Aquest cap de setmana, la
pluja a primera hora del matí de dissabte ha fet que la
majoria es quedés a casa. De totes maneres, a quarts de nou ha semblat que la
cosa no aniria a més i ha permès algunes sortides campi qui pugui..... una mica
de corriols per anar estirant cames de cara a diumenge.
Diumenge, la Plaça Nova
plena de gent..... en Jordi P amb tota una colla de runners a comprovar el
circuit de la cursa de Policies i Bombers..... en Fernando amb la colla de bici
de Mataró.... l’Oscar, en Josep, Manel V, per fer una ruta per la nostra
zona.... i en Joan B, Toni P, Jordi S, Quim M, Quim C, Francesc M, Javier i
Salva B amb ruta per determinar.
Avui en Toni P ens tenia
preparada una sorpresa, sortida cap al Crist del Sagrat Cor de Teià. Així que
sortim cap a la riera i anem direcció a Òrrius.
Passem per la riera d’Òrrius
i abans d’arribar a Can Riudemeia, enfilem el primer corriol de pujada del dia.
Al poc de començar en Francesc M i en Javier ens deixen, doncs avui s’han de
trobar amb un altre grup més tard.
La resta continuem pujant
per corriols cap al dipòsit d’aigua de sobre Les Ginesteres i continuem pujant
cap a la Pedra de la Fada, per acabar baixant a Òrrius.
Un tram de pista i tornem
a remuntar per corriols cap a la zona de la Mútua. Sortim altre cop a pista i
anem cap a la Roca d’en Toni, però abans d’arribar-hi fem el tram de corriol
que ens deixa al restaurant de Cal Senyor i just al restaurant tornem a agafar corriols
fins a la pista que ens porta a Sant Mateu, on aprofitem per fer la foto de
rigor.
Seguim baixant fins
arribar al Mirador de la Cornisa ubicat al peu de la pista carenera que ens
permet gaudir d’unes vistes immillorables. Des d'aquest punt es pot observar la
muntanya de Montjuïc i la del Tibidabo, la Conreria, la vall de Teià i els turons
a la banda vallesana, a més de poder-se entreveure fins i tot Montserrat.
Després d’una estona per
refer forces i menjar alguna cosa, comencem baixada per pista alternant amb
algun tram de corriol que ens porta fins al Crist del Sagrat Cor.
Abans d’arribar-hi en
Jordi S ens té que deixar, doncs ja se li està fent massa tard. Llàstima doncs
quedava molt poc.
La resta aprofitem per fer alguna foto i gaudir de les vistes.
Ens preguntem com se li va ocórrer a algú posar aquesta estàtua al mig de la
muntanya i sembla ser que té una explicació:
“Aquesta imatge de 1956 està encarada amb
l'església parroquial de Sant Martí de Teià i diuen que la va fer aixecar la
propietària dels terrenys per una picabaralla amb el mossèn de la parròquia.”
Això sembla ser la
explicació antiga, en paraules més actuals podríem dir que la va fer aixecar
per “tocar els collons” al mossèn??
Ha anat bé descansar una
estona, però en Toni encara ens té preparades més sorpreses, així que continuem
baixant per la pista fins a trobar la Font del Grill, una font força particular
que no té res a envejar a les fonts que tenim per la zona d’Argentona....
Al lateral de la font hi han col.locat una placa amb el poema "El Grill" d'en Josep Carner.
.... i ja que hi estem
posats, la història de la font:
“Font recentment construïda amb maons on l’aigua cau a una pica de
pedra. La curiositat és que no raja per gravetat, cal activar una bomba de
pistó dissenyada, fabricada i instal.lada pels mateixos voluntaris de l’ADF. Quan
s’activa el pistó es mou el grill metàl.lic que hi ha al damunt de la font. A
uns metres de la font queda la mina d’en Joan, d’on s’abasteix d’aigua la font.
Aquesta mina reb el nom de la persona que la va trobar en el seu dia.”
I per comprovar el seu
funcionament, res millor que unes imatges:
Ara toca pujar, així que
enfilem pista altre cop cap al Crist, però avui en Toni està sembrat i ens fa
agafar petit tram de corriol que ens puja fins al Refugi de la Ferreria del
Vedat, on els voluntaris de l’ADF estaven fent treballs d’arranjament i fins i
tot hem pogut tenir una petita conversa amb ells i ens han explicat alguna cosa
de la zona.
No ens han explicat la historia
del refugi, però per això tenim a Sant Google:
“Antigament era on s’arranjaven les eines que
usaven els picapedres quan els voltants eren una pedrera d’on es proveïa de
llambordes a Barcelona per pavimentar la ciutat. Ara és un lloc on es pot
menjar en les taules i fer servir un foc a terra per coure carn, peró cal
reservar i demanar la clau.”
El que sí que ens han dit
era que just a sota podem veure la Font de les Perdius, i comenten que el seu nom probablement prové de que antigament aquests
terrenys eren particulars i el propietari quan anava de cacera, aprofitava el
moment que les perdius anaven a beure a la bassa per matar-les.
“Font on el broc és un ocell, posiblement una
perdiu. L’aigua cau a una pica d’obra, després passa per una canal de maons
adossada a la paret i finalment va a parar a una petita bassa arran de terra.”
Ara toca la part més
feixuga de la sortida, pujada per pista altre cop cap al Mirador de la Cornisa.
A mig camí m’ha cridat la atenció un altre petit mirador amb dos pins,
envoltats de tanques de fusta i ja que estem posats en temes culturals..... la
foto......
.... i la història.
“Mirador del Pi d'en Pere - situat a dalt d'un
turonet arreglat amb baranes i bancs de fusta. Es diu que un membre de l'ADF de Teià havia plantat un
pi en aquest monticle i pujava sovint a regar-lo. Arran de la seva mort, els
seus companys de l'ADF van decidir construir aquest mirador dedicat a la seva
memòria.”
Es va fent tard i amb
tanta aturada ja no tenim clar com fer-ho per tornar cap a casa. El que tenim
clar és que hem de desfer el camí per la pista del Camí de Vilassar de Dalt a
Sant Bartomeu, però no anirem altre cop cap a la Roca d’en Toni, sinó que
anirem a fer alguns corriols que ja hem fet altres vegades que ens baixen cap a
Cabrils.
Un cop a Cabrils, seguim
cap a Vilassar de Mar amb aturada a l’Espinaler on fem un petit piscolabis per
acabar una sortida diferent al que estem acostumats.
Segons el GPS, 32,64 km i
1104 metres de desnivell positiu.
El track:
Powered by Wikiloc
No hay comentarios:
Publicar un comentario