domingo, 20 de noviembre de 2011

El Corredor encara hi és al seu lloc.

Aquest matí l'Andreu i la Maria han fet carretera... i en Xevi... uhmmmm on era el Xevi?... així que "els papes"... en Jordi i jo, RMR, quedem a Mataró, al Parc Central, per fer un Corredor pujant per Santa Mònica.

Ni recordo la darrera vegada que vaig enfilar per Santa Mònica amunt... la idea (em sap greu Jordi), era evitar les piscines de fang que hi per sobre del pou del Glaç, abans de començar a pujar cap a can Rupit...
Així que apa, Cinc Cènies, Llavaneres, Font de la LLorita i pista cap amunt amb la calma que presa no en tenim, i molta força tampoc, je je...

Es nota que acaba de ploure, però es puja molt bé  i anem fent, xino xano però d'una tirada, fins el Corredor mateix (foto).


Allà una cocacoleta ràpida a la terrasseta que, contra-pronòstic, ha sortit el sol. I quan portem dos minuts asseguts apareix el Tomàs, més sol que un mussol... ens saludem (té tanta presa que ni es fuma un dels seus llegendaris puritos), a vore si al Nadal fem una quedada... ciaoooo..

I res, se'n va el Tomàs, ens acabem la coke i cap avall... per on baixem?
Ja ja ja a... corriol lateral de la pista i avall que fa baixada fins a can Bordoi...
Baixada sense història, la caiguda "tonta" del Jordi de cada sortida, creuem pista, baixem per l'esquerra, tram de pista i recuperem corriol a l'esquerra de la balena, fins la casa de colònies que, antipàtics, ens han tallat el pas fins can Bordoi tirant-nos cap la pista que ara ja és asfalt.

I és clar, iaia (dragon khan).
Quasi ens perdem però al final la fem bona. Avui especialment espectacular gràcies a la pel·lícula de fang que feia que las bicis rellisquessin com mai... a trams sembalva que duia patins a les rodes...

I des de Dosrius, no hi ha més remei, avall per la riera. Ens saltem el corriol del Dani perquè no sabem si ja es pot passar, així que... per la riera que en un algun punt era rio i fins i tot ens ha obligat a ciclar uns metres per l'aigua...



Ens esperavem una merdata de riera i encara hem tingut sort perquè estava molt ciclable... tret d'un parell de trams que ni en quad...  però bé... "riera superada". Ha estat el peatge a la divertidíssima baixada per l'iaia :)

Al final, poc menys de 40 km. Poc menys de 800 m d'acumulada. No està mal tenint en compte que vinc de quasi dos mesos en "dique seco"...

La setmana vinent, més i millor.




1 comentario:

  1. Ep RMR felicitats pel Bloc!
    Ostres! aquest diumenge m'he perdut ho del corredor (Vaig anar per Orrius). M'he de posar les piles amb la BTT que ho tinc molt abandonat.

    ResponderEliminar