domingo, 1 de enero de 2017

Acabem 2016 en busca dels corriols de quan en Jordi era petit.

I com qui no vol la cosa ja hem arribat a l’últim dia del l’any. Llàstima que és dissabte i això fa que les obligacions familiars d’alguns i el fet de no ser festiu facin que a la sortida no s’hi pugui afegir tanta gent com hagués estat desitjable.

De fet a les 8:00 a la Plaça Nova només ens trobem 5, en Quim M, Manel L, Jordi S, Oscar E i Salva B.


Avui per cert, a primera hora fa més fred que a les últimes sortides, així que el que tenim clar que només sortir anirem a buscar alguna zona més arraserada i res millor que travessar la riera i començar entrant per la riera d’en Bellatriu.

Començarem trencant a la dreta per anar pel corriol que passa per sobre de Can Marfà i ens dirigim cap a la zona de Sant Jaume de Traià, fins a sortir a la pista on la seguim un tram per de seguida agafar corriol de baixada que ens fa tancar un petit bucle deixant-nos de nou a l’inici de la ruta.

A partir d’aquí i ja entrats una mica en calor, anem enfilant corriols per la zona del Veïnat de la Pujada que ens porten a sortir a la part alta de l’Urbanització Can Vilardell.

Seguim pujant, travessant el Parc Forestal per sortir a la pista del Camí de la Cornisa, que travessarem per tornar a pujar per corriol. 


Avui  no arribem a sortir a la pista que puja cap a Can Bruguera, sinó que en Jordi S ens porta a fer tota una sèrie de corriols clàssics que feia un munt de temps que no hi passàvem i que té com a destí final la pista a l’alçada del Horseway de la Yeguada Farriols, però a mig tram a en Manel  i l’Oscar ja se’ls hi fa tard i ens han de deixar per tornar cap a casa.

La sortida segueix cap a l’Oasi i continuem pujant cap a la part alta de la Cita tot passant per la pujada de les arrels.

Continuem pujant cap al Pla de Can Nogueres guiats per en Jordi S que ens vol ensenyar un corriol que feia quan era petit..... ostres, altre cop la maleïda frase!!! Aquest cop serà veritat o ens n’haurem de penedir?

De totes maneres, de seguida hem vist que aquest corriol de baixada ja l’havíem fet un altre cop. És un corriol amb algun xaragall, però que malgrat li falta ser treballat una mica, es pot fer tot dalt de la bici.

En un tram intermedi hem provat de trobar una variant, però de seguida hem hagut de recular doncs no hi havia sortida.

La baixada acaba sortint a la riera de Can Rimbles, on hem pogut comprovar el canvi sobtat de temperatura. La zona de Dosrius i Canyamars té un microclima característic amb força humitat i temperatures força baixes, així que no es bona idea aturar-nos i seguim planejant cap als Rucs del Corredor.

La humitat nocturna que coneixem com a rosada i les temperatures per sota de zero graus fan que les zones on encara no hi tocael sol presentin una vegetació completament gebrada.  I a les zoneson ja hi toca el solei es fonel gebre donant un aspecte força espectacular semblant que fumegi el terra.


Un cop immortalitzat el moment, seguim per la riera en direcció a Dosrius.

Un cop a Dosrius, com encara anem bé d'hora, decidim travessar el poble i anar cap a la riera del Far.

La primera opció és enfilar pujada pel corriol del Gorro, però en Jordi S que avui li ha sortit la vena amagada de líder no triga gaire en fer-nos veure que també és una bona opció fer pujada pel corriol del Pi Dret.

Doncs apali, corriol amunt que la veritat que de baixada és divertidíssim, però de pujada és fa força més feixuc. De fet no l’hem fet del tot, sinó que a l’arribar a la sortida del corriol del Gos Perdut, hem aprofitat per entrar-hi i fer-lo també de pujada.


Anem fent xino-xano amb la intenció de baixar pels corriols de Can Belluguins, però era el dia de les sorpreses d’en Jordi i de fet ens fa remuntar un tram fins a la cadena, per baixar pel corriol que ens deixa a la part alta de la pista que puja de Can Belluguins on la travessem i fem el sinuós corriol que ens porta a sortir a la zona de l’Esquei d’en Febrer.

Ara sí que crèiem que baixaríem fins a la carretera de Parpers per travessar-la i a anar al Bell Racó, però encara faltava la última sorpresa de la sortida i de l’any. Una entrada de corriol que pràcticament no es veu i que baixa bastant dret fins a sortir al corriol que passa per sota del pont de la carretera de Parpers i que ens deixa al Xaragall de l’Espinal.


Tornada passant pel Bell Racó i riera cap a casa.

Al final hem acabat l’any amb una molt bona sortida de 28 quilòmetres i 941 metres de desnivell positiu.

Al vespre qui més qui menys té revetlla de Cap d’Any amb amics o família.....alguns fins i tot els hi tocarà fer de taxistes improvisats....així que molt difícil que hi hagi sortida.

De totes maneres, sempre hi ha algun “valent” que ho deixa tot per sortir en bici i això es mereix encara que sigui una petita ressenya en forma de imatge, jajaja.


BON ANY A TOTHOM i ens veiem el 2017 fent corriols!!!

El track:

Powered by Wikiloc

No hay comentarios:

Publicar un comentario