Diumenge 12 de
Setembre 2021:
Feia molt de temps que a les
converses post-sortida sortia el tema de fer una ruta en btt pujant al
Puigsacalm. De fet, en Joan B i en Quim M la van fer el 2011, i ja va sent hora
de repetir-la, o fins i tot, a poder ser millorar-la amb alguna nova variant.
Per fi ha arribat el dia. Diumenge
matinem per trobar-nos a les 07:15 al Polígon Nord d’Argentona. Al final serem
una bona colla, en Quim M, Joan B, Francesc M, Kiko P, Pere C, Salva M, Rafael
F, Jordi F, Pere B, Jordi S i Salva B.
Fet i fet, sortirem passat 2/4 de
8, i en poc més d’una hora ja serem a Vidrà. Baixar les bicis dels cotxes, i
encara tindrem temps a fer un cafetó que ens ajudi a acabar de despertar-nos de
cara al que tenim per davant.
Després d’uns petits dubtes en
els metres inicials amb el gps, de seguida som dins del track. Començarem
baixant un quilòmetre per l’asfalt de la carretera de Ciuret, fins a trobar el
trencall a la dreta que ens entrarà dins de la pista del Camí de la Vila Vella.
Els primers quilòmetres fins als
Plans del Molí seran de baixada i planejar. A partir d’aquí ja serà una
enfilada continua fins al cim del Puigsacalm.
La pujada per la pista es fa força
bé. El bon ambient i el paisatge completament diferent al que estem acostumats,
ajuden a fer-ho més amè...
...amunt, amunt, que fa pujada...
...amb alguna aturada per
reagrupar-nos, i anar preparant l’àlbum de fotos de la sortida.
Seguim enfilant-nos resseguint la
pista, fins a arribar més o menys al quilòmetre 8, on passem a tocar de l’ermita de Sant Bartomeu de Covildases. Esglesia
romànica construïda al segle XII, destruïda per un terratrèmol al 1425 i reconstruïda
posteriorment. Estem a 1148 metres d’altura, i encara ens en queden uns quants
per fer el cim.
Continuem de pujada per la pista un parell de quilòmetres més,
resseguint un tram final pel GR151, en el que arribarem cap als 1300 metres d’altitud.
Aquí deixarem la pista, pujant cap a la Font Tornadissa, immersa dins d’una
fageda, on no podrem estar-nos de fer una fot de grup.
El paisatge és espectacular, però si en girem el cap, ens trobem amb la realitat del terreny, una forta pendent en la que els primers metres els farem empenyent la bici.
Sembla que aquest nit
a plogut, i el terreny aquí comença a estar força fangós, el que no ens ajudarà
gens. Estem en un paratge
espectacular,
... que ens farà arribar dalt dels prats de pastura sobre la font,
posant-hi la millor cara possible.
Tot just arribar
dalt girarem a la dreta, per resseguir uns prats pels Rasos de Manter, amb un
filat a la nostra esquerra que tanca el bosc. Anirem, pujant fins al Ras de les
Civaderes, on ens aturarem just al barri de fusta que ens permet travessar el
filat.
Estem ja a punt d’entrar
a la fageda que ens pujarà cap a la cinglera nord del Puigsacalm. Immersos dins
la boira, anem trobant grups de caminaires, alguns dels quals ens miren amb cara
d’estar pensant: “On van aquests ximples amb les bicis per aquí”.
Al sortir al sender
del Camí dels Burros, ja només ens queden 400 metres per fer el cim. Un últim
esforç, i ja som dalt, això sí, tot i els intents, els últims metres hem d’empènyer
les bicis.
Diuen que des dels1512 metres d'altura del cim les vistes són espectaculars. Al Nord els Pirineus. A l’oest, el Cadí i el
Pedraforca. A l’est, els volcans de la Garrotxa. I al sud, el Montseny i la
Plana de Vic. Doncs avui, res de res, la boira ho envolta tot, i no veiem
pràcticament res fora del cim, tret de la senyera, immòbil avui per la manca de
vent, un parell de gossos entossudits en bordar-se, i una bona munió de
caminaires descansant desprès de l’esforç de la pujada.
Ens hi estarem una bona
estona, però arriba el moment de continuar, que només portem 12
quilòmetres, i encara ens queda un bon tram fins a Vidrà.
A partir d’aquí, la
ruta canvia respecte la de fa 10 anys. En Quim s’ha passat estones mirant
tracks de la zona, i ens guiarà de tornada per un que sembla que té bona pinta.
Doncs apa, ens deixem caure altre cop cap al sender del Camí dels Burros.
Uns centenars de
metres més avall, trobarem trencall a l’esquerra. Trams divertits de baixada,
immersos en una frondosa fageda, que no sembla ser gaire freqüentada per ciclistes.
Un paisatge espectacular que anem gaudint mentre baixem.
El terreny continua
estant força humit, i hem d’anar amb compte amb les arrels i pedres que
rellisquen força. Anem a un ritme lent, i fins i tot tenim temps de trobar erols
de rossinyols, llàstima que avui no estem per a caceres de bolets.
Ens ho estem
passant d’allò més bé, i encara ens queden ganes de juguesca, amb algun
petit rierol d’aigua que ens trobem pel camí. En el fons, tot i l’edat, encara
tenim l’ànima jove!!!
Aquests trams de
baixada ens porten fins a la Fageda de Platraver, punt a partir del que començarem
a planejar, resseguint senders pel Pla dels Bosc, el Pla de les Cavorques...
...fins a sortir al
Pla de Traver, que travessarem davant la mirada atenta dels cavalls que
fins ara hi estaven pasturant tan tranquil.lament.
El paisatge és idíl·lic,
així que les càmeres dels mòbils no donen l’abast.
Continuem més o menys planers cap al Coll de Ciuret, punt on podríem seguir cap al Pla dels Trèmols de camí a Fontcoberta. Però en Quim, aquí té una nova variant de track, i aprofitant que encara anem més o menys bé de temps, allargarem una mica la sortida seguint de camí cap a la zona del Serrat d’Artigues, punt on tindrem algun petit dubte sobre com segueix el track, havent de recular uns metres per tornar al bon camí.
Uns primers metres més exigents per sender fins al Coll de l’Home Mort, on el camí ja es torna a fer més planer cap als Rasos de Freixeneda...
...estem de camí a la Collada de Collfred,
punt que uneix la Vall d’en Bas amb la comarca de l’Osona, amb uns últims
metres més exigents de pujada per trams mig asfaltats.
Un cop a la collada,
ens toca baixada. Al capdavant en Salva M, i al darrera en Rafael F, al menys
els primers metres, tot just fins a la primera corba, on en Salva juga al
cuc i amagar, mentre en Rafael es deixa anar avall com si no hi hagués un demà.
“Segur que si pedalo més, al final l’atrapo”, deu pensar en Rafael,
mentre en Salva riu des de dalt, i la resta ens aturem a tocar de la
Fontcoberta, on hauriem de deixar la carretera per deixar-nos caure cap al Pla
del Faig Gros.
Sort del mòbil, una trucada i farem que en Rafael remunti per retrobar-se amb el grup. La resta l’esperem...
...tot fent una ullada a com portem les bicis plenes de fang.
Altre cop
reagrupats, continuem la ruta planejant cap a l’església de Santa Margarida
de Cabagès, mig enrunada i on ja no s’hi fa culte, però que ens servirà per
tornar a immortalitzar un cop més la sortida.
Continuarem cap a
la Collada de la Coma, on ara sí que ja iniciarem els trams de baixada finals.
Trams de senders, on ràpidament anirem perdent altura fins a sortir a la carretera
de Vidrà a Ciuret, just a tocar de la masia de Les Escanes.
Tot i que per
aquesta zona en Quim encara hi tenia alguna altra opció corriolaire, ja es fa
tard i al restaurant ens hi esperen, així que el millor serà deixar-nos caure
per la carretera fins a Vidrà. Poc més de 1’5 quilòmetres, i ja som al
restaurant La Creu de l’Arç.
Posem les bicis als
cotxes, i nosaltres ens haurem de treure la roba de bici, i desempallegar-nos
com puguem del fang que portem a sobre, per entrar mig decents al restaurant.
De seguida estem asseguts a taula, refent-nos de la sortida degustant el menú que ens preparen
les mestresses del restaurant.
A quarts de set ja
serem tots a casa, havent gaudit de la sortida que ens ha preparat
en Quim. Un dia inoblidable, amb uns paisatges espectaculars, on tot i ser un
grup nombrós, no hem tingut cap problema mecànic... i com sempre en molt bona
companyia.
Sortides com
aquesta s’han de repetir més sovint. Haurem de buscar-ne una altra... i si pot
ser, no haver de tornar a esperar 10 anys!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario