Pujada al Corredor des d'Argentona... i una setmana més sense frens.

Després de l'aterratge del Jordi, de la setmana passada, potser tocava una mica de pista... per minimitzar riscos i recuperar la confiança...

Quan fa que no pugem al Corredor?
Doncs... des de novembre de l'any passat... doncs au, som-hi amunt !

Ens esperàvem una riera d'Argentona impracticable per les pluges d'ahir, però res... perfectament ciclable fins a Dosrius.

Perfecte també el tram Dosrius - Canyamars, excepte perquè en la baixada per darrera de les escoles ja descobreixo que el fre d'endavant res de res.... l'he baixada pràcticament sencera amb el fre accionat i agafant velocitat... no anem bé..

Però seguim, que amb el de darrera puc anar fent.

Temps enrera la pujada des de Cayamars, tot i ser pista, tenia el seu encant, era una pista "natural". Avui ens hem trobat una pista "artificial" en el sentit que les màquines l'han eixemplada i aplanada tant que sembla d'asfalt, sense salts ni irregularitats, ni el més mínim xargall... Potser és més còmoda per pujar, però també molt molt molt més avorrida..

Pou de Glaç, Creu de Rupit.... mil vegades haurem pujat per aquests camins...

Al Corredor enes entretenim el just per fer una coke i una barreta, que encara que no fem tard, no anem tampoc massa sobrats de temps.



Al poc de sortir del Corredor, en un tram de pista recta amb un revolt de 90º vaig agafar massa velocitat, confiat perquè el fre de darrera anava fent i quasi quasi me'n porto per endavant un noi que pujava amb un gos...  encara no sé com he pogut controlat la bici i enfilar el revolt sense menjar-me'l...   Pobre xicot... l'he hagut de deixar ben ple de pols...

Bueno, està clar que són "vacas flacas" per les baixades i que, una vegada més, hauré de moderar-me... :(

A vore si aquesta setmana el mecànic aconsegueix solucionar-ho...

A la Creu de Rupit, el Sherpa-Llorenç que tot i que avui no era el seu millor dia, està al seu lloc natural: al mig de la muntanya amb una MTB. És més fàcil trobar-se'l a qualsevol racó de la serrada litoral, Corredor-Montnegre que al carrer on visqui, je je...

I res, baixada per cal Flequer em sembla que m'ha dit el Jordi que es deia, i cap a casa que, ara ja sí, és tard i vol ploure.

La setmana vinent, més i millor... i si pot ser, amb frens !