Sommiant corriols....aquestes restriccions!!!

Dissabte 23 de Juliol 2022:

Portem varies setmanes immersos en la onada de calor, i per segona setmana consecutiva, amb les restriccions del Departament d’Interior amb el Pla Alfa activat per l’alt risc d’incendis. Durant el dia la xafogor és insuportable, i a les nits, si no fas ús de l’aire condicionat, costa dormir. De fet, aquesta nit ha estat un constant de tomba cap aquí, tomba cap allà.. imatges que van i venen, i de dormir ben poc.

En principi sensacions agradables, esperant un inici de sortida, tot i que, una mica estrany. Són les 8, i això no és la Plaça Nova. Estem a la riera de Sant Simó, a tocar de l’entrada de les Cinc Sènies. Van passant e-bikes que saluden amablement, i sembla com si estiguéssim esperant a algú. Doncs sí, en res arriba la resta del grup.

Com aquell qui no vol la cosa, estem rodant per les Cinc Sènies en direcció a Llavaneres. Les imatges van i venen, i ja estem pujant per la riera cap al poble. En no res, estem a l’ombra de la Font de Llorita, enfilant-nos tot xino-xano cap a la Hípica. Tot i que a aquesta hora el cel està mig ennuvolat, al llit hi continua fent calor, i seguim tomba i tomba.

A la Hípica trenquem a la dreta, enfilant-nos per la pista cap a la zona de la Plana d’en Marc, on hi ha el tram d’arrels que fem quan ens movem per la zona, encara que avui, no sé  ben bé perquè, fem una alternativa a la dreta, que ens endinsa a un corriol de pujada, que ens portarà fins a la pedra d’en Pere B, que continua tan cofoia com sempre. Fa cara de no haver trencat mai un plat, tot i que per poc, fa un temps, no trenca una esquena.

En res serem dalt dels Rocs de Sant Magí, mentre ens venem al cap imatges d'altres sortides que hem fet per la zona.

Continuem amb el tomba i tomba pel llit, mentre van apareixent flashos d’imatges... estem pujant per l’asfalt de la urbanització de la Roca de la Nao, i ja som dalt del Turó de l’Oriola. I si hem estat força estona pujant, haurem de baixar, no? Doncs apa, començarem una bona enllaçada corriolaire per la zona. Primers trams de baixada pel Topping, trams revirats, mentre ens creuem amb alguns caminaires, acompanyats d’una munió de gossos, als qui cedim amablement el pas.

La baixada continua per la zona dels Suros d’en Carló, resseguint trams del Maria Muffin. Ostres, de moment, tot i els continus giravolts pel llit, no ens podem queixar del somni!!!

Sense saber ben bé com, ens veiem dins de l’Arca Trail, en el que fem les alternatives als salts que han col·locat els companys dels Santvihills. De totes maneres, posats a somiar, avui els podríem haver fet. La baixada final ens deixa a tocar de Torrentbó.

Estem xalant de valent, però encara no hem acabat. Uns centenars de metres per l’asfalt de la carretera, i de seguida tornem a estar dins de trams de corriols. Altre cop ràpida i divertida baixada, aquest cop resseguint el Sangtraït, i que ens deixarà a la Riera de Caldes d’Estrac.

Si senyor, no sé ben bé quina hora és, però ja va sent hora de desempallegar-se de les lleganyes, i tornar a la realitat. A partir d’ara, estem travessant Caldes d’Estrac, en res estem pel Port Balís, i les següents imatges, són enfilant-nos cap a la zona industrial de Llavaneres, per enllaçar amb les Cinc Sènies. Hem travessat Mataró... ostres, i ja som  a la Plaça Nova!!! Doncs ho haurem d'aprofitar...

...tot i que potser no som els únics...

...i un pel més allunyats, els "graveleros" també fan el que poden, tot i que amb uns gustos un pel més estranys!!!

Tot i no haver descansat del tot, a somiar així tampoc li hem de fer gaires escarafalls.

Diumenge 24 de Juliol 2022:

Estem a l’inici de les festes de les Santes, i dissabte al vespre, com cada any, toca  el sopar de Dissantes. Avui anirem a dormir tard, i només faltava això, desprès de la nit passada!!!... tot i que no serem els únics, però no direm noms, que hi ha persones que semblen més serioses, i després costa tornar a recuperar la reputació.

Ens posem al llit vora les 3 de la matinada, i ja hi tornem a ser, volta cap aquí, volta cap allà. Entre tant giravolt, altre cop van i venen els flashos d’imatges. Ja tornem a ser a l’entrada de  Cinc Sènies, tot i que avui el grup és diferent. 

De cop i volta ja estem arribant a Llavaneres... sembla un “dejà vú” d’ahir, doncs aprofitem-ho!!! Sí senyor, cap visió nova fins ser dalt del Turó de l’Oriola, tot i que avui les imatges van a un ritme un pel més accelerat. Bé, no és del tot cert, com aquell qui no vol la cosa, hem tingut una mena d'aparició just a sota dels Rocs de Sant Magí...en podriem dir una "aparició Pereana"???

De sobte, altre cop, estem resseguint de baixada el Topping, tot i que ens enfilem uns metres cap dalt del Turó d’en Bosc, per trams desbrossats, abans d’entrar al Maria Muffin, amb alguna petita aturada per treure del mig del pas branques que hi ha col.locat deliberadament algun desaprensiu.

Avui sembla que la xafogor és més intensa que ahir, i malauradament seguim sense descansar, amb imatges d’altres sortides per la zona.

Quan sembla que aconseguim relaxar-nos una mica, altre cop estem baixant per l’Arca Trail, i tot i ser un somni, continuem sense fer els salts!!!

El “dejà vú” sembla no tenir fi, altre cop a Torrentbó, tornem a fer el Sangtraït de baixada fins a la riera de Caldes d’Estrac. 

Aquí, alguna cosa ha canviat respecte a la nit passada. La  vila de Caldes d’Estrac, i el Port Balís, ja no es veuen per enlloc, en canvi, sí que som en una pista de pujada, que ens passa a tocar del Castell de l’Oliver. De sobte, imatges d’un munt de casaments, unes ens toquen de ben a prop, altres més llunyanes... però deixem-ho aquí, que com deia aquell, “això, avui no toca!!!”.

No deixem de pujar per la pista, fins a sortir dalt de Sant Vicenç de Montalt, mentre el sol ens escalfa fins la carcanada. Travessem la carretera, i tornem-hi de pujada. Al final aconseguirem enllaçar amb corriols que ens pujaran altre cop cap dalt del Turó de l’Oriola, tot i que aquests últims metres ens els vam treballar millor al somni d’ahir, fent-los de baixada.

Aquest 4 últims quilòmetres, han estat un petit malson, però no costarà gaire adreçar-ho, i res  millor que una bona enllaçada de corriols de baixada, que ens porti altre cop cap a la zona de la Plana d’en Marc, abans d’endinsar-nos dins del Glory, que ens baixarà a la Hípica de Llavaneres.

Va sent hora de llevar-nos, i no hem descansat pràcticament res. Els últims giravolts pel llit, són per baixar cap a Llavaneres, amb un petit tram de corriol per dins del Molí d’en Cabot...i de cop, ja som dins de les Cinc Sènies.

Haurem d’esmorzar una mica, que avui ens hem llevat cansats com mai!!!

Esperem que baixin una mica les temperatures, passin les Santes, i que aquest hagi estat l’últim cap de setmana de restriccions, per poder tornar a dormir tranquil·lament, i que tornin les sortides “normals” amb la colla, gaudint del que més ens agrada... btt del bó!!! Ahhhh, i alguns també de gravel.

 

Si dissabte fem clàssics, diumenge ens deixem liar per la gravel.

Dissabte 09 de Juliol 2022:

Un nou cap de setmana, i dissabte nova trobada dels Bicigaló. Tot i algunes absències, avui serem alguns més els que matinarem cridats per la convocatòria de l’Oscar. Més o menys puntuals, a les 8 ens trobarem l’Oscar E, Robert D, Josep, Manel V, Quico S, Jordi T, i Salva B.

De primeres, com ja va sent normal, no tenim ni idea de cap a on anar. Tenim clar que la temperatura ja és alta a primera hora del matí, i hem de mirar de no allargar gaire la sortida, i amb aquesta intenció deixarem la Plaça Nova, mentre rodem cap a l’Agility.

Sembla ser que en Josep té rumiat alguna cosa, doncs apa, li deixarem el rol de líder, i de ben segur que en sortirà alguna cosa divertida.

Entrarem a la riera, i comencem a pedalar tranquil·lament en direcció al Bell Recó. Passem per sota del viaducte de la C60, voregem el Xaragall de l’Espinal, i en res ja som passant pel túnel per sota de la carretera de Parpers. Tot just al sortir al Xaragall de Can Pins, trencarem a la dreta, per enfilar-nos cap a les Malloles de Can Pins. Pujada clàssica cap dalt del Turó de Can Ribot, on farem el corriol alternatiu que ens enfila cap a les Planes.

Ja fa una estona que portem al cap deixar-nos caure cap a Dosrius, i ara que som aquí, una bona opció serà fer trams de baixada enllaçant els corriols del Pi Tort i el Pi Dret. Trams que fa uns anys eren tot un clàssic a les nostres sortides, però que ja fa temps que tenim oblidats. Doncs apa, cap avall que fa baixada!!! Primers metres pel corriol del Pi Tort, abans de trobar el trencall del Pi Dret, o com també el coneixem, la baixada del Litos... o segmentat a l’Strava com l’Amazones II. Tant se val el topònim, el que realment importa, és que hem estat més d’un quilòmetre xalant d’aquests divertits i ràpids corriols, que ens baixen fins al Torrent dels Rials.

Un cop a baix, i ja reagrupats, rodem cap a Dosrius, de camí cap a l’alternativa a la riera, tot i que avui no hi entrarem. Ens enfilarem cap dalt del Turó de Jofre, resseguint trams que també fa molt de temps que no trepitjàvem, tot i que normalment els fèiem de baixada.

Un cop dalt del turó, ens deixarem caure cap al Coll de la Creueta, on seguirem baixant per pista cap a Ca n’Oms. Aquí tornarem a enfilar-nos per senders cap als peus del Turó de la Gola. A partir d’aquí, altre cop a corriolejar de pujada. Estem passant per sobre de l’Oasi, de camí al Turó de Can Gaspar, amb els últims metres que ens porten a les Planes de Can Nogueres.

Estem buscant ja tornada, i anirem rodant per pista i senders cap als peus del Turó de Tarau, on tenim l’entrada del corriol de l’Incinerat. Ja hi som dins, i ara a resseguir el seu revirat traçat, mentre anem baixant fins a sortir al creuament de camins de la Plana del Pou de la Plata.

Estem a prop del Parc Forestal, però abans encara ens queda un petit tram de corriols que no ens perdrem. I el que tampoc perdrem, serà l’avinentesa per a que en Jordi T tregui la seva eina per immortalitzar el moment...

...com sempre una foto excel·lent que treu el bo i millor del que portem dins i fora.

Reprenem la sortida per dirigir-nos al Turó d’en Dori, on travessarem pel dret el Parc Forestal. A la urbanització de Can Vilardell, anirem a buscar l’entrada del corriol d’en Bellatriu. Aquesta enllaçada de corriols és una excepcional manera d’acabar una sortida, baixant-nos fins a la Hípica de Can Salvat. Últims metres rodant pel Torrent de Can Bellatriu, i ja som a la riera.

Tres quarts d’onze, i tanquem la sortida a la Plaça Nova, amb un nou esmorzar Bicigaleru, avui més “amanit” del compte, potser degut a les altes temperatures a aquesta hora?

Com aquell qui no vol la cosa, en Josep ens ha preparat poc més de 23 quilòmetres de brillant sortida amb els seus 765 metres+.  

Diumenge 10 de Juliol 2022:

Dissabte al vespre, nova convocatòria pels Bttargentona d’en Joan B. De respostes poques, de fet només una... bé, si no volem faltar a la veritat, seran dues. A la matinada, en Francesc M tot i respondre,  no assegura res, feina tenia a fer servir el mòbil, sense enlluernar gaire a la munió de gent que participaven a una nova edició del “Sopar en Blanc” que aquest any se celebra al Patí de la Presó de Mataró...tots blanquets, tan monos ells!!!

Però deixem a l’argentoní que gaudeixi entre la munió de capgrossos, i tornem a la sortida. Puntuals a les 8, prenent un cafetó a la fleca Casas, som en Joan B, i Salva B. Passat uns minuts arriba també en Toni P amb la gravel, i... si senyor... en Francesc M també treu el cap a la Plaça Nova. Ha tingut temps a deixar la indumentària d’home de blanc, i s’ha tornat a mudar amb l’equipació de Repicacorriols.

Avui la xafogor també serà companya de sortida. No volem tornar molt tard, i mirarem de fer un mixt de ruta, apte per a tots. De moment sortim cap a l’Agility, travessem la carretera, i ja som dins la riera.

A l’igual que ahir, rodarem cap al Bell Recó, passem per sota del viaducte de la C60, voregem el Xaragall de l’Espinal, passem per dins del túnel de sota la carretera de Parpers, per començar a pujar cap a les Malloles de Can Pins, i en un tres i no res serem dalt del Turó de Can Ribot. La gravel d’en Toni es comporta força bé en aquestes trams, de fet, hem de pujar pulsacions per a seguir el seu ritme.

Dalt del Turó, tornarem a resseguir el corriol alternatiu que ens enfila cap a les Planes, però avui continuarem cap a Sant Carles. Volem posar a prova a en Toni amb la seva nova màquina, fent una Torrassa. Doncs apa, ens deixarem caure cap a sobre del restaurant, i tot juts passat, entrarem en senders de baixada cap a Ca l’Arumí.

Un cop a baix, travessarem la carretera, enfilant-nos per l’asfalt cap a la Pedrera dels Dous,  resseguirem la pista fins passada l’Ermita de Sant Esteve del Coll, on tornarem a entrar en corriols de pujada. L’enllaç de corriols clàssic d’aquí, fins dalt de la Torrassa, serà una bona prova del comportament de la gravel, o millor dit del biker que la fa anar. Els punt més tècnics no són els més adients per aquests tipus de bicis, i en Toni haurà de donar el màxim per sortir-se’n, però hem de dir que tot i no ser el medi natural per aquests tipus de bicis, ho solventarà prou bé. De fet, només ha fet peu en un parell de punts més tècnics.

Un cop dalt de la Torrassa, farem una breu aturada, per a un parell de fotos, i menjar alguna cosa.

De seguida reprenem la marxa, per deixar-nos caure cap al Pla de la Bassa del Llop. En principi volíem veure en acció a la gravel baixant pel Dragon Khan, però en Toni ens convenç per seguir-lo en uns trams que diu tenir en ment. Doncs apa, rodem per la pista de baixada cap a la zona del Pla dels Garrofers, on les btt mirarem de fer algun petit tram de corriol i arrels de baixada, per reagrupar-nos uns metres més avall. Continuem per senders fins a la masia de Can Bordoi, on sortirem a la carretera.

Ara hem de fer asfalt? “No us preocupeu, que ja som a baix”, deixa anar en Toni. A qui vol enredar, no som carreteros, però encara arribem a saber que som dalt del Collet de Can Bordoi. Doncs apa, a mirar de seguir-lo de baixada per l’asfalt. Poc més de 2 quilòmetres de ràpida baixada que ens deixaran a tocar del Pont Blau de Llinars del Vallès.

Ara ens tocarà rodar vorejant el Mogent, passant pels polígons industrials de Llinars i Cardedeu. Més endavant ens creuarem amb dos Limoncellos, un d’ells, en Joan Sanchez, que se’n fa creus de veure’ns trepitjant asfalt. Una breu aturada per fer-la petar, i a seguir gastant tacs de les rodes, ara tot vorejant l’AP7. Fins i tot ens hem incorporat a la rotonda de la Roca Village, on ja posats que ara és gratuïta ens hem rumiat de no fer un tram d’autopista.

Un tram més d’asfalt, i ja posats que som a tocar de Santa Agnès de Malanyanes, aprofitarem per fer una visita a en Salva M. Fa temps que no podem coincidir a les sortides, i tot i que ja no arribarem d’hora a casa, l’aturada ben bé ha valgut la pena.

Hi ha una dita de “fer una visita de metge”, la nostra haurà estat d’especialista, doncs s’ha allargat força, però ja se sap que quan s'està a gust, el temps passa volant. De totes maneres, hem de tornar, així que desprès de reomplir el bidons d’aigua, ens acomiadem d’en Salva, i a seguir la gravel altre cop.

La tornada la farem pel que coneixem com el Conill, primer deixem la vila de Santa Agnès, fent  trams de senders pel Bosc de Can Lledó, passem a tocar de l’ermita de Santa Maria de Malanyanes, on entrarem al Torrent de les Teixoneres. Tenim pel davant trams de pujada no excessivament exigents, que ens enfilen cap a la zona del Bosc de Can Poc, fins a sortir al peus del Turó dels Castellans de la urbanització de Sant Carles.

En poc més d’un quilòmetre serem al Pla de l’Espinal, on hem de buscar la baixada final, però ja n’hi ha prou de seguir a en Toni. És hora de tornar-lo a posar a prova, així que passem a tocar de les restes de Ca l’Espinal, baixem pel sender, on agafarem el segon trencall a la dreta, per entrar als trams de corriols que ens baixaran fins a sortir a la carretera que puja al Coll de Parpers. Trams que com vam veure la setmana passada, estan força bé, però torna ser terreny advers per la gravel. Aquí els btt xalem com la canalla, i d’altres patiran una mica més.

Ens reagrupem al travessar la carretera, i ara de cap cap al Koala. Quina manera de gaudir baixant, per un cop a la sortida, a tocar altre cop del viaducte de la C60, esperar una estoneta a en Toni que baixa remugant no sé quins set sous d’un kom amb gravel.

Deixem que remugui, i ara ja sí, tornem cap a Argentona, on encara ens quedaran forces per a una última “apretada” per la riera per gastar els últims watts que queden a les cames.

Tot i ser passades ja les 12 del migdia, farem un piscolabis a la Placa Nova. Al final què més dóna, si de totes maneres ja arribem tard a casa!!!

Una sortida força diferent al que estem acostumats. 38,22 quilòmetres amb 724 metres+ amb una mica de tot, corriol, senders, pista, asfalt....