domingo, 30 de enero de 2011

A soles amb una Lefty.

Amb els repicabikes desperdigats a curses vàries, sense haver aconseguit quadrat res amb zonebtt (no sortia ningú avui?), recuperat d'una contractura per la via ràpida a base de "punció seca", amb mal temps, i sense bici pròpia, la jornada no prometia gaire.

Però... SBR em va deixar dissabte al vespre, una bici de substitució: una Cannondale rígida amb una lefty... i és clar, s'imposava una passejada per provar-la. Sempre m'han cridat l'atenció aquests amortidors d'un sol braç.


Les primeres impressions encara per Argentona... ai ai ai...
Acostumat a una enduro amb manillar de doble alçada, aquesta Cannondelle, rally total, amb manillar pla i pel meu gust molt baix, m'obligava a una postura quasi com de bici de carretera i tenia la impressió de que era més curta entre eixos que la meva Giant. Total, que anava com encongit.

La volta: Argentona -> Òrrius -> Sant Bartomeu -> Cèllecs -> Òrrius -> Argentona (veure track)


Un passeig completet per pistes i corriols de tots tipus i desnivells, i a trams, moooolt de fang. Ideal per provar una bici "nova".

El dubte obligat:
Es condueix com qualsevol altre mountain bike?
Sí: en cap moment es té la sensació (perquè no passa) que la bici se te'n vagi cap a la dreta, o que pesi més de l'esquerra... no: la conducció és idèntica en aquest sentit a una bici amb amortidor convencional.

La Lefty encarant el corriol de Ruidameia

El pilot de proves :-)

Punt fort
El bloquejador funciona a la perfecció: deixa l'amortidor totalment bloquejat: sense joc: com si no en duguessis.

Pujar amb aquesta lefty bloquejada és com pujar amb una rígida total: quina diferència! Les pujades es veuen d'una altra manera.

Punts febles
Cal deixar anar el puny del manillar per accionar-lo.
Desmuntar la roda d'endavant no es tan fàcil i ràpid com una convencional, i això, per ficar-la al cotxe, és cabdal.


Mirador sobre el Vallés (pujada a Cèllecs)

From Cèllecs. Foto obligada.

Per altra banda l'amortidor anava super tou amb un rebot molt suau.
Per pujar (amb l'amortidor bloquejat), fantàstica aquesta bici, ara, per baixar la cosa canvia una mica i depen de per on i com baixis. Les pistes genial, la lefty respon perfecta i l'amortidor s'ho menja tot aportant un confort sorprenent.

En canvi les baixades tècniques per corriols empredregats... no va tant bé: massa recorregut i massa tou, sense prou rebot que et tregui la roda dels clots, fa que per a desnivells importants i tècnics aquesta lefty no sigui la millor opció. Tampoc no ajuda, és clar que estigui muntada en una geometria rally enlloc de en una una enduro. la diferència és important.


En fi, que el que prometia una jornada una mica avorrida, s'ha convertit en uan molt entretinguda sortida de provatures amb un IBP 88, que no està del tot malament.



M'ha agradat això de sortir amb una mountain (tan) diferent de a meva. A vore quina serà la següent !

Au!

Salut i Mountain Bike.

jueves, 27 de enero de 2011

Com descargar el track de un Garmin FR 305 i dur-lo a Wikilocs

El FR 305 ve amb el programa habitual de Garmin per a aquests dispositius: Garmin Training Center (GTC).

Amb el GTC podrem veure molta informació rellevant, distància total, temps total, ritme, velocitats, freqüència cardiaca, desnivell de pujada, de baixada, la pròpia ruta... però no aconseguirem (que jo sàpiga) treure un perfil del track.


Garmin Forerunner 305

Per fer-ho cal fer els següents passos:


1.
Descarregar el 305 al Garmin Training Center.


A la vista "historial", clic sobre el dia de l'activitat i després barra de menús/archivo/exportar/exportar fecha.
Això genera un arxiu del tipus .tcx
Ja podem tancar el GTC.

2.
Obrim el Sport Tracks (Zone Five Software) versión free que previament hem instal·lat a l'ordinador


3.
A la columna de l'esquerra, fem un "Importar" i cridem al .tcx que acabem d'exportar amb el GTC

4.
Tenint marcada la sortida en qüestió a "Actividad Diaria", fem un exportar des de la columna de l'esquerra/Otras tareas i triem l'opció .gpx

I llestos.

Amb aquest .gpx ja es pot operar a wikilocs.


Ah!

I si no vols instal·lar res al teu ordinador, també pots connectar el teu Garmin directament a Garmin COnnect. Ofereix un munt de possibilitats. Tant per PC com per Mac. (waiting for linux)

La web: http://connect.garmin.com/

Som-hi !

RMR

A Burriac també s'hi pot pujar a peu

Quan per una banda es té la BTT al taller patint reparacions de fons, i per l'altra es té mono de bosc, no hi ha torna de volta: a caminar !.

I això hem fet aquesta freda tarda el Miquel i jo: hem pujat a peu a Burriac per camins, senders i corriols. Certament a cada pas anavem pensant: "joer: per aquí amb la bici, espectacular"... però res, caldrà deixar-ho per un altre dia.


A vore si al setmana vinent ja tenim bici i podem fer una sortideta entre-setmana.



(La camara de fotos sí al portàvem, je ej...)

Miquel camí de Burriac, amb argentona al fons

RMR, a dalt de Burriac, amb Mataró al fons.

domingo, 23 de enero de 2011

El Montseny pot esperar

Donades les temperatures que hem gastat avui.... la millor decissió ha estat deixar la pujada al Montseny per a un altre dia. que ja ho diu el refrany: hi ha més dies que llonganisses.

I sort, perquè avui els astres no estaven ben orquestrats: encara no m'havia pujat a la bicicleta, al pati de casa, que he notat la punxada al costellam... uiiii...  ja ho he vist clar que allò era una contratura de manual, però bé, allà tenia al Xevi esperant i no era cosa de deixar plantat a ningú abans de sortir de casa.

Hem fet un Corredor clàssic (i fresquet) per pistes i camins glaçatas glaçats i un viruji del copón.

La tanca que subjecta la tija del seient, feta malbé. El seient baixant-se cada dos per tres... síííííí... demà la duc al mecànic !

La contractura allà latent, fred, el seient donant per sac... ok. A la Creu de Rupit parada a la solana per recuperar una mica de temperatura, fer una barreta i una fotillo... (que no sigui dit...) doncs ole, la bateria de la càmara descarregada (la pobre càmara ha passat tota la setmana a la bici, al pati i és clar, amb la rasca que ha fet aquests dies, la bateria descharging total. UIshhh  si que anem bé avui :-)

AutoFoto al Santuari del Corredor.
Ja que som a la Creu, aupa cap a munt. PIsta pista i pista i al Corredor coke al sol, al pati del Santurari. Allà sí: foto amb el mòbil. Encara que sigui a la bici.



I s'acabat el conte. Cap avall que fa baixada pràcticament desfent camí.
Baixant acabo de certificar que la meva Reba s'ha acabat de clavar (el cartutxo), sense possibilitat de bloquejar/desbloquejar...

A a casa, dutxeta i a descansar una mica l'esquena... però... ai ai quan s'ha refredat !!  cap a urgències!  antiinflamatoris, calmants.... un desastre vaja.

brrrrrr...

Aquetsa setmana caldrà fer bondat (i visitar al fisio) per la setmana vinent intentar sortir amb els Zonebtt....

I per més mala llet, quan anava a descarergar el track de la sortida d'avui... ale! no hi ha track !. Es veu que en aquest Garmin FR 305 cal donar-li l'odre expressa de que comenci a enregirstrar track (no com el etrex que ho fa per defecte). Així que res: avui no hi ha track.

Bueeeeeeeeeeno.... la setmana vinent el Jordi i l'Andreu (i la Maria) a la Montalbike. El Xevi a la mitja Marathó de no sé on (no sé si m'ha dit on era) i com jo no vull anar ni a la Montalbike ni a la mitja... faig servir el comodín domèstic i sortiré dissabte enlloc de diumenge (si la contractura m'ho permet).

La idea: Montsoriu amb els companys de zonebtt

A vore !

RMR

lunes, 17 de enero de 2011

Els Monegros ens esperen.

Ok gent... ja tenim nou repte pel 2011: ELS MONEGROS ENS ESPEREN 

Encara no estan obertes les inscripcions, però ja tenim algunes dades d'interès:

Perfil de l'edició 2010:

Perfil Monegros 2010
Data: 30 abril 2011 a les 14:00 hores
Preu: entre 25 i 30 euros (al 2010, 26 €)
Distància: uns 112 km
Alçada acumulada: aprox. 1250 m
IBP: 93 AD (track del 2008)
Dificultat: sembla ser que el Cierzo que bufa al vespre al desert.


Més info: http://www.orbea-usa.com/es-es/actualidad/noticias/806/

Anirem ampliant la informació.

T'animes?
Naltrus ja hem començat a entrenar :-)

(Deixa el teu comentari)

domingo, 16 de enero de 2011

La Maria arriba al Corredor!

Avui tocaba intentar trobar el camí de pujada al Corredor des de can Cabot de Villaba... i a la segona (després de desfer una pujadeta) i per la pista que puja pel cementiri hem fet el camí bo fins a trobar la pista que puja de Vallgorguina al Corredor.

En aquest tram ens hem trobat al Pau i el seu pare. El Pau és un marrec de 6 anys. Venien des de Sant Celoni !!!  i el xavalet pujava al nostre ritme i, a estonetes, encara més ràpid. Tan és així que ens ha passat al devant i ha arribat a El Corredor abans que nosaltres.

Un cop a dalt, l'hem retrobat al pati del Santuari i, amb el permís del seu pare, ens hem fet una foto amb el futur Hermida del mountain Bike. Tot un fenòmen de nen.
Foto per a la posteritat amb el súper Pau "Hermida" de 6 anyets.


Però l'efemèride d'avui és que, per fi, la Maria, que fa més d'un any que viu per aquestes contrades, feia un Corredor. Foto de rigor. foto d'honor i "protagonista del dia".
Maria a El Corredor: primera vegada que hi puja.

I ja que hi erem , foto als 5 fantàstics que tampoc és que ens retrobem cada setmana. Al final, Montserrat.
Els cinc fantàstics

Com diu el refrany: 2 són companyia, 5 són multitud :-)


Del corredor hem baixat per un corrio direcció VallGorguina, fins entroncar la pista que tira cap a la Creu de Rupit, fins els misteris que hem girat 360 graus (aprox) i hem corriolejat fins trobat la pista de can Bordoi, a l'alçada del Far, més o menys.

La idea era fer uan Torrassa del Moro i d'allà deixar-nos caure capa  Llinars, però al sortir la pista hem trobat una colla de "descenders" i ens hem animat a fer, d'una vegada per totes, el descens fins a Llinars.

I apa, esperem tanda (mai havia vist una concentració de mountain bikers fent cua per fer un descens) i, amb més o menys habilitat, descens avall que toca.
Cua per fer el descens a Llinars

Espectacular (al Xevi no l'ha fet gaire el pes...).
Està clar que un dia d'aquests hem de llogar una bici de descens, pujar en cotxe i provar-ho amb l'equipament correcte. Hi ha trams que no els farem de cap de les maneres, però hi ha molts altres que, segurament, els disfrutarem a sac.

La Maria en ple descens

El Jordi a un tram planer del descens.

La Maria i l'Andreu a un tram planer del descens.
Ombres Xineses

I au, ja erem avall, pista lateral de l'autopista cap a Villalba.

I a l'arribar... magnífic tast al pa cassolà que havia fet la Maria, d'olives, pipes i orenga.
Boníssim !!

I la setmana vinent.... sí: la setmana vinent Montseny !!

Som-hi !

RMR


Ep !
El track del dia:





I la qualitat: com mesurem la "qualitat".
Dels companys de zonebtt conec l'IBP Index: 111 DA
(Aquesta D vol dir que la fiabilitat és regular... ja consultaré com millorar-la)


domingo, 9 de enero de 2011

Ni carn ni peix: una sortida de tranquis

Una sortida tot estranya la d'avui.

Com en Xevi està de recuperació, i l'Andreu i la Maria tenien compromisos familiars, hem tirat en Jordi i jo.

En Jordi portava al cap la vessant d'Òrrius i cap allà hem tirat xino xano.
En el Camí de Ruidemeia voliem tirar, després de la segona cadena, per la pujada a l'esquerra i amunt.
Dit i fet. Segona cadena i amunt i amunt i amunt...

Deu ser un dels pocs camins que no han estat matxacats, en aquesta zona, el passat hivern per permetre el pas dels vehicles dels bombers.
És un camí-sender-corriol vell conegut que puja i puja amb mala llet i que acaba a la part de dalt d'Òrrius, a l'urbanització que estant construint (i que no sé com es diu).

OK. Fins allà a bon ritme (el Jordi, és clar). Hem travesat la carretera i pista endavant a la cruïlla de la "pujada dels Burros". Al primer corriol a l'esquerra amunt i desprès el segúent trencant, una altre vegada amunt i amunt fins que ens trobem amb una pujada del copón que fem en dues fases i que deixa al Jordi una mica tocadet.

Concentració prèvia al darrer tram de la pujada :-)

Pujant i pujant i pujant ...

Uishhh... si pujava, sí ...

Al final d'aquesta pujada un corriol et planta a la pista que connecta Òrrius amb la Serra Litoral Catalana, i allà, barreta, una mica de rcuperació i ajustaments tècnics al seient del Jordi, que li agrada de determinada manera :-P

En aquella zona hem corriolejat a dojo per tota entrada que veiem, hem reculat unes quantes vegades perquè no es podia continuar, alguna perquè ens tirava cap a Cabrils... alguna per arbres que no et deixaven continuar... al final, quan hem esgotat les opcions decidim baixara Òrrius a fer una coke.
El Jordi "esquivant" un arbre :-)

Baixem per la pista i intentem corriols per la dreta, fins que en un d'ells el Jordi vol comprovar si la seva clavícula es va recuperar com cal i va fer la seva mitja volte de campana del dia. Tot bé: la clavícula resisteix però sembla clar que ens hem refredat una mica i millor tirem pista avall.

En Jordi sortint d'un corriol atzucat


La coke (Zero) sense novetat.

Enlloc de sortir d'Òrrius per la "pujada dels Burros" optem per desfer camí però recuperant l'afany investigador de corriols. Ens hem sorprés perquè una mica contra pronòstic encara hem trobat un parell de corriols xulos xulos. Llàstima que el segon baixava en picat cap al Camí de Ruidemeia i des d'ell, ja sí... avall cap a casa.

En fi, una sortideta breu, amb algunes pujades molt molt fortes, alguns trams de pista i un munt de corriols pels que hem ficat el nas.

A vore si la setmana vinent fem la sortida al Montseny des de Villalba.

Ah!  Només la meitat del track perquè encara no estic del tot familiaritzat amb el FR305 i bé... gajes del oficio .-)