Montaltbike 2016

Diumenge matí  i anada a Sant Vicenç de Montalt per participar a la Montaltbike 2016.

En Carles P i jo arribem sobre les 8:00 i ja hi ha força ambient. Els aparcaments preparats per la organització de seguida s’omplen. Mentre baixem les bicis, arriben en Salva M, Francesc M i en Javier. En Joan B també ha arribat i trobem també a en Raul L.

Es recullen els dorsals i la gent comença a escalfar donant voltes pels carrers dels voltants de la zona esportiva.

De seguida anem cap a la sortida. Encara falta mitja hora però la gent ja va agafant posicions. A les primeres posicions ens trobem amb força gent coneguda..... Salamandres, Limoncellos, gent de Montbike, dels Bici Corriols. Es nota que aquesta cursa té força acceptació.

De seguida també arriba en Quim C.

L'ambient és d'alegria i bon rotllo entre tothom, al menys fins que comenci la cursa.

Puntuals a les 8 donen el tret de sortida i comença la cursa com si no hi hagués un demà!!!! Seria la última vegada que avui veuríem a la majoria del grup.

La cursa té uns primers 5 kilòmetres per estirar el grup. Els primers 1’5 km de pujada ja he vist que la sortida d’ahir tindria conseqüències, la gent sortia com coets i les cames no tenien la fluïdesa necessària per seguir aquest alt ritme.

La cursa segueix amb tram de baixada per la Riera de Torrentbò, passant per sota de la C32 fins a la zona alta de Caldetes, on comença la pujada per pista fins arribar a la primera zona de corriols del dia i com molts cops hem sentit a les sortides, els primers i temuts taps!!!

La veritat que els corriols d’avui de la sortida estaven força bé i malgrat que en alguns d’ells la organització indicava amb cartells “Baixada Tècnica”, eren corriols sense cap mena de dificultat a poc que deixis corre la bici.

En aquest primer tram he tingut la primera esbroncada en el mon de la btt......potser pel fet de que ningú ha sortit mai amb en Joan V i no sap que a més de passar per dins del corriol, les btt també poden circular en certs moments per camp a través, el que ha permès poder saltar-me una petita part del tap que s’ha format.

De seguida tornem a sortir a la pista que ens puja cap a la zona de Torrentbó. Un cop a dalt, altre cop zona de corriols per baixar, seguit de pista que ens baixa cap a la zona del restaurant Castell de l’Oliver.

Aquí comença la pujada més llarga de la cursa, uns 7 kilòmetres. Per començar, tram de pista que ens puja altre cop cap a la zona de Torrentbó.

En aquest tram trobem el primer avituallament de la cursa, on  hi ha beguda i fruita per anar recuperant forces.

De seguida es travessa la carretera de Torrentbó i continuem pujant fins a sortir al capdamunt de la Urbanització de Supermaresme, on tornen els trams de baixada. Corriols tècnics pel fet de que són força ràpids de fer, però plens d’arrels en alguns trams.

La baixada ens porta cap a la zona d’Onze Pins de Llavaneres, per seguir per la pista que ens baixa fins a la Hípica i anar a buscar l’entrada de Santa Mònica.

Ara toca pujar per la pista, agafant el Tintorer Llarg, sortint a la pista que puja cap a la Font del Malpàs. Més o menys aquest era el punt de tall per la gent que no hi havia passat abans de les 12:00, però pel que he sentit més tard, han tancat a les 11:45 i suposo que han degut desviar a la gent per la pista amunt, ja que ens hem trobat a uns quants més o menys en el kilòmetre 31.

Travessem la pista i entrem en els corriols que vam fer ahir i que formen part també de la Montalbike 2015, però en sentit invers. Zona tècnica de corriols estrets i revirats en alguns trams que passen pel corriol del Cabró.

Just a la sortida, corriols de baixada que ens porten fins a la Riera de can Rimbles, on agafem pista amunt per de seguida trencar a l’esquerra pujant tram de pista que ens porta fins al segon avituallament de la cursa.

Aquí ens trobem amb en Carles P que està menjant alguna cosa per recuperar forces i de seguida arriba també en Quim C.

Quan arrenquem de nou, la bici d’en Carles té la roda fluixa. Provem d’inflar i dos cops seguits se surt l’obús de la vàlvula al retirar la bomba d’inflar. Mentre estem aturats passa en Raul L, que segueix la ruta desprès d’interessar-se per si necessitem ajuda. Provem amb una altre bomba d’inflar i un cop inflada veiem que està punxada.

En Carles diu que ja canvia la càmera sol i en Quim i jo continuem fent els corriols de baixada que porten fins al Torrent de Rupit.

Un cop aquí, pujada per pista fins a la creu de Rupit, seguit de corriol que puja fins a la Pedra de la Ferradura.

A aquestes alçades, en Francesc M i en Salva M ja deuen haver acabat i s’estaran menjant una bona botifarra comentant la sortida..... i a en Joan B, poc li faltarà. Jajajaja

A la pedra de la Ferradura, últim avituallament, on no ens ha fet falta aturar-nos.  La cursa segueix per trams de pista i corriols de baixada, abans d’arribar a les dues últimes pujades.

La primera força assequible amb algun petit tram més dur, seguida d’uns corriols de  baixada que porten a la última pujada. En aquest tram he tingut uns inicis de rampes a la cama i he hagut de parar un moment.

I arribem a la última pujada de la cursa, la que els organitzadors han marcat amb el cartell de “Pit i Collons”.

La veritat que la majoria de gent la ha fet caminant. El primer tram era difícil de traçar, i més pel fet de la quantitat de gent que hi havia caminant dins del corriol, però s’ha d’agrair el fet de que s’anessin decantant a mesura que els hi demanaves pas.

I arribem al tram final de la cursa, corriols de baixada on hi ha hagut un munt de caigudes provocades pel cansament acumulat i el fet d’entrar lent a les zones més complicades. Ha estat la zona on més s’agraeix les sortides corrioleaires dels diumenges que permeten passar per aquestes zones de corriols més ràpid i amb més seguretat.

La baixada ens porta dins els carrers de Sant Vicenç i a la arribada.

Just arribant, sona el whatsapp..... en Joan B que cansat d’esperar diu que ja se’n torna cap a casa!!! Jajajaja

A l’arribada, obsequi de la organització.....

..... i un bon entrepà de botifarra.

Segons el GPS, 41,59 kilòmetres amb 1629 metres de desnivell acumulat positiu.

PD. Perdoneu per si no és del tot correcte, però són les impressions d'un passerell en el mon de les curses de btt, que s´ho ha passat d'allò més bé. Suposo que en Francesc M, Salva M i Joan B ho han viscut diferent, però ja ens ho explicaran en la propera sortida de diumenge,

El track: