Hem arribat a l’últim dia del 2017 amb la mateixa il·lusió amb
la que el vam començar. Ha estat un any amb un munt de sortides, on hem
recorregut tots i cadascun dels corriols i senders del nostre entorn i fins i
tot hem fet alguna incursió en territoris veïns més o menys llunyans.... alguna
nova incorporació al grup i alguna baixa que esperem que sigui només
temporal.....fins i tot hem gosat organitzar la primera Repicacorriols, amb una
alta dosi d’il.lusió i moltes ganes, amb un resultat força satisfactori que
esperem poder superar a la segona edició del proper 11 de Febrer....
....però tot això no treu que avui acabem l’any d’una manera
especial i un cop passat, mai més ben dit.
A les 08:00 ens trobem a la Granja.com en Joan B, Francesc
M, Pere C, Manel L, Rafael F, Salva M, Robert D, Eloi E, Jordi S i Salva B.
Fa temps que en Joan B té ficat entre cella i cella fer una
sortida cap a la Pedra de les Orenetes i sembla ser que avui ningú té massa
pressa per tornar i potser serà un bon dia per anar-hi.
Esperem una estona a en Pepe C que sembla ser que avui ha
perdut la guerra amb els llençols i triga en arribar, però al final decidim
sortir i ho fem cap a la Plaça de
Vendre, carrer Sant Narcís per endinsar-nos al bosc en direcció al Torrent del
Collell, on ja sabem el que ens espera, pujades exigents per corriols cap als
dipòsits d’aigua.
Seguirem pujant per corriol cap al Dalipà, on segur que algú
pensarà que podia haver estat una estona més dins els llençols i afegir-se aquí
al grup, evitant els primers trams de pujada.
Seguim remuntant corriols cap al Pujolar, continuant cap al
Pla dels Alemanys fins a
sortir a la pista a la zona del Pla dels Matxos. Ara ens toca remuntar la pista
del Mal Pas que ja no deixarem fins al Coll de Gironella. Aquí rebem la trucada
d’en Pepe C preguntant on som a veure si mb la e-bike encara és a temps d’afegir-se
a la sortida, encara que serà difícil i mñes tenint en compte com continuarem
la sortida a partir d’aquí.
Reprenem la marxa fent un tram més de pista de pujada per
tornar a entrar en corriols que ens han de portar cap a la Mútua i a sortir altre
cop a la pista just a Can Genís.
Altre cop pista cap a Coll de Porc on comencem baixada cap a
l’encreuament de Cal Camat Vell on seguirem per la pista de Sant Bartomeu cap a
la Plana del Fum.
A partir d’aquí es complica la sortida.....que si baixem cap
a Vilanova del Vallès, que si anem cap a les Antenes de Céllecs.....sembla que
estem de conya, ja que anem cap a la Pedra de les Orenetes i el més lògic i
fàcil seria fer els corriols que carenen per l’esquerra de la pista fins a l’Ermita
de Sant Bartomeu.... però de seguida veiem que de conya res de res.
Ens anem deixant caure cap a Can Jep de la Mel, on tot just
abans d’arribar-hi trenquem a la dreta i comencem a enfilar-nos per la pista
del Camí de Céllecs. Pràcticament 2 quilòmetres de pujada en la que el fort
pendent, algun petit xaragall i les pedres soltes en tots els trams fa que hagi
estat impossible per a tothom no posar peu a terra i pujar empentant la bici en
alguns trams.....
.... i jo que pensava que la pujada de les antenes eren
dures!!! Collons amb aquesta pista!!! La recordarem sempre i no crec que hi
tornem a passar, o al menys espero que triguem forçat temps a tornar-li a veure
la cara!!!
El patiment s’acaba a l’arribar a dalt del Turó de Céllecs,
on ens permet recuperar baixant per la pista i endinsant-nos en algun petit
tram tècnic de corriol, abans d’entrar al plat fort de la sortida..... els
divertits i treballats corriols que ens baixen cap a la Pedra de les Orenetes.
Aquests 2 quilòmetres enllaçant els corriols de baixada que
combinen trams tècnics pedregosos, trams amb arrels que et fan baixar amb
tensió, però gaudint de cada metre que anem recorrent.
En aquests trams passem per les restes prehistòriques de la
Cabana del Moro, on alguns aprofitem per
aturar-nos i veure el petit pessebre que hi ha col·locat al seu interior.
Un cop reprenem la marxa tornem a reprendre els corriols de
baixada fins a sortir a la Pedra de les Orenetes on ens reagrupem, mengem alguna
cosa i aprofitem la presència d’una parella de caminants que ens faran la foto
de grup.
La tornada, en sortides anteriors que havíem visitat la
Pedra de les Orenetes la fèiem per corriols travessant el Bosc de Can Solei,
però aquesta vegada a pocs metres de reprendre la marxa trenquem a la dreta i
hem anat remuntant tranquil·lament per divertits corriols fins a sortir a la
pista que hem de seguir una estona mentre continuem enfilant-nos cap a la Font
de Sant Bartomeu, per reagrupar-nos al sortir al Coll de Sant Bartomeu.
Un cop travessem la carretera ens enfilem vorejant la
Pedreda de la Pedra Blava, mentre anem a buscar els corriols de baixada pel
Bosc de Can Païssa i que ens porten cap a la pista que seguim per entrar al
corriol dels Galzerans.
Com sempre, fem una ràpida baixada pels Galzerans, gaudint
del seu revirat traçat i al seu tram final ens trobem per fi amb en Pepe C que
està pujant, però que girarà cua per tornar amb el grup.
Continuarem baixant cap a Can Roviró, però ens haurem d’aturar
per reparar el destalonament a la roda d’en Rafael F després d’una mala traçada
en un xaragall de la baixada....però per això tenim a en Joan B, que a més de
ser el nostre líder, també és el jefe mecànic.
Un cop solucionada l’avaria sortim a Can Roviró i continuem
cap a la Riera de Riudemeia.
Rodem tots junts per la riera cap a Argentona, entrant per
la Grumbe per acabar entaulats a la Plaça Nova amb un petit piscolabis comentant
aquesta última sortida del 2017.
Deixem enrere el 2017 i entrem de ple en el 2018 on seguirem
gaudint d’aquest esport que tan ens agrada, però sobretot del magnífic grup que
s’ha anat formant al llarg d’aquests anys.
El track:
Powered by Wikiloc
No hay comentarios:
Publicar un comentario