt, i no només els caps de setmana. Hi ha sortides “inter-setmanals”, però farem com aquell qui no vol la cosa i no en parlarem....ho haurem après de tots aquests pros que no publiquen els seus stravas entre setmana?

Com cada dissabte una colla ens trobem a la Plaça Nova. Aquest cop som en Pepe C, Pere C, Oscar E, Quim M, Tino i Tomàs LL, Robert D i Salva B.

En principi farem sortida rodadora, però sense deixar de fer corriols, així que sortim cap a l’Agility i riera amunt mentre anem rumiant cap a on anar.

De seguida decidim que començarem pujant per Can Belluguins que fa temps que no hi passem. Anirem pujant en principi per la pista per endinsar-nos en trams de corriols que tot passant per sobre de la Pedrera de Can Bosquer ens aniran pujant cap a la zona del Turó de Can Ribot.

Com fem últimament evitarem passar per la casa tot fent el corriol alternatiu que ens puja fins a les Planes de Can Ribot.

Seguim cap a Sant Carles, on baixarem cap al tram d’asfalt passant per davant del Restaurant per anar a buscar corriols que ens han de portar a sortir a la carretera que baixa cap a Santa Agnès de Malanyanes, però abans aprofitarem per fer una visita al corriol de la Pistola, gaudint del seu traçat i el seu bon estat de conservació, potser degut al fet de que l’entrada al corriol no és fàcil de trobar.....i esperem que sigui així per força temps.

Un cop sortim a la carretera, la travessarem per fer ràpida baixada cap a Ca l’Arumí.

De moment la sortida està sent rodadora, però “rodant” en molts moment per corriols, com ha de ser.

Un cop aquí, ja posats, que millor que una pujada cap a la Torrassa? Doncs apali, comencem a pujar per la pista i anem a buscar l’entrada de corriol que hi ha passada l’ermita de Sant Esteve del Coll. 

Feia temps que no fèiem aquests trams de corriols i de fet hi havia algun tram que no recordava. Una de les moltes variants diferents que hi ha per fer una Torrassa i que té algun tram on s’ha de posar un punt extra d’esforç, però res que no sigui 100% ciclable.

Un cop a dalt de la Torrassa, uns minuts d’aturada per refer forces i de seguida reprenem la marxa, amb un primer tram de baixada cap al Pla de la Bassa del Llop, per continuar per la pista fins a trobar l’entrada del Dragon Khan.

Aquest cop farem una baixada el més clàssica possible, evitant els trams més tècnics i compromesos que s’acosten les vacances i les hem de començar d’una sola peça. De totes maneres, sigui clàssica o no, una baixada ràpida pel Dragon Khan, malgrat l’hagis fet un munt de cops, mai et deixa indiferent.

Un cop a baix ens reagrupem i travessem la carretera de Dosrius a Cardedeu i fem baixada cap a la riera de Far on ja tornem a rodar en grup cap a Dosrius.

De tornada ens estalviarem un tram de riera tot fent l’alternativa. En aquests trams hem aprofitat per fer alguna foto...






...aixó sí, abans de passar pel Torrent de la Feliua que està prohibit pel Departament de Sostenibilitat de la Generalitat!!! Com ho sàpiga la tècnica del Departament!!!.... de totes maneres, potser ens hauria de donar les gràcies per passar-hi i mantenir el canyer a ratlla fent que el torrent encara estigui obert.

Bé, deixe-m’ho.... sortim ràpid cap al Torrent de Manyans, i ara sí que ja se’ns està fent tard i en Manel V ja fa estona que ens espera per esmorzar, així que farem riera i cap a casa.

Al final ens ha quedat una bona sortida. Hem rodat, hem fet corriol, hem esmorzat i ens ho hem passat bé com cada setmana.... es pot demanar alguna cosa més? Doncs sí, que arribi ja diumenge per tornar a gaudir dels corriols que ens envolten,.... però això per la propera crònica.




martes, 11 de julio de 2017

Sortir sense lider i no morir en l'intent!!!



Altre cop diumenge i sembla ser que avui la temperatura ha pujat un mica respecte als últims dies. 

Com cada setmana anem cap a la Plaça Nova per trobar-nos i sortir a fer corriols pels voltants d’Argentona.

Ja sabem que avui en Joan B és baixa, però hi ha hagut força respostes a la convocatòria de whatsapp.

Més o menys puntuals ens trobem en Toni P, Manel L, Jordi S, Quim M, Javier, Pere B, Robert D i Salva B. Ens esperem una estona a veure si vé algú més, però només veiem en Jordi P que avui surt amb tota una sèrie de runners a fer un reconeixement del circuit de la Cursa de Policies i Bombers 2017.

Un cop descartat que s’apunti ningú més, sortim cap a l’Agility i travessem la riera per entrar al Torrent de Can Bellatriu amb en Jordi S al capdavant.

En un principi, malgrat aquest sector sol esser un recorregut força trencames, estem tranquils doncs aquest cop no ens acompanya en Joan B, ni en Joan V, ni en Francesc M, ni en Kiko P, ni en Salva M.....així que ens espera una sortida a un ritme suau, o això seria el més normal.

Comencem a corriolejar de pujada i sembla ser que al capdavant en Jordi S i en Pere B no s’ho estan prenent amb tanta calma com esperàvem, però tot el grup els segueix anar pujant cap a la zona de la Font de la Reimina on acabarem sortint al Camí de les Aigües.

Travessem la pista i seguim ascendint per corriol amb trams de força pendent i a un ritme que no es pot dir suau. Potser ens volen portar cap a la Urbanització de Can Vilardell, però no hi arribarem. Anirem enllaçant divertits corriols que ens porten cap a Can Martí de la Pujada.

Just a sobre de Can Martí i quan sembla que anem a entrar a la pista que ens puja pel Camí de la Cornisa cap a l’entrada del corriol dels Romanins, a en Jordi S i companyia se’ls hi gira el cervell i s’endinsen dins d’un corriol que s’enfila fins a sortir també al Camí de la Cornisa. Aquest corriol l’hem fet un munt de cops, però sempre de baixada, fins i tot havia de ser part del recorregut de la Repicacorriols..... i com sabem de la forta pendent que té i alguns no estem disposats avui a empènyer la bici, en Pere B, Toni P, Robert D i Salva B seguim per la pista, ja ens trobarem a dalt.

Dit i fet,uns metres més endavant ens reagrupem. Estem enmig de la pista que puja cap a l’Oasis (que sempre és més fàcil de dir que no el Monestir de l’Oasi de Jesús Sacerdot).

Com avui no toca fer pista, ens enfilem al marge i entrem a la part de dalt del corriol dels Romanins, on continuarem anant a enllaçar corriols per la zona de l’Esbarzer Gran, fins acabar baixant pel bell mig del Torrent de Coll de Bocs. Aquest últim tram està difícil de ciclar, força tapat per les branques, amb alguna pedra que dificulta la traçada.... ja se sap que si no es pot passar pels torrents i lleres, la natura és sabia i tendeix a recuperar el seu estat natural, però per això estem nosaltres, per mantenir obertes petites escletxes ciclables.... i més si anem guiats per en Jordi S.

En alguna aturada aprofitem per immortalitzar la sortida....


Seguint amb la sortida, anem a parar a la part de de dalt de Coll de Bocs, on tornarem a endinsar-nos en corriols de pujada cap a la zona del Turó de les Rovires.

Un cop a dalt, a en Jordi S, Manel L i Javier ja se’ls hi fa tard i ens han de deixar. Potser per això el ritme que portàvem? Havíem de fer tot el desnivell en 1 hora? Jajaja

Doncs ens quedem sense líder, però decidim que pujarem pels corriols que ens porten fins a la caseta dels caçadors, sortint a la pista a l’alçada de la Yeguada Farriols.

Mentre rodem per la pista anem dubtant si anar a fer l’Amaçones i pujar cap a Can Nogueres....però al final decidim que anirem cap a Dosrius, així que passem per l’Oasi i seguirem de pujada pels corriols que ens porten fins a sota del Turó de la Gola.

I aprofitant on estem i comptant amb la companyia d’en Toni P, ens serà impossible gaudir de la baixada per Ca n’Oms....abans trobem l’entrada del corriol d’en Toni. Doncs apa, cap dins!!!

La veritat que feia dies que no hi passàvem i el primer tram continua més o menys igual, s’hi passa en compte al ser trams estrets, però els trams de baixada del mig estan complicats pel fet de que el terra està massa sec i s’està descalçant per baixar derrapant amb  l’excessiu ús del fre de darrera. Tot plegat a fet que algú comprovi com està de dur el terra, però direm qui és “l’afortunat”.

Un cop sortim a la pista ens dirigim cap al Coll de la Creueta, on també s’hi ha fet treballs de desbrossament, però s’està reforestant amb exemplars joves d’alzines.

Seguirem pujant cap al Turó d’en Jofre, però abans d’arribar dalt ens deixarem caure cap a Dosrius en principi pel corriols que utilitzen els descenders per practicar amb els salts que hi ha instal·lat, però a mitja baixada hem agafat una variant que no solem fer mai o millor dit, ens hem equivocat agafant una variant que ens ha fet sortir a Dosrius dins de la Riera de Can Rimbles.

Aprofitarem per anar a la Plaça per omplir els bidons d’aigua, doncs encara ens queda alguna pujada on la necessitarem.


Reprenem la sortida cap a la Riera del Far, entrant al Torrent del Coll on tot just passada la Font del Sot, comencem pujada pel corriol del Gorro.

Ara ja pugem a un ritme suau i comprovem que la manca d’aigua a la muntanya és tota una realitat, fins i tot està completament seca la bassa que s’ha fet famosa en aquest corriol com “l’spa dels senglars”. Aquest cop no ha estat necessari mullar-nos les sabates.

Ens reagruparem a l’entrada del trencall a la zona de les Vinyes Velles, per continuar pujant fins a sortir a la pista que puja cap a les Planes de Can Ribot, però posats a no fer pista ens endinsem al Corriol del Pi Tort que aquest cop farem sencer fins a sortir a la pista que puja cap a la casa de Can Ribot.

Farem tram de pista amunt tot buscant l’entrada del corriol del Tobogan, on malgrat ser curt i estret cadascú l’ha fet com ha pogut.....uns despitregats com la major part de la sortida i d’altres intentant posar els arbres a lloc a cop d’orella. Segur que costa d’entendre, però alguns ja sabran de que va tot això, serà degut a anar sense líder?



Baixarem cap a la cadena on fem corriols de baixada per la zona de les Malloles de Can Pins, sortint a la pista clàssica que fem alguns vegades de pujada per l’Esquei d’en Febrer.

Un tram més de baixada per entrar a l’últim corriol de la sortida que ens fa sortir al Xaragall de Can Pins. Aquest tram final necessita alguns treballs d’arranjament, al menys per treure els esbarzers que fan casi impracticable el pas sense posar peu a terra.

Ara ja només queda passar per sota del pont de la carretera de Parpers per baixar pel Xaragall de l’Espinal cap al Bell Racó.

Rodem tranquil·lament per la riera cap a la Plaça Nova on els més afortunats han tingut encara temps d’entaular-se per gaudir d’un piscolabis.

Segons el GPS poc més de 25 quilòmetres amb 710 metres+ amb un temps real en moviment de 2h:31m.

Sens dubte avui la sortida té un protagonista.... en Jordi S, que ha agafat el rol de lider i ho ha fet força bé, encara que per arribar a ser un paparazzi digne successor d'en Salva M encara li fa falta millorar amb els selfies, però li haurem de donar més temps  o potser més oportunitats!!!


El track:



Powered by Wikiloc

domingo, 9 de julio de 2017

Rodem de Tordera a Argentona.

Fa temps que es parlava de fer una sortida llarga, rodadora, amb esmorzar ben entaulats, i per fi ha arribat el dia.

Dissabte a les 07:00 ens trobem a l’estació de Mataró en Pepe C, Oscar E, Josep, Fernando, Manel V, Tino i Tomas LL i Salva B. Hem d’agafar el tren per anar fins a Tordera que serà l’inici de la nostra ruta.

A l’andana hi ha un munt de jovent que retira cap a casa desprès d’una nit de festa al Cocoa.


Jo que pensava que al tren hi aniríem pràcticament sols i entre gent i bicis el vagó anava pràcticament ple.




Una hora de viatge i a les 8:00 ja som a Tordera on iniciem la ruta travessant el poble.

Els 6 primers quilòmetres són força planers i anem fent via. En principi hem d’anar seguint el GR92, però a més ens hem baixat algun track per anar més segurs. De totes maneres, més o menys al km 4,5 a l’alçada de la Granja de Can Ricastell deixem el GR i seguint el track entrem en pista de sorra que anirem seguint fins arribar al Coll de Can Burgada, tot just passada una plantació de kiwis on retrobarem de nou el GR92.

En aquest últims trams la pista ja es comença a enfilar i anem pujant tot passant pel costat de l’Esglèsia de Vallmanya...


... seguim uns metres més pel GR, però altre cop seguint el track descarregat l’abandonem  per a partir d’aquí començar una feixuga pujada de no gaire més d’un quilòmetre on la Turbo Levo d’en Pepe C ha salvat la sortida. Canvi de bicis amb algun company amb problemes físics ha permès que arribéssim fins a Coll de Porc, a més també li ha anat bé a en Pepe per recordar temps no tant llunyans.

Al creuament de Coll de Porc deixem altre cop el GR per seguir la pista que travessa la Serra del Llop......


....amb alguna aturada per reagrupar-nos i fer alguna foto.


La pista continua pujant amb alguns creuaments força ben indicats....


i nosaltres a lo nostre, amunt que fa pujada.....



fins a arribar a l’Esglèsia de Sant Llop d’Horsavinyà on ja tornarem a estar dins del GR92. Aquí aprofitarem per aturar-nos i fer alguna foto.


Hem fet els trams més feixucs de pujada i ara ens toca anar resseguint el GR durant uns 8 quilòmetres. Anirem combinant trams de pujada passant pel Coll de Can Benet....


... i de baixada que permeten anar agafant esma per acabar arribant a Sant Martí del Montnegre on tenim previst entaular-nos per refer forces amb un esmorzar de forquilla i ganivet.


Sortint d’esmorzar baixem fins a l’ermita, però no la podrem visitar doncs està tancada, així que remuntem i reprenem la ruta.

La sortida continua amb trams de pujada per acabar baixant cap a Coll Senís on podem triar si anar cap a Vallgorguina o anar cap a Collsacreu i al final triem aquesta segona opció.

Anem rodant cap a Collsacreu. El dia no està sent gaire calorós i en aquests trams comença a girar-se vent i ennuvolar-se. No triga gaire a tronar i caure 4 gotes que no són suficients per fer-nos aturar i fan que la fresca ens faci més amena la sortida.

Travessarem Collsacreu i remuntarem pocs metres de la carretera que va a Vallgorguina, per de seguida tornar a agafar pista de pujada.

Ara ja estem en zona més o menys coneguda, anirem enfilant pujada passant per la Casa Nova de Pibernat. En aquests trams les quatre gotes van caient ara sí, ara no, però sense fer-nos aturar.

Acabarem sortint a la zona del Coll de Pi de Buac, just a la pista que puja de la Creu de Rupit cap al Corredor.

Ara tenim la opció de baixar cap a la Creu de Rupit i tornar per Canyamars o per Can Bruguera, però decidim remuntar pista en direcció cap al Corredor, però entrarem en corriol que ens porta cap a la zona del Pla dels Joncs on anirem passant per trams de pista que passen per sota de l’àrea d’esplai del Corredor i que seguint cap al Coll de l’Argila ens anirà portant cap a la Urbanització de Can Massuet del Far.

Travessarem la Urbanització passant pel restaurant de Can Carreres, seguim baixant cap a les Planes de Can Brunet on fem baixada ràpida per pista per acabar sortint a Dosrius.

Un cop a Dosrius ja només ens queda la riera per tornar cap a Argentona.

En definitiva ha estat una sortida rodadora diferent al que estem acostumats a fer, però que és una experiència nova i on hem pogut gaudir de paratges nous amb la bona companyia de costum.

Segons el gps una mica més de 54 quilòmetres amb 1380 metres de desnivell +.

El track:



Powered by Wikiloc

viernes, 7 de julio de 2017

Estrenem Juliol i alguna cosa més.

Estrenem el mes de Juliol amb una nova trobada a les 8:00 a la Plaça Nova, aquest cop som en Pepe C, Oscar E, Josep, Quim M, Robert D, Tino i Tomas LL i Salva B. A la Plaça també ens trobem a en Manel L i en Rafel F que decideixen unir-se a la sortida.

Un dissabte més o menys normal si no fos perquè avui en Tino va d’estrenu amb la seva flamant Scott Spark. Ha fet el salt al món de les 29”, doble, monoplat.....i això és mereix que busquem una ruta per provar-la tant de pujada, com de baixada, amb corriols estrets, revirats.... doncs ho tenim clar, anirem cap a la Roca del Vallès.

Així que sortim cap a l’Agility i riera amunt cap a la Riera de Riudemeia, on començarem a pujar cap a Can Roviró, on trencarem a l’esquerra per anar a fer els corriols que tot xino-xano ens pugen cap a Can Vinyamata.

En principi la previsió era tot just passat Can Vinyamata agafar el corriol alternatiu per anar a enllaçar amb els Galzerans, on els trams revirats de pujada haguessin estat una bona prova per la nova 29”, però en Pepe C i la seva Specialized Turbo Levo anaven de líders i han continuat pujant fins a sortir a la pista de la Pedrera, així que deixarem els Galzerans per a una millor ocasió.

Fem un tram de pista per tornar a entrar en corriols de pujada cap a la zona del Bosc de Can Païssa, on començarem a enllaçar els trams clàssics de baixada que ens han de portar a sortir a la pista a l’alçada de Can Segal,..... però altre cop tenim problemes logístics i en Pepe C, Manel L, Rafael F, Tino i Tomas LL es passen l’entrada d’un corriol i baixen per pista cap a Sant Bartomeu.

Unes trucades permeten retrobar-nos, però en Manel i en Rafael decideixen que volen seguir rodant i se’n van cap a Sant Mateu. La resta reculem per retrobar els corriols de baixada que aquest cop si que ens porten cap a Can Segal, on tornem a entrar en corriols que continuem fent de baixada fins a sortir a la pista una mica per sota de la Font de la Mansa, que per cert fa temps que no hi fem una visita.

Seguim entrant de nou en corriols en direcció cap a la Roca del Vallès. En aquests trams també passem a prop de la Pedra de l’Escorpí i la Pedra Foradada de Can Planes, però com no són visibles si no surts del corriol, tampoc podran gaudir de la nostra visita.... tenim altres coses a fer avui.

Anem en busca de corriols estrets i revirats, i res millor que fer el corriol de la Creu i enllaçar amb els que ens baixen cap a la carretera de la Roca, fins a sortir a la zona de Can Company de Dalt. En els primers trams ens hem creuat amb en Francesc M que avui tenia sortida amb un grup de gent de Mataró. Una petita estona fent petar la xerrada i de nou a corriolejar. El cert que a l’arribar a la carretera ens ha quedat la sensació que aquests trams de corriols casi són més divertits fer-los de pujada. Ho tindrem en compte per a futures sortides.

Aprofitem per reagrupar-nos i travessem la carretera per anar a començar retorn cap a casa tot pujant pel Torrent de Can Cigala. Aquests 4 quilòmetres fins a coronar sortint al Pla de l’Espinal els fem cadascú al seu ritme i mentre enfilem la pujada anem rumiant com podem posar el colofó a la sortida d’avui.

Al final decidim travessar el Pla de l’Espinal i anar a buscar la baixada pel corriol de la Font del Llorer que també seran una bona prova d’aclimatació per en Tino i la seva  nova màquina.

Quan tornem a sortir a la pista, de seguida entrem de nou en corriol que ens baixa al Xaragall de l’Espinal que per cert, s’hi ha de passar més doncs les branques i esbarzers l’estan tancant i acabes sortint cap al  Bell Racó tot esgarrinxat.

La tornada per la riera i de cap a la Plaça Nova on els privilegiats que tenim un bonobici més llarg ens entaulem per gaudir d’un merescut esmorzar.

Al final hem gaudit dúna sortida d'uns 28 quilòmetres i uns 600 m+, on s'ha tornat a constatar que entrar al món de les 29" dóna un plus a les sortides.... aneu traient punta al llapis els poseïdors de les 26", jajajaja.


Diumenge altre cop cap a la Plaça Nova que hi torna a haver sortida. Aquest cop ens trobem en Joan B, Joan V, Francesc M, Jordi S, Toni P i Salva B.


Sembla ser que avui no hi ha dubtes de cap a on anar. Farem trams diferents del que estem acostumats ja que en un principi la sortida anirà encaminada a fer trams de la Transcorredor 2015 i mai tan ben dit.... en un principi!!!

Sortim cap a l’Agility i riera amunt, però no seguim per la riera cap a Dosrius. Ens dirigim cap al Bell Racó per passar per sota el pont de la C60 i travessar la carretera de Parpers per enfilar pujada clàssica per la zona de l’Esquei d’en Febrer.

Anem pujant i sembla que ens anem allunyant de Dosrius, però no del tot. Ens endinsarem dins el corriol de sota del Tobogan on haurem de posar peu a terra per passar pel costat d’un arbre caigut (bé no tots, en Francesc M ens demostra el seu domini sobre la bici i amb tècnica de trial el passa sense cap dificultat). El corriol és revirat i divertit als trams inicials, però a les baixades finals els que portem els neumàtics massa gastats comprovem com la bici és difícil de dominar i se’n va cap a tot arreu. A l’arribar a baix tenim clar que no podem trigar gaire a passar per boxes i fer canvi de neumàtics.

Continuem en direcció cap al Corriol del Gos Perdut, però tot just abans d’arribar-hi estan fent treballs de desbrossament i han obert pista per passar-hi camions, amb lo que els primers del grup es tiren cap avall com a possessos aixecant una polseguera que ni a la Titan Desert i saltant-se les entrades dels corriols, amb lo que ens veiem obligats a remuntar uns metres si no volem acabar baixant fins al Polígon de l’entrada de Dosrius.

Al final baixem fins a la riera del Far pel corriol que vam passar a la última Trancorredor.

De moment no estem fent res de la previsió inicial, però de moment el recorregut no està gens malament.

Pugem fins a la carretera de Dosrius a Cardedeu que hem de travessar doncs sembla que anem a fer un Dragon Khan de pujada, i mai més ben dit. Crec recordar que és el primer cop que faig aquest tram de pujada, doncs normalment sempre fem la variant del corriol de la Pedra, però sí és veritat que de fet baixant és més divertit, de pujada tampoc és tan dur i fa la sensació que estàs fent un corriol completament diferent.

Són trams on es nota l'estat físic de cadascú, o millor dit on de seguida es veu qui surt sovint i qui no!! Jajaja

                             

Anem enfilant pujada fins que ens sortim de la traçada clàssica del Dragon, per endinsar-nos dins un corriol una mica més tècnic havent d’anar evitant el rocam que hi ha en aquest tram. Aprofitem alguns moments per reagrupar-nos i immortalitzar el bon ambient que regna dis el gru


Estem travessant la zona del Penjat dels Garrofers i sortim al Prat Foguerar de Can Bordoi, un topònim difícil fins hi tot de pronunciar, però que segur que recordarem com el lloc on en Joan B es va fer la ***** un lio i va fer un bucle en un pam de terreny sense ni adonar-se’n. Però per segona vegada a la sortida, res que no se solucioni editant el track, no sigui que aquests catúfols quedin penjats al núvol per l’eternitat. Com bé diu en Salva M, no sigui que perdem el prestigi!!! Jajajaja

Aquí comencem baixada per corriols cap a Llinars tot travessant la zona del Bosc de Can Bordoi per sortir a la riera del Mogent. Ara sí que estem dins el recorregut de la Transcorredor, encara que l’estem fent del revés.

Seguim tram de la riera per anar a buscar un tram de pedres de la cursa que havíem fet baixant i que aquest cop ens tocaria fer-los de pujada. Els primers trams encara que amb alguns dubtes anem ben encaminats, fins que arribem al Torrent de Can Mora, on tot just deixar-lo no trobem un trencall de corriol i tot se’n va en orris. El corriol de sobte es converteix en un prat del tot desconegut que hem hagut de travessar  tot passant per dins d’una granja (Can Prat) on hem tingut sort de que el gos que no estava lligat era molt poruc i l’altre sort que estava lligat.

Doncs apali, hem perdut el corriol i ara ens toca remuntar per pista, on cadascú puja al seu ritme i el grup es va desmembrant. A mitja pujada hi ha una entrada de corriol que vam fer a la cursa, però els de davant ja se l’han passat creient que tornaríem a baixar cap a Llinars....dia dels despropòsits doncs haguéssim entrat en corriols que ens pujaven cap a Can Bosc. Doncs res, pista amunt fins a sortir a Can Ferrerons, on em ve al cap una història que ens va explicar en una sortida en Joan S, però això avui no toca!!!

Seguirem cap a la Urbanització de Can Massuet del Far, que travessem per anar cap al Restaurant de Can Carreres.

Sortim de la Urbanització entrant a la pista que travessa les Planes de Can Brunet on tot just passar-les trenquem a l’esquerra per fer trams de corriols que ens tornaran a fer sortir a la pista un tram més endavant.

A partir d’aquí pista avall on el grup es torna a desmembrar doncs n’hi ha que baixen com coets i de fet això provoca que ens passem l’entrada del corriol que travessa el bosc de tir amb arc que ens ha de baixar cap a Can Batlle, amb lo que altre cop hem de remuntar una mica per agafar el camí correcte.

Però aquí no s’acaben els despropòsits, malgrat tenir per endavant poc menys d’un quilòmetre de corriol, encara ens perdrem altre cop i mentre en Francesc M i en Salva M baixen cap a Can Batlle, la resta no veiem la traçada correcte i acabem sortint passada la rotonda de Dosrius, amb lo que fem tram de carretera fins al restaurant.

Un cop reagrupats entrem a Dosrius per agafar una mica d’aigua i ja tornada cap a Argentona, on a alguns ja no els hi quedava esma per fer més corriol i s’ha decidit tornar per la riera.

Al final ens ha quedat una sortida d’uns 38 quilòmetres amb 1043 metres+, que malgrat els despropòsits que han anat sorgint, la bona companyia fa que tot quedi com una anècdota divertida, que per si de cas no explicarem als nostres nets....que el prestigi és el prestigi!!!!


El track, però editat com no podia ser de cap altra manera:


Powered by Wikiloc

miércoles, 28 de junio de 2017

Visita a la Pedra de les Orenetes.

Dissabte al vespre intent de convocatòria d’en Jordi P sense gaires respostes, cosa que ja és habitual. Cap problema, com sempre segur que al final la gent s’anima.

Diumenge a les 800 ens trobem a la Plaça Nova en Joan B, Quim M, Francesc M, Salva M, Pere B i Salva B.

Mentre estem esperant si arriba algú més comença a espurnejar i això ha degut ser el desencadenant que a en Jordi P se li enganxin els llençols i ens deixi més tirats que una burilla.... de totes maneres “al presi” se li pot perdonar tot, que entre la Repicacorriols i la propera Burriac Xtrem ja en té prou.

Al final sortim com casi sempre cap a l’Agility i comencem riera amunt. En aquest tram ja tenim clar cap a on anirem avui. Fa dies que en Joan B té entre cella i cella anar a fer una visita a la Pedra de les Orenetes i sembla ser que avui serà el dia.

Anem rodant cap a la riera de Riudemeia per començar pujant cap a Can Roviró. D’aquí seguim pujant cap al corriol dels Galzerans (o l’anti-29 com el coneixen alguns). Mentre estem en tots aquests trams la temperatura és més baixa i continuen caient a estones quatre gotes que ens permeten anar pujant sense la maleïda xafogor que ens ha acompanyat durant les últimes setmanes.

Ens reagrupem al sortir a la pista de l’Àrea de Picnic de Nostra Sra.dels Angels i tornem a entrar en corriols doncs hem d’anar cap a Sant Bartomeu, però avui ho farem per una varfiant en la que ens veiem obligats a posar el peu a terra en un petit tram. No passa res, les bicis de carbono pesen poc i això s’agraeix al moment d’empenyer-les muntanya amunt.

A l’arribar al Coll de Sant Bartomeu travessem la carretera i un cop a l’ermita dubtem quin camí seguir. Amb les quatre gotes caigudes potser les arrels i pedres de la ruta clàssica ens poden donar algun ensurt, així que decidim fer una mica més de volta i anar combinat pista i corriols per zones en principi menys tècniques.

Fem un tram de pista per de seguida entrar en corriols que transcorren més o menys paral·lels a la pista i que tot passant vora Can Tarascó ens porten a sortir al tram inicial de la pista que puja cap a les Antenes de Céllecs.

Baixem combinant pista i corriol fins a sortir a la pista que baixa cap a la Urbanització de can Nadal, on farem uns 2 quilòmetres formant una mena de bucle en el que hem passat per dins la finca de Can Soldat, més ben dit, hem passat pràcticament per dins el menjador de la casa i de fet a la part de dalt hem hagut de baixar de les bicis per poder vorejar el barri que estava tancat i no ens permetia sortir de la finca.

Un cop fora seguim pujant per pista cap a Can Jep de la Mel.

A partir d’aquí entrem en un divertit enllaç de corriols de baixada que ens porten a passar per la zona del Turó de Can Bosc Vell on continuem sortint a pista que ens pujarà fins la part alta de la Urbanització del Bosc de Ruscalleda.

En aquests trams ja fa estona que ha deixat de ploure i ja comença a fer calor, amb lo que aprofitem per aturar-nos per beure i menjar alguna barreta energètica,  a més de fer la foto de rigor.


Deixem la urbanització per fer l’últim tram de corriol que ens baixarà fins a la Pedra de les Orenetes.



Continuem i quan estem endinsant-nos dins la zona dels Boscos de Can Solei  i Can Rovira ens hem d’aturar per arreglar punxada a la roda de la bici d’en Joan B.... problemes amb el líquid tubeless que es veu que no és immortal i de tant en tant s’ha d’anar canviant. De totes maneres, una aturada ràpida solventada posant una càmera.


Seguim la ruta pujant cap al Torrent de Sant Bartomeu fins a sortir a prop del Bosc Màgic on travessarem la carretera que baixa cap a La Roca del Vallès per tornar-nos a endinsar en zona de corriols.

Anem pujant cap a la zona del Turó del Morro del Gall, on desprès de baixar pel tallafocs sortim a la pista que seguirem per anar ja en direcció altre cop cap a la pista de la Pedrera.

Baixarem pel corriol dels Galzerans, però per baixar cap a Can Roviró agafarem el corriol alternatiu que ens fa enllaçar amb el que fem quan pugem cap a Can Vinyamata... una petita variant per no passar pels mateixos trams que a la pujada.

Un cop a Can Roviró, baixada cap a Riudemeia i riera cap a casa.... bé, ben bé cap a casa no.... cap a la Plaça Nova que malgrat que ja és força tard, ens hem guanyat una estona de piscolabis i de fer petar la xerrada gaudint de la companyia d’en Quico Vallbona que també ha sortir a rodar amb la bici de muntanya.

Al final ens ha quedat una sortida de 34,67 quilòmetres amb 979 metres+.

El track:
Powered by Wikiloc

martes, 27 de junio de 2017

Revetlla i btt són possibles!!!

Divendres vespre, Revetlla de Sant Joan, amb el que això comporta, sopars amb família o amics, cava, gintònics, gresca, xerinola..... però res que ens faci fallar a la convocatòria de whatsapp d’en Joan B.

Puntuals a les 8:00 ens trobem a la Plaça Nova en Joan B, Manel L, Quim C, Salva M, Quim M, Jordi S i Salva B.


De totes maneres tenim clar des d’un principi que avui per no pagar car els excessos de la revetlla farem una sortida més rodadora que de costum, així que sortim cap a l’Agility i agafem riera amunt en direcció al Bell Racó.

Passem per sota del pont de la C60, travessem la carretera de Parpers i comencem a enfilar-nos per l’Esquei d’en Febrer. Avui portem un ritme suau el que fa que aprofitem per anar fent petar la xerrada mentre anem pujant fins a sortir a la pista de Can Ribot.

Com fem últimament, evitem passar per la casa tot fent el corriol alternatiu que ens puja fins a sortir a les Planes. Avui la temperatura no és tan alta com dies anteriors i a dins del corriol hi fa una fresqueta que et donen ganes de quedar-t’hi, tot fent amunt i avall.


D’aquí seguim cap a Sant Carles, anant a buscar la baixada que hi ha tot just passat el restaurant i que ens baixa cap al Torrent de Cal Rajoler i sortim a Ca l'Arumí.

La sortida va agafant forma i tenim clar que farem alguns corriols per la zona de la Torrassa del Moro, així que travessem la carretera i anem pujant per la pista per buscar entrada del corriol que hi ha tot just passada la pedrera.

Farem el corriol de pujada fins a sortir a la pista que puja cap a la Torrassa, però avui no hi pujarem. En Joan B ens vol guiar per corriols de la Torrassa Xtrem, així que baixarem cap a la pista tot just a sobre de la casa en ruïnes de Can Puigvert.... però ja que hi som, una petita ressenya de la història de la Torrassa.

“La Torrassa o Torre del Moro és una torre cilíndrica, lleugerament cònica que presenta una base d’època romana de 9 filades de grossos carreus encoixinats, i un nivell superior possiblement medieval de carreus de granit però més petits i amb zones irregulars.

Popularment es diu que la Torrassa era un punt d’avís per als pagesos. Quan venien els recaptadors d’impostos del rei moro, la pagesia del Coll pujava a la torre i feia un gran foc, d’aquesta manera els veïns de Llinars podien amagar els caps de bestiar dels quals pagaven impostos.”


Continuant amb la sortida, fem tram de pista de pujada per de seguida entrar de nou a fer corriols que ens acaben portant de baixada passant tot just per sota de l’Ermita de Sant Sebastià fins a tornar a sortir a tram de pista.


Rumiem uns instants si anar amunt o avall, però decidim fer-ho com la cursa de la Torrassa Xtrem.

Així que fem pocs metres de baixada per pista i de seguida agafem entrada de corriol a la dreta, on començarem baixant per anar cap a la zona de la Plana de Can Bosquets on ja ens comencem a enfilar amunt altre cop. La zona no ens és del tot desconeguda i és que  ens trobem al tram inicial del corriol del Dragon Khan, però el fet de fer-lo de pujada et dóna la sensació d’estar fent un corriol diferent.

Ara ens baixar i per fer-ho anem a fer corriols per la zona del Penjat dels Garrofers fins a enllaçar amb els trams intermedis del Dragon Khan, el que fa que la sortida deixi de ser rodadora per passar a ser una ràpida i divertida baixada com és de costum cada cop que hi passem.

Baixem cap a Dosrius per la riera del Far i aprofitant que és Sant Joan ens arribem fins al poble per entaular-nos i celebrar la nostra revetlla matinal, això sí carregant-ho a la cartera d’en Joan B.



Un cop acabat el piscolabis, tornada cap a casa..... i avui no hi ha alternativa ni res que s’hi assembli. La sortida era per rodar, doncs apali, riera pura i dura per tornar a Argentona.

Al final ens ha sortit una ruta d’uns 26 quilòmetres amb 665 metres+. Ja deixarem per diumenge més quilòmetres i major desnivell.... de moment ja hem escalfat cames.

El track:



Powered by Wikiloc

domingo, 25 de junio de 2017

Tornem a la normalitat després de la Repicacorriols.

Un cop passada la ressaca de la REPICACORRIOLS, tornem a entrar de nou a les sortides setmanals.

Dissabte ens trobem a la Plaça Nova en Pepe C, Oscar E, Manel V, Tino i Tomàs LL, Quim M, Pere B, Robert D i Salva B.

Avui farem una ruta guiats per en Pepe C, així que sortim cap a l’Agility i anem riera amunt, per anar cap al Bell Racó, seguint per la riera de Riudemeia, on trencarem a la dreta per enfilar pujada cap a Can Roviró.

Avui agafem la opció de seguir pel corriol que ens porta cap a Can Vinyamata, on tot just passada la casa trenquem a la dreta per fer corriol alternatiu que ens porta a enllaçar amb els Galzerans.

Un cop als Galzerans decidim baixar per anar a buscar el corriol que ens pujarà cap al Pessebre, per acabar sortint al Coll de Parpers, on travessarem la carretera per continuar fent corriols fins a sortir al Pla de l’Espinal.

Travessem el Pla i la ruta continua fent els trams de ràpida baixada cap a la Roca del Vallès, que en Toni P va batejar com l’Star Wars, encara que rebuscant cartografia topogràfica per internet acabem baixant pel Torrent de Can Cigala fins a Can Companys.

Un cop a baix normalment haguéssim travessat la carretera per anar fent cap a la zona del corriol de la Creu, però avui en Pepe C ens guiarà cap una altra banda... fem tram de pista passant per sota de la C60 en direcció cap a Santa Agnès, per de seguida enfilar per pista passant pel Turó Cremat i seguir pujant cap al Turó de la Simona.

Estem fent trams de pujada que havíem fet antigament i que ens acaben pujant cap a Sant Carles tot passant per la zona del Turó dels Castellans.

Un cop a dalt de Sant Carles, ens dirigim cap a les Planes de Can Ribot, on entrarem en el corriol alternatiu per començar divertida baixada enllaçant els corriols del Pi Tort i el Pi Dret fins a sortir a la riera del Far a Dosrius.

De tornada evitem els primers trams de riera tot fent la alternativa que ens portarà a sortir al Torrent de Manyans, on ara sí que farem riera fins a tancar la sortida de nou a la Plaça Nova, per fer l’esmorzar de costum i refer-nos de la calor que està fent aquest últims dies.

No hi ha track, però ens ha sortit una bona sortida rodadora, amb uns 30 quilòmetres i 600 m+.

Dissabte a la nit, intent de convocatòria per whatsapp i sembla que serem poca gent.

Dit i fet, a les 8:00 a la Plaça només ens trobem en Manel L i Salva B. Cap problema, intentarem fer una ruta corriolaire evitant al màxim les pistes doncs portem uns dies de calor intensa.

Mentre xerrem a la Plaça també arriba en Salva M que avui ha quedat amb 2 companys de Mataró per sortir a fer una ruta rodadora.

Els acompanyarem un tros per la riera, fins que ens separem doncs ells es dirigueixen per la riera cap a Dosrius i nosaltres anirem com ahir cap al Bell Racó, i seguirem per la riera de Riudemeia per enfilar pujada cap a Can Roviró.

De nou passem pels corriols que ens pugen cap a Can Vinyamata, on tornem a endinssar-nos dins el corriol alternatiu que ens porta a enllaçar amb els Galzerans.

Un cop als Galzerans, avui sí que fem el corriol de pujada fins a sortir a la pista de la Pedrera, per seguir-la un tram fins a l’alçada del Merendero de Nostra Sra. dels Àngels on entrem de nou en corriol que ens portarà cap al Coll de Parpers tot passant per sobre del Pessebre.

Quant més passem per aquests trams, menys entenc les prohibicions de la Diputació i Generalitat per a passar-hi, quan són trams que fa anys que estan oberts i estan completament consolidats.... però ho deixarem aquí que hem sortit a passar-ho bé i no val la pena fer bullir la sang!!!

Travessem la carretera de Parpers i anem a fer els corriols que ens pugen fins al Pla de l’Espinal.

Continuem cap a Sant Carles passant per un antic corriol que actualment s’ha convertit en el seu tram inicial en una mena de pista desprès dels treballs de desbrossament que s’hi han realitzat.

Un cop a Sant Carles anem a enllaçar corriols cap a la zona del Turó dels Castellans per seguir fins a la carretera que baixa a Santa Agnès, que travessarem per baixar cap a Ca l’Arumí.

Ens dirigim cap a la Torrassa que comencem pujant per la pista, per un cop acabat l’asfalt trencar a l’esquerra agafant entrada de corriol de sobre la Pedrera. Anem fent tot xino-xano fins a tornar a sortir a la pista, on ja acabarem pujant fins dalt la Torrassa per la ruta més clàssica.

Un cop a dalt aprofitarem per aturar-nos una estona i prendre algun refresc que ens ajudi a combatre la xafogor que està fent aquests últims dies.


Reprenem la marxa per gaudir d’una baixada pel Dragon Khan, que malgrat que fa força temps que no plou i el terreny està sec, no deixa de ser un recorregut divertit i ràpid.

Acabem sortint a la riera del Far de Dosrius i a l’igual que dissabte ens dirigim a fer l’alternativa per evitar al màxim els trams de riera.

Sortim al Torrent de Manyans i continuem pujant cap a Coll de Bocs per anar a fer el corriol que ens porta a sortir al Nutrisport.

D’aquí fem la pista per anar a buscar els corriols de baixada de Can Comalada, però avui hem tingut la sorpresa que els gossos de Can Bagot no estaven tancats i no ens hem decidit a passar-hi, encara que els gossos estiguessin ajaguts al mig del camí.....evitarem problemes girant cua i baixant pel Nutrisport fins a la riera.

Com no tenim track, no sé ni quilòmetres ni desnivell, però tant se val, ha estat una sortida força clàssica, amb molts trams de corriol que ens ha permès gaudir d’un bon matí de btt evitant tant com hem pogut els espais oberts. El sol el deixarem per la platja!!!!



martes, 20 de junio de 2017

Repicacorriols 2017

No tinc clar com va començar tota aquesta història, només recordo que algun cop a les sortides de diumenge amb en Jordi P s’havia comentat de fer una cursa de btt a Argentona. A tots els pobles del voltant se n’hi fan i nosaltres tenim un munt de corriols que no ens els acabem....

....i a finals del 2016 sembla ser que el que comença com una mena de broma, comença a prendre cos.
La primera reunió pocs dies abans d’acabar l’any, per començar a definir el que volem que sigui la cursa, però sense res concret.

A principis d’any comença la feina de veritat, es vol fer una cursa preferentment corriolaire, de entre 30-40 km i un desnivell que et permeti gaudir del recorregut amb el grau de patiment que ve implícit en el btt.

En pocs dies sorgeix el nom.... la REPICACORRIOLS!!!

Ara queda determinar la data, es necessita temps per organitzar-la i no volem que sigui a l’estiu, així doncs mirant calendaris d’altres curses es determina que serà al Juny i aprofitant que el 10 de Juny de 1990 es va celebrar a Argentona una cursa de btt, es decideix que la millor opció és el 11 de Juny.

Ja tenim nom i data....ara ens toca el recorregut.


A principis de Febrer ja tenim un track que transcorre pels boscos d’Argentona, trepitjant una petita part d’Òrrius. Es comença a buscar sponsors, col·laboradors i s’envia el track al Parc de la Serralada Litoral.

A mitjans de Març sembla que hi ha problemes amb el Parc i s’han de treure força trams de corriols....corriols massa estrets, al Juny època de nidificació....i com no hi estem acostumats, doncs apali, a canviar-ho tot. Si el Parc ens posa problemes, doncs anirem cap a una altra banda.

A principis d’Abril ja tenim un altre track, més corriolaire encara, però ens n’adonem que trepitgem uns pocs quilòmetres del Parc Montnegre Corredor i unes setmanes desprès de presentar el track ens comenten que si s’entra dins de la seva jurisdicció, no hi pot haver cronòmetre, classificació, premis....

No pot ser, apa a variar altre cop el track....no entrarem al Parc i allargarem corriols per la zona d’Argentona entre Parcs, i queda un recorregut corriolaire 100%.

Sembla que la cosa ja està feta i fent cas a la Diputació passem el track al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i mentrestant els contactes amb sponsors i col·laboradors continuen. Es van fent reunions per anar enllestint detalls.

El 28 d’Abril s’obren inscripcions.

I el 11 de Maig ens arriba resposta de la Generalitat. S’ho han  mirat i es veu que s’han marejat resseguint el track.... no es pot passar per corriols de menys de 2 metres, torrents, lleres, fora de pista, època de nidificació.... tot plegat que a un més vista de la cursa hem de tornar a començar!!

Reunió i es decideix que ja no hi ha temps i si no es pot fer corriols millor deixar-ho córrer i tornar els diners als pocs inscrits que hi ha fins al moment.

A l’endemà i pensant-ho amb més calma es decideix no donar-nos per vençuts tant fàcilment. Un nou track i sant tornem-hi, tornem a trepitjar el Parc de la Serralada Litoral i comencen unes negociacions, havent de claudicar traient trams de corriol i posant-hi algun de pista o de corriol no tant estret, com es vulgui dir. 

La última setmana de Maig aconseguim pactar amb el Parc, però encara queda el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat que ens fa algunes variacions finals. 

El 31 de Maig ens aproven el track definitiu i només queden 11 dies per a la cursa!!! Sort que havíem aprofitat tot aquest temps per anar treballant tots els detalls de la cursa.

Amb els permisos encarrilats s’afronten els 10 dies que queden amb nervis i presses per portar-ho tot a bon port.... xarxes socials, ajuda de coneguts del món del btt, col.laboradors compartint facebook de la cursa i poc a poc va augmentant el nombre d’inscrits fins arribar als 200 finals.

Arriba el cap de setmana de la cursa i dissabte a la tarda es marca el recorregut....

                          

...diumenge a primera hora es prepara el village a la Plaça Nova i abans de les 8 ja van arribant els participants per recollir els dorsals.


A la Plaça també hi són els organitzadors i tota la colla de voluntaris que ens ajudaran tant al village, als avituallaments, com als controls del recorregut.


 
Abans de la sortida, el “briefing” de rigor amb les instruccions bàsiques de la cursa....


.... i puntuals a les 9:00 es dóna la sortida a la 1era REPICACORRIOLS d’Argentona, amb sortida neutralitzada darrera del cotxe de la Policia cap a la riera fins a l’inici de la pista de pujada de Can Comalada.


              

Tram de pujada per pista per anar estirant la cursa...


...entrem en primer tram de corriols per la zona de Can Castells, per tornar a sortir a pista fins passat Can Cabanyes on de nou s’entrarà en zona d’uns 4 quilòmetres d’enllaç de corriols que passant per la zona de les Sureres de la Bofarulla ens pugen cap a la pista del Veïnat de la Pujada.

Un petit tram de baixada per pista ens porta de nou a entrar en corriols que ens han de baixar altre cop cap a la riera tot passant abans per algun tram tècnic a la zona de la granja de Can Bagot.


Un cop a baix toca rodar cap al Bell Racó on es troba el primer avituallament, situat estratègicament per afrontar amb garanties els trams que es trobaran als següents quilòmetres. Fa molta calor i és força convenient hidratar-se correctament i menjar alguna cosa.

El recorregut segueix per la riera de Riudemeia per de cop enfilar pujada cap al dipòsit d’aigua de les Ginesteres...


.... continuant cap a la Pedra de la Fada i arribant al punt més alt al Turó d’Aquenza, situat al quilòmetre 20. La pujada, la calor i l’esforç extra que suposa una cursa fan que les cares siguin de patiment, però ara els espera uns 3 quilòmetres de trams divertits de baixada fins a tornar a sortir a la riera de Riudemeia.

Un cop a baix toca remuntar de nou, aquest cop per la pista que coneixem com del Citroen fins arribar al quilòmetre 25, on enllacem amb tram planer cap a Parpers on trobem el segon avituallament.


Moment per tornar a hidratar-se i menjar alguna cosa per de seguida tornar a entrar en corriols de baixada fins a Can Roviró, on ens toca remuntar altre cop per anar cap a la zona del corriol de la Mercé...


... però com aquest corriol de baixada és un tram prohibit per les autoritats, es baixa per un corriol-torrent alternatiu, anant a buscar la pujada que coneixem com la Selva...


 i que ens porta a l’inici del corriol del Koala....


.... que baixem fins a sortir al Xaragall de l’Espinal, on comença la última pujada de la cursa pel corriol que s’agafa tot just passant per sota del pont de la carretera de Parpers. Un quilòmetre de pujada que s’enllaça amb baixada per Can Belluguins fins a sortir a la riera de Dosrius.

La feina ja està pràcticament feta, ara toca rodar cap a l’Aixernador on es troba situada l’arribada...


 i retorn al Village per gaudir d’un bon entrepà de botifarra i una bona estona compartint les experiències entre aquest gran grup que són els amants del btt.




Els primers/es classificats:

     

Donar les gràcies a tots els que heu fet possible aquesta aventura.... organitzadors, voluntaris, sponsors, col.laboradors.... però sobretot als que ens heu donat la vostra confiança inscrivint-vos a la primera cursa de btt del Grup de Muntanya d’Argentona, malgrat els entrebancs que han anat sorgint i la poca experiència en organitzar una cursa d’aquestes característiques.

Esperem que hagueu passat un bon matí de btt i us esperem a la propera REPICACORRIOLS 2018. 


El track:


Powered by Wikiloc