domingo, 7 de enero de 2018

Última corriolada del 2017

Hem arribat a l’últim dia del 2017 amb la mateixa il·lusió amb la que el vam començar. Ha estat un any amb un munt de sortides, on hem recorregut tots i cadascun dels corriols i senders del nostre entorn i fins i tot hem fet alguna incursió en territoris veïns més o menys llunyans.... alguna nova incorporació al grup i alguna baixa que esperem que sigui només temporal.....fins i tot hem gosat organitzar la primera Repicacorriols, amb una alta dosi d’il.lusió i moltes ganes, amb un resultat força satisfactori que esperem poder superar a la segona edició del proper 11 de Febrer....

....però tot això no treu que avui acabem l’any d’una manera especial i un cop passat, mai més ben dit.

A les 08:00 ens trobem a la Granja.com en Joan B, Francesc M, Pere C, Manel L, Rafael F, Salva M, Robert D, Eloi E, Jordi S i Salva B.

Fa temps que en Joan B té ficat entre cella i cella fer una sortida cap a la Pedra de les Orenetes i sembla ser que avui ningú té massa pressa per tornar i potser serà un bon dia per anar-hi.

Esperem una estona a en Pepe C que sembla ser que avui ha perdut la guerra amb els llençols i triga en arribar, però al final decidim sortir  i ho fem cap a la Plaça de Vendre, carrer Sant Narcís per endinsar-nos al bosc en direcció al Torrent del Collell, on ja sabem el que ens espera, pujades exigents per corriols cap als dipòsits d’aigua.

Seguirem pujant per corriol cap al Dalipà, on segur que algú pensarà que podia haver estat una estona més dins els llençols i afegir-se aquí al grup, evitant els primers trams de pujada.

Seguim remuntant corriols cap al Pujolar, continuant cap al Pla dels Alemanys fins a sortir a la pista a la zona del Pla dels Matxos. Ara ens toca remuntar la pista del Mal Pas que ja no deixarem fins al Coll de Gironella. Aquí rebem la trucada d’en Pepe C preguntant on som a veure si mb la e-bike encara és a temps d’afegir-se a la sortida, encara que serà difícil i mñes tenint en compte com continuarem la sortida a partir d’aquí.

Reprenem la marxa fent un tram més de pista de pujada per tornar a entrar en corriols que ens han de portar cap a la Mútua i a sortir altre cop a la pista just a Can Genís.

Altre cop pista cap a Coll de Porc on comencem baixada cap a l’encreuament de Cal Camat Vell on seguirem per la pista de Sant Bartomeu cap a la Plana del Fum.

A partir d’aquí es complica la sortida.....que si baixem cap a Vilanova del Vallès, que si anem cap a les Antenes de Céllecs.....sembla que estem de conya, ja que anem cap a la Pedra de les Orenetes i el més lògic i fàcil seria fer els corriols que carenen per l’esquerra de la pista fins a l’Ermita de Sant Bartomeu.... però de seguida veiem que de conya res de res.

Ens anem deixant caure cap a Can Jep de la Mel, on tot just abans d’arribar-hi trenquem a la dreta i comencem a enfilar-nos per la pista del Camí de Céllecs. Pràcticament 2 quilòmetres de pujada en la que el fort pendent, algun petit xaragall i les pedres soltes en tots els trams fa que hagi estat impossible per a tothom no posar peu a terra i pujar empentant la bici en alguns trams.....



.... i jo que pensava que la pujada de les antenes eren dures!!! Collons amb aquesta pista!!! La recordarem sempre i no crec que hi tornem a passar, o al menys espero que triguem forçat temps a tornar-li a veure la cara!!!

El patiment s’acaba a l’arribar a dalt del Turó de Céllecs, on ens permet recuperar baixant per la pista i endinsant-nos en algun petit tram tècnic de corriol, abans d’entrar al plat fort de la sortida..... els divertits i treballats corriols que ens baixen cap a la Pedra de les Orenetes.

Aquests 2 quilòmetres enllaçant els corriols de baixada que combinen trams tècnics pedregosos, trams amb arrels que et fan baixar amb tensió, però gaudint de cada metre que anem recorrent.
En aquests trams passem per les restes prehistòriques de la Cabana del Moro, on  alguns aprofitem per aturar-nos i veure el petit pessebre que hi ha col·locat al seu interior.


Un cop reprenem la marxa tornem a reprendre els corriols de baixada fins a sortir a la Pedra de les Orenetes on ens reagrupem, mengem alguna cosa i aprofitem la presència d’una parella de caminants que ens faran la foto de grup.


La tornada, en sortides anteriors que havíem visitat la Pedra de les Orenetes la fèiem per corriols travessant el Bosc de Can Solei, però aquesta vegada a pocs metres de reprendre la marxa trenquem a la dreta i hem anat remuntant tranquil·lament per divertits corriols fins a sortir a la pista que hem de seguir una estona mentre continuem enfilant-nos cap a la Font de Sant Bartomeu, per reagrupar-nos al sortir al Coll de Sant Bartomeu.

Un cop travessem la carretera ens enfilem vorejant la Pedreda de la Pedra Blava, mentre anem a buscar els corriols de baixada pel Bosc de Can Païssa i que ens porten cap a la pista que seguim per entrar al corriol dels Galzerans.

Com sempre, fem una ràpida baixada pels Galzerans, gaudint del seu revirat traçat i al seu tram final ens trobem per fi amb en Pepe C que està pujant, però que girarà cua per tornar amb el grup.

Continuarem baixant cap a Can Roviró, però ens haurem d’aturar per reparar el destalonament a la roda d’en Rafael F després d’una mala traçada en un xaragall de la baixada....però per això tenim a en Joan B, que a més de ser el nostre líder, també és el jefe mecànic.

Un cop solucionada l’avaria sortim a Can Roviró i continuem cap a la Riera de Riudemeia.

Rodem tots junts per la riera cap a Argentona, entrant per la Grumbe per acabar entaulats a la Plaça Nova amb un petit piscolabis comentant aquesta última sortida del 2017.

Deixem enrere el 2017 i entrem de ple en el 2018 on seguirem gaudint d’aquest esport que tan ens agrada, però sobretot del magnífic grup que s’ha anat formant al llarg d’aquests anys.

El track:


Powered by Wikiloc

No hay comentarios:

Publicar un comentario