domingo, 15 de enero de 2012

"Quatre fotos" per estrenar el 2012.



Les dues primeres són del dia de Nadal, que com mana la tradició, cal fer una sortideta encaa que sigui per "anar a tocar la ratlla". Ens vam atrevir a desafiar la institució familiar, el Jordi i jo, RMR.

I la resta són justament del mateix dia 1, novament en Jordi i jo.
El Xevi està "en estat", és a dir, aviat no perdonarà ni una sortida ni mitja, je je...

L'1 l'estaven començant amb bon peu, vam ger Cèllecs i anavem directes i a bon ritme direcció Burriach amb la intenció de fer cim, però... en el darrer descens abans d'enfilar la pujada que pija de Cabrera a Burriach, la toja de la meva bici, pobre, va dir prou.

El missatge és clar: al 2012 hauré de baixar de pes... o localitzar una tija irrompible :P

En fi: inaugurat el 2012.

A vore què tal.


25 desembre 2011


Darrera aturada de l'any al solete de la Plaça d'Òrrius

"Nen mirant l'esglèsia" d'Òrrius. Algú sap qui és o a qui representa?



01 de gener de 2012
"Nen mirant l'esglèsia" engalanat per rebre l'any nou.

Cèllecs: un magnífic lloc per estrenar el 2012

Pujant a Cèllecs des de St. Bartomeu. Montserrat al fons.

Pujant a Cèllecs des de St. Bartomeu. Montserrat al fons.

Vista des de Cèllecs. El mar al fons.

Vista des de Cèllecs. El mar al fons.

En Jordi sense por al solete de Cèllecs.


I'm simply the best :)

OK: missatge rebut: he de perdre pes :(

La tija va morir en acta de servei tot baixant des de la cruilla de La Mütua direcció Burriach..

domingo, 11 de diciembre de 2011

Primera sortida Post-tendinitis. A Orrius. On sino?

Una rotura fibrilar al panxell fa mal però una tendinitits al genoll....
En canvi una rotura fibrilar et deixa 8 setmanes fora de joc i una tendinitis només 2... serà perquè és la meva primera tendinitis? serà perquè la rotura fibrilar no es pot medicar i la tendinitis si (i molt)?

Està clar que això de MTB + Running està impactant en el meu cos... caldrà regular millor el tema running (és a dir, anar més a poc a poc del que m'agradaria...)

Sigui com sigui després de superar la meva primera (i espero que última) tendinitis al genoll, aquest matí, més sol que un mussol i a la poc catòlica hora de les 12:10 del ja quasi migdia, he sortit a provar sensacions... "comença suau" em va dir el metge...

I au, un tranquil·líssim Camí de Ruidemeia amunt, variant del corriol, per allò de provar el genoll en diferents tipus d'esforç, i cap a un Òrrius que ja ha començat a engalanar-se pel Pesebre Vivent d'aquest Nadal.



Després de la coke de rigor, pujada a la pista que connecta Sant Bartomeu amb la pista de la Serralada Costero-Litoral, direcció Mútua i per baixar ràpid que se'm feia tard, anava a agafar el corriol "vertical" que hi havia just on el rètol de "Benvinguts al Parc..."  i dic "hi havia" perquè és un dels corriols que han passat a millor vida víctima de les excavadores...

Sovint es diu que aquestes pistes a partir de corriols les obren per deixar pas als bombers en cas d'incendi....  però en aquest cas, és tan vertical la pista que ja m'agradaria veure a mi pujar per aquí un camió dels bombers, ja...  ni que fos amb tracció a les 4 rodes...

En fi... foto d'Orrius per al record.


Parada de Ponsèties a la Plaça d'Òrrius






































Jordi... et vas dur la bici a  València?