domingo, 9 de enero de 2011

Ni carn ni peix: una sortida de tranquis

Una sortida tot estranya la d'avui.

Com en Xevi està de recuperació, i l'Andreu i la Maria tenien compromisos familiars, hem tirat en Jordi i jo.

En Jordi portava al cap la vessant d'Òrrius i cap allà hem tirat xino xano.
En el Camí de Ruidemeia voliem tirar, després de la segona cadena, per la pujada a l'esquerra i amunt.
Dit i fet. Segona cadena i amunt i amunt i amunt...

Deu ser un dels pocs camins que no han estat matxacats, en aquesta zona, el passat hivern per permetre el pas dels vehicles dels bombers.
És un camí-sender-corriol vell conegut que puja i puja amb mala llet i que acaba a la part de dalt d'Òrrius, a l'urbanització que estant construint (i que no sé com es diu).

OK. Fins allà a bon ritme (el Jordi, és clar). Hem travesat la carretera i pista endavant a la cruïlla de la "pujada dels Burros". Al primer corriol a l'esquerra amunt i desprès el segúent trencant, una altre vegada amunt i amunt fins que ens trobem amb una pujada del copón que fem en dues fases i que deixa al Jordi una mica tocadet.

Concentració prèvia al darrer tram de la pujada :-)

Pujant i pujant i pujant ...

Uishhh... si pujava, sí ...

Al final d'aquesta pujada un corriol et planta a la pista que connecta Òrrius amb la Serra Litoral Catalana, i allà, barreta, una mica de rcuperació i ajustaments tècnics al seient del Jordi, que li agrada de determinada manera :-P

En aquella zona hem corriolejat a dojo per tota entrada que veiem, hem reculat unes quantes vegades perquè no es podia continuar, alguna perquè ens tirava cap a Cabrils... alguna per arbres que no et deixaven continuar... al final, quan hem esgotat les opcions decidim baixara Òrrius a fer una coke.
El Jordi "esquivant" un arbre :-)

Baixem per la pista i intentem corriols per la dreta, fins que en un d'ells el Jordi vol comprovar si la seva clavícula es va recuperar com cal i va fer la seva mitja volte de campana del dia. Tot bé: la clavícula resisteix però sembla clar que ens hem refredat una mica i millor tirem pista avall.

En Jordi sortint d'un corriol atzucat


La coke (Zero) sense novetat.

Enlloc de sortir d'Òrrius per la "pujada dels Burros" optem per desfer camí però recuperant l'afany investigador de corriols. Ens hem sorprés perquè una mica contra pronòstic encara hem trobat un parell de corriols xulos xulos. Llàstima que el segon baixava en picat cap al Camí de Ruidemeia i des d'ell, ja sí... avall cap a casa.

En fi, una sortideta breu, amb algunes pujades molt molt fortes, alguns trams de pista i un munt de corriols pels que hem ficat el nas.

A vore si la setmana vinent fem la sortida al Montseny des de Villalba.

Ah!  Només la meitat del track perquè encara no estic del tot familiaritzat amb el FR305 i bé... gajes del oficio .-)

No hay comentarios:

Publicar un comentario