domingo, 15 de marzo de 2020

El Covid-19 ens tanca a casa.

Desprès de setmanes de sentir parlar del Covid-19, nom que fins i tot en un principi ens podia semblar divertit, hem entrat de cop a la dura realitat.

Una malaltia que teníem lluny, en sentíem parlar de la ciutat de Wuhan a la Xina, on semblava ser que l’inici estava en un mercat de peix i marisc, i on la gent queia malalta afectats per una mena de grip acompanyada en alguns casos de greus problemes respiratoris. El nombre d’afectats augmenta exponencialment, el govern Xinés confina el territori per a lluitar-hi.....aquí ho veiem com un problema molt llunyà.

Però estem en un mon globalitzat, i això porta a que la malaltia s’estengui per tot arreu i ara ja la tenim aquí....amb totes les conyes que hem arribat a fer desprès de les sortides, asseguts a la Plaça amb les tapes del xino!!!

Fins aquí tot seriós, però haurem de tenir una mica d’humor si volem acabar bé els dies de confinament que tenim per endavant desprès de l'estat d'alerta decretat pel Govern. Primer cap de setmana confinats a casa per tal d’evitar al màxim els contagis i ajudar d’aquesta manera la no saturació dels serveis sanitaris del nostre país.

I com tots sabem, la nostra societat no és gaire d’estar a casa, i els malalts de la bici encara menys. Només es pot sortir a treballar, a les farmàcies, a passejar el gos....encara que a alguns no els hi fa gens ni mica de gràcia...


...també per anar a la perruqueria, encara que de seguida han rectificat, i només seran serveis a domicili. I segur que en aquest canvi no hi ha tingut res a veure els “memes” que tan ràpid apareixen a les xarxes socials...




..... i per comprar productes de primera necessitat...i ves tu, que el Govern  no hi ha inclòs les pastilles de fre, les tijes telescòpiques i demès artilugis que tan necessaris són a les nostres bicis.

Tampoc es pot anar a bars i restaurants, ni al gimnàs, res d’spinning....i aquí no hi ha foto per no ferir sensibilitats.

Segur que no és fàcil. Avui en dia tenir un rodet a casa és un valor afegit que apaivagarà el neguit de més d’un, però sens dubte la resta, serem capaços de trobar alternatives i més avui en dia en que les xarxes socials ens ajuden a tenir idees sense haver de rumiar gaire.


Ara seriosament, és hora de seguir el lema de  #JOEMQUEDOACASA i un cop tornem a la normalitat reprendre les sortides amb més força que mai. 

Així que, nois a cuidar-vos, que passem tots aquest tràngol de la millor manera possible. Això tard o d’hora passarà i aviat tornarem a trobar-nos a la Plaça Nova per tal de gaudir d’aquest vici que tan enganxats en té. 

Ja mirarem que en Joan B ens prepari una sortida plena de corriols, fins i tot amb algun de baixada per a que en Miquel torni a pensar que som una colla collonuda!!!

I aquests dies, en que és difícil no avorrir-se sense sortir de casa, internet ens pot ser de gran ajuda. Us deixo un link per a que us recreeu veient com es baixa per corriol..... de totes maneres,  no us poseu nerviosos, per a fer-ho així s’ha de tenir una Trek, però encara que sigueu més de Cannondale no passa res, segur que alguna cosa en podreu treure en clar!!! Jajajaja


Nois, la veritat que no pensava trobar-vos a faltar només amb aquests 2 dies. Un plaer compartir sortides amb tots i cadascun de vosaltres i ens veiem en breu.

Ostres, a veure si demà amb la tornada a la feina se’m treu aquesta “nyonyeria”  tonta que porto a sobre!!!





domingo, 8 de marzo de 2020

Sortida de "Las Grecas",

Dissabte 07 de Març:

Els dissabtes equivalen a sortida dels Bicigaló, tot i que aquesta setmana per unes coses i d’altres tornen a haver-hi forces baixes.

A les 08:30 a la Plaça Nova es troben en  Pepe C, Oscar E, Josep, Jordi S i Jordi T. Com a  les últimes setmanes, també s’hi afegeixen en Ramon A i en Manel dels Salamandres, que pel que sembla tornaran a guiar al grup a la sortida d’avui.

Poca cosa sabem de la sortida, diuen les males llengües que se’ls ha vist pel Passeig Marítim de Mataró...per les Cinc Sénies.....per Can Bruguera.....pel Parc Forestal....i sembla ser que de baixada pels corriols de la banda de la riera cap a Can Marfà.

El que sí tenim clar, que s’ho han passat d’allò més bé, o això sembla dir en Jordi T, i aquest no enganya mai!!!



Diumenge 08 de Març:

Poques respostes a la convocatòria d’en Joan B, però ja se sap, a l’hora de la veritat sempre s’acosta algú a la Granja.com.

Ja se sap que la puntualitat argentonina sol complir-se, però n’hi ha que les circumstàncies els hi fan tenir mono de bici, i quan encara no és l’hora ja reclamen la nostra presència.


Poc a poc anem arribant i els cafestons de primera hora ens ajuden a treure’ns la son de les orelles, encara que veient les cares dels integrants de la sortida d’avui, a alguns segur que no ens hauria fet falta el cafè, ens faran perdre la son de cop!!!

Finalment som, en Joan B, Kiko P, Salva M, Toni P, Enric T, Eloi I, Javi F, Jordi S, Pepe C i Salva B. En Francesc M aquesta setmana encara no ens podrà acompanyar i sortirà a fer una ruta que no comprometi gaire la ma malmesa. Segur que en breu ja el tenim altre cop posant cordura al grup.

Argentona és famosa per la seva fira del Càntir, però potser el que la majoria no sap és que també hi ha el “ambunparelldecàntirs”, del que avui tenim el gust de trobar-ne una part a la Plaça Nova.


Una petita xerrada i sortim tot junts cap a l’Agility, per començar a rodar riera amunt. No tenim clar cap a on dirigir la sortida. Les noies semblen tenir-ho més clar per dirigir-se cap a la zona de La Roca.

Mentre rodem per la riera de Pins, es comenta que avui per la zona de La Roca del Vallès hi ha una cursa de running, així que decidim anar cap a la Torrassa. Ens separem el dos grups, i nosaltres anem cap al Bell Recó, passant per sota del pont de la C60, de pujada cap al Xaragall de l’Espinal.

La  primera enfilada del dia serà pel Xaragall de Can Pins. En aquest tram el cap de colla és l’Enric T que farà baixar el ritme del grup per posar a prova el nostre equilibri. No recordem mai haver anat tan lents damunt les bicis. Una cua de bicis, roda a tocar de roda, havent de deixar de pedalar per no tocar al de davant, mentre l’Enric es descollona de riure. De totes maneres, la broma no dura gaire i els últims trams el ritme puja de cop.

Ens enfilem cap al Turó de Can Ribot, fent el corriol alternatiu fins dalt de les Planes, per seguir cap a Sant Carles, on ens deixem caure cap al restaurant, buscant l’entrada del sender que ens baixarà fins a Ca l’Arumí.

Travessem la carretera i anem de pujada cap a la Pedrera dels Dous. Seguim pista amunt, passant les runes de Can Puigverd i encara pugem un centenar de metres més abans de poder tornar a entrar en trams de corriols que ens passaran per sota de l’ermita de Sant Sebastià i ens acabaran pujant fins dalt del Pla de la Bassa del Llop.

Aquí, l’Eloi gira cua que els compromisos familiars el reclamen. La resta farem un petit tram més de corriol abans de pujar dalt de La Torrassa, on farem l’aturada de rigor per refer forces....


...mentre d’altres mengen plàtan amb més o menys gràcia, mentre sona la música d’una descàrrega al mòbil que ens transporta a temps força llunyans.


L’Enric i en Kiko també han de ser d’hora a casa i ens deixaran. Encara que, abans aprofitem a fer la foto de grup.


Reprenem la sortida i anem a fer trams de corriols, ara de baixada mentre travessem el Bosc de Can Bruniquer. Divertit enllaç de corriols, amb alguns trams pedregosos, acabant pel tobogan que ens deixa al Torrent de Roques Altes, aquest últim tram força més malmès que els últims cops que hi vam passar.

Un cop a baix, dubtem cap a on tirar, fins al punt d’entrar al jardí de la casa de Can Bruniquer. Sort que no hi són, o potser no hi viuen habitualment, així que sortim de la finca i remuntem uns metres per de seguida trobar la pista del Camí de Can Coll que ens pujarà fins a l’Ermita de camí altre cop a la Pedrera dels Dous.

Baixem altre cop cap a Ca l’Arumí on fem el corriol de pujada que ens porta a la carretera que baixa cap a Santa Agnés, on a l’arribar a dalt ens aturem per acomiadar-nos d’en Jordi S i en Pepe C que també tornen cap a Argentona.

La resta ens endinsarem al corriol d’en Jordi Cid. Tot i haver caigut algun arbre, s’hi ha obert petites variants per evitar-los, fent que puguem gaudir com sempre d’una ràpida i divertida baixada per acabar sortint al Polígon de Can Font de la Perera.

Ara rodarem una estona tot vorejant el Mogent, fins a travessar la riera de Gausacs, per de seguida entrar de nou en un altre divertit enllaç de corriols per la zona de La Roca del Vallès, mentre ens anem trobant cintes del marcatge de la cursa, encara que sembla que els corredors ja hi ha passat.

Acabarem sortint a Can Company, on travessem la carretera per iniciar la tornada. Dubtem si fer la pujada clàssica cap al Pla de l’Espinal, encara que de seguida decidim trencar a la dreta i enfilar-nos pel corriol que comença a tocar del Torrent de Can Sant Joan. Trams on pràcticament no hi roda ningú, i és que els sotabosc està sense trepitjar. Ens anem enfilant cap al corriol del Crani i amunt que fa pujada fins a sortir al Coll de Parpers, no sense haver d’empentar la bici als metres finals, on ja no queden watts a les cames per fer l’últim desnivell, tot i ser només uns metres.

Un cop dalt, uns metres d’asfalt abans de deixar la carretera per enfilar-nos cap a la zona de Ca l’Espinal. Les pujades de la sortida ja s’han acabat, i els ànims, tot i el cansament, són alts... i això es nota pel fet de que mentre pugem, alguns encara tenen ganes d’amenitzar la sortida amb la cantinel.la de “moda”.

Volem tornar pel corriol del Koala, encara que els trams per enllaçar-lo fa temps que no hi passem. Ens hi endinsem i de seguida ens comencem a trobar arbres caiguts ue ens barren el pas, i que ens obliguen a posar peu a terra en tres o quatre ocasions.

De fet un cop a l’entrada del Koala ens trobem uns caminaires que el fan de pujada i ens comenten que es troba en mal estat, així que per evitar-ho, el deixarem per una millor ocasió i ens deixarem caure per senders cap al Fondo de la Gallega, fins a acabar sortint a riera de Riudemeia.

Feina feta, tornada per la riera cap a la Plaça Nova. Últimament els diumenges les terrasses de la Plaça Nova estan plenes, i avui a més fa un dia esplèndid i s’hi fan actes reivindicatius de la Diada Internacional de la Dona. Tot i això ens hi podrem entaular i prendre un piscolabis, amb la companyia d’en Francesc M i en Quico V, mentre ens refem dels 37 quilòmetres i 939 metres+ de la sortida. 

Per cert, pels que no heu vingut avui, i no vulgueu sentir-vos desplaçats a les properes sortides, punxeu al link....

....teniu tota una setmana per anar agafant el ritme i entrar dins del selecte grup de “palmeros”  d’en Joan, Toni i Salva M. No ho dubteu, val molt la pena!!! Jajaja





domingo, 1 de marzo de 2020

Tanquem Febrer a Vallromanes i comencem Març per casa.

29 de Febrer 2020:

Avui ens llevem al dia intercalar o el que és el mateix, el dia que s’afegeix al 28 de Febrer en els anys de traspàs. Nosaltres, tot i ser un dia “especial”, per tancar Febrer, tornem a la normalitat dels caps de setmana i puntuals a les 8 ens tornem a trobar a la Plaça Nova.

Aquesta setmana serem en Pepe C, Oscar E, Robert D, Jordi S, Salva B amb en Ramon A i els 2 Manels dels Salamandres. A la mateixa hora ens trobem amb en Manel L que també s’unirà a la sortida.

Els Salamandres tenen la intenció de fer algun corriol per la zona de Vallromanes, així que no serà una mala opció per conèixer nous trams, així que sortim cap a l’Agility i rodem riera amunt cap a la riera de Riudemeia.

Ens dirigim cap a Òrrius i tenim diferents opcions per arribar-hi, però avui ho fem rodant tranquil·lament sense deixar la pista que voreja la riera de Riudemeia, enfilant-nos cap a la Plaça de l’Església mentre travessem a la vil.la.

Deixem Òrrius, pujant per una pista de forta pendent que no recordem haver fet mai i que a mesura que ens hi anem enfilant va adquirint un millor aspecte. Poc a poc es va convertint en sender, fins acabar enllaçant amb els corriols de la zona de les Palomeres, més o menys al quilòmetre 10 de la sortida. En aquesta zona farem trams de corriols amb alguns punts tècnics d’arrels per acabar pujant fins a la pista a l’alçada del Mas de Céllecs.

Ens toca rodar cap a la Plana del Fum, on ens acomiadarem d’en Jordi S i en Manel L que han de ser d’hora a casa i no ens poden acompanyar cap a Vallromanes. Aprofitem per fer la foto de la sortida abans de que marxin.


Reprendrem la marxa, deixant-nos caure uns pocs metres per la pista, per seguir a en Manel que s’endinsa en el sender de baixada objectiu de la sortida d’avui. Ens esperen poc més de 2 quilòmetres de baixada sense gaire dificultat, només amb un parell de petits punts més tècnics, i alguns trams més treballats, que anem recorrent amb bones sensacions, sobretot pel fet de ser trams que no estan dins dels recorreguts de les nostres sortides habituals.

Algun altre cop que hem fet aquesta zona hem baixat per trams de corriols, acabant sortint al Pitch & Putt de Vallromanes, però la baixada d’avui ens acaba deixant a la urbanització de Can Nadal, on aprofitant que estem en zona coneguda, el millor serà enfilar-nos cap al restaurant, per deixar enrere l’asfaltat de la urbanització, entrant a la pista que ens enfilarà cap a Can Jep de la Mel. Ja no deixarem de pujar per la pista fins a tornar a sortir a la Plana del Fum.

Estem de tornada i se’ns torna a obrir un altre ventall d’opcions. Al final triem resseguir la pista cap al Coll de Sant Bartomeu, per travessar la carretera i fer senders i corriols pel Bosc de Can Païssa que ens acabaran baixant a la pista de la Pedrera.

Un cop aquí, les destrosses fetes en els treballs de desforestació de la zona, ens han deixat poques opcions divertides de fer. De fet, de corriols només ens queden els de la zona de Can Vinyamata, així que ens hi fiquem de cap, i ara sí, ràpida i divertida baixada fins a sortir a Can Roviró.

Últim tram de baixada fins a la riera de Riudemeia, i tornada per la riera cap a Argentona, on tot i ser pocs, encara ens quedarà una estona per gaudir de l’esmorzar de costum.

Bona manera de començar el cap de setmana, amb 31,62 quilòmetres i 673 metres+.



01 de Març 2020:

Comencem Març llevant-nos d’hora per gaudir d’una nova sortida de btt. Aquesta setmana tot i les baixes forçoses, els que s’han quedat entortolligats amb els llençols i alguna que d’altre baixa per causes que desconeixem, faran que avui siguem en Joan B, Pere C, Pepe C, Oscar E, Pere B, Robert D, Javier F, Quim M i Salva B.

Aviat ens posarem d’acord en fer una sortida sense allunyar-nos molt d’Argentona. Sortim cap a la Plaça de Vendre cap al carrer Sant Narcís, per sortir d’Argentona pel torrent de les caques de Can Volard, on tot i els senyals de recollir-les, ens n’endurem alguna de record.

Un cop travessem el Torrent del Collell, ens enfilem cap als dipòsits, seguint de pujada cap ala Bandera. A partir d’aquí un continu enllaç de corriols, senders i algun petit tram de pista que ens porta cap al Pujolar. Desprès d’aquests 4 primers quilòmetres, ens endinsarem en trams de corriols que ens baixaran fins a Can Raimi, passant per la Font del Gavatx. Trams divertits, amb algun  punt més tècnic i completament ciclables, tot i trobar algun arbre caigut que hem d’evitar.

Un cop a baix, voregem un tram de la riera de Clarà i de seguida tornem a enfilar-nos cap a la Font d’en Quico, on farem una petita aturada.


Reprenem la sortida sense deixar de pujar, on en poca estona en Javier F ens haurà de deixar. La resta seguim remuntant senders abans de que també ens hagin de deixar l’Oscar i en Robert.

Continuem de pujada on farem els trams més tècnics i complicats de la sortida d’avui pels corriols que travessen la Brolla de l’Abril fins a sortir al Coll de Gironella. Els primers trams completament ciclables, però a mesura que ens anem enfilant la cosa es complica amb punts on els xaragalls, pedres i algun arbre caigut faran que no tinguem més opció que empentar la bici per passar-los.


Un cop a la pista, anem cap a la cadena per deixar-nos caure fins a l’entrada del corriol d’en Cata. Ara sí, a resseguir aquest divertit corriol, que durant pràcticament 1 quilòmetre l’haurem de treballar. Tot i no ser un corriol per fer ràpid, és sens dubte un dels millors de la zona i ens acaba deixant al Xaragall de Can Patota amb una sensació d’haver xalat de valent.

Fem els últims metres pel torrent cap a Can Raimi, on decidim tornar a enfilar-nos, fent els primers metres per la pista, enllaçant el tram final per corriols que ens han de deixar dalt de Ca n’Altafulla.

Ara rodem per la pista cap a Òrrius, on desprès de travessar la carretera ens enfilem cap a Can Guineu, per tornar a enllaçar corriols, fent alguna variant que ens puja cap al Turó d’Aquença, abans de baixar cap a la Pedra de la Fada.

Seguim cap al dipòsit de sobre les Ginesteres, on ja busquem els corriols que ens han de baixar fins a la riera de Riudemeia. El terreny està en bon estat, el que ens permet una ràpida i divertida baixada travessant la Brolla de Riudemeia.

Un cop a baix ja tenim la feina enllestida i tornem tranquil.lament per la riera cap a Argentona, tancant la sortida amb un petit piscolabis de “recovery” a la Plaça Nova.


Hem començat el mes de Març amb una sortida excel.lent de poc més de 24 quilòmetres i 837 metres+, a l’espera de les properes setmanes on esperem que ens tornin a acompanyar els integrants del grup que avui han estat baixa.