Aquest cap de setmana, al Grup
Bicigaló per unes coses i altres tenim forces baixes, i si a això li sumem que es
pronostiquen pluges intenses per dissabte al matí, no és estrany que la convocatòria
no tingui gaire resposta. De fet, malgrat dissabte de bon matí encara no plou, esperarem
fins a l’últim minut per decidir si sortim. Al final, ens arriscarem i anem cap
a la Plaça Nova. Només som en Pere C, Pepe C i Salva B.
No serà bo allunyar-nos gaire per
si la pluja fa acte de presència, així que sortim cap a l’Agility i rodem riera
amunt mentre decidim cap a on anar. Sembla ser que a la zona cap a Can Bruguera
està més neta de núvols, així que entrarem per Can Comalada per fer corriols
per aquesta banda de la riera.
A poc d’entrar ja ens trobem amb
la sorpresa, tot i que en Jordi F ja ens ho havia anunciat, de que també estan
fent treballs de desforestació, i com a tantes zones del nostre entorn, s’estan
carregant un munt de corriols.
Ens enfilem pels trams oberts per
les màquines i aconseguim enllaçar-ho amb trams de corriols que ens pugen fins
les arrels de Can Bagot. Continuem pujant passant pels Porcs cap a la zona de l’Esbarzer
Gran, on a diferència de fa unes setmanes, ens endinsarem en corriols cap a la
caseta dels caçadors de l’Oasis. Potser no ha estat la millor decisió, doncs
hem pogut fer trams de corriols, però també ens hem vist obligat a posar peu a
terra en diferents ocasions. Hi ha forces arbres caiguts que ens barren el pas.
La zona la tenim una mica oblidada i necessita treballs urgents per a
mantenir-la ciclable.
Un cop a la barraqueta, ens deixem caure cap a l’Oasis
i entrem al sender que ens puja cap a l’entrada del corriol de l’Amazones que
fem fins a la Plana de Can Vilardell, on ens espera la pujada pel tallafoc dels
cables elèctrics, però abans aprofitem per fer una foto mentre agafem aire per
afrontar la pujada.
Un cop dalt, rodem ja més tranquil·lament
pels corriols i senders que ens porten cap a la zona del Turó de Can Barraquer,
abans de tornar a deixar-nos caure cap a la Font de n’Oms, per acabar remuntat pel
torrent fins a sortir al Coll de Can Bruguera.
Encara no plou, estem temptant a
la sort, però decidim allargar una mica la sortida i tornem a fer corriols cap
a la Plana del Bruc i ens deixem caure per les arrels del tallafocs fins al
Coll de Xerrac.
En aquesta zona, res millor que
repetir corriols de fa unes setmanes i que ens acabaran fent tancar un bucle,
fent els últims trams de pujada pel corriol de descens dels companys de
Freemaresme.
Ara sí que desfem el camí fet fa
una estona cap a Can Bruguera, però tot i que ja cau alguna petita gota, ho
tornem a fer passant pels corriols de la zona de la Plana del Bruc.
La intenció és esmorzar al Parc
Forestal, però a mesura que travessem la urbanització, la pluja va en augment i
fins i tot ens hem d’aturar a posar-nos les capelines, altrament conegudes com
a ”xubasquerus”.
Tot i que plou amb intensitat, i
aprofitant que no estem gaire lluny, ens deixem caure per la pista fins al Parc
Forestal, on aprofitarem per assecar-nos una mica mentre gaudim de l’esmorzar.
En pocs minuts deixa de ploure,
amb lo que podem allargar una mica l’entaulament.
Un cop recuperades forces, amb l’estómac
ple i la roba més eixuta, reprendrem la marxa i ho fem anat a buscar l’entrada
del corriol d’en Bellatriu, que avui, desprès de la pluja que ha caigut fa una
estona, està en perfecte estat. La roda té una molt bona adherència i gaudim d’una
ràpida i divertida baixada, allargant el tram final per deixar-nos caure fins a
la riera passant pels corriols de Can Marfà.
Tanquem la sortida altre cop a la
Plaça Nova, i diem bé, la sortida....perquè avui no hem estat a l’aguait i no
hem engegat els gps a l’iniciar la sortida. Tampoc suposa cap problema, ja la
repetirem en una altra ocasió.
Una foto per acomiadar-nos i cap
a casa, que s’està enfosquint altre cop el cel i si ens entretenim és molt
probable que ens tornem a mullar.
I arribem a diumenge. Després de
la pluja d’ahir, la muntanya ha d’estar en molt bon estat i amb aquesta il·lusió
ens acostem cap a la Granja.com. Un cafetó mentre esperem que vagi arribant
tothom.
Ens trobem en Joan B, Toni P, Salva
M, Pere B, Quim M, Tino LL, Jordi S, Salva B i avui també ens acompanyarà en Martin, biker
de Mataró que en algunes ocasions ens ha acompanyat a les nostres sortides.
De seguida, en Toni P ens convenç
d’anar cap a la zona de Vallromanes en busca d’un corriol que sembla ser que
està bé, però que recordem que en alguna altra ocasió no l’hem aconseguit
trobar....i si a això s’hi suma l’entusiasme d’en Jordi S, les opcions de
encertar es redueixen més que guanyar la grossa de la loteria, però no ens
avancem als esdeveniments i confiem en l’atzar!!!
Sortim pel carrer Gran i anem cap
a la Grumbre, doncs avui ens començarem a enfilar pel Punt d’en Bauxes, corriol
i sender amunt pel Rocar d’en Serra, cap als dipòsits d’aigua. Seguim de pujada
per la pista cap al Dalipà, per començar a fer els primers trams de corriol
resseguint el corriol dels Cactus, o millor dit de les Figueres de Moro, fins a
sortir al Dalipà.
Continuem de pujada cap al Pla
dels Matxos i fem corriol vorejant el Turó de Matacabres, acabant per la pista
fins al Coll de Gironella. Per començar no està gens malament, 5 quilòmetres
inicials tot de pujada i pràcticament sense temps d’escalfar cames...la cosa
promet!!!
Aquí farem els primers metres de
baixada per la Brolla de l’Abril, però de seguida ens tornem a enfilar per
corriol fins a sortir altre cop a la pista que puja del Coll de Gironella. Ens
toca recular un tram per la pista per tornar a fer corriols cap a la Mútua, on
ens deixarem caure cap a les restes de Can Genís. Seguim un tram de pista de
pujada cap a Coll de Porc, on agafem corriol de pujada a la dreta, que ens
enfilarà cap a la pista a l’alçada de Ca l’Arcís.
Un tram més de pujada per pista
en direcció cap a La Roca d’en Toni, però abans d’arribar-hi tornarem a fer
corriols de baixada cap al restaurant de Cal Senyor, on ni la agradable flaire
a carn a la brasa aconseguirà que ens aturem. Continuem de baixada per corriols fins a sortir a la Creu de Can Boquet, on farem una petita aturada.
Prosseguirem la sortida altre cop
fent corriols baixant cap al Torrent de la Molinera on ens haurem de tornar a
enfilar cap a la zona de Sant Mateu. A partir d’aquí ens esperen uns 5
quilòmetres tot pràcticament de baixada, alternant corriol, sender i trams de
pista fins a sortir al Pich & Putt de Vallromanes.
Ja estem on volíem, i ara veurem
si és més fàcil trobar els corriols objectes de la nostra sortida o el Sant
Grial. I només trepitjar l’asfalt ja comencen els dubtes, serà cap aquí? Sembla
que sí? Amunt per una urbanització que ens porta a un carrer sense
sortida....ni rastre del corriol, i a desfer el camí de pujada. Doncs apa, a
remuntar per asfalt mentre travessem la urbanització de Can Nadal, que més
endavant es converteix en pista de sorra i desprès de 3 quilòmetres pujant ens
porta a Can Jep de la Mel.
Aquí tornem els dubtes de com
seguir, remuntem directes cap a la Plana del Fum? O ens deixem caure per agafar
corriols que havíem fet amb en Joan V fa temps, que podrem enllaçar per anar
cap a la zona de la Pedra de les Orenetes? La segona opció fa més bona pinta i
cap allà que anem.
L’entrada al corriol a la Plana
de Can Pei es troba força tancada per esbarzers i bardisses, però només són els
primers trams, encara que lo suficient per punxar la roda d’en Pere B, però ens
n’adonarem més endavant. Aquest tram de corriol ens treu una mica el desencís
de tot el tram de pujada que hem fet fa una estona i el gaudim fins arribar a
la zona del Turó del Pi del Cucut, on sentirem la frase que donarà sentit a la
resta de la sortida: “Agafem a l’esquerra
que és més divertit!!!”
Aquí hem d’aturar-nos per mirar d’inflar
la roda d’en Pere, a veure si tenim sort i el tubeless fa la seva funció.
Baixada per l’asfalt i un cop a
baix segueixen els problemes a la roda, així que és hora de fer un “pit-stop”
més llarg, desmuntar la roda i posar-hi una càmera....
....alhora que aprofitem per
descansar nosaltres menjant alguna cosa i immortalitzant el moment.....
.....mentre les bicis també tenen
el seu merescut descans.
Aquí ja hi ha senyals que ens
indiquen que ens queden uns 5 quilòmetres de remuntar cap a la Plana del Fum,
així que reprenem la marxa per asfalt i de seguida pujar travessant la urbanització
del Bosc de Can Ruscalleda, on un cop dalt, trobem una família caritativa que
ens deixarà entrar dins la finca a omplir els bidons d’aigua. Els portàvem ben
secs i encara som lluny de qualsevol font coneguda. Sens dubte, això ens
salvarà la sortida, doncs la pujada per pista de sorra travessant el Bosc de Céllecs de camí altre cop cap a Can Jep
de la Mel és força feixuga, amb trams de forta pendent i avui torna a fer calor.
De Can Jep de la Mel a la Plana
del Fum ja hi tenim poca estona i és força més planer. Un cop dalt, tenim
diverses opcions de tornada, però posats a fer, anirem cap a la Masia de
Céllecs, per deixar-nos caure pels corriols que vorejant el Torrent de les
Palomeres ens portaran fins a la zona esportiva d’Òrrius.
Qualsevol altra crònica hagués pogut
dir que la baixada ha estat ràpida i divertida, però avui ho deixarem només en divertida....quina
colla!!! Un cop que et poses de líder per portar-los a gaudir d’un corriol, t’atabalen
a la sortida dient que has estat fent tap tota l’estona.
Tant se val, ja estem a Òrrius i
remuntem un tram d’asfalt per agafar la pista del Burro que ens baixarà cap a
Can Raimi. La sortida s’ha allargat més del que pensàvem i hem de triar la ruta
més ràpida. I ara sí que es baixa ràpid, uns més que d’altres, però ens
reagrupem tots un cop a baix.
Sortirem de la urbanització per
la riera de Clarà, que desprès de les pluges presenta la sorra més compacta i
ens permet rodar amb comoditat fins a sortir a la gossera d’Argentona.
La sortida ja toca a la seva fi,
mentre rodem per l’asfalt del Polígon cap a la Plaça Nova, on alguns encara
tindrem temps d’acabar entaulats prenen algun refrigeri que ens refaci de l’esforç
de la sortida.
Una sortida força diferent al que estem acostumats, però que malgrat els 40,7 quilòmetres i 1181 metres de desnivell positiu, tot i fer més pista del que ens agrada, no ha aconseguit esborrar el somriure de les cares....
Em quedo amb dos imatges
representatives de la sortida.... el “sherpa” assenyalant potser la localització
del corriol perdut?
...i un altre, que mirant-s’ho
des de la distància, està a punt de posar-se les mans al cap després de tot el
desgavell de la sortida!!! ªSenyor, perdona'l perquè no sap el que es fa"
Ara seriosament, bona feina
Toni!!! Però la propera, deixa de líder a en Joan!!! Jajajaja
Powered by Wikiloc
No hay comentarios:
Publicar un comentario