Cap de setmana de sortides gamma extra.

Dissabte 17 d’Octubre 2020:

Entrem de ple en un nou cap de setmana i altre cop toca trobada del grup Bicigaló a la Plaça Nova.

Aquesta setmana som en Quim M, Xevi B, Pepe C, Josep, Jordi T, Oscar E, Jordi S i Salva B.

A aquesta hora, a la plaça no hi ha gaire ambient, i menys si tenim en compte que és el primer cap de setmana en que el govern català ha dictat que els  bars i restaurants només obrin per a servir menjar per emportar, com a nova mesura per a lluitar contra aquesta segona onada del Covid-19. De totes maneres, també hi són en Francesc M, Javier i Kiko P, que estan llestos per a una sortida per recórrer el bo i millor dels corriols de la zona de La Roca del Vallès.

Nosaltres, desprès d’una petita xerrada, ens deixem enredar per les idees d’en Jordi S i decidim començar la ruta anant cap a Burriac. Doncs apa, a travessar Argentona en direcció a Madà, on  iniciarem els primers trams de pujada del dia pel corriol que hi ha tot just abans d’arribar a la urbanització.

Poc més d’un quilòmetre de corriol, amb algun tram exigent pel desnivell, i que anem fent tot xino-xano cap a la zona de les Roques Encantades, on un cop dalt ens deixem caure fins a la pista que porta a Torre Ametller, per tot seguit, tornar a endinsar-nos en corriols de baixada en direcció cap a Santa Elena d’Agell.

A partir d’aquí, tornem a remuntar fins a sortir altre cop a la pista de Torre Ametller, tancant una mena de bucle que ja és tot un clàssic quan ens movem per aquesta zona.

Uns centenars de metres de remuntar per la pista ens porten de nou a trams de corriols que farem seguint a en Jordi S i que ens van enfilant cap al Turó dels Oriols, fins a acabar sortint al Collet de Burriac.

Remuntem uns metres per la pista cap a la Plana del Passarell, tot just als peus de Burriac, on ens reagrupem. Fem altre cop uns metres de corriol de baixada, abans de tornar a sortir a la pista, que ja no deixarem per una estona, enfilant-nos cap a la Creu de l’Avellà de camí a la part de dalt de la urbanització de la Llobera de Cabrils.

Aquí ens endinsarem en un tram que fèiem fa anys, però que l’últim cop ja vam trobar força malmès, no per l’efecte de les pluges o tempestes, sinó per l’obra humana dels propietaris de les cases de la zona,  que havien barrat el pas amb alguna mena de tanca i amuntegant branques per impedir-hi el pas, obligant a haver de baixar de les bicis. I passat el temps, la cosa no ha millorat, la gent ha desistit de passar-hi i el corriol ha desaparegut del tot, amb lo que ens veiem obligats a empentar les bicis uns centenars de metres fins a sortir a la Font dels Gossos, també anomenada la Fonteta de Cabrils. Ja tenim clar que aquest tram ha passat a la historia del btt.

Ara ens toca remuntar uns metres per la pista fins a sortir al Coll de Gironella, i d’aquí cap a la Mútua, per acabar deixant-nos caure fins a les restes de Can Genís.

En Xevi B ens vol mostrar un corriol nou, i per això primer hem d’entrar a la zona del Bosc de Can Cardí, per fer els divertits corriols que ens han d’acabar baixant fins a Can Blanc. Fins aquí, tot conegut. Encara ens queda baixar una mica per la pista, cap un dipòsit d’aigua, on trobem l’entrada del corriol.

Ens espera encara no un quilòmetre de baixada, amb uns primers trams força ciclables, però que de mica en mica es van complicant, amb trams aixaragallats i amb rocs que som incapaços de fer dalt de les bicis, amb lo que ens veiem obligats a posar peu a terra si volem conservar totes les dents al seu lloc.

El corriol ens porta a sortir  a baix del torrent de Can Blanc, a tocar de la zona esportiva d’Òrrius. Una manera diferent de baixar de Can Blanc fins a Òrrius, però que dubto que sigui una alternativa guanyadora a la opció de fer-ho pel corriol del Roure.

Un cop a Òrrius, ens dirigim a la carretera i remuntem per l’asfalt fins passat el cementiri. La baixada cap a Argentona la farem per la pista que coneixem com del Burro i que ens portarà fins a Can Raimí.

 Ja ho tenim casi tot enllestit, només ens queda rodar pel corriol que voreja la riera de Clarà, amb una alzina caiguda que ens barra el pas, tot i un intent de varian sense gaire encert, que s’hi ha fet per la mandra de no tallar l’arbre. Això els avis enginyers a la seva època, ho haguessin arranjat en un tres i no res, però gent d’aquesta mena ja no en queda.

I si encara fos poc, encara ens veiem obligats a fer els últims metres per dins de la riera de Clarà, on la sorra tova ens complica en excés el rodar, fent que aquest últim tram sigui un dels més exigents de la sortida.

De la gossera, cap al polígon i a rodar cap a Argentona, on tanquem una bona de sortida d’encara no 19 quilòmetres, però amb un desnivell de 623 metres+.

Diumenge 18 d’Octubre 2020:

Una nova convocatòria d’en Joan B, i aquest cop sí, algunes respostes afirmatives ja dissabte al vespre.

Diumenge, ben d’hora, mentre el tancament dels bars fa que ens haguem de prendre el  cafetó a casa, en Toni P ens confirma que no faltarà a la sortida, tot enviant-nos una foto de les vistes a aquesta hora des de Burriac. El canvi a e-bike l’ha afectat, i ja no li fa res presentar-se a la plaça amb 300 metres de desnivell positiu menys a la bateria Bosch de la seva Cannondale.

Quan arribem a la Plaça Nova, ja ha passat per la fleca i ens espera assegut menjant un croisssant i prenent-se el cafè.

Avui a més serem, en Joan B, Francesc M, Javier, Quim M, Jordi S, Salva B, i també ens acompanyaran dos Burriac Bikers, l’Angel i en Bernat.

La idea d’avui és dirigir-nos cap a la zona de Llavaneres, així que sortim cap a l’Agility, per només travessar la riera, entrar al Torrent d’en Bellatriu. Primera enfilada de corriols cap dalt del Camí de les Aigües que tot just travessem per seguir enllaçant corriols de pujada cap a la zona de la Vinya d’en Rouaix.  Uns metres de corriol de baixada, abans de seguir enfilant-nos fins a sortir al Pi Gros, a la urbanització de Can Vilardell.

Pugem per l’asfalt cap al Parc Forestal, que travessarem vorejant el Turó d’en Dori. Enllacem corriols de pujada cap a la Plana del Pou de la Plata, on ens espera corriol alternatiu a la pista i que ens porta just a l’entrada del Covid-19, però que no està inclòs dins del repertori corriolaire de la sortida d'avui.

Seguim travessant la urbanització de la Cornisa, de camí de baixada cap a Can Bruguera, per tot just passat el camp de futbol tornar a entrar en corriols que ens porten a travessar la Plana del Brucs, per acabar baixant fins al Coll de Can Xerrac.

Un tram de sender, abans d’entrar al corriol del Cabró que ens enfila cal al Turó de Llorita. Acabarem deixant-nos caure fins a sortir a la pisat del Camí Ral, on hi rodarem un centenar de metres, abans de tornar a fer corriols alternatius que eviten la pista i que ens porten al Coll de Pallarès.

Ara ens toca baixada cap a Santa Mònica pel Tintorer Curt, mentre ens anem creuant amb un munt de bikers que estan de pujada.

Un cop a baix, ens dirigim cap a la Hípica de Llavaneres, on ens tornem a enfilar per pista. Ja al tram inicial veiem la sortida del corriol Glory, que ja farem de baixada més tard. Ens enfilem cap a la Plana d’en Cot, i aquí tornarem a fer corriols de pujada cap als Rocs de Sant Magí.

Un cop dalt, uns metres d’asfalt cap al Turó de l’Oriola, on ens esperen els divertits trams de baixada d’avui, però abans una petita aturada i una foto de grup...

...i ja posats, si algú en vol una d’artística pel seu “fotobook”, només s’hi ha de posar bé.

Reprenem la marxa, per baixar gaudint del Maria Muffin. Divertida i sinuosa baixada, que anem assaborint mentre travessem el Turó d’en Bosc.  Llàstima que ens queda un pel allunyada de la nostra zona de confort, segur que seria un assidu de les nostres sortides.

Un cop a baix, tot plegat portem poc més de 18 quilòmetres, però els que avui disposen d’un “bono-bici” curt ja pensen com tornar i la millor opció posats on som, és deixar-se caure cap a la costa, per tornar cap a Argentona. Així, ens deixen en Jordi S, Javier, Angel i Bernat.

Doncs apa, que ja només en quedem 5, i ara ens toca remuntar. El primer mig quilòmetre ho fem per pista, per entrar al bosc del Suros d’en Carló, on començarem rodant pels camins que han quedat desprès desbrossament de la zona, per continuar als trams finals enllaçant corriols fins a tornar a sortir dalt del Turó de l’Oriola, no sense algun petit dubte en un trencall, que té fàcil solució nomes havent de recular uns metres.

Un cop dalt, divertida enllaçada de corriols de baixada que ens tornaran a portar fins a la Plana d’en Cot, on ens dirigim en busca del corriol Glory.

Tot plegat seran uns 400 metres de corriol, però quin corriol!!! Només té un punt complicat, de fet un baixadó d’un parell de metres que en Quim M se’l fa sense ni despentinar-se, o al menys no ens ha donat temps ni de veure si se li movia cap cabell mentre feia una traçada perfecta. La resta ens ho mirem des de dalt, i ja aturats, decidim baixar de les bicis....aquí, avui s’ha vist qui és un “biker top level”, jajaja. Això sí, tot i aquest petit “fiasco”, la resta de trams els hem xalat de valent.

Un cop sortim a la hípica de Llavaneres, ens deixem caure fins a Santa Mónica.Ara ens toca remuntar pel Tintorer Curt, fins a sortir dalt del Coll de Pallarès. 

Estem desfent el camí que hem fet a primera hora del matí, així que tornarem a fer corriols alternatius, petits trams de pista pel Camí Ral, i el corriol del Cabró, on encara tenim temps de creuar-nos amb en Francesc L, Dani Q i alguna parentela d'en Joan V, que han sortit més tard i es dirigeixen cap al Corredor.

Acabarem sortint al Coll de Can Xerrac, on deixarem de banda la pista que puja cap a Can Bruguera, per fer algun corriol més. I res millor en aquest punt que resseguir els corriols i trams desforestats que enllaçarem cap a la part de dalt de la Ratonera o Arqueòleg Extrem.

Un cop dalt, evitem rodar per la pista, endinsant-nos als senders de la Plana dels Brucs, per acabar sortint a l’esplanada de Can Bruguera, que és plena a vesar de cotxes. La pandèmia ha fet tancar els bars i restaurants,  i si a això li sumem que comencen a treure el cap els bolets, doncs ja ho tenim, “overbooking” a la muntanya.

Nosaltres a la nostra, ens enfilem cap a la urbanització de la Cornisa, i ens aturem a la font per a que en Toni ompli el bidó. Pensava que amb les e-bikes no feia falta beure aigua, però tenint en compte el desnivell que ja porta, i més havent pujat a Burriac per venir a Argentona, ves tu, que no la necessiti per omplir el nivell del radiador!!! jajaja

Ara sí, quan arribem a l’alçada de l’entrada del Covid-19, tornarem a fer el corriol alternatiu a la pista, però aquest cop de baixada. Hem tornat a dubtar en un trencall només entrar, però reculant tot torna al seu lloc, i gaudim d’aquest lent, però revirat tram.

Ens dirigim cap al Parc Forestal, que travessem i ens deixem caure cap a Can Vilardell, on entrarem altre cop en zona de corriols per tornar a Argentona, i el millor es fer-ho pel corriol d’en Bellatriu i les seves últimes variants, que ens deixaran a baix de la riera.

Tancarem la sortida a la Plaça Nova. El gps ens marca poc més de 36 quilómetres i casi 1400 metres+.... 1455 als que l'engegen a Mataró.... i 1660 als que ho han fet a Vilassar. Que marquin el que vulguin, el fet és que hem gaudit d’una gran sortida, amb uns corriols, un terreny i una companyia espectaculars.

A veure com aniran les properes setmanes, sembla ser que la cosa es complica per moments, i potser la pandèmia ens torna a confinar a casa!!!

Mentrestant...salut i pedals!!!