viernes, 22 de marzo de 2024

Corriolades amunt i avall buscant el flow.

Dissabte 16 de Març 2024:

De nou hem finalitzat una altra setmana laboral, i divendres tornem a anar a dormir sense convocatòria dels Bicigaló, i ja en van unes quantes. Només en Pere C i en Pepe C tenen pensat sortir a rodar una estona amb les flaques, però no els podrem acompanyar.

Res, estarem una mica més entre els llençols, i sortirem a corriolejar en solitari, com se sol dir, de "tranqui".

Fet i fet, ens hi posarem a les 9, per anar cap a Argentona, amb la intenció de fer una Torrassa. La temperatura és força agradable, i anem rodant força tranquils per la riera, fins que ens trobem amb en Francesc M, i en Kiko P. Un primer "a dónde vais?", es veu respost per un "querrás decir a dónde vamos!!!... Ja hem begut oli!!! 

Doncs res, amb aquesta companyia, qui és capaç de negar-se a rodar junts. A pedalar amb una mica més de ritme, mentre rodem cap al Bell Recó. En res serem enfilant-nos per les Malloles de Can Pins, en direcció al turó de Can Ribot, on com sempre farem el corriol alternatiu a la masia, per sortir dalt de les Planes.

De moment, en Kiko com a guia està resseguint el track que jo tenia pensat fer, al menys fins a l'alçada de la casa de l'aprenent de Gaudí, a la urbanització de Sant Carles. Aquí, tot farà un gir, que anirem veient més endavant.

De moment ens deixem caure uns centenars de metres, primer per asfalt, i després per pista. Estem baixant cap a la sortida del corriol de la Font del Llorer, no voldrà pas fer-lo de pujada? Mal pensat que és un!!! Abans d'arribar-hi entrarem a la dreta en sender que ens enfilarà cap al Pla de L'Espinal.

De totes maneres no hi arribarem, toca baixar, i ho farem pel que diuen que es coneix com a Laguna Seca. No sabíem que li deien així, però sí que l'hem fet un munt de cops. Baixada clàssica, ràpida i divertida que ens porta a la carretera de Parpers, punt previ al corriol del Koala.

Avui, de Koala res de res, ja que abans d'arribar-hi trencarem a la dreta per fer corriols de baixada fins a enllaçar amb trams del corriol del Gas. Passem per sobre del túnel de Parpers, deixant-nos caure cap al Fondo de la Gallega.

Estem a tocar de la riera de Riudemeia, potser ens enfilarem cap a Can Roviró? Doncs no, en Kiko s'endinsa dins del Torrent de la Gallega, en Francesc al darrera, i un, remugant els seguirà. Aquest torrent el vam fer a la primera Repica, però de baixada!!! Ens anem enfilant per trams exigents, amb un parell de punts tècnics, amb rocam que ens fa difícil ciclar, i on posarem peu a terra. Només uns pocs metres, i ja podrem pujar de nou a la bici, per seguir pujant fins a enllaçar amb el corriol de la Mercè. Una petita aturada per agafar esma, posant la millor cara per la foto...


... abans de continuar pujant fins dalt del Pessebre.

Una mica més de pujada ens deixarà a tocar de l'Àrea de Pícnic de Nostra Senyora dels Àngels. Una mica de pista, i corriol, en direcció a la pedrera, tot i que abans entrarem en corriols de pujada, ara travessant el Bosc de Can Païssa.

Enllaçant corriols i senders, acabarem sortint al Coll de Sant Bartomeu, on travessarem la carretera, per rodar per la pista fins tot just passada la masia del Mas de Céllecs.

Toca baixar de nou, ara ens deixarem caure per la zona de les Palomeres, mirant de seguir l'estela d'en Kiko, feina una mica més agraïda si segueixes la sempre fiable roda d'en Francesc.

En un tres i no res som a la zona esportiva d'Òrrius, on tindrem la darrera sorpresa de la sortida. Falta poc per les onze, i hem quedat a la Plaça Nova per compartir esmorzar  amb en Pere i en Pepe, però sembla ser que encara ho allargarem una mica més.

De moment, toca enfilar-nos per la pista fins a dalt de Can Blanc, on tornarem a entrar en trams de corriols, que ens acabaran deixant a tocar de la Mútua.

Ara sí que és hora de guardar els estris. Ens deixarem caure per la pista cap al Coll de Gironella, on ens trobarem amb en Quico Vallbona. Res, quatre paraules, i el deixem per seguir avall per la pista. Aprofitarem per fer el tram de corriol que voreja el Turó de Matacabres, abans de sortir a la Plana dels Matxos.

Uns metres més endavant tenim l'entrada del corriol dels Cactus, que resseguirem en ràpida baixada cap al Dalipà, on ens acomiadem amb en Kiko, que avui té una agenda social apretada, i no ens pot acompanyar a l'esmorzar.

Nosaltres acabarem fent corriols de baixada cap a la zona de la Vinya d'en Serra, entrant a Argentona per Can Volard.

Tanquem la sortida a la plaça, asseguts al Cèsar Díaz, acompanyats d'alguns Bicigalons, tot cruspint-nos un més que merescut entrepà després d'aquests 32 quilòmetres amb 912 metres+. En definitiva, una sortida força diferent al que havia de ser, més exigent, però alhora més divertida.




Diumenge 17 de Març 2024:

I el BTT no s'atura, mentre alguns estan gaudint o patint els excessos de les calçotades, en Joan B està per la feina, i dissabte al vespre penja una nova convocatòria pels Bttargentona.

Res, toca matinar, i ho fem de bon grat. Més o menys puntuals som a les 8 davant la Fleca Casas en Francesc M, Kiko P, Jordi S, Javi F, Pere B, Marc X, i Salva B. En falta un!!! L'autor de la crida es fa esperar, se li han entortolligat els llençols, i això farà que ens posem a la feina a quarts de nou. 

Tampoc hi és en Salva M, però avui els tenim lluny. A aquestes hores ja deu estar escalfant per la cursa de la Cabronada que fan a la Cellera de Ter. Pel que es comenta a les xarxes, pedalada exigent, amb trams de baixada força tècnics, potser d'aquí en treu el seu nom. De fet, més tard ens explicarà què aquests trams no estan pensats per bicis rígides, tot i que les faci anar en Salva.


Nosaltres mirarem de fer corriols més "tranquils". De moment marxem cap a la Plaça de Vendre, per deixar la vila per Can Volard.

Primers metres cap al Torrent del Collell, amb la primera enfilada pel dret cap dalt dels dipòsits. Si senyor, escalfant cames i pujant polsacions de cop.

I la festa no s'atura aquí, seguim pujant pel dret fins a la Bandera. Hi ha opcions menys exigents, però al capdavant del grup no s'estan de res.

Un cop dalt de la Bandera, una mica de corriols de baixada, per continuar pujant per pista cap al Pujolar. Més endavant passarem pel Pla dels Alemanys, abans de sortir a la Plana dels Matxos. 

Aquí, altre cop uns metres de baixada per corriols a la zona de la Brolla de l'Abril, tot i que de seguida estarem enfilant-nos de nou. Trams exigents, amb algun punt aixaragaillat que ens fa posar peu a terra, per acabar sortint dalt de la pista del Camí del Mal Pas, a tocar del Coll de Gironella.

Quan serem a la cadena, ens deixarem caure uns metres, abans de corriolejar de nou pujant fins a sortir al Laberint de la Mútua, on farem una curta aturada.


Reprenem la sortida, per tornar a baixar per corriols, ara travessant el Bosc de Can Cardí, en direcció a Can Blanc, tot i que no hi arribarem. Hem de fer una breu pujada per corriol, abans de trobar la baixada que ens durà a la pista un tram més avall de la masia. En aquests  trams ens ha deixat en Jordi S, que les obligacions familiars li han fet esgotar el "bono-bici".

Ara ens toca baixar per la pista que ahir fèiem de pujada, fins a sortir a la zona esportiva d' Òrrius, per anar a buscar els corriols de la zona de les Palomeres, que ens han d'anar pujant cap a la pista de Sant Bartomeu.

A l'igual que ahir, molts dels trams de corriols per on passem estan marcats amb cintes vermelles, però avui a més, és el dia de curses a la zona, i ens comencem a trobar amb runners que hi participen.  

Al sortir dalt de la pista, una breu aturada mentre decidim com seguir, potser millor resseguir la pista cap a la ermita, així no destorbarem la cursa. En Kiko, tampoc vol estorbar gaire més, i decideix deixar-nos, pel que es veu els calçots d'ahir els carregava el diable, i ho està pagant amb escreix. 

La resta, a rodar tranquil.lament per la pista fins al Collet de Sant Bartomeu, per travessar la carretera, i enfilar-nos cap a sobre la Pedrera, buscant l'entrada del corriol de La Lola.

Apa, a gaudir d'aquesta baixada, com sempre fins a la meitat, doncs preferim enllaçar amb l'entrada de l'Amic Invisible, tot i que a l'entrada trobarem una colla de col.laboradors de la cursa que ens avisen que hi passen de pujada. Tot i això ens hi endinsem esperant no trobar-los, però no tindrem sort, ens n'hem creuat uns quants, aturant-nos per deixar-los passar.

Desistirem d'anar a buscar el The Rock doncs també s'hi mouen, així que decidim enfilar-nos una mica per pista per anar a buscar trams de la Roca del s Drac. No ens enfilarem fins dalt del Pessebre de Can Païssa, doncs els primers trams del corriol són massa tècnics, així que farem els següents que els podrem gaudir de valent. Trams molt ben treballats, tot ciclables, passant per dins les ruïnes de Can Ronses.

A la sortida del corriol, ens tornem a trobar amb participants de la cursa, el que no és cap inconvenient per seguir corriolejant, ara seguint a en Pere B, que ens mira de guiar cap al Calipso, tot i que ens costarà uns mica trobar el bon camí enmig de tota la brancada al terra després de les tasques de desforestació.

Anirem enllaçant corriols de baixada, passant pel de La Creu, fins a la Vinya d'en Tomàs, on ens tocarà remuntar, sense deixar de fer corriols, que ens portaran a Can Companys.

Estem ja de tornada, i travessarem la carretera entrant al Torrent de Sant Miquel, fent avui els trams de pujada que ens va ensenyar en Salva M en el seu dia, tot i que els primers trams de bon principi veiem que fa temps que no hi passen ni els senglars.

Pujada feixuga, i més amb les cames ja cansades, per acabar sortint per sota del Jabalí de Oro. Uns metres d'asfalt, i buscarem la baixada final, avui per la Via Romana, amb en Marc obrint camí, seguit d'en Francesc, i la resta mirant de seguir la seva roda. Baixada força ràpida, que fins i tot avui ens ha fet xalar.

Un cop a baix, ja només ens queda rodar tranquil.lament per la riera, o no? Perquè a en Pere B encara li han quedat ganes "d'entortolligar-se" amb un altre biker mentre es creuaven a l'Aixernador.

La sang no ha arribat al riu, i hem pogut acabar la sortida amb el piscolabis de rigor....


...avui el xino estava ple, i el Cèsar Díaz ens farà possible carregar piles, després d'aquests 989 metres+ en 29 quilòmetres.





No hay comentarios:

Publicar un comentario