Aquesta setmana tenim un dia més festiu.
Dijous, els aragonesos celebren el dia de “Nuestra Señora
del Pilar” on milers de persones, algunes amb els seus vestits típics,
aprofiten per fer una ofrena floral a la verge que es troba situada al bell mig
d’una plaça....
... mentrestant a Madrid se celebra el que a l’edició
digital de El Mundo anomenen “El día de la Hispanidad, fiesta
Nacional, día de la Patria, fiesta de una sola España”. Collons costa
fins i tot escriure-ho!!! .... on milers de persones, també algunes amb els
seus uniformes militars, aprofiten per sortir a passejar una estona pels
carrers de Madrid, i on fins i tot els més rurals aprofiten per passejar una
cabra.
Aquí, com la nostra verge no és diu Pilar, i tampoc tenim
cabra que passejar, aprofitem que és festiu i per no avorrir-nos, alguns
sortirem a fer una mica de btt, que potser no serà mala opció.
Ens trobem a la Plaça Nova en Pepe C, Oscar E, Josep, Tino
LL i Salva B.
Avui en Josep i l’Oscar faran de líders i com casi sempre
sortim cap a l’Agility, i riera amunt rodant tranquil·lament en direcció a la Riera de Riudemeia.
Enfilarem la primera pujada de la sortida pujant cap a Can
Roviró, on trenquem a l’esquerra agafant el corriol de pujada que en principi
puja cap als Galzerans, però aquesta no és la intenció d’avui.
Un centenar de metres de pujada i entrem en corriol a la
dreta que no solem fer casi mai i que ens tornarà a portar a la pista de pujada
tot passat Can Roviró.
Pugem un tram de la pista per de seguida agafar el corriol
que vam fer a la Repicacorriols i que ens porta a enllaçar amb el corriol de la
Mercé i a l’igual que vam fer a la nostra cursa no baixarem pel corriol, sinó que
ho farem pel Fondo de la Gallega o com el coneixem més comunament, el Torrent
de la Montse. La baixada continua necessitant atenció en algun dels seus trams
sobretot per la presència de força pedra solta que et pot donar un ensurt en
qualsevol moment.
Un cop a baix, anirem resseguint una estona més el track de
la cursa, així que ens tornarem a enfilar pujant cap a la Vía Romana de
Parpers. Però avui no hi entrarem, ho deixarem per un altre dia.
Trenquem a la dreta
i seguim pujant cap a l’inici del corriol del Gas, però tampoc el farem ja que
l’últim cop que ens hi vam endinsar tenia trams pràcticament tancats pels
matolls.
Estem tot just a sobre de l’entrada del Túnel de Parpers i
llàstima de no haver fet una foto de la vista que s’hi té des d’aquest punt, encara
que sigui de l’autopista. Doncs apa, tornem a trencar a la dreta i seguim
pujant cap a la part de dalt del corriol del Koala.
Els líders avui ens estan fent una ruta diferent i divertida,
i quan pensem que potser baixar3em pel koala, ens porten de nou cap amunt per
travessar la carretera de Parpers, on seguirem fent corriols que normalment fem
de baixada i fins i tot algun que no hi solem passar casi mai i que ens van
pujant cap a la part de sota del Pla de l’Espinal.
Un cop a la pista, remuntem un tram en direcció al Pla de l’Espinal,
on agafem corriol a l’esquerra abans d’arribar-hi i que anirem fent fins a
baixar-nos al Coll de Parpers.
Travessem la carretera i fem tram de pista que deixarem per
anar cap al Pessebre, on ens tornem a endinsar en corriol de baixada que ens
porta fins a l’entrada dels Galzerans.
I ara que? Doncs apa, cap amunt, ens endinsem dins del
corriol del Galzerans que fem de pujada fins a trencar a l’esquerra i fer el
corriol alternatiu que ens porta fins a la pista del Citroen que travessem i
continuem pel corriol que ens portarà a acabar pujant fins a sobre de Can
Vinyamata.
Un cop aquí, remuntem fins a la pista de la Pedrera, on ja
posats entrarem a la dreta a fer uns quants metres més de corriol tot vorejant
la pista fins a sortir a la part de dalt dels Galzerans.
Ara sí que es va fent tard i entrarem de nou al corriol dels
Galzerans que farem sencer de baixada, mentre ens anem creuant amb algun altre
grup de bicis que l’estan fent de pujada.
Continuem baixant cap a Can Roviró, però posats a fer una
ruta diferent, a mitja baixada deixem el sender ample i tornem a fer corriol de
baixada, més trencat en els seus trams inicials amb el que s’ha d’anar amb
compte i que ens enllaçarà amb el corriol arriba per sota a Can Roviró.
Ja només ens queda baixar fins a Riudemeia i tornada per la
riera cap a Argentona per entaular-nos a esmorzar com ve sent ja un costum.
Al final ens ha sortit una ruta d’uns 22 quilòmetres i 532
metres+, però el més important, una sortida divertida, amb força corriols i un recorregut
força diferent al que estem acostumats a les sortides de dissabte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario