domingo, 19 de noviembre de 2017

Sortida express cap a la Roca del Vallès.


A la convocatòria de dissabte al vespre d’en Joan B poques respostes, en concret  només dues confirmant, però ja hi estem acostumats. Així que diumenge ben d’hora cap a la Plaça Nova.

A les 8:00 no hi ha ningú a la Granja.com.... crec recordar que és el primer cop en anys que ens hi trobem. Fins i tot fan dubtar si el rellotge va a l’hora, doncs no pot ser que en Joan B i en Pere B que han confirmat l’assistència tampoc hi siguin.

Esperarem una estona i 10 minuts més tard fan acte de presència. Han tingut un petit incident amb un gos mentre rodaven pels Garrofers d’anada cap a Argentona, on la roda de davant d’en Joan B s’ha endut una queixalada que el tubeless ha estat incapaç de parar..... mala manera de començar la jornada!!!

Són pràcticament 2/4 de 9 i encara som a la Plaça, quan arriben en Kiko P i Salva M que avui han quedat per fer una sortida cap a Burriac amb els Limoncellos, així que decidim arrencar la sortida just avui que no podem tornar gaire tard a casa.

Sortim cap a l’Agility i riera amunt sense una ruta clara per fer, però ja se’ns acudirà alguna cosa.

En principi rodem cap a la riera de Riudemeia on ens començarem a enfilar cap a Can Roviró, però tot just quan acabem de passar per la sortida del corriol de la Mercé a en Joan se li acut que podríem fer-lo de pujada. Serà el segon cop que el faig de pujada, el primer cop recordar que va ser a la Cabrona 2017 organitzada pels companys de Cabrera.

Aquest corriol en aquest sentit no el fem mai, però el recordava pitjor i de fet es puja força bé exceptuant pocs metres del tram final que hem hagut de posar peu a terra. Un cop a dalt ens deixem caure per sortir altre cop a la pista que puja de Can Roviró.

Continuem pujant per la pista fins a trencar a la dreta per recórrer corriol que ens puja fins al Pessebre.

Continuem fins a sortir al Coll de Parpers on baixarem uns metres per l’asfalt buscant l’entrada de corriol tot passada l’antiga betzinera. Ara ens toca una divertida i ràpida baixada pel corriol del Crani on continuarem baixant pel que anomenem de Can Cigala i que ens portaran a sortir al Torrent de Gausacs, al costat de  Can Company.

Ja som a la zona de la Roca del Vallès on travessem la carretera i anem en busca dels divertits i sinuosos corriols de pujada cap a la zona de Can Planes, però abans com sempre passarem pel corriol de la Creu.

Els corriols ens porten a sortir a la pista que puja cap a la Font de la Mansa, però nosaltres la deixem abans per tornar a endinsar-nos en corriols de pujada per abans d’arribar a les Sureres de Ca l’Argent trencar a l’esquerra i continuar pujant cap al Turó del Morro del Gall.

Ara ens tocarà baixar pel tallafocs dels pals elèctrics on tornarem a sortir a la pista que hem deixat abans i que seguirem uns metres per anar a fer la variant que ens va mostrar en Robert D a una de les sortides de fa unes setmanes. Corriol que comença pujant, però que val la pena fer-lo com a alternativa a la pista i que travessa part del Bosc de Ca l’Argent per acabar en una divertida i ràpida baixada.

Al tornar a sortir a la pista seguirem pujant per acabar sortint a la pista de la Pedrera tot just a la cadena per sobre dels Galzerans.... i un cop aquí la decisió no és gens difícil.

Gaudirem com sempre de la baixada pels Galzerans, fent que el topònim de l’anti-29 passi ja quasi de manera obligatòria a una millor vida. Ho enllaçarem sense aturar-nos amb la baixada que ens porta a Can Roviró on hem d’anar amb compte amb els xaragalls que hi ha a la sortida, que no ens donin un ensurt, cosa que no seria el primer cop a les nostres sortides.

Portem un bon ritme, ens hem aturat molt poc, el que fa que malgrat haver sortit tard encara puguem allargar una mica més la sortida. Així que seguirem baixant, però no acabarem sortint a la riera de Riudemeia.

Remuntarem pel Torrent del Fondo de la Gallega on entrarem a fer el corriol de pujada que ens porta com a l’entrada de la Via Romana, on trencarem a la dreta per seguir pujant mentre passem per sobre del Túnel de Parpers on aprofitem per aturar-nos i fer alguna foto.



Reprenem la sortida enfilant-nos fins a sortir a l’entrada del corriol del Koala, que farem de baixada i on podem comprovar que els arbres caiguts que ja ens havien comentat que no permetien el pas pel corriol continuen estan allà mateix.

Malgrat provar de retirar-los del mig del corriol, no hem estat capaços i hem hagut de passar per les alternatives algú ha començat a fer per evitar-los.

Acabem sortint al Xaragall de l’Espinal i baixem cap al Bell Racó per tornar rodant per la riera cap a Argentona.

Avui no tanquem la sortida a la Plaça Nova, tenim tard i deixem l’entaulament per a una altra ocasió.

El track:


Powered by Wikiloc

jueves, 16 de noviembre de 2017

Clàssica de corriols cap a Sant Carles i Dosrius.

Desprès de la sortida de diumenge passat, aquest dissabte ens tornem a dirigir a la Plaça Nova per sortir una estona a recórrer alguns dels corriols que ens envolten.

A les 8:00 ens trobem en Pere C, Pepe C, Josep, Quim M, Manel V, Oscar E, Robert D i Salva B.
Sortim cap a l’Agility i comencem rodant riera amunt fins a passar per sota del Viaducte de l’autopista on trenquem a l’esquerra per anar cap a la Riera de Riudemeia.

Tot just passada la caseta de les aigües ens començarem a enfilar cap a Can Roviró on com ja va sent un clàssic a les sortides de dissabte agafarem el trencall a l’esquerra per anar fent corriols que ens pugen cap a Can Vinyamata.

Un cop passada la casa, evitem fer l’últim tram que ens puja fins a la pista de la Pedrera tot endinsant-nos al corriol alternatiu que ens porta a enllaçar amb el corriol dels Galzerans tot travessant abans la pista que anomenem la pujada del Citroen.

En principi anem cap a Sant Carles i posats a fer recorreguts clàssics, desprès de reagrupar-nos anirem pujant pels Galzerans o l’anti-29 (digues-li com vulguis) tot xino-xano, gaudint del seu revirat traçat.

Al sortir a la pista rodarem cap a la zona de l’Àrea de Pícnic de Nostra Senyora dels Àngels on tornarem a entrar en corriol que ens baixa cap al Pessebre, per seguir fins a sortir al Coll de Parpers.
Travessem la carretera i entrem de nou en corriols que travessant el bosc de la zona de la Gallega ens du a sortir al sender just a sota del Pla de l’Espinal.

Remuntem uns metres per sortir just a les runes de la casa de l’Espinal on agafarem la pista que puja cap a Sant Carles. Evitarem al màxim rodar per la pista, així que només farem un centenar de metres, doncs trenquem a la dreta per pujar pel que fa un temps era un corriol i ara, desprès dels treballs de desbrossament que s’hi han fet, s’ha convertit en un sender que ens permet anar pujant fins a sortir a l’entrada de la urbanització.

Ara ens toca rodar per asfalt cap a les Planes de Can Ribot, mentre anem decidint que la sortida ha de continuar cap a Dosrius i per a això res millor que passada les planes trencar a la dreta i endinsar-nos en els divertits corriols de l’alternativa de Can Ribot.

Anem gaudint de la baixada malgrat algun xaragall provocat per les pluges i el pas de les motos fa que s’hagi d’anar amb cura si no vols acabar estimbat contra els matolls del voltant.... i sembla ser que avui no tots hem estat prou atents.... però res important i que s’ha de quedar en la intimitat del grup.

No acabarem de fer el corriol sencer, sinó que l’enllacem amb el del Pi Tort, per anar enfilant-nos un tram fins a trobar l’entrada del corriol del Pi Dret.

Ara sí que ens espera uns dos quilòmetres de divertida baixada per corriols i que no té pèrdua, així que baixarem cadascú al seu ritme. Hi hem passat un munt de cops, amb el que ja coneixem tot el seu traçat, el que ens permet baixar amb confiança i agafant cada cop més riscos.... a excepció del revolt d’en Litos que ens porta no gaires bons records i a on hi arribem prenent precaucions.

Al sortir a la Riera del Far ens tornarem a reagrupar per rodar tots junts cap a Dosrius.

A partir d’aquí l’Oscar i en Manel decideixen que se’ls hi fa tard i si volem esmorzar millor tornar per la riera.

La resta ho allargarem una mica fent l’alternativa que últimament teníem molt oblidada a les nostres sortides. Anem fent el corriol fins a acabar baixant pel Torrent de la Feliua que ens portarà a sortir al Torrent de Manyans, on acabem baixant altre cop a la Riera d’Òrrius.

Aquí, en Pepe, Pere, Josep i Robert també decideixen que tornar rodant per la riera serà més ràpid, amb lo que quedem en Quim i en Salva que seguirem una estoneta més.

Entrem al Torrent de Coll de Bocs i anem a buscar els corriols que ens pujaran fins a acabar sortint al Nutrisport, on rodem per la pista cap a Can Bagot.

Travessem per la casa i anem cap al Camí de les Aigües fins a les arrels on ens endinsarem als corriols de baixada de Can Comalada. Aquí li toca a en Quim obrir camí, que sempre és un plaer poder baixar darrera seu intentant seguir la seva traçada..... fins que un pi caigut fa que ens haguem d’aturar i amb l’ajut d’un altre “biker” que ve darrera nostre, posar-nos a la feina aconseguint decantar-lo, deixant de nou el camí lliure.

Sortim a la riera i ja només ens queda rodar cap al Centru on ens entaularem amb la resta de la colla per gaudir d’un bon entrepà, beguda fresca i algun cigaló mentre comentem la sortida d’avui.

Al final ens ha quedat una sortida força clàssica de poc més de 26 quilòmetres i 666 metres+.

El track:


Powered by Wikiloc

sábado, 11 de noviembre de 2017

Fem "bucles" prop de casa.

Dissabte vespre i nova convocatòria de whatshapp. Aquest cop ha estat l’Eloi l’encarregat de fer-ho i com la majoria de setmanes no té gaires respostes, però no ens preocupa, ja hi estem acostumats i segur que s’apuntarà  algú més.

A primera hora del matí sembla que potser plourà i sorgeixen els primers dubtes de si quedar-nos al llit, però sembla ser que no serà res i decidim anar cap a la Plaça Nova.

Tal com havíem pensat, avui no serem pocs. Hi ha ganes de gaudir del btt i malgrat que la temperatura ha baixat força respecte a les últimes setmanes, ens trobem en Joan B, Francesc M, Salva M, Quim M, Manel L, Pepe C, Eloi E, Javier, Salva B i avui també ens acompanya en Jordi Ruiz, primer classificat de la primera Repicacorriols.

Crec recordar que me’n falta un a la llista, però a hores d’ara ni hi caic. Espero que l’interessat no se m’enfadi, però si és així, segur que devia anar al capdavant del grup i només per això ja es mereix el meu oblit!!! Jajajaja

Fa dies que parlem d’anar a fer el track de l’última Torrassa Xtrem i sembla que avui el temps no està gaire pioc i la temperatura no fa agradable rodar per la riera, amb lo que decidim deixar-ho per una altra setmana.

Sembla ser una bona idea, però si no rodem per la riera la cosa se’ns complica, doncs la opció d’anar rodant per escalfar s’esvaeix de sobte, però no avancem esdeveniments.

Sortim cap a l’Agility, travessem la riera i ja em veig entrant al Torrent de Can Bellatriu, però no, trenquem a l’esquerra i anem rodant fins a entrar al canyer per començar la sortida pujant pels corriols de Can Comalada. Bona manera d’entrar en calor i de quina manera.

Pugem pels corriols del Rovell de l’Ou fins a sortir a la pista del Camí de les Aigües, no sense haver de posar peyu a terra abans per evitar un arbre caigut enmig del corriol.

Quan la cua del grup surt a la pista la resta ja han enfilat pujada per les arrels, així que avui sembla ser que els reagrupaments aniran cars i serà cosa d’anar a pulsacions altes per no quedar gaire endarrerits.

De seguida trenquem a l’esquerra i ens endinsem de nou en corriols que ens van pujant fins als Romanins, on normalment continuem cap a la zona de l’Esbarzer Gran, però avui baixem el marge per sortir a la pista del Camí de la Cornisa, on farem uns metres per la pista per tornar a entrar en corriol de baixada que ens ha de dur a sobre de Can Martí de la Pujada.

A partir d’aquí un seguit d’enllaç de corriols travessant la zona de la Surera de la Bofarulla, en la que no hi ha moment per a un respir. La sortida s’ha convertit en un continu puja-baixa de corriols, on en alguns trams costa seguir als capdavanters del grup. Ja fa estona que tenim clar que no plourà i el fred ja fa estona que ens ha deixat de preocupar.

Quan semblava que aniríem a sortir a la urbanització de Can Vilardell, ens tornem a seguir enfilant per corriols de la zona. Acabarem sortint de la zona de les Sureres de la Bofarulla tot fent poc més de mig quilòmetre de divertits corriols de baixada que ens faran tancar el primer bucle de la sortida d’avui.

Ens toca desfer part dels corriols fets anteriorment, aquest cop de baixada. Però això no pot durar gaire i dit i fet, aviat el terreny es torna a fer costerut i ens toca fer potser el tram més llarg de pujada de la sortida, amb algun punt aixaragallat on alguns posem peu a terra i ens toca empènyer la bici uns quants metres, mentre anem travessant la zona de la Surera de Can Famada.

Un cop dalt, seguim planejant per la Brolla de Can Martí, per acabar baixant fins a la pista a l’alçada de Can Farriols.

Seguim pujant per la pista en direcció a l’Oasis, però en Joan B sembla que no té presa per arribar-hi i ens porta cap a la caseta dels caçadors, on començarem a baixar en busca del corriol d’en Joan V.

Com sempre gaudim d’aquest corriol amb el seu traçat revirat i divertit per acabar reagrupant-nos només sortir al sender, on ens tocarà remuntar cap al Turó de les Rovires.

En aquest tram ens trobem amb en Pere B i en Tolo que s’uniran al grup.

Continuem pujant  per acabar tancant el segon bucle del dia al sortir de nou a la caseta dels caçadors.
Sortim a la pista i continuem cap al convent de l’Oasi de Jesús, on posats a fer una sortida exigent entrarem al Torrent de Manyans que anirem resseguint fins entrar a pujar pel corriol de l’Amazones.

El terreny està perfecte i el corriol el fem sense més problemes per tot just a sobre de les Planes d’en Vilardell sortir al tram de tallafocs que hem de fer de pujada. Aquest tram ja ens és conegut i fem la pujada per l’esquerra que ens permet arribar fins dalt sense posar peu a terra, encara que algú ho hagi aconseguit en el segon intent.

Un tram més de pujada i en Tolo ens deixa. Estem prop del Camí de la Cornisa, se li fa tard i és un bon punt per la tornada.

La resta fem un trem de corriols de baixada per acabar enfilant-nos cap a Can Nogueres, on farem una petita aturada on menjarem alguna cosa i agafarem una mica d’esma per continuar amb la sortida.
Reprendrem la marxa evitant fer pista tot fent corriol de baixada que ens portarà a sortir pocs metres més avall tot just per sota de les Planes de Can Nogueres.

Baixem tram de pista per de seguida entrar en corriols de baixada que ens han de portar a sortir al Pla de la Gola.

Fa estona que anem parlant de fer el corriol d’en Toni que fa temps que tenim abandonat, però abans en Joan ens porta a pujar a dalt del Turó de la Gola, però avui ho farem en sentit antihorari, on el pendent és més pronunciat i més tècnic de traçar. Tampoc hem de qüestionar al líder o al menys en veu alta, així que apa cap amunt, sort que no són gaires metres.

Un cop a dalt aprofitem per immortalitzar el moment....


... i no pot quedar fora el lider i fotògraf oficial.


Ara sí que ens toca fer ràpida baixada pel sender en busca de l’entrada del corriol d’en Toni. L’últim cop que hi vam passar està força malmès i el temps segur que no l’ha posat en millors condicions. De totes maneres ens hi fiquem i de seguida veiem que és molt complicat fer els seus primers trams sense posar peu a terra. Hi han passat motos i algun tram està perillós i no és qüestió de prendre mal. Fins hi tot en el tram intermedi hi trobem un arbre caigut que ens barra el pas.

Al final acabarem sortint a la pista de Ca n’Oms on remuntem uns metres i com algú havia dit que potser hagués estat millor baixar pels corriols de la pedrera de Can n’Oms, en Joan com a bon líder ens guiarà de nou a buscar l’entrada del corriol, encara que això suposi un bon tram de pujada en busca del tercer bucle de la sortida d’avui.

De totes maneres i malgrat l’esforç de la pujada, aquest corriol és força divertit de fer i al final haurem d’agrair el gest d’en Joan, jajaja.

Un cop tornem a sortir a la pista de Ca n’Oms remuntarem uns metres per tornar a entrar en divertits corriols que ens han de tornar a portar de nou cap a la zona del Turó de les Rovires on desfarem altre cop senders que havíem fet anteriorment de pujada.

Seguirem corriolejant de baixada per la zona de l’Esbarzer Gran on resseguim els corriols oberts per en Jordi P que ens porten cap a Coll de Bocs on remuntem fins a sortir al Nutrisport.

Per acabar, rodarem per la pista travessant Can Bagot on entrarem altre cop a la pista del Camí de les Aigües per anar a buscar ràpida baixada pels corriols de Can Comalada.

Tanquem la sortida com sempre a la Plaça Nova on els que tenim el bono-bici més llarg aprofitem per entaular-nos una estona prenent alguna cosa per refer-nos de l’esforç de la sortida.

Al final ens ha quedat una molt bona sortida, sense allunyar-nos gaire de casa, amb un munt de corriols en un estat fantàstic i com sempre en una molt bona companyia.

El track, encara que en algun punt sigui difícil no equivocar-se de sentit:


Powered by Wikiloc

domingo, 5 de noviembre de 2017

Sortides a la Roca d'en Toni i Torrassa del Moro.

Deixem enrere Octubre i comencem Novembre amb dia festiu on tenim una bona oportunitat de cremar els panellets menjats durant aquests dies.

A les 8:00 a la Plaça Nova ens trobem en Pepe C, Oscar E, Josep, Manel V i Salva B.

Cada cop s’acumulen més les sortides i és complica el decidir cap a on dirigir-les, doncs els corriols i senders són els que són i no repetir rutes és cada cop més difícil.

Sortim cap a l’Agility i mentre rodem riera amunt de seguida decidim que avui començarem anant cap a Òrrius.

Travessarem la carretera i seguim cap al Bell-Racó per continuar per la riera de Riuemeia.

 Tot just abans d’arribar a Can Riudemeia ens començarem a enfilar per corriols amb el dubte de si acabarem pujant fins al dipòsit de sobre les Ginesteres, però de seguida s’esvaeixen els dubtes. Fem un petit tram de pujada pel corriol, per tornar-nos a deixar caure fins a sortir a la pista que anirem resseguint de pujada mentre anem travessant la Brolla de Riudemeia, per acabar sortint altre cop a la pista de la Riera d’Òrrius.

Anem rodant per la pista fins arribar a l’Escola de Trial d’Òrrius. No travessarem l’esplanada, sinó que farem pujada per l’asfalt fins entrar al bell mig d’Òrrius.

Ens deixarem caure per asfalt i passarem per sota l’Escola Francesc Macià on tornem a fer petit tram de pista abans de trencar a la dreta per endinsar-nos en corriols de pujada pel Torrent de Palomeres i que normalment resseguim fins al final sortint a la pista de Sant Bartomeu.

Mentre anem pujant decidim que ens acostarem fins a la Roca d’en Toni, així que no farem la pujada del torrent fins dalt de tot, sinó que trencarem abans a l’esquerra per sortir altre cop a pista tot just a sota de Ca la Mort i que anirem pujant fins a sortir a la Plana del Fum.

Anirem resseguint la pista fins a pujar a l’encreuament de Can Camat Vell, on trencarem a la dreta per seguir pujant per la pista fins a Ca l’Arcís on la pista es converteix en baixada fins a arribar al Dolmen de Can Boquet, més conegut com la Roca d’en Toni.


Segons es diu, data  entre el 2200 i 1800 aC. Es tracta d’un monument funerari i segons els estudiosos es creu que es tracta d’un enterrament destinat al clan familiar d’algun cabdill important. Es diu que el nom de Roca d’en Toni és degut a que el propietari dels terrenys era un pastor anomenat Toni Puig.

Desprès d’una estona de xerrada reprenem la marxa i ho fem baixant per la pista cap al Restaurant-Hípica de Cal Senyor on ens endinsarem en corriol que ens anirà pujant fins a tornar a sortir a la pista juts per sota de Ca l’Arcís.

Desfem el camí per pista altre cop cap a Can Camat Vell i aquest cop trencarem a la dreta per anar cap a Coll de Porc on no trigarem gaire en deixar la pista i entrar en divertits i treballats corriols que travessant el Bosc de Can Cardí ens porten a sortir a la pista de Can Blanc.

Ara ens toca remuntar un mica per la pista, però no trigarem gaire en tornar a corriolejar per la zona i per fer-ho entrarem als corriols que baixen cap a Ca n’Altafulla. Portem unes quantes sortides passant per aquests corriols tant de pujada com de baixada, però avui baixant l’hem gaudit de valent.

Un cop a baix, agafem la pista a la dreta per rodar un petit tram en busca de corriols que ens acabaran baixant cap a la riera de Clarà on seguirem fins a sortir a la urbanització de Can Raimí.

Fem tram asfaltat per la urbanització tot vorejant la riera i per evitar rodar per la sorra de la riera ens endinsarem en corriols paral·lels que travessen el Bosc d’en Cabot, però al tram final no hem aconseguit enllaçar amb el Torrent de Can Manreset amb lo que ens veiem obligats a fer els últims metres per dins la riera abans de arribar a l’esplanada del Centre d’Atenció d’Animals Domèstics.

D’aquí només queda acabar rodant altre cop cap a Argentona que ja hi ha gana i ens hem guanyat l’esmorzar.

Dissabte torna a haver-hi jornada de btt i puntuals a les 8:00 ens trobem a la Plaça Nova en Pere C, Pepe C, Josep, Manel V, Robert D, Jordi S i Salva B.

També ens trobem a en Francesc M i Kiko P, però avui no anirem junts. Sembla ser que dirigiran la seva sortida cap a Burriac.

Nosaltres sortim cap a l’Agility i rodarem riera amunt mentre anem escalfant cames i decidim cap a on dirigir la sortida d’avui.

En principi travessarem la carretera i seguim cap a la Riera de Riudemeia. En principi volem pujar cap a Sant Carles, així que començarem entrant a pujar pel Torrent del Fondo de la Gallega, on trencarem a la dreta per enfilar corriol de pujada fins arribar al trencall de la Vía Romana.

Com aquesta opció ja la vam fer fa poc i no és que sigui de les nostres preferides, per no dir-ho d’una altra manera, trencarem a la dreta per pujar en direcció al corriol del Gas tot passant just per sobre de l’entrada del Túnel de Parpers.

L’opció del corriol del Gas de seguida la descartem i és que l’últim cop que hi vam passar estava força tancat pels matolls, així que avui no ens hi aventurarem. Continuarem pujant per corriol cap a la part de dalt del corriol del Koala on aprofitarem per reagrupar-nos.

Continuem pujant per travessar la carretera de Parpers i tornar a fer corriols que ens han d’acabar pujant cap al Pla de l’Espinal. En aquest tram farem una petita variant que ens ensenya en Robert D, un petit tram de corriol de pujada tècnic i força verge encara, però el més important, malgrat ser curt i exigent, és ciclable.

 Un cop a dalt decidim que anirem cap a la Torrassa del Moro i dubtem com arribar-hi, però de seguida ens posem d’acord o al menys no costa gaire convèncer al grup de que reemprendrem la sortida travessant el Pla de l’Espinal, per fer corriols dins el Bosc de Can Forns i començar a pujar cap a la part de sota del Turó dels Castellans.

Aquí farem un petit tram de pujada per la pista on de seguida trencarem a l’esquerra per entrar en corriol que ens va ensenyar en el seu dia en Joan V i que gaudirem baixant per dins del Bosc de Can Poc.

Continuarem travessant el Bosc de Can Recordà on farem cas a en Jordi S per endinsar-nos a fer el corriol de la Pistola, al menys sabem que aquest és completament ciclable. Mentre recorrem aquest corriol ens anem trobant amb alguns apagallums aïllats al mig del bocs i alguns trams on els senglars hi han fet de les seves, encara que només han aconseguit malmetre els vorals del camí.

Acabarem sortint a la carretera que baixa cap a Santa Agnès de Malanyanes, que haurem de travessar per llençar-nos a ràpida baixada cap a Ca l’Arumí.

Un cop aquí i reagrupats, a en Jordi S els compromisos familiars el reclamen i ens té que deixar.

La resta travessem al carretera i comencem a pujar per asfalt cap a la pedrera dels Dous. De les diferents opcions que tenim per pujar cap a la Torrassa avui triarem la més clàssica de totes. Pujada per la pista que passa pel costat de la casa en ruïnes de Can Puigvert on trenquem a l’esquerra per seguir pujant per la pista. El tram final fins dalt de la Torrassa el fem per corriol. Ha estat una pujada que ens ha fet recordar les primeres sortides del grup de ja fa uns quants anys, de fet era el que fèiem diumenge sí, diumenge també.


Un cop dalt, aprofitem per aturar-nos una estona per recuperar forces i fer alguna foto.



Reprenem la sortida fent el primer tram de baixada cap al Pla de la Bassa del Llop, però enlloc d’anar a buscar l’entrada habitual a l’inici de la pista que baixa cap a l’Ermita de Sant Sebastià, agafem pista a l’esquerra i baixem per buscar l’entrada al corriol  del Dragon Khan, que comença a baixar travessant la zona del Penjat dels Garrofers.

I és que posats a fer una segona part de la sortida clàssica, aquesta baixada també és la que fèiem als nostres inicis i ens permet anar baixant tranquil·lament, sense trams complicats fins a tornar a enllaçar els últims trams del Dragon Khan que fem habitualment. En aquests trams finals ja deixem de banda la tranquil·litat i fem ràpida baixada gaudint al màxim del seu divertit traçat.

Acabarem baixant fins a Dosrius per la riera del Far i ja posats a fer clàssics, tornarem cap a Argentona per la riera, deixant les alternatives per altres sortides.

Al final ens ha quedat una sortida força divertida que hem culminat amb un esmorzar entaulats al bar del Centru, recuperant forces per la sortida de diumenge. Però això serà demà i aquesta setmana mereix una crònica apart.




Powered by Wikiloc

miércoles, 1 de noviembre de 2017

Setmana de DUI, 155 i corriols.

Estem en plena setmana de nerviosisme polític, en la que no tenim ben clar si som independents o si el famós 155 ha fulminat tot el procés...... però el que sí tenim clar és que tornem a entrar en un nou cap de setmana en que independentment del que passi, segur que no serem 155, però sortirem a gaudir dels corriols que ens envolten com és costum.

Dissabte, puntuals a les 8:00 ens trobem a la Plaça Nova en Pere C, Pepe C, Oscar E, Josep, Manel V, Robert D, Jordi S i Salva B.

Avui portem intenció de començar rodant i així escalfem una estona, però ja veurem com evoluciona la sortida.

Sortim cap a l’Agility i rodem riera amunt en busca de l’inici de la Riera de Dosrius doncs tenim la intenció de començar a enfilar-nos cap a Can Belluguins. Per això haurem de travessar la riera i passar per dins el túnel per sota la carretera, treball difícil de fer dalt de la bici tal i com ha quedat el terreny desprès de les últimes pluges. Haurem de parlar amb en Quico Vallbona per a que hi posi remei.

Mentre pugem cap a Can Bellugins podem gaudir de les vistes cap a la banda de la riera i és que s’hi han fet força treballs de desbrossament. La neteja del bosc ha estat important, cosa que en alguns indrets ja convenia, sinó fos que la majoria de cops és degut a la lluita contra l’escarabat Tomicus.

Aquí ens endinsem per primer cop en corriols de pujada travessant les Malloles de Can Pins, passem vorejant per sobre la Pedrera d’en Bosquer i rodem tranquil·lament cap al Turó de Can Ribot.

Evitarem passar per la casa fent el corriol alternatiu que ens pujarà cap a les Planes, on seguirem cap a Sant Carles.

Volem anar a baixar cap a la Roca del Vallès i per això anirem cap al Pla de l’Espinal. Normalment haguéssim anat a pujar cap a la zona del Turó dels Castellans per deixar-nos caure per corriols, però avui en Josep ens guiarà per una altre via que no fem casi bé mai.

A mitja urbanització trencarem a l’esquerra per començar baixant per asfalt, que aviat es converteix en pista de sorra fins a agafar un trencall que ens anirà pujant suaument, passant per sobre de la Font del Llorer fins a sortir al Pla de l’Espinal.

Travessarem la plana per començar ràpida baixada per senders que ens portaran a enllaçar amb el Torrent de Sant Miquel. De totes maneres, abans d’arribar-hi aprofitarem per reagrupar-nos.


Continuem la ruta recorrent el torrent i gaudint de l’excel·lent estat del terreny i el fabulós paisatge de tardor que ens envolta, fins a sortir a la riera de Gausacs, on girem cap a Can Companys en busca de la carretera de la Roca del Vallès que haurem de travessar per endinsar-nos en una de les millors zones de corriols que ens envolten.

Tota la sèrie de corriols que ens han de pujar cap al Bosc de Can Planes passant pel corriol de la Creu són uns dels nostres preferits. El pas del temps sembla que no les afecta i sempre ens queda un bon regust després de recórrer el seu sinuós traçat, tant si els fem de baixada, com si els fem com avui de pujada.

Anem pujant fins a sortir a la pista que puja cap a la Font de la Mansa, però com sempre trencarem a l’esquerra per tornar a fer corriols fins a pujar al Turó del Morro del Gall, on passarem per la baixada dels pals de la llum per tornar a sortir a la pista.

A partir d’aquí rodem uns metres per la pista, però avui en Robert D ens portarà a fer una variant que ens evitarà fer un tram de pista. Per a això entrem en corriol de pujada que havíem fet a la Cabrilenca 2016 de baixada. Corriol tècnic, amb algun tram de pedra solta i sorra que a l’arribar a dalt ens fa rodar tranquil·lament una estona per convertir-se en sinuosa i divertida baixada que ens porta de nou a la pista.

Aquesta variant ha valgut força la pena i l’haurem d’incorporar a les nostres sortides quan passem per aquesta zona.

Continuem pujant fins a sortir a la pista a la pista de la Pedrera i com ja se’ns va fent tard i estant on estem, tenim la solució tot just davant..... l’entrada del corriol dels Galzerans.

Com sempre baixada treballada i tot lo ràpida que es pot, tenint en compte el seu traçat sinuós, però cada cop està més ampla i si a això li sumem el fet de passar-hi sovint i l’anar agafant confiança va fent que sigui una de les opcions preferides per a la majoria com a tornada cap a casa.

Quan sortim del corriol, trenquem a la dreta i ara sí, cap avall cadascú al seu ritme que ja ens reagruparem quan sortim a Can Roviró.

Uns moments per reagrupar-nos i comentar les sensacions de la baixada per reprendre la baixada cap a la Riera de Riudemeia.

Ara sí que ja no queda res més que relaxar-nos tornant tot xino-xano per la riera cap a Argentona i els privilegiats que no ens reclamen amb urgència a casa poder acabar entaulats gaudint d’un merescut esmorzar.

Al final hem gaudit dun bon matí de btt, amb uns 26,5 quilòmetres i 564 m+.


I diumenge toca de nou anar a recórrer els nostres voltants tot preparant el possible recorregut de la propera REPICACORRIOLS. Els mesos passen ràpid i els tràmits de permisos sempre són lents i s’han de treballar.

A la convocatòria d’en Joan B hi ha molt poques respostes, així que ben d’hora anem cap a la Granja.com amb l’incertesa de veure quants serem avui, i la veritat que ha estat un dels dies que més gent ens hem trobat.

Som en Joan B, Francesc L, Jordi P, Salva M, Francesc M, Kiko P, Jordi S, Joan V, Salva B i avui també ens acompanya l’Eloi E, que esperem que s’ho hagi passat bé i ens torni a acompanyar sempre que vulgui a les nostres sortides.

A la Plaça també trobem en Pere C, Pepe C, Oscar E i en Josep que també surten a gaudir dels corriols que ens envolten, però que avui no ens acompanyaran.

Els que ja fa estona que han sortit, segur que negre nit, són en Quim C i en Rafael F que a última hora del vespre ens van proposar la opció d’acompanyar-los en una Vic-Argentona, però ens queda una mica massa lluny, encara que segur que és una ruta maca de fer.



Sortim amb una mica de retard i és que amb tanta gent la xerrada inicial s’allarga més del compte, de totes maneres tampoc tenim presa i la feina que avui anem a fer comporta una sortida una mica atípica.

Ens dirigim cap a l’Agility i comencem a rodar riera amunt.

Com és lògic avui no es pot explicar amb detall la sortida. En principi només anem a fer la segona part de la cursa, doncs la primera, a l’espera de veure que en pensen les autoritats competents en principi ja la tenim enllestida.

Hem estat tot el matí enllaçant pujades de tota mena, algun tram de pista, senders i corriol estret, que donin aquell punt d’exigència i patiment que tant ens agrada als malalts del btt.... combinat amb trams de baixada també variats, alguns ràpids, altres més tècnics, buscant una combinació de tensió i divertiment que no deixi a ningú indiferent.

Malgrat ser un bon munt de gent, només alguna pèrdua d’algun integrant del grup a algun trencall que s’ha solventat amb una trucada de telèfon i una punxada d’en Jordi S han estat les úniques incidències remarcables.


 Al final ens han sortit poc més de 23 quilòmetres amb 841 m+. Gens malament quan estem parlant que només és la meitat del recorregut previst per a la cursa. De totes maneres, segur que ens veurem obligats a treballar-hi algun cop més, però esperem que no se’ns giri tanta feina com a la primera edició.

Com un totxo com aquest és difícil de pair, potser alguna foto farà més fàcil la feina....



..... encara que algun dels fotògrafs no faria carrera en aquest ofici, jajaja.



Per cert, sembla ser que això sí que ho hem paït bé un cop entaulats a la Plaça Nova.


Anirem informant a Repicacorriols Facebook.



sábado, 28 de octubre de 2017

La política ens porta 2 cops a la Bandera aquesta setmana??

Els dies passen ràpid i de nou tornem a ser dissabte i de bon matí anem cap a la Plaça Nova d’Argentona per gaudir d’una nova matinal de btt.

Avui ens trobem en Pepe C, Quim M, Josep, Pere C, Robert D, Jordi S i Salva B.

Com sempre sortirem cap a l’Agility i xino-xano riera amunt mentre anem decidint cap a om dirigirem avui la sortida.

A l’arribar a la BDF acceptem la oferta d’en Jordi S, encara que potser ens en penedirem, de totes maneres li donarem una nova oportunitat.

Travessem la carretera a l’alçada del cementiri i seguim cap al Centre d’Atenció d’Animals Domèstics, on ens dirigirem cap al Torrent de Can Manreset i començarem a enfilar-nos cap a la Bandera. Anem pujant amb algun tram pedregós i d’altres una mica aixaragallats que ens compliquen una mica la feina, de totes maneres btt i no patir són incompatibles.

A l’arribar a la bandera ens reagrupem i aprofitem per veure si serem capaços de fer el petit tram de pendent que tenim al davant sense posar peu a terra. Els últims cops s’ha fet força bé, però ara sembla una mica més complicat pel terreny trencat desprès de les ultimes pluges. Potser millor per la dreta.... per l’esquerra hi ha una arrel.....doncs apa, a provar-ho!!! Al final i desprès d’uns quants intents fallits, només en Quim M aconsegueix superar-ho demostrant les seves dots dalt de la bici al més pur estil trialero.

Reprenem la ruta i desprès d’uns primers trams de corriols de baixada, de seguida tornem a remuntar cap a la Plana dels Matxos.

A la zona del Pla dels Alemanys sortim a la pista del Camí del Mal Pas que ja no deixarem fins al Coll de Gironella, evitant avui els corriols que voregen el Turó de Matacabres.

Fem un tram més de pujada per la pista per de seguida entrar en corriols que ens baixen cap a la Mútua i tot just passat el centre de rehabilitació farem una variant guiats per en Jordi S, amb inspecció d’un nou tram de corriol que sembla que no hi ha passat gaire gent i que de fet ens du a parar a la pista de pujada tot just a sota de Can Genís. El primer tram de la variant segur que el tornarem a fer i del segon ja en tinc els meus dubtes.

Tornem a rodar per pista cap a Coll de Porc on seguim baixant per pista per a l’arribar a Cal Camat Vell continuar rodant de baixada per la pista del Camí de Sant Bartomeu.

Seguim rodant fins a la Plana del Fum, on tornem a deixar-nos guiar per en Jordi S deixant la pista de Sant Bartomeu tot trencant a l’esquerra i començar a baixar per pista mentre anem pensant si serà capaç de fer-nos pujar cap a les antenes de Céllecs.

Però en aquest cas no ho hem encertat. Desprès de baixar un tram per pista, trenquem a la dreta i després de remuntar uns metres ens endinsem en corriols que voregen la pista del Camí de Sant Bartomeu tot passant pel Turó de Can Tarascó i per sota del Turó de Céllecs. Zona de divertits i treballats corriols, amb trams tècnics que ens han fet gaudir de valent i que haurem de fer en d’altres ocasions.

El tram final abans de sortir a l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes els corriols deixen pas a senders més amples desprès dels treballs de desbrossament que s’hi ha realitzat  i de fet fins i tot ens trobem amb agents dels bombers que estan tallant pins afectats per l’escarabat Tomicus.

Travessarem la carretera al Coll de Sant Bartomeu i enfilem pujada pels corriols de sobre la pedrera, anant a buscar la zona del Bosc de Can Païssa on acabarem baixant fins a sortir a la pista de la Pedrera.

Com ja es va fent tard, haurem d’anar baixant i en aquest punt ho podem fer per Can Vinyamata o pels Galzerans. De seguida triem aquesta segona opció.

La baixada pel corriol dels Galzerans com sempre divertida, on el pas del temps i sobretot de les bicis i alguna moto ha fet que el topònim de l’anti-29 hagi deixat de tenir sentit. Els primers trams revirats fan que s’hagi de baixar més lent, però el traçat sinuós et fa gaudir-lo com el primer dia.

A la sortida dels Galzerans aprofitem per reagrupar-nos i començar una ràpida i divertida baixada cap a Can Roviró, per continuar baixant fins a sortir a la riera de Riudemeia.

Ja només ens queda anar rodant altre cop de tornada cap a Argentona on ens entaularem per fer petar la xerrada i recuperar forces amb un bon esmorzar.

Al final ens ha quedat una sortida de poc més de 25 quilòmetres amb més patiment a la part inicial i on hem acabat gaudint de valent amb les baixades de la tornada.

A l’endemà, crec recordar que és el diumenge en que menys gent ens hem trobat per tornar a gaudir d’un matí recorrent els corriols del nostre entorn.

De fet a les 8:00 a la Granja.com som en Joan B, Kiko P, Salva M, Jordi S i Salva B. Però no anirem tots junts, en Kiko i Salva M han quedat per fer una sortida amb altre gent, així que de moment només serem 3.

Esperem una estoneta més i al final decidim sortir cap a l’Agility per anar pujant per la riera en direcció cap al Bel Racó, on ens endinsarem a la riera de Riudemeia, doncs tenim la intenció de enfilar pujada cap a Òrrius.

I ho farem abans d’arribar a Can Riudemeia, entrant a fer els corriols de pujada que ens han de pujar fins la part de dalt de la Urbanització de les Ginesteres. Els trams inicials es fan força bé, però a mesura que ens anem acostant a la part de dalt, el pendent es va fent més pronunciat i l’exigència augmenta. Sort que avui sembla ser que en Joan B ha posat el fre i el ritme és força més assequible que d’altres diumenges.

Un cop a dalt, seguim pujant cap al dipòsit d’aigua on tindrem un petit tram per agafar esma mentre ens deixem caure en lleugera pendent fins a passar per la Pedra de la Fada.


Continuem enfilant-nos cap al Turó d’Aquença, encara que abans d’arribar-hi ens endinsarem en corriols de baixada per la Brolla de Riudemeia, on enllaçarem amb la baixada que vam fer a la primera Repicacorriols i que ens baixa cap a la Riera d’Òrrius.

Feia dies que no hi passàvem i malgrat ser més aviat pista, el pendent de baixada, els trams amb pedres i d’altres aixaragallats fan que sigui més divertit de fer del que en principi semblaria.

Un cop a baix i com som diumenge, a en Jordi S ja se li fa tard i decideix que és hora de tornar cap a casa, així que ja només quedem 2.

Cap problema, en Joan avui té ganes de provar coses noves, amb lo que seguirem pujant per la pista tot anant cap a l’esplanada de l’Escola de Trial d’Òrrius, on hi ha un munt d’obstacles on les joves promeses del trial s’ho deuen passar d’allò més bé, però que nosaltres farem tot el possible per a evitar-los.

Continuem pujant fins a sortir a l’asfalt de la Carretera d’Òrrius, on baixarem per anar cap a la zona del Poliesportiu on començarem a pujar passant per sota de l’Escola Francesc Macià on fem tram de pista per entrar en corriol de pujada fins a tornar a sortir a pista.

Estem en terreny força desconegut per nosaltres on dubtem si tirar amunt en direcció cap a Coll de Porc o deixar-nos anar pista avall i enllaçar amb el Camí de Can Blanch, on farem més d’un quilòmetre de pista que no té gaire desnivell i ens permet anar rodant tranquil·lament.

Tot just passat Can Blanch entrem en corriols que ens aniran baixant cap a Ca n’Altafulla, on fem un centenar de metres per la pista per tornar-nos enfilar en uns 2 quilòmetres de corriols que ens han de pujar fins a sortir al Coll de Gironella. En els trams finals de pujada, mentre estem recorrent la Brolla de l’Abril, ens trobem amb gent que estan participant a la Vilassar de Mar Camina, amb lo que les hem de fer al ritme d’ells, cosa que encara fa més “verano azul” la sortida.

Un cop dalt fem tram de pista del Camí del Mal Pas i de seguida trenquem a l’esquerra endinsant-nos en corriols de baixada que anirem enllaçant vorejant el Turó de Matacabres i baixant en direcció al Turó de l’Esquei del Ros i seguint fins a arribar a la Font del Castanyer on s’hi ha fet força treballs de neteja i desbrossament.


Seguim fent corriols en direcció a la Font del Quico, passant per algun tram que podríem haver evitat i que malgrat ser pocs metres millor fer-los a peu, no fos cas en féssim mal.


Continuem enfilant-nos per corriols cap a la zona de la bandera, que vorejarem per arribar tot just a l’esplanada de sota.

Ja estem acabant la sortida i ho farem baixant per la pista cap als dipòsits on acabarem fent corriols cap al Torrent del Collell i seguint cap a Cal Coix, entrant a Argentona per Can Barrau, Plaça de Vendre i Plaça Nova.

Mentre estem entaulats a la Plaça Nova, arriba en Robert D i Tolo que també han sortit a fer un matí de corriols i aprofitarem per prendre alguna cosa mentre fem petar la xerrada una estona.

Sense tenir res predeterminat, al final ens ha quedat una sortida força divertida, passant per zones que tenim una mica deixades de banda i que haurem de tenir més en compte a l’hora de variar itineraris.

A veure si la propera setmana som més gent i tornem a posar fil  a l’agulla de cara a la propera REPICACORRIOLS 2018.



jueves, 19 de octubre de 2017

Cap de setmana de btt i preparació de la Repicacorriols.

Desprès de dijous festiu, la majoria tornem a la feina mentre alguns afortunats tenen pont i aprofiten per treure la pols a les bicis i sortir altre cop a fer corriols.


La resta ens haurem de conformar a fer una convocatòria de whastapp per dissabte. I de nou a les 8:00 ens trobem puntuals a la Plaça Nova.

Aquest cop som en Pere C, Josep, Oscar E, Manel V, Robert D, Jordi S i Salva B.

No tenim clar que farem, però el més fàcil es sortir com sempre cap a l’Agility i aquí ja decidirem cap a on anirem, en principi i mentre rumiem que fer anem rodant riera amunt i seguirem cap al Bell-Racó.

Entrarem al Xaragall de l’Espinal i començarem a enfilar pujada pel Xaragall de Can Pins tot passant per sota del Pont de la carretera de Parpers.

Anem pujant a un bon ritme, però de totes maneres ens reagruparem a l’arribar a dalt. Mentre estem aturats ens donem compte que en Manel V ha perdut el bidó, però cap problema, en Jordi S de seguida recula tot baixant a veure si el troba. Uns minuts més tard ja torna a ser dalt, l’ha pogut trobar tot amagat en un petit xaragall.

Reprenem la marxa pujant cap a la cadena i continuarem amunt cap al Turó de Can Ribot, on fem el corriol alternatiu per evitar passar pel costat de la casa fins a sortir a les Planes de Can Ribot.

Ens dirigim cap a Sant Carles on fem tram d’asfalt mentre travessem la urbanització pujant cap a la zona del Turó dels Castellans, on anem a buscar els corriols que ens baixen cap a la part de sota de les Planes de l’Espinal. Aquests corriols s’havien perdut desprès dels treballs de desbrossament que si van fer, però amb el pas del temps s’hi ha anat passant i ja tornen a estar de nou operatius.

Un cop al sender que ens hauria de pujar cap a les Planes, passem per la sortida del corriol que vam fer dijous passat i de seguida decidim que ens hi endinsarem i així el fem en sentit contrari. A més, és un corriol que teníem mig abandonat i sempre és bo passar per llocs que fa temps que no ho fas, més tenint en compte que es manté el seu estat, força tancat i revirat en alguns trams.

Anem rodant pel corriol fins acabar baixant a la carretera de Parpers que haurem de travessar per seguir baixant, però avui ho farem trencant a la dreta per recórrer el corriol de baixada que en Joan V ens va presentar en el seu dia com el corriol de la Selva i de fet fa honor al seu nom, doncs és evident que no hi passa gaire gent i sobretot al seu tram final que està força més tancat.

En aquest últim tram en Manel V ha tingut els seus més i menys amb una branca i n’ha sortit perdedor, ja que se li ha fet malbéla patillardel canvi, amb lo que es veu forçat a tornar cap a casa.

Baixarem pel corriol en direcció cap a Riudemeia passant pel creuament del Gas mentre rodem per sobre del Túnel de Parpers i seguim  avall arribant al creuament amb el corriol de la Via Romana, on ens aturem.

En Josep i l’Oscar E decideixen acompanyar-lo ja de tornada, però són quarts de deu i encara podem fer alguna cosa més.

En Jordi S proposa pujar per la Via Romana i malgrat no ser una cosa habitual decidim fer-li cas.... doncs apa, corriol amunt amb tot el que això comporta, pedra solta per tot arreu fent difícil el rodar, algun petit tram amb alguna arrel que tampoc t’ho posa fàcil, mentre anem trobant algun vestigi de la civilització romana.


Acabarem sortint del corriol entrant a la carretera al Coll de Parpers, on hem de deixar-la de seguida per entrar a la pista del Berenador de Nostra Senyora dels Àngels.

 Haurem d’arreglar d’alguna manera el mal regust de boca que ens ha deixat el pas per la Via Romana ho, així que per compensar-ho de seguida ens ve al cap continuar la sortida resseguint els corriols fets dijous passat.

Així que anem cap al Pessebre, on fem ràpida baixada pels corriols que ens porten a l’entrada dels Galzerans.

Al pur estil “déjà vu”, tornem a endinsar-nos Galzerans amunt, per agafar el corriol intermedi que ens du cap a la pista del Citroen, que travessarem i fem corriol de pujada cap a la part de dalt de Can Vinyamata.

A l’igual que dijous seguim amunt fins a sortir a la pista de la Pedrera, on de seguida anem a buscar el corriol que la voreja, fins a tornar-hi a sortir a l’alçada de la cadena de la part de dalt dels Galzerans.

Sense aturar-nos entrem a gaudir d’aquest corriol divertit i revirat que amb el pas del temps i sobretot de les bicis i motos s’ha anat consolidant i fent-se cada cop més ample, amb lo que el nom de l’anti-29 ha deixat de tenir sentit.

Un cop sortim del corriol, farem ràpida baixada pel sender clàssic fins a sortir a Can Roviró i d’aquí tranquil·lament fins a la riera de Riudemeia.

Ja només ens queda rodar mentre anem fent petar la xerrada altre cop cap Argentona, on encara som a temps de trobar a en Josep, l’Oscar i en Manel que tot just acaben d’esmorzar i aprofitarem que ens deixen les cadires ben calentes per gaudir d’un bon entrepà amb alguna beguda fresqueta que ens ajudi a recuperar una mica de les energies perdudes a la sortida.

I encara no ha acabat el cap de setmana.... diumenge tenim feina, en Jordi F té pensat un possible recorregut per la 2ona Repicacorriols i avui volem comprovar que ens sembla la primera part.

Per a fer-ho ens trobem a la Plaça Nova en Joan B, Francesc L, Manel L, Rafael F, Pere B, Robert D i Salva B. Avui tenim baixes considerables, potser degut a que és el dia de la Bikegorguina? Segur que algú hi ha anat, sobretot en Kiko P i més tenint en compte que és portada del cartell de l’edició d’aquest any.


Com és lògic aquesta setmana no es pot explicar gaire cosa de la sortida, o més ben dit, sí que es pot explicar alguna cosa però de manera molt genèrica.

De fet la sortida l’hem iniciat seguint el recorregut previst pel nostre “presi”, i mentre rodàvem pels trams que han de servir per estirar la cursa tot ha anat oli en un llum. El problema ha estat a l’arribar als primers corriols....el track previst no hi passa, però se’ns capgira el cervell i cap dins que hi anem, per tornar més endavant al recorregut previst que hem de reconèixer.

La cosa pinta bé i anem fent amunt i avall. Serà la tònica de tota la sortida, tot ciclable però no exempt de patiment en alguns trams. Anem fent via per corriols, senders i algun tram de pista, combinant pujades que fan que pugin les pulsacions, amb baixades que permeten gaudir i anar recuperant l’esma.

Tot transcorre dins la normalitat fins que arribem a un tram que volíem fer a la primera edició però que al final ho vam deixar córrer. Avui ens hi posarem a veure que tal queda la cosa i aquí s’espatlla tot, el track inicial passa a un segon pla i comencem a improvisar, amb lo que al final no s’assemblarà pràcticament res al que teníem previst.

Anem allargant cap aquí, retallem per allà....fem aquesta pujada que no fèiem....anirem cap a l’altre costat que hi ha un corriol divertit.

I mentre anem rodant, també ens hem d’anar aturant a treure algun arbre caigut enmig del camí i és que l’escarabat Tomicus està acabant amb la majoria de pins del nostre entorn i cada cop és més freqüent trobar-los caiguts dificultant el pas pels camins.



De totes maneres, amb l’esforç de tots aconseguim netejar un parell de camins....


Al final només hem fet la meitat del recorregut que tenim mig pensat per la 2ona Repicacorriols i ens han sortit una mica més de 22 quilòmetres.

De moment no està gens malament, però de totes maneres encara s’ha de repassar la segona part del recorregut per a poder presentar un track a les autoritats i poder començar l’estira i arronsa necessari a dia d’avui per a poder organitzar una pedalada per les nostres contrades.

Queden encara 4 mesos per la cursa i sens dubte molta feina a fer, però el més important és que ja s’ha posat fil a l’agulla i les “modistes” comencen a estar engrescades, jajajaja.


Reserveu-vos el Diumenge 11 de Febrer per acompanyar-nos a la REPICACORRIOLS 2018.


Podeu anar seguint les novetats al facebook:



miércoles, 18 de octubre de 2017

Dia de la Festa de.....bé deixe-m'ho en festiu i corriols!!!

Aquesta setmana tenim un dia més festiu.

Dijous, els aragonesos celebren el dia de “Nuestra Señora del Pilar” on milers de persones, algunes amb els seus vestits típics, aprofiten per fer una ofrena floral a la verge que es troba situada al bell mig d’una plaça....

... mentrestant a Madrid se celebra el que a l’edició digital de El Mundo anomenen “El día de la Hispanidad, fiesta Nacional, día de la Patria, fiesta de una sola España”. Collons costa fins i tot escriure-ho!!! .... on milers de persones, també algunes amb els seus uniformes militars, aprofiten per sortir a passejar una estona pels carrers de Madrid, i on fins i tot els més rurals aprofiten per passejar una cabra.

Aquí, com la nostra verge no és diu Pilar, i tampoc tenim cabra que passejar, aprofitem que és festiu i per no avorrir-nos, alguns sortirem a fer una mica de btt, que potser no serà mala opció.

Ens trobem a la Plaça Nova en Pepe C, Oscar E, Josep, Tino LL i Salva B.

Avui en Josep i l’Oscar faran de líders i com casi sempre sortim cap a l’Agility, i riera amunt rodant tranquil·lament  en direcció a la Riera de Riudemeia.

Enfilarem la primera pujada de la sortida pujant cap a Can Roviró, on trenquem a l’esquerra agafant el corriol de pujada que en principi puja cap als Galzerans, però aquesta no és la intenció d’avui.

Un centenar de metres de pujada i entrem en corriol a la dreta que no solem fer casi mai i que ens tornarà a portar a la pista de pujada tot passat Can Roviró.

Pugem un tram de la pista per de seguida agafar el corriol que vam fer a la Repicacorriols i que ens porta a enllaçar amb el corriol de la Mercé i a l’igual que vam fer a la nostra cursa no baixarem pel corriol, sinó que ho farem pel Fondo de la Gallega o com el coneixem més comunament, el Torrent de la Montse. La baixada continua necessitant atenció en algun dels seus trams sobretot per la presència de força pedra solta que et pot donar un ensurt en qualsevol moment.

Un cop a baix, anirem resseguint una estona més el track de la cursa, així que ens tornarem a enfilar pujant cap a la Vía Romana de Parpers. Però avui no hi entrarem, ho deixarem per un altre dia.

Trenquem a la dreta i seguim pujant cap a l’inici del corriol del Gas, però tampoc el farem ja que l’últim cop que ens hi vam endinsar tenia trams pràcticament tancats pels matolls.

Estem tot just a sobre de l’entrada del Túnel de Parpers i llàstima de no haver fet una foto de la vista que s’hi té des d’aquest punt, encara que sigui de l’autopista. Doncs apa, tornem a trencar a la dreta i seguim pujant cap a la part de dalt del corriol del Koala.

Els líders avui ens estan fent una ruta diferent i divertida, i quan pensem que potser baixar3em pel koala, ens porten de nou cap amunt per travessar la carretera de Parpers, on seguirem fent corriols que normalment fem de baixada i fins i tot algun que no hi solem passar casi mai i que ens van pujant cap a la part de sota del Pla de l’Espinal.

Un cop a la pista, remuntem un tram en direcció al Pla de l’Espinal, on agafem corriol a l’esquerra abans d’arribar-hi i que anirem fent fins a baixar-nos al Coll de Parpers.

Travessem la carretera i fem tram de pista que deixarem per anar cap al Pessebre, on ens tornem a endinsar en corriol de baixada que ens porta fins a l’entrada dels Galzerans.

I ara que? Doncs apa, cap amunt, ens endinsem dins del corriol del Galzerans que fem de pujada fins a trencar a l’esquerra i fer el corriol alternatiu que ens porta fins a la pista del Citroen que travessem i continuem pel corriol que ens portarà a acabar pujant fins a sobre de Can Vinyamata.

Un cop aquí, remuntem fins a la pista de la Pedrera, on ja posats entrarem a la dreta a fer uns quants metres més de corriol tot vorejant la pista fins a sortir a la part de dalt dels Galzerans.

Ara sí que es va fent tard i entrarem de nou al corriol dels Galzerans que farem sencer de baixada, mentre ens anem creuant amb algun altre grup de bicis que l’estan fent de pujada.

Continuem baixant cap a Can Roviró, però posats a fer una ruta diferent, a mitja baixada deixem el sender ample i tornem a fer corriol de baixada, més trencat en els seus trams inicials amb el que s’ha d’anar amb compte i que ens enllaçarà amb el corriol arriba per sota a Can Roviró.

Ja només ens queda baixar fins a Riudemeia i tornada per la riera cap a Argentona per entaular-nos a esmorzar com ve sent ja un costum.


Al final ens ha sortit una ruta d’uns 22 quilòmetres i 532 metres+, però el més important, una sortida divertida, amb força corriols i un recorregut força diferent al que estem acostumats a les sortides de dissabte.



viernes, 13 de octubre de 2017

Corriols de Llavaneres 2017

Arriba diumenge i de bon matí toca carregar la bici al cotxe i anar cap a Llavaneres a participar a la 2ona Corriols de Llavaneres.

En principi un cop tancades les inscripcions divendres sembla ser que no hi ha cap conegut més apuntat i sembla estrany. De fet ho és, però un cop arribat al patí de l’escola Labandària per a recollir el dorsal en Salva M, Kiko P, Francesc M i sir Henry T ja hi sòn, fent la inscripció allà mateix.


Encara són dos quarts de nou i aprofitem per guardar al cotxe els obsequis que dona la organització a l’hora de la recollida del dorsal.


A l’esplanada de Jaume Brutau s’hi van acostant els bikers i  al voltant de l’arc de sortida, muntat de nou pels companys de Muntbikes s’hi va notant cada cop més un cert nerviosisme per començar a descobrir que ens han preparat avui la organització.


A les 09:00 es dona la sortida i ens fan baixar cap a l’Ajuntament per fer gir de 180º i entrar al Camí de Can Cabot de Munt, anant a buscar la primera pujada del dia per pista cap al Turó de Sant Sebastià i continuant fins al cementiri.

Aquí comencem baixada per pista fins a sortir altre cop al Camí de Can Cabot de Munt. Aquests primers metres han estat una bona manera d’estirar la cursa.

Anem pujant passant per sobre la Font de Llorita, continuant cap a l’esquerra a l’arribar al que coneixem com els Eucaliptus i sembla que continuarem estirant la cursa seguint el tram asfaltat, potser en busca de la pujada de Santa Mònica?

Doncs no, de seguida deixarem l’asfalt i començarem pujada per pista on el desnivell ja és notable i que ens va enfilant cap a la part de dalt de la Urbanització Onze Pins. En aquest sector hem trepitjat els primers trams de corriols del dia abans de tornar a sortir a pista.

D’aquí, la pujada és constant per pista fins a la Roca de la Nao on tot just passat aquest sector ens endinsem en tota una sèrie de corriols de pujada divertits, a l’hora que exigents on cadascú els fa al seu ritme, amb alguns trams on la majoria ens veiem obligats a posar peu a terra i empènyer la bici i que ens acabaran portant fins a sortir a la Urbanització SuperMaresme tot passant pels Rocs de Sant Magí.






Travessem la Urbanització i de seguida entrem en corriols, primer baixant per la zona dels Suros d’en Carló, per tornar a remuntar cap al Turó d’en Bosc. Estem en terreny Xurribiker i és que alguns d’aquests trams que farem en aquesta zona ja els hem fet a la última edició de la Montalbike, encara que fets a l’inrevés.

Després de remuntar una estona ens toca fer un parell de quilòmetres de baixada combinant pista del Camí de Can Montalt, amb corriols per la zona dels Rocs del Moro, enllaçant amb algun petit tram del Torrent de la Font de l’Avi i que ens baixa fins a la Riera de Torrentbó.

Aquí ens trobem amb el que sembla una caminada popular, però nosaltres a la nostra, un tram de riera i de seguida ens tornem a enfilar per corriols, amb algun tram intermedi que la organització ha tingut a bé de posar-nos per recuperar una mica l’esma, i que ens porta a sortir altre cop a la Urbanització SuperMaresme a l’alçada del Turó de l’Oriola, just a tocar de la casa d’en Jorge Lorenzo on trobem el primer avituallament de la sortida.

Estem més o menys al quilòmetre 12, o sigui encara no estem ni a mitja cursa i aquests quilòmetres se m’han fet molt llargs. De totes maneres, una petita aturada a beure un got de Coca-cola, Isostar, menjar alguna peça de fruita o gominoles no és mala idea....encara que els primers classificats de la cursa ja deuen estar arribant a meta.

Un cop reprenem la marxa ens esperen un parell de quilòmetres anar enllaçant corriols de baixada tot passant per la zona de la Plana d’en Cot, recorrerem un tram del que la gent de la zona coneixem com el Passatge dels Bolets per acabar sortint a la pista que puja cap a la Hípica de Llavaneres.

Tard o d’hora havíem de dirigir-nos a pujar per Santa Mònica, pista que és un clàssic per a tothom que ha passat per aquesta zona. Així que apali, rodem trams asfaltat amunt fins a trobar la pista de pujada que ja fa temps que s’hi ha fet treballs d’arranjament i ha quedat força més ample.

Anem pujant fins a trobar la bifurcació dels dos Tintorers. En principi trenquem a la dreta per lo que sembla que anirem a fer el que coneixem com a Tintorer curt, però uns pocs metres més endavant ens fan entrar en corriol a l’esquerra encara força verge, per a no dir casi bé recent obert, i que travessant uns metres de bosc ens baixa fins al Tintorer Llarg.

Aquests trams de pujada els fem rodant força bé, ja que a més de ser terreny conegut, estem en sender obert amb un desnivell força suau. De totes maneres, abans d’arribar a Coll Pallarès o el que coneixíem de petits com a la Cadena d’en Tintorer, ens anem trobant algun control que ens fa entrar en curts trams de corriol que més tard entendrem el perquè.

Un cop a Coll Pallarès trobem el segon avituallament de la cursa, on de nou aprofitarem per menjar alguna cosa i sobretot omplir el bidó d’aigua que malgrat estar a la tardor encara fa força xafogor.

Ens dirigim de pujada per la pista que puja cap al Coll de la Ferradura, però ens han comentat que la cursa no hi arriba. Uns metres més amunt ens tonen a fer deixar la pista i ens endinsem en corriols que també hem fet en alguna Montaltbike i que comença amb trams de pujada, amb algun petit punt que és millor baixar de la bici i empènyer uns quants metres, per poc després començar a baixar per ràpid corriol.

Ens acostem al torrent en que la Montaltbike va baixar cap a la Hípica, però la gent de Llavaneres ens tenen preparada pujada pel torrent, per cert força axaragaiat i difícil de ciclar que ens porta a la part de dalt de la Plana d'en Marc.

Aquí continuem pujant per sender ample cap a Can Montalt on en principi els col.laboradors que hem anat trobant per la zona ens comenten que és pràcticament la última pujada de la cursa.

Ara ens toca anar rodant de baixada per pista altre cop cap al Coll Pallarès, on al tram final farem corriol alternatiu que voreja la pista i que ens evita creuar-nos amb la cua de la cursa que encara està de pujada.

El mateix ens passarà als primers trams de baixada del Tintorer on hem de fer algun tram de corriol recent obert per no tornar a passar per la pista de pujada.

Farem trams de corriols ràpids de baixada, enllaçant amb la pista que ens baixa de nou cap a la zona del Cementiri de Llavaneres, tot fent corriols alternatius al tram final.






Acabem baixant per corriols estrets i revirats fins a tornar a sortir al Camí de Can Cabot de Munt, i en lloc de baixar ja cap al poble, remuntem uns metres de la pista que hem fet a l’inici de la cursa, per de seguida trencar a la dreta i fer corriols que travessen la zona del Molí d’en Cabot per fer-nos sortir tot just a sobre de la Font de Llorita.

Aquí la organització encara ens tenia preparada una cirereta per acabar la cursa amb bon regust de boca, o potser no tant, doncs ens fan remuntar cap als Eucaliptus per fer una pujada per corriol d’uns centenars de metres però que amb les cames ja cansades han fet posar peru a terra a més d’un.... i en aquesta zona encara trobem algun fotògraf que vol immortalitzar el moment.


Un cop a dalt, travessem la travessia dels Eucaliptus....


.... i ens endinsem en corriol pel Bosc del Turó d’en Llull que ens baixen ja altre cop cap a la esplanada de Jaume Brutau on la organització ha muntat unes piles de sauló per fer una mica més distreta l’arribada a l’arc de meta.

Un cop tancat el crono, només ens queda baixar fins al pati de l’escola Labandària on ens espera un bon entrepà de botifarra, beguda fresqueta i on aprofitem al retrobar-nos amb en Salva M i en Francesc M per comentar les bones impressions de la ruta d’avui.


Per cert, en Kiko P i sir Henry T ja fa estona que han marxat doncs tenien compromisos que atendre.
Bona feina la feta per la gent de Llavaneres en aquesta 2ona Corriols de Llavaneres, fins i tot el fet de tenir a la colla de percussió Batubanyuts fent una batucada enmig del bosc mentre gaudíem dels corriols de la zona.


 Sens dubte una cursa a tenir en compte de cara al proper 2018.

El track:


Powered by Wikiloc