Acabem Març dalt del Sui.

Hem passat tot el mes de Març combinant sortides de pistes i corriols i aquest, per ser l’últim no serà diferent.

Com cada dissabte, a les 8 a la Plaça Nova ens tornem a reunir part del Bicigaló. Aquest cop som en Pere C, Pepe C, Jordi T, Josep, Eloi, Robert D, Jordi S i Salva B.

De seguida veiem que avui hi ha alguna cosa nova....el doble plat ja va sent història al grup, i els Eagle ja van sent munió....

...encara que no ens feia falta, serà una excusa més per fer una sortida dirigida a fer corriols.

Sortim cap a l’Agility i a rodar riera amunt cap a la riera de Riudemeia, on tornarem a entrar pel torrent del Fono de la Gallega, amb lo que a algú li ha vingut al cap que tornàvem a enfilar-nos per la Via Romana. No som tant dolents, trencarem a la dreta i ens enfilarem passant per sobre del Túnel de Parpers fins a sortir a la part de sobre del corriol del Koala, tot fent l’últim tram de pujada pel corriol de la Selva que ens va ensenyar ja fa uns anys en Joan V i que teníem més que oblidat. Aquí, el nou Eagle s’ha portat a la perfecció i en Jordi S ha fet tot el tram sense posar peu a terra.....se’ns dubte ha estat un canvi del tot encertat.

Un cop a dalt travessarem la carretera de Parpers i seguim pujant per corriol cap a les restes de Ca l’Espinal, per travessar la Plana i seguir pujant travessant el Bosc de Can Forns fins a sota de la Urbanització de Sant Carles.

Continuem pels senders del Bosc de Can Poc en direcció cap a Ca l’Arumí, però de camí aprofitem per recórrer el corriol de la Pistola.

Al sortir a Ca l’Arumí, travessem la carretera i ens enfilem per l’asfalt cap a la Pedrera dels Dous, on rodem per la pista del Camí del Coll fins a trobar l’entrada passada l’Ermita. Ens toquen corriols de pujada fins dalt de la Torrassa.... i l’Eagle continua demostrant que funciona a la perfecció.

Aprofitem la Torrassa per aturar-nos una estona, més que a menjar, per immortalitzar la sortida i agafar una  mica d’aire per afrontar la baixada que ens espera pel Dragon Khan.

La posterior baixada pel Dragon Khan la intentarem fer passant per alguns dels trams més tècnics. Últimament les e-bikes, tijes telescòpiques i demés tecnologies ens fan arriscar més a les sortides, cosa que s’agraeix....i avui és un d’aquests dies.

Aquests trams més tècnics fan que el ritme de baixada sigui més lent, però no per això menys divertit. Acabem sortint al Sot de Can Bosquets com sempre amb la sensació que un Dragon Khan, sigui quina sigui la versió que fem, sempre et deixa un molt bon regust de boca.

Travessarem la carretera per de seguida deixar-nos caure cap al Torrent de Rials, on les obligacions familiars d’en Jordi S fan que ens hagi de deixar.

La resta encara allargarem una mica més i ens enfilarem pel corriol del Pi Dret. Pujada que fem tot xino-xano tot pensant que estaria força aixaragallada com els últims cops que hi hem passat, però ens portem una sorpresa i es puja molt més bé del pensat.

Just abans d’arribar a la Corba d’en Litos, trobem l’entrada del corriol del Gos Perdut on ens hi endinsarem i anirem pujant, enllaçant amb senders més oberts fins acabar sortint a la cadena de sota Can Ribot.

Ara sí que ja se’ns està fent tard a tots, l’esmorzar no es perdona, així que ens deixem caure cap al Xaragall de Can Pins de baixada cap al Bell Recó. En aquest tram de baixada trobem un arbre caigut al bell mig del pas que fa impossible no posar el peu a terra. De fet, la feina és poder passar les bicis per sobre....requereix “tasques forestals” urgents.

Un cop a baix, ja només ens queda rodar per la riera cap a Argentona, però abans passarem pel Torrent del Collell que vam arreglar per la Repica i hem d’anar conservant.

Sortim a la Grumbe i ara sí, els més afortunats que encara tenim una estona lliure per l’esmorzar amb extres al Centru.

De moment el temps ens respecta. Les previsions meteorològiques per diumenge no són del tot favorables. Sembla ser que a una hora o altre cauran quatre gotes i esperem que no sigui al matí i puguem gaudir d’un matí de btt.

De fet, dissabte a migdia convocatòria d’en Quim M per anar cap al Sui. Alguns no hi hem anat mai i si el temps ho permet no serà mala idea.

Diumenge puntuals a les 8 ens trobem a la Granja.com. Som en Joan B, Quim M, Pere B, Quim C, Jordi S i Salva B.

També hi ha en Francesc M, Kiko P i els Limoncellos. Estan capficats amb els darrers entrenaments de cara a la propera Titan Desert i no ens acompanyaran.

Sortim pel Carrer Gran cap a la Grumbe i altre cop a passar pel Torrent del Collell cap a la riera i amunt cap al Bell Recó. Pugem a la carretera de Parpers, que travessem per entrar per la cadena i enfilar-nos per l’Esquei d’en Febrer, travessant les Malloles de Can Pins i amunt cap al Turó de Can Ribot.

Seguim cap a Sant Carles i ens deixem caure cap a Ca l’Arumí. La baixada cap a la Urbanització del Coll la fem pel sender que travessa el Bosc de Can Pellisser.

I un cop a baix, rodem per asfalt cap al Restaurant Mas del Mogent i seguim rodant cap a Cardedeu, on travessem el poble cap a la Riera de Vallforners, i seguim pujant en direcció cap a Cànoves.

Ja fa una estona que en Jordi S diu que se’n torna cap a Argentona, però de moment només queda en paraules, i no serem nosaltres els que l’obliguem a tornar. De totes maneres, és un home de paraula i abans d'arribar a Cànoves ja ha girat cua.

Travessem Cànoves i evitarem el màxim l’asfalt tot fent trams del GR que ens portaran a sortir fins a l’aparcament de sota del Pantà de Vallforners.

Un primer tram de forta pendent fins dalt del Pantà, on aprofitarem per fer una foto....

...i a partir d’aquí pujada i més pujada per la pista cap a la Masia de Vallforners, on fem una altra petita aturada per menjar alguna cosa de cara als últims trams que ens esperen.

Reprenem la marxa amb uns trams següents de pujada encara amb algun punt de forta pendent. De totes maneres ja som a prop d’arribar a dalt i els trams finals el pendent se suavitza força i arribem més bé del pensat al Pla de la Calma just a l’alçada del Corral de Vallforners.

Una estoneta agafant esma a l’altiplà mentre ens reagrupem. La temperatura és força agradable i malgrat es comença a girar una mica d’aire, el sol encara és present.

Seguirem enfilant-nos pel sender cap al Sui, amb el tram final força rocós que dificulta el pas en bici.

La foto al Sui és obligada....

....i encara que sembli que el temps no ens acompanya....

....tot depèn amb la càmera que es miri!!!

Mentre som a dalt, s’acosten caminaires, així que agafem les bicis i ens deixem caure cap a les trialeres del Sui, i de seguida veiem que la dificultat que tothom en parla és ben real. Trams molt tècnics, rocosos, amb lloses de pissarra que no són adients per fer amb una rígida....ni amb una doble amb tija telescòpica si el biker té una mica de seny.

No passa res, qui vulgui baixar sobre la bici que ho faci, qui no, peu a terra que dilluns hem d’estar a la feina altre cop.

I un cop passats els trams més tècnics tenim l’avaria mecànica de la sortida. Trencament de la patilla del canvi de la bici d’en Joan!!!

Intentem posar la cadena en un pinyó fixe, però com d’altres vegades que ens hi hem trobat, és una feina que no ens en sortim i tot i provar diferents posicions.  S’està fent tard i ara venen trams de baixada, així que s’acaba traient la cadena.

Els trams més planers s’haurà d’empènyer la bici i a les baixades la Orbea baixa que se les pela.

Baixem per pista cal al Turó de Palestrins, fins al Coll de Tascó, on tornem a entrar en trams de corriols tancats, tècnics i pedregosos que no ens donen respir tot fent-nos treballar  de braços mirant de col·locar bé la roda per no acabar per terra, fins acabar sortint a Can Quintana tot just per sota de l’Ermita de Sant Salvador de Terrades.

A partir d’aquí ràpida baixada per pista fins a tornar a sortir a la pista que voreja a la riera de Vallforners i aquest cop ens deixem de GR i tornem per l’asfalt cap a Cànoves, on deixarem a en Joan que el recullen per tornar en cotxe.

La resta desfem el camí cap a Cardedeu que hem fet de pujada, aquest cop anant cap al Polígon Industrial, per passar per sota de la AP7 i enfilant-nos de tornada per la pista que ens puja cap a l’ermita de Sant Esteve del Coll continuant cap a la Pedrera dels Dous sortint a la Breinco.

Portem casi bé 7 hores i no estem per perdre temps, així que fem baixada per carretera, encara que els últims metres abans d’arribar a Dosrius encara farem un tram de corriol vorejant la carretera.

De Dosrius fins a Argentona el fem per la riera. Són quarts de tres i ja fa estona que el dinar és a taula, no podem fer enfadar a la família!!!

En definitiva una bona sortida per estirar cames, d’uns 71 quilòmetres i uns 1800 metres de desnivell positiu, jajajaja.

El track:

Powered by Wikiloc