Corriolejant en ple Agost.

Mitjans d’Agost i alguns ja hem acabat les vacances, d’altres encara hi són immersos, però sempre hi ha algú per sortir el cap de setmana, i aquest no serà diferent.

De moment dissabte ens trobem a la Plaça Nova en Pere C, Jordi T, Pepe C, Quim C i Salva B. També s’afegeixen a la sortida en Francesc M i en Kiko P. Esperem que el ritme de la sortida no els hi sigui cap impediment i al menys els hi serveixi per anar sumant quilòmetres després de l’aturada per vacances.

Després de les últimes sortides, avui decidim que tornarem a anar cap a la zona de La Roca del Vallès, doncs en Pepe i en Jordi encara no coneixen els nous corriols. Així que arrenquem cap a l’Agility i a rodar riera amunt cap a la riera de Riudemeia.

Ens comencem a enfilar cap a Can Roviró i decidim entrar al corriol que ens pujarà cap a Can Vinyamata doncs tenim la impressió que no és tan exigent de pujada. En aquests trams en Jordi T es ressent de les seves molèsties físiques i ja tenim clar que farà una sortida força curta. De fet només ens acompanya fins a sortir a la pista de la Pedrera i decideix tornar cap a casa. Bona decisió quan l’estat físic encara no és l’adient....poc a poc i bona lletra!!!

La resta reprenem la marxa per seguir pujant pels corriols que travessen el Bosc de Can Païssa, abans de deixar-nos caure cap a la zona del Bosc de Can Planes, tot resseguint abans els divertits corriols mentre travessem el Bosc de Ca l’Argent.

Després de la forta pluja caiguda la tarda de divendres, el terreny ha deixat d’estar tan sec com fins ara i malgrat encara és necessària més aigua, al menys l’adherència del terra ha millorat força, permetent un millor control de la bici als trams més tècnics.

Tornem a visitar la Pedra Forada de Can Planes, abans de sortir a la pista i anar a buscar el segon tram nou de corriol que ens acabarà baixant cap a la carretera de La Roca. Ja portem algunes sortides passant per aquests trams de corriols, el que ens permet rodar amb més confiança i gaudir-los més.....uns més que altres.

Un cop a la carretera, travessem per Can Company i per començar-nos a enfilar avui ho farem pel corriol que coneixem com de Can Cigala, passant pel corriol del Crani, encara que aquest ara ja no hi és, per acabar sortint a la carretera al Coll de Parpers. Pujada divertida, amb algun petit tram exigent, que és una bona alternativa a la pujada clàssica.

Un cop a dalt i com anem bé de temps, tornem a entrar en corriols per pujar cap al Pla de l’Espinal. Aquí travessarem el Pla per seguir enfilant-nos cap al Turó dels Castellans, per deixar-nos caure travessant el Bosc de Can Poc fins a sortir a l’asfalt de la Urbanització de Sant Carles.

Ara ens toca remuntar cap a Can Ribot, on ja anem a buscar la part final de la sortida, que aviat decidim que serà recorrent de baixada els corriols cap a Can Belluguins. En els últims trams ens trobem amb dos arbres caiguts que ens barren el pas, però no és hora de mirar de obrir el pas i fem algun tram alternatiu per evitar-los.

El tram final del túnel abans de sortir a la riera de Dosrius està força malmès, els xaragalls i la sorra acumulada dins del tunel fan que haguem de baixar de la bici per passar-hi.

Un cop a la riera ja només ens queda rodar tranquil·lament cap a Argentona amb la feina feta, on acabarem comentant la sortida amb els divertits corriols nous, entaulats al Centru mentre degustem l’esmorzar que ens hem guanyat.

La única foto que hem fet de la sortida i que avui no fa honor al grup Bicigaló....que hi farem!!!!

I diumenge, malgrat les poques respostes a la convocatòria de whatsapp, tornem a acostar-nos a la Granja.com.

Al final ens trobem en Joan B, Quim M, Francesc M, Kiko P, Joan V, Salva B i avui també s'apunta a la sortida en Francesc.

En Joan B proposa anar a fer alguns dels corriols de la Transcorredor 2016 i no és gens mala idea, malgrat que avui no portem el track. Així amb l'esperança de tenir memòria i anar recordant el recorregut, ens posem en marxa cap a l'Agility i a rodar riera amunt cap a la Riera de Dosrius.

Per arribar a Dosrius evitarem al màxim la riera i el millor serà entrar al Torrent de Manyans per començar a endinsar-nos pel Torrent de la Feliua per fer l'alternativa a la Riera. En aquests trams a més d’alguna esgarrinxada amb algun esbarzer tossut, també tenim problemes amb la roda de davant d’en Francesc. Potser té poc líquid tubeless i poc a poc va perdent pressió, de totes maneres, com a primera opció es prova d’inflar i a veure si al rodar es tapona la pèrdua. A posar càmera sempre hi som a temps.

Reprenem la marxa baixant per travessar Dosrius en direcció al restaurant de Can Batlle, doncs ens tornarem a enfilar passant per la zona del Bosc de Tir amb Arc. Primer tram de pujada per  sender ample, acabat amb corriol més exigent amb algun tram pedregós, fins a sortir a la pista que puja cap a la Urbanització de Can Massuet-El Far.

Un cop a la pista rodarem tot vorejant per sobre de la Pedrera d’en Sesa, però aprofitarem abans d’arribar a les Planes de Can Pruna per entrar al corriol que puja pel Turó del Gat Salvatge...qualsevol excusa és bona per deixar de banda la pista.

Un cop a la urbanització, rodem tram d’asfalt mentre pugem cap a Can Carreres per vorejar el Turó de Sant Joan, abans de tornar a entrar en trams d’asfalt.

Ara sí que ens dirigim cap als senders que ens portaran fins a la casa de Can Bosc on hi ha l’heliport, per enfilar-nos cap al Turó de Bell-Lloc.

A partir d’aquí baixada per sender i corriols tot travessant el Bosc de Can Guinard. Corriols divertits abans de tornar a enfilar pujada cap a la casa de Can Nis, on trobarem els primers i únics trams on també s’hi han fet treballs de desforestament i que per un moment ens ha fet dubtar de com seguir la ruta.

L’entrada del corriol de baixada no es veu gaire i un sender de baixada et pot fer dubtar, però de seguida trobem el camí correcte..... i apa, a gaudir dels divertits trams per la zona de Collsabadelll, mentre baixem cap al Mogent tot just al Pont Blau de la carretera a l’alçada de Llinars del Vallès. Una mica més de 2 quilòmetres combinant trams que permeten rodar millor, amb trams més tècnics, alguns força pedregosos, on s’agraeix col·locar-se darrera una bona roda a seguir. De totes maneres per a poder assaborir bé tots aquests trams, alguna aturada tampoc està malament.... i a més també podem refer forces menjant alguna cosa. 

                  

Un cop al Mogent rodarem vorejant la riera tot just per sota de la AP7, on aprofitarem per-aturar-nos a fer una foto més “artística” el que és costum.

Normalment aquests trams de rieres són per rodar tranquil·lament, i avui hagués estat així si no fos per un parell de gossos que han tingut els seus més i menys amb en Kiko P. Sembla ser que si plantes cara a un gos te’ns possibilitats d’acovardir-lo, però els d’avui eren una mica “xuletes” i la feina ha estat desempallegar-se d’ells.....bé, desempallegar-se en Kiko, perquè la resta ens ho hem mirat des de la distància fins que l’amo els ha tancat.

Deixarem el torrent del Mogent per entrar per Can Bruniquer i començar a enfilar-nos pels corriols que travessen el Bosc de Can Diviu. Uns dos quilòmetres de continua pujada que anem fent cadascú al seu ritme fins a acabar sortint a la pista que puja cap a la Torrassa del Moro on ens reagruparem.

Continuem baixant cap al Pla dels Garrofers, on encara ens toca remuntar per última vegada, abans de començar a baixar pels corriols de la zona del Penjat dels Garrofers que enllaçarem amb la part final del Dragon Khan. Ràpida baixada fins a sortir al Sot de Can Bosquets, per travessar la carretera i deixar-nos caure cap a Dosrius vorejant la riera del Far.

Com qui no vol la cosa ens ha quedat una bona sortida i per avui ja n’hi ha prou, així que la tornada cap a Argentona la farem per la riera, deixant les alternatives per a una altra ocasió.

No sé si ha estat una bona opció, doncs a la riera ens hem relaxat, el que ha fet que el grup es trenqués.....bé, el cert que el que s’ha trencat ha estat la cadena de la Canyon d’en Francesc. I com en Joan B estava al capdavant i no se n’ha adonat, hem hagut de tirar de mecànic suplent, que per cert ho ha fet prou bé, jajaja.

Un cop solucionada l’avaria tornem a rodar cap a Argentona, que entra una cosa i l’altre són quarts de dotze, però el piscolabis a la Plaça Nova no el perdonem per molt tard que sigui.

Un nou cap de setmana de bon btt, amb dues sortides força diferents, però divertides ambdues.