jueves, 25 de julio de 2019

En Magret se'ns en va a la Pedals de Pedraforca


Nois, no us perdeu la crònica de l'escapada de 2 dies d'en Jordi T a la Pedals del Pedraforca!!!

La meva escapada a “Pedals del Pedraforca”

Si estàs llegint aquesta ressenya és que saps que malgrat terrenal, una bona sortida en bici quelcom té de celestial en aquesta migrada vida. Jo fa uns dies em trobava esgotat i necessitava una última empenta per acabar les àrdues tasques pendents de finalitzar abans de l’estiu. I vaig decidir regenerar-me amb la “Pedals del Pedraforca” de la que m’havien parlat.

Es tracta de ciclar durant dos dies 100 Km amb 3500 metres d’ascensió acumulada que es desenvolupa en tot moment per paratges naturals de primer nivell: la Serra del Verd, el Port del Comte, la cara sud del Cadí… i, per descomptat , el Pedraforca sempre al fons, una muntanya màgica que durant aquesta ruta s’albira des de diferents angles. Per veure el recorregut sobre mapa clica aquí.

Simplement cal trucar a Pedals del Pedraforca (demana per la Marta) i ells et fan les reserves als allotjaments, et faciliten un track i et traslladen una maleta entre allotjaments on pernoctes. Tu només has de pensar en disfrutar del meravellós medi natural que tenim a tocar de casa (quin País més fantàstic que tenim).  La ruta és molt pistera en comparació al que fem pel Maresme, però l’entorn el fa una experiència única i algun dia abans d’anar al cel s’ha de fer. Creu-me!

Recomano anar-hi la tarda abans per allotjar-se a l’hostal Can Francisco de Gósol, a la comarca del Berguedà. D’aquesta manera es pot sortir ben aviat per aprofitar la fresca. Un hostal amb un tracte fantàstic, i  que t’ofereixen un fabulós àpat per agafar forces per a l’endemà.

Primer  dia:



El primer dia es comença a Gósol i es va tot xino-xano direcció cap a Torrentsenta per fer el Coll de Gósol. Res costós, serveix per escalfar!. A partir d’aquí la ruta gira cap a l’oest. A l’esquerra vistes fantàstiques de la Serra d’Ensija mentre es va pedalant per pistes entremig de camps amb molt de bestiar. Acabades les vistes, entrem en una zona més arbrada i s’ha d’apretar una miqueta més per pujar a les Collades.



Un cop a dalt del coll, creuem a la comarca del Solsonès. Ja sobre la vall del riu Cardener ens queda pel davant un descens molt pronunciat. Cal anar-se parant per refredar els frens, i per gaudir de les vistes fantàstiques amb el majestuós Port del Compte al davant. A més cal descobrir visualment racons de la mateixa Serra del Verd, a banda de la capella de la Mare de Déu del Roser o l’església del nucli de la Pedra.




Arribats al riu Cardener, el creuem i cal remuntar per una pista paral.lela al llit del riu fins arribar al nucli de la Coma on es pot fer un petit recés per recuperar forces. Jo vaig anar a Cal Nin que de passada us segellaran el llibre de ruta. Arribats aquí, recomano fer una sortida de track i visitar les fonts del Cardener on una remullada és d’agrair!

Ens queda l’ascensió fins arribar al Port del Compte. Sobretot porteu els bidons plens d’aigua. És una llarga pista amb unes vistes fantàstiques a l’embassament de la Llosa del Cavall. El tram final cal arrossegar durant uns 40 minuts la bicicleta per un estret pedregar en forma de corriol que ens porta ja al Port del Compte on ens trobarem la nostra maleta a l’hotel Avet i on ens tractaran a cos de rei.




Segon  dia:


El segon dia per mi va ser encara més màgic que el primer. Suggereixo aixecar-nos ben aviat (pactar amb la mestressa de l’hotel com fer-vos vosaltres mateixos el cafè de matinada) per aprofitar la fresca abans no surti el sol, ja que la ruta comença remuntant pel mig de l’estació d’esquí per arribar al pas de l’Estivella, el punt més alt de la ruta amb 2191 metres d’alçada.



A continuació hi ha un tram planer on la vegetació et recorda que estàs a molta alçada. Amb les olors i colors del Pirineu, i amb isards que t’acompanyen. S’ha de fer poc a poc, sense presses, fins i tot a peu a estones, per gaudir d’una sensació de plenitud. És un entorn màgic, de debó!

A partir d’aquí creuem a la comarca de l’Alt Urgell i el recorregut segueix en direcció nord cap al refugi de l’Arp per disfrutar d’unes vistes espectaculars de la vall de la Vansa.  Des del refugi de la Vansa el track segueix cap a l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent  i fem un pronunciat descens fins el coll de Port per la carretera asfaltada de l’estació d’esquí. Un cop al coll, s’agafa a l’esquerra un preciós corriol molt llarg i tècnic que ens porta directament al poble de Tuixent. És excel.lent aquest tram de descens!






A Tuixent convé tornar a omplir els bidons d’aigua a la font per emprendre la ruta cap a Fornols per una llarga pista molt assolellada. A Fornols podem tornar a omplir els bidons d’aigua abans de fer un nou canvi de direcció, cap a l’est, per avançar per una pista seguint el Torrent de Ribanegre que es farà llarga, però per sort obaga en molts trams, que transcorre pel peu de la majestuosa serra del Cadí.

Però com tots sabem, tot esforç té recompensa. Aquesta pista que va guanyant alçada poc a poc, culmina al Coll de Jovell. Què és el Coll de Jovell? per mi, el segon punt màgic del recorregut. Un punt que de sobte et trobes que l’aire és fresc i se’t presenta el majestuós Pedraforca al davant. Indescriptible!, hi heu d’anar per entendre-ho.


Després d’una estona gaudint del paisatge, toca baixar per pista fins a Josa del Cadí (foto següent) abans de tornar a fer la darrera remuntada per arribar al coll de Josa, on tornem a entrar a la comarca del Berguedà. Paga la pena parar-se per admirar les vistes des del mirador.


Ara ja només queda el descens fins a Gósol per recollir el Maillot de  “finisher” de la Pedals del Pedraforca i una darrera dutxa a l’hostal Cal Franciscó on et tornaran la maleta.  Un 10 a l’organització! Tot està molt ben preparat i en els dos hotels et sents molt ben rebut! Gràcies per l’experiència a tots!


IMPORTANT LLEGIR SI EL LECTOR O LECTORA ES PLANTEJA FER LA RUTA:

(1)   És molt recomanable no fer la ruta sol o sola davant el risc de qualsevol incidència sobrevinguda, donat que en tot el recorregut de dos dies no es va creuar cap altre ciclista ni excursionista i quasi la totalitat del recorregut és per zones no poblades.

 2)   Cal ser conscient que la ruta és exigent i és requisit estar en forma per aventurar-se a fer-la en  dos dies. Jo ho estic prou perquè tinc la sort de sortir en bicicleta cada setmana amb la colla i per tal de seguir-los em fan treure el fetge per la boca.

(3) Aquesta es una ressenya només per fer-lis dentetes als estimats companys de la colla de bici. A qui els hi dec part d’aquesta sortida feta els dies 22 i 23 de juliol del 2019. És estrictament necessari que si el lector o lectora vol fer aquesta ruta segueixi escrupulosament les indicacions que es donen des de l’organització a https://www.pedalsdelpedraforca.com.


martes, 16 de julio de 2019

Final de Juny i primers de Juliol, temps de Bicigaló.

Acabarem Juny amb un nou cap de setmana de btt. Dissabte de nou els Bicigaló ens trobem a la Plaça Nova i avui dirigirem la sortida cap a la Torrassa del Moro, així que sortim cap a la riera i amunt cap al Bell Recó per travessar la carretera de Parpers i entrar per la cadena al sender que ens puja per les Malloles de Can Pins.

Ens enfilem pel recorregut més clàssic fins a Can Ribot, d’aquí a Sant Carles i baixada cap a Ca l’Arumí.

Travessar la carretera i a enfilar-nos cap a la Pedrera dels Dous. Fem pista de pujada passant a tocar de les restes de Can Puigverd i uns metres més amunt començarem a enllaçar divertits corriols passant per sota de l’Ermita de Sant Sebastià cap a la Plana de Can Busquets i seguim fins a sortir a la zona del Penjat dels Garrofers.

De tornada, com sempre, ràpida i divertida baixada pel Dragon Khan. Travessar la carretera i rodar cap a Dosrius on el grup es separa. Els que tan se li en dona sortir marcats pels esbarzers fem l’alternativa a la riera. Amb la resta ja ens reagruparem a la sortida del Torrent de la Feliua.

I ara sí, tot el grup ja al complet a rodar tranquil·lament cap a Argentona, que es fa tard i l’esmorzar no perdona.

Com fa ja unes setmanes, gent de vacances, revetlles de Sant Pere, sopars d’estiu i assumptes varis fan que la convocatòria de dissabte al vespre del grup Bttargentona falli més que una escopeta de fira.

A les 08:00 a la Granja.com en Toni P espera que t’espera....però és el que té contestar al whatsapp amb missatges no gaire clars. Sort de dues ànimes caritatives que a última hora li arreglaran el matí.


La convocatòria del grup Bicigaló per sortir una mica més tard té una mica més d’èxit, així que aprofitarem per dormir una estoneta més i trobar-nos a la Plaça Nova en Robert D, Oscar E, Tino LL i Salva B.

La sortida la encaminem cap a Òrrius i per a això sortim cap a l’Agility, a rodar cap a la riera de Riudemeia i a enfilar-nos cap a Can Roviró, enllaçant amb els corriols que ens pugen fins a la pista de la Pedrera tot passant per Can Vinyamata.

Seguim enfilant-nos pels corriols del Bosc de Can Païssa i acabarem sortint al Coll de Sant Bertomeu, on travessem la carretera i rodem per la pista fins a la Masia de Céllecs. Aquí tornem a endinsar-nos en trams de corriols de baixada que ens han de dur a sortir a la zona esportiva de Dosrius.

Avui l’esmorzar serà al restaurant el Tatano. Llàstima que avui he de ser d’hora a casa, així que ens separem i a pujar per l’asfalt fins a la pista que em porta cap a Ca n’Altafulla. A enfilar-se pels senders que travessen la zona de la Vinya del Truc....


....i amunt que fa pujada fins a sortir al Coll de Gironella. Pista fins al corriol alternatiu que voreja el Turó de Matacabres i baixada fins a trobar l’entrada del corriol dels Cactus.


Enllaç amb el corriol dels Frares fins a sortir al Dalipà i entrada a Argentona per la Vinya d’en Serra.


I comencem el mes de Juliol amb una sortida que teníem pendent de fa temps. En Robert D ens portarà a resseguir alguns dels corriols de la zona de Sant Andreu de Llavaneres. I com ens queda una mica lluny, res millor que trobar-nos a l’entrada de les Cinc Sènies de Mataró.

La sortida s’ho val i serem un munt de gent. En Pere C, Jordi T, Josep, Jordi S, Josep, Oscar E, Jordi F, Quim M, Tino i Tomàs LL, Salva B i avui també ens acompanya en Miquel amb dos companys nous..... 14 bikers, no està gens malament.

Ens posem en marxa i rodem per les Cinc Sènies per entrar al Torrent del Castell de pujada cap a la part de darrera de l’escola Meritxell. En aquest tram dues petites avaries ens fan aturar, un plàstic que s’enrotlla a la roda de darrera de la bici de manera que per treure’l fins i tot hem de desmuntar la roda i a la part final aturada per arreglar punxada a la roda d’en Quim M que s’arregla posant una càmera. Per sort, seran les dues úniques incidències del dia.


Continuem pujant fins a travessar la carretera de Mata i seguim enfilant-nos cap a Sant Martí de Mata, combinant corriols i senders....


....fins i tot alguna vinya.


Seguim pujant fins al Coll de Can Xerrac. Seguim per enllaçar amb el corriol del Cabró i ens deixem caure cap a la pista del Camí Ral, que seguim un tram fins al corriol alternatiu que ens porta al Coll de Pallarès, punt alt del Tintorer.

Aquí ens trobem en Ramon A amb altres companys dels Salamandres que desprès d’una petita xerrada ens acompanyaran fins a la pujada de l’Aspirina. Al ser dalt, nosaltres agafem el corriol de pujada que ens ha de portar fins a la Pedra de la Ferradura. Trams tècnics i amb algun sector pedregós que és el primer tram força exigent de la sortida.

Un cop dalt, a menjar alguna cosa i foto de rigor.


A partir d’aquí, un seguit de corriols amb algun petit tram d’enllaç per pista que ens han de portar al Turó de l’Oriola a la part alta de la Roca de La Nao. Divertits coriols, tot i que alguns ja n’havíem fet algun tram en alguna edició de la Montaltbike, però això no treu que hagin estat una mica més de dos quilòmetres que ens han deixat amb un bon regust de boca a tots, i sense ni una gota d’aigua al bidó a alguns.

Ens ha quedat pendent fer els corriols dels Pans i els Peixos i del Sant Grial, però això serà una bona excusa per tornar-hi.

Seguim, però avui no passarem pels Rocs d’en Magí, sinó que ens toca resseguir de baixada corriols cap a la zona d’Onze Pins de Llavaneres, per acabar sortint a Can Cabot d’Amunt, just a l’asfalt que puja de la Font de LLorita cap a la Hípica.

Aquí, el grup s’ha estirat baixant i la majoria ja enfilem cap a l’entrada de Santa Mònica, mentre en Jordi F, Oscar E i Josep, decideixen baixar cap a Llavaneres, omplir els bidons d’aigua i tornar cap a Argentona.

La resta, ens enfilem per Santa Mònica, fem els senders del Tintorer Curt fins a sortir altre cop al Coll de Pallarès, on ens toca desfer el camí fet fa una estona fins al Coll de Can Xerrac.

Fa força calor, la sortida s’està allargant i volem esmorzar, així que ens enfilem cap a Can Bruguera, amb la sorpresa que a l’arribar està tancat per vacances!!! No hi ha més solució que segui pujant, aprofitar per refrescar-nos amb l’aigua que brolla de la font de dalt de la urbanització de La Cornisa que ens dóna una mica d’esma per seguir fins al Parc Forestal, on ara sí que acabem entaulats per engolir un bon entrepà, però sobretot una beguda fresca que ens refresqui per dins.


Tot i ser tard, estarem una bona estona entaulats....tots menys en Jordi S que té a la quitxalla que el reclama i no s’ha pogut quedar ni a esmorzar.

Un cop recuperats, altre cop sobre les bicis  i deixarem el Parc Forestal per tornar a Argentona resseguint de baixada els trams del corriol d’en Bellatriu.

Entre una cosa i l’altre, cinc hores  amb 30 quilòmetres i uns 1000 metres+.

Mentre nosaltres gaudíem de la sortida, els companys de Muntbikes organitzen la Superprestige 3-6 hores de Resistència a Arenys de Munt i en Francesc M, Kiko P i Enric T no s’ho perden.


I a l’endemà torna a ser diumenge i com últimament poca gent per sortir. De totes maneres sent 7 de Juliol, dia de San Fermín, ens acostem a la Granja.com i com no podia ser de cap més manera hi són esperant dos miuras...


...prometen portar-se bé i controlar les pulsacions baixes. Doncs apa, cap a l’Agility i riera amunt, però avui ens dirigim cap al Cementiri, entrem pel Torrent de Can Manreset i ens comencem a enfilar cap a la Font del Roure, seguint cap a la Font d’en Quico i pujant cap al Pujolar tot passant prop de la Font del Castanyer.

Els primers 5 quilòmetres de pujada, per deixar-nos caure desprès cap a Can Raimi passant per la Font del Gavatx.

Ara hem de remuntar cap a Òrrius, en principi per la pista dels Rucs, però a l’últim moment canvi de plans i en Quico ens puja per la pista que ens deixa a Ca n’Altafulla i d’aquí, sense aturar-nos, a seguir pujant pel sender que travessa la zona de la Vinya del Truc fins dalt del Coll de Gironella.

Uns metres de pista i ens tornem a endinsar en corriols cap a la Mútua i baixada cap a Can Genís, on tan punt sortim a la pista tornem a fer corriols de baixada pel Bosc de Can Cardí fins a sortir a Can Blanc.

Seguim per buscar altre cop els corriols de la zona de la Vinya del Truc que ara farem de baixada. Ràpida com sempre, i molt difícil de seguir el ritme dels dos de davant, però a Ca n’Altafulla ens reagrupem.

Pista cap a la carretera d’Òrrius i a pujar cap a Can Guineu, on farem corriols de pujada cap al Turó d’Aquença, baixem cap a la Pedra de la Fada, el dipòsit de sobre les Ginesteres i ràpida baixada travessant la brolla de Riudemeia. Ara ja no és època de pre-posta i no hi ha perill de destorbar a ningú.

Un cop a baix, a rodar tranquil·lament cap a Argentona. Teníem poc temps i hem quadrat l’horari. És un quart d’onze i com el bidó està buit, ens acostem a la Plaça Nova per omplir-lo...però ja posats, més val omplir directament l’estómac.


Hem acabat Juny, hem començat Juliol i el líder i companyia sense aparèixer...el proper cap de setmana també desapareguts en combat....els Bicigaló, amb en Rafael F i en Francesc M hi vam posar remei....però això a la propera crònica!!!



Powered by Wikiloc

jueves, 4 de julio de 2019

Juny, temps de corriols.

A més de la sortida a Llançà, aquest mes de Juny  ha donat per a molt més.

Dilluns 10, aprofitant la Segona Pasqua alguns també sortim, només som en Joan B, Josep, Oscar E, Jordi T i Salva B.

Fem en principi una sortida clàssica amb sortida cap a l’Agility, riera amunt cap a Riuemeia i pujada per la Brolla de Riudemeia cap a Òrrius, però avui sense pujar cap al Turó d’Aquença.

A Òrrius anem per la pista cap a ca n’Altafulla i ens enfilem pel sender que puja travessant la zona de la Vinya del Truc. Aquí ens separarem, uns ja de tornada i altres en principi volem allargar una mica més, així que fem tot el corriol Roure de pujada, fins a sortir a la pista.  Seguim de baixada per corriol cap a Can Blanc, per remuntar en principi cap  a Coll de Porc, però errem un trencall i sortim a la Mútua.

Cap problema, seguim per baixar cap al Coll de Gironella i desprès d’uns metres de baixada per pista entrem altre cop en corriols que ens duran a baixar pels Uyuyuys...


....o al menys a intentar-ho....


....fins a sortir al Collet de Burriac. Ens enfilem cap al Turó dels Oriols i ara sí divertits corriols de baixada, passant per les Roques Encantades, i de fet, encantats hem quedat quan desprès de força estona baixant, sortim a la carretera a tocar de Madà.

Tan se val, només són les 10, però ja posats, el “corriol” més agraït que trobem és rodar per la carretera cap a la Plaça Nova. Potser no ens hem guanyat el piscolabis, però tant se val, no li farem un lleig.

Dissabte 15, següent sortida del Bicigaló casi bé al complet i la iniciem cap a l’Agility i riera amunt. Als primers trams ens veiem obligats a aturar-nos per posar una càmera a la roda de la bici d’en Jordi F, doncs el tubeless ja no fa efecte des de la sortida de Llançà.


Un cop solucionat el contratemps seguim  cap a la riera de Riudemeia, per tornar a enfilar-nos cap a la Brolla de Riudemeia, encara que aquest cop sí que ho farem pels corriols que ens pugen fins dalt del dipòsit de les Gineteres.

Amunt i amunt cap a la Pedra de la Fada i el Turó d’Aquença on encara farem un corriol alternatiu de baixada abans d’acabar sortint a Can Gunieu.

Travessem la carretera i a rodar per la pista fins a Ca n’Altafulla on hem de remuntar pels corriols que travessen la Vinya del Truc. A la part final ens separarem en dos grups, els que ja tenen tard pujaran fins al Coll de Gironella i la resta seguirem en busca dels corriols de la zona de Can Blanc, on altre cop no anirem cap a Coll de Porc, sinó que agafem el corriol que ens porta cap a la Mútua.

Aquí, pista fins passat el Coll de Gironella, per deixar-nos caure pels corriols que travessen la Brolla de l’Abril, que anirem enllaçant fins a arribar al corriol del Cactus per sobre de Can Barrau. Fem el corriol de baixada, enllaçant amb el corriol dels Frares fins al Dalipà, entrant a Argentona per la Vinya d’en Serra.


Sortida d’uns 20 quilòmetres que com cada dissabte tancarem amb l’esmorzar al Centru.

Diumenge 16, per unes coses i d’altres el grup Bttargentona es queda sense sortida de btt. Poques vegades passa, però sempre hi ha algú que trenca la norma i aquest cop ha estat en Francesc M que s’ha acostat per comprovar un any més el bon treball dels companys del Club Ciclista Canet organitzant la 25ª edició de la Corriols de Canet.


Entre setmana, alguns treballen... i d’altres surten en bici. Res que no sapiguem, però al menys són bons jans i ho mostren.


Dissabte 22, de nou sortida dels Bicigaló, aquesta setmana som en Pere C, Pepe C, Oscar E, Quim M, Jordi T, Robert D, Tino i Tomas LL, Jordi S i Salva B.

Avui ens dirigirem cap a la Torrassa, així que sortim d’Argentona i cap a la riera de Dosrius, per entrar al Torrent de Mayans i començar el primer tram de corriols tot fent ‘alternativa a la riera, entrant pel Torrent de la Feliua.

Però en aquests trams inicials tenim l’avaria de la sortida, trencament del canvi de l’e-bike d’en Pepe C, que ens fa estar una bona estona aturats, provant de deixar la cadena en un pinyò fixe que el permeti retornar a casa sobre la bici.



Retirada forçosa, i també d’en Pere C i l’Oscar que decideixen que avui no és el millor dia per seguir i l’acompanyen cap a Argentona.

La resta seguim per l’alternativa fins a Dosrius, i vorejant el Torrent de Rials anem en busca de la sortida del Dragon Khan. Avui ens enfilarem pel corriol de la Pedra que ens va ensenyar en l seu dia en Joan V, anantt enllaçant tot un seguit de corriols fins a sortir al Pla de la Bassa del Llop, abans d’acabar pujant fins dalt de la Torrassa, on ens aturem i alguns proven fins i tot de fer alguna foto artística.



Reprenem la sortida dirigint-nos als corriols de baixada que ens han de portar fins a sortir a la pista tot just al costat de l’Ermita de Sant Esteve del Coll.

Rodem cap a la Pedrera dels Dous, travessant la carretera per entrar al corriol de Ca l’Arumí i ens enfilem cap al Bosc de Can Poc, vorejant la Urbanització de Sant Carles i d’aquí ens deixarem caure fins al Pla de l’Espinal.

Rodem cap al Coll de Parpers i travessant la carretera anem cap al Pessebre. Avui baixarem pels corriols cap a l’entrada dels Galzerans i d’aquí ràpida i divertida baixada cap a Can Roviró fins a la riera de Riudemeia.

La sortida ja està llesta, rodem cap a la riera i tornada a Argentona cap al Centru, on degut a uns canvis logístics de l’empresa, aquest serà l’últim esmorzar que hi podrem gaudir, al menys per un temps.

I com  no podia ser de cap més manera, allà trobem a en Pepe C i en Pere C que com a bons companyia fa una estona que ens esperen.

Per ser l’últim dia, l’esmorzar s’allarga una estona i no hi pot faltar el marró...i alguna cosa més.



Diumenge 23, és la revetlla de Sant Joan, però també hi ha sortida.....i tot i que les respostes a la convocatòria d’en Joan B són minses, a les 08:00 la Granja.com està a petar!!!

Com som 14  tampoc val la pena anomenar-los a tots, amb una imatge n’hi ha prou......


.....calla, que només sortim 13!!! En en falta un...... ara sí!!!!


Havent entrat de ple a l’estiu, avui serà una sortida de corriols i senders buscant l’ombra i si a això li volem sumar una bona dosi de diversió, res millor que dirigir-nos als corriols de La Roca del Vallès.

Doncs apa, cap a la riera i a rodar cap a Riudemeia, enfilant-nos cap a Can Roviró i avui guiats per en Kiko P a un ritme força assequible, seguirem de pujada cap al Galzerans i a resseguir tot el tram revirat fins a sortir a la pista de la Pedrera.

D’aquí, sense aturar-nos a pujar pel Bosc d’en Païssa, per gaudir del primer tram de baixada abans de remuntar en busca de l’entrada del corriol de l’Amic Invisible. Però abans de començar a remuntar, l’Oscar E decideix que millor deixar-nos  fer una altra ruta i l’acompanyen en Pepe C i en Pere C.

La resta ens enfilem fins a l’entrada del corriol i al reagrupar-nos també ens ha de deixar en Jordi S que com a bon pare de quitxalla, les obligacions familiars el criden.

Ja només quedem 10 i ja no perdrem cap més unitat en la resta de la sortida.

Ara sí, anirem a gaudir d’aquests  divertits corriols mentre travessem el Bosc de Ca L’Argent, començant per l’Amic Invisible, enllaçant-lo amb el The Rock, per seguir cap al Bosc de Can Planes, on fem el corriol Amagat, abans d’acabar baixant fins a La Roca del Vallès pel corriol Gravetat Zero.

Espectacular enllaç dels millors corriols de la zona, tot i que l’estat del terreny és força sec. Fa temps que no plou i el bosc ho està reclamant.

Un cop a la carretera ens toca fer uns metres d’asfalt, abans de tornar a remuntar per corriol cap al Bosc de Can Planes, tancant un bucle. Ara ens dirigim cap a la Pedra Foradada, per deixar-nos caure per l’últim corriol de la zona que ens durà fins al Torrent de Can Companys.

Hem de travessar la carretera per buscar la tornada pel Torrent de Sant Miquel, per enfilar-nos per la pujada clàssica que ens portarà a dalt del Pla de l’Espinal.

Aquí volen seguir de baixada per anar cap al Koala, però el guia no té el GPS gaire fi i erra en un trencall, anant a parar a la sortida del corriol de la Font del Llorer. Tant se val, ja posats, ens fiquem al Xaragall de l’Espinal i ràpida baixada cap al Bell Racò, on la majoria arribarem marcats per gràcia d’algun dels molts esbarzers que abunden en aquest tram.

Tornada a Argentona per la riera, on encara alguns tenim temps d’entaular-nos amb un petit piscolabis a la Plaça Nova.

Bona sortida, sense gaires aturades,  amb un ritme més suau de l’acostumat, però que ha estat d’agrair.

Dilluns 24, Sant Joan, també és festiu....però la Revetlla i 2 dies de sortides seguit, fa que ens quedem amb la família...o al menys si s’ha sortit, no s’ha dit res.

Penúltim cap de setmana de Juny.....i l’últim també hi ha hagut més o menys sortides, però això per a una altre dia.

Un dels tracks:



Powered by Wikiloc