viernes, 27 de enero de 2023

Corriols per arrecerar-nos del fred.

Dissabte 21 de Gener 2023:

Després d’uns dies en que les temperaturas han baixat força, per fi arribem al cap de semana, tot i que el temps no té perspectives de millora. La convocatoria dels Bicigaló no arriba, i un cop forçada, un Munt de baixes. De fet, per unes i coses i altres, només quedarem per sortir en Pere C, Josep, i Salva B.

Mirant de guanyar algun grau al termòmetre, retardarem una mica l’hora de la trobada. Avui quedem a les 08:30, i quan arribem a la Plaça Nova, el termòmetres marca només 3ºC. Sort que hem estat previsors, i anem una mica més abrigadets de lo habitual.

A la plaça ens creuem amb en Francesc M, Javi F, i Kiko P, que a última hora han canviat la bici de carretera per la de btt, i ja marxen per fer una sessió de puja-baixa xtrem per Burriac.

Nosaltres farem una sortida més conservadora, mirant d’arrecerar-nos tant com puguem per patir el mínim de les baixes temperatures. Marxem de la plaça cap a l’Agility, per només travessar la riera, entrar al Torrent de can Bellatriu, per tot just passada la Hípica de Can Salvat, trencarà a l’esquerra, i comença a enfilar-nos per corriols, de camí al Torrent de la Reimina. Continuem passant per sobre de Can Cabanyes, abans de sortir a la pista del Camí de les Aigües.

Un centenar de metres per la pista, i altre cop corriols de pujada. Ara un bona enllaçada corriolaire que ens anirà portant cap a Can Martí de la Pujada. Aquí haurem de remuntar un petit tram de pista, abans de trobar l’entrada del corriol del Romaní. Nosaltres seguirem per l’esquerra, per anar enfilant-nos, travessant la zona de l’Esbarzer Gran, per acabar sortint dalt de la caseta dels caçadors, entre Can Ferriols i l’Oasi.

Ens deixarem caure per la pista, fins passada la Hípica de Can Ferriols, on trencarem a l’esquerra per anar resseguint senders de pujada, que alguns feia molt de temps que no hi passàvem. Anem enfilant-nos cap a la Surera de Can Famada, on els últims metres de sender, ens deixaran a l’entrada del corriol que ens entrarà dins de la Nevera.

Ara ens toca, seguir donant-t’ho tot, mentre fem el corriol de la Nevera de pujada. En poc més d’un quilòmetre, acabarem sortint al creuament de pistes de la Plana del Pou de la Plata, on tenim a tocar l’entrada del corriol de l’Incinerat, fet que no desaprofitarem.

Ja hi som dins, i ens toca resseguir el seu sinuós traçat de pujada, Un cop a dalt, un tram de corriol, seguit d’uns metres de pista, ens porten a l’entrada del Wally. Apa, uns pocs metres més de pujada, ens porten al quilòmetre 11 de la sortida. A partir d’aquí, una estoneta de baixada, enllaçant corriols, primer amb un tram del Mikaku, que enllaçarem amb els que baixen cap a la Font de n’Oms. Avui seguirem combinant corriols, i algun petit tram de pista, passant per la Font de la Moreneta, amb la següent enfilada que ens portarà cap a la Plana dels Brucs.

No ens volem allunyar gaire més, així que decidim fer corriols que ens portin cap al Coll de Can Bruguera, on la pista ens pujarà cap dalt de la urbanització de la Cornisa. Passarem per la pista als peus del Turó de Tarau, per anar a buscar la baixada de tornada cap a Argentona.

Aquí tenim diferents opcions, però ens decantarem pel corriol de l’Amazones. Baixada ràpida i divertida, amb el tallafocs final que ens deixa a la Plana de Can Vilardell. Corriol divertit, on hem d’anar a l’aguait, doncs les fulles caigudes dels arbres no ens deixen veure si hi ha alguna cosa amagada que ens pot fer anar per terra. Tot i això, sense cap ensurt, acabarem sortint a la pista que ens baixarà cap a l’Oasi.

Haurem de remuntar uns metres, altre cop cap a la caseta dels caçadors, on desfarem trams que hem fet fa una estona de pujada. Corriols de baixada, travessant la zona de l’Esbarzer Gran, que continuarem fins a sortir a les arrels de Can Bagot.

A la sortida, un tram de sender, i altre cop a deixar-nos caure per corriols, travessant el Rovell de l’Ou, per acabar al canyer de Can Comalada, abans de sortir a la riera.

Feina enllestida, tornada cap a Argentona, tancant la sortida a la Plaça Nova. Tot i que la temperatura ha millorat una mica, les taules de Cèsar Diaz, on a aquesta hora encara no hi toca el sol son buides. Ja n’omplirem una en “petit comitè”, i tot i passant fred, no deixarem passar l’esmorzar Bicigaló.

24 quilòmetres, amb 881 metres+ a un bon ritme, que donen inici a un nou cap de setmana de btt.

Altre cop no hem pensat en fer cap foto, a veure si la propera setmana estem més a l’aguait.



Diumenge 22 de Gener 2023:

Aquesta setmana ja han arribat les noves equipacions, i alguns ja hem passat per la Molist Store a recollir les nostres…

…així, avui tocaria estrenar-les.

A la convocatòria, una mica forçada, d’en Joan B, poques respostes confirmant. Potser compromisos familiars, o el fred que diuen que farà en tindran la culpa.

Matinarem per ser puntuals a les 8 a la Plaça Nova, i al final serem en Joan B, Francesc M, Pere C, Jordi S, i Salva B.

La veritat que fa fred, a hores d’ara estem a -2ºC, i potser alguns han triat bé no posant-se la nova equipació, sortint més abrigats.


Doncs apa, tot i esperar una mica més a algun instigador de convocatòries que s’ha degut quedar entortolligat amb els llençols, decidim començar a pedalar, a veure si anem entrant en calor. Marxem de la plaça en direcció a l’Agility, i a l’igual que ahir, només travessar la riera, ens fiquem dins del Torrent de Can Bellatriu.

Un cop a la Hípica de Can Salvat, trencarem a la dreta. Senders per sobre de Can Marfà, que enllaçarem amb corriols cap a Sant Jaume de Traià, passant a tocar de les restes de l’ermita, abans d’enfilar-nos a la pista del camí de les Aigües.

Uns metres pujant per la pista, i de seguida la deixarem per enfilar-nos cap al Rocar de Sant Jaume, enmig dels trams oberts pels trams desforestats després de l’incendi a la zona. Pujada feixuga, on ja no notem el fred.

Un cop a dalt, ens deixarem caure uns metres, per entrar en trams dels corriols dels Avís Enginyers. Bona enllaçada, ara amunt, ara avall, cap a la zona de la Vinya d’en Rouaix, on també les tasques de les màquines, han fet malbé alguns corriols, i haurem de resseguir un petit tram de pista.

Seguim cap a la Sureres de la Bofarulla, amb la posterior enfilada cap a la Surera de Can Famada, arribant al punt on vam passar ahir de camí al corriol de la Nevera. Avui no serà el cas, el que farem serà deixar-nos caure cap a Can Ferriols pels senders que ahir dèiem que feia molt temps que no hi passàvem. Apa, ahir del dret, i avui a l’inrevés.

Al sortir a la pista, ens deixarem caure cap a l’Oasi, per un  cop passat, buscar altre cop corriols. Ara ens tocarà tornar a pujar, primers metres més exigents, per poc desprès entrar en trams més suaus mentre anem enfilant-nos cap Turó de Can Gaspar, de camí a les Planes de Can Nogueres.

Un cop a dalt, farem el corriol que ens puja dalt del Turonet de Can Barraquer, on a tocar del repetidor, trobarem l’entrada del corriol que ens baixa cap al Mikaku. La següent enllaçada, ja és tot un clàssic, un puja-baixa passant per la Font de n’Oms, per acabar entrant al torrent que ens pujarà cap al Coll de Can Bruguera, on farem una petita aturada, per menjar alguna cosa, i que en Joan ens faci de fotògraf.



Un cop la feina feta, toca tornar a pedalar. Pugem dalt de les bicis, i rodem un centenar de metres per la pista, fins a trobar l’entrada del corriol d’en Cid. Apa, avall que fa baixada!!! A xalar com la canalla, mentre ens deixem caure per aquests trams de corriols, fins a sortir al Torrent del Pixador dels Ases. Divertida baixada, que fins i tot se’ns ha fet una mica curta.

Un cop a baix, en qualsevol altre sortida, haguéssim remuntat fins a sortir a la pista del Camí Vell de Can Bruguera, per anar enfilant-nos altre cop cap al Coll de Can Bruguera. Això, si no fas cas a en Jordi S, que ens convenç per a deixar-nos caure una mica més avall, per no sé cap a on diu que anirem. De fet, deixem un centenar de metres fins a la riera de Can Soler... per un moment, si baixem una mica més, ja ens veiem asseguts a l’Alsus de Mataró.

Res, res, aquí mateix girem, i comencem a pujar per la riera, per uns  metres més amunt, entrar a la pista que ens enfila cap a Can Cabot de la Brolla. Pujada amb forta pendent, que al final tindrà la seva recompensa. Arribem a enllaçar amb la meitat del corriol Guineueta, i ja que hi som, doncs cap dins, per tornar a gaudir baixant. A la zona també hi ha passat les màquines, tot i que el corriol a hores d’ara està ben net, i no tindrem cap problema per passar-hi.

A la sortida, aprofitarem per fer l’Amaito, que ens farà salivar de valent, fins a sortir al Sot de la Salamandra. El 1,5 quilòmetres de la feixuga pujada per la pista, s’ha vist recompensat amb escreix, després d’aquesta estona baixant.

Però, tornem a ser a baix, i hem de remuntar de nou. Ara començar a pujar cap a la Bassa d’en Noe, per entrar al Bosc de la Vendrella, on tenim una exigent pujada fins dalt del pla del Repòs de Sant Bernat.

Uns metres més endavant, tenim Can Flequer, i l’ermita de Sant Martí de Mata, on un cop entrem al torrent ja no deixarem de pujar en direcció a Can Bruguera. La temperatura ha pujat una mica, i de fet farem una petita aturada per treure'ns els paravents, així també deixem que toqui l'aire a la nova equipació.


Els últims metres de pujada els fem, aprofitant  els metres inicials de l’Arqueòleg Xtrem, per un cop a dalt, anar a resseguir els corriols que travessen la zona de la Plana dels Brucs, que ens portaran, ara sí, al Coll de Can Bruguera.

Portem poc més de 21 quilòmetres de sortida, i ja em superat de llarg els 1000 metres+. És hora d’anar tornant. Temps enrere, tindríem clar que la millor manera de baixar cap a Argentona, seria pels corriols d’en Bellatriu, però a hores d’ara no sabem fins a quin punt s’hi pot passar sobre la bici, així que anirem a lo segur. Repetirem la tornada de la sortida d’ahir, així que ens toca enfilar-nos cap dalt de la urbanització de La Cornisa, per anar a buscar la baixada per l’Amazones.

Desprès de passar-hi ahir, avui farem la baixada una mica més ràpid. Un cop a baix de l’Oasi, petita remuntada per la pista fins a la caseta del caçadors, i a partir d’aquí, a forçar una mica més el ritme, mentre gaudim deixant-nos caure per la zona de l’Esbarzer Gran, amb els corriols finals que ens porten a les arrels de Can Bagot.

Uns metres més de baixada, travessant el Rovell de l’Ou, amb sortida a la riera, pel canyer de can Comalada.

Riera, i cap a la Plaça Nova, per asseure’ns al xino, amb un petit piscolabis recuperador. Aprofitarem el sol, i alguns un cafè amb llet calentó, per anar entrant en calor.


Tanquem un nou cap de setmana, amb aquesta sortida de 29,63 quilòmetres, i 1239 metres+.

Per cert, no hem de patir, els llençols han estat benèvols, i no s’han engolit a ningú, menys mal!!!

Les properes sortides ja mirarem de fer una estrena d'equipacions amb més quorum. 





 








viernes, 20 de enero de 2023

Dissabte a la Torrassa, diumenge a entortolligar-nos pels voltants d'Argentona.

Dissabte 14 de Gener 2023:

Després de les primeres sortides del 2023, que el ritme no pari!!! I començarem dissabte amb una nova trobada dels Bicigaló, aquesta setmana força nombrosa. Puntuals a les 8 ens trobem a la Plaça Nova, en Pere C, Pepe C, Jordi T, Jordi F, Jordi S, Quim M, Oscar E, Josep, Robert D, Quico S amb el seu germà, en Santi, i Salva B.

A aquesta hora, el rellotge de la plaça marca 6ºC, potser serà bo evitar el màxim possible la riera. En principi tenim la intenció de dirigir-nos cap a La Roca del Vallès, així que després de les presentació al nou integrant Bicigaló, farem les primeres pedalades pel carrer Gran, cap al carrer Sant Narcís, i sortirem de la vila per Can Volard.

Primers corriols cap al Torrent del Collell, i a partir d’aquí ja és tot un clàssic l’enfilada pel Rocar d’en Serra fins dalt dels dipòsits, per un cop a dalt, continuar corriolejant fins a trobar la baixada que ens portarà al cementiri de la Vall de Clarà. A la sortida a la carretera farem el primer reagrupament, que de fet s’allarga més del compte, el que ens porta a pensar que haurem de buscar algun altre tipus de ruta, i potser la Torrassa serà una bona opció.

Doncs apa, un cop tots junts, travessem la carretera per entrar al polígon, i a rodar tranquil·lament cap al Bell Recó. Passarem per sota del viaducte de la C60, per ressegui el sender obert per les màquines els últims dies, que ens porta a passar per dins del pont sota la carretera de Parpers.

La pujada cap al Turó de can Ribot, la farem pels corriols clàssics que travessen les Malloles de Can Pins. Un cop dalt de les Planes, rodem cap a Sant Carles, per deixar-nos caure cap al restaurant, on tot just un cop passat, trencar a la dreta, per fer ràpida baixada fins a sortir a Ca l’Arumí. Avui anem per feina, ja deixarem les entortolligades corriolaires de la zona per a una altra ocasió.

Un cop travessem la carretera de la Breinco, altre cop a enfilar-nos. Primers metres per l’asfalt cap a la Pedrera dels Dous, on avui continuarem per la pista cap a l’ermita de Sant Esteve del Coll.

Un cop passada l’ermita, altre cop a fer corriols. Ara pujada tot xino-xano, amb l’enllaçada clàssica que ens acabarà portant fins dalt de La Torrassa, on fem l’habitual aturada, i la foto grupal.


Bé, ja estem llestos per a tornar-hi, i ara bé la diversió de la sortida. Marxem de la Torrassa baixant cap al Pla de la Bassa del Llop, on anem a buscar els corriols que ens aniran baixant cap a la zona del Penjat dels Garrofers. Trams revirats, que avui fem més lents que habitualment, però que no deixen de ser divertits. Un cop aquí tenim diferents opcions, més o menys tècniques. De fet, ens separarem en 2 grups, i mentre alguns fan els trams entremitjos per pista, la resta, xalarem d’alguns baixadons divertits, i ja ens retrobarem a l’entrada de la part final del Dragon Khan.

Dit i fet, uns metres més avall, ens reagruparem, i a partir d’aquí, com ja és habitual, un campi qui pugui. A deixar baixar les bicis, i a gaudir com la canalla d’aquesta espectacular baixada. Fins i tot, fem una breu aturada a la meitat, per mirar si ens tornem a reagrupar, però com tothom ja s’ho coneix de sobres, continuem i ja ens trobarem tots un cop a baix. L’arribada a tocar de la carretera, al Sot de Can Bosquets, digna de veure. La cara de felicitat després de la baixada no té preu, tot i haver-hi baixat mil cops.

Per continuar la sortida, toca travessar la carretera, i a deixar-nos caure cap a Dosrius, tot vorejant el Torrent dels Rials.

A la sortida de Dosrius, uns primers dubtes de si, degut a l’hora que és, tornar per la riera, o anar a buscar l’alternativa de la riera. No hi ha cap discussió, farem la segona opció, tot i que avui ens enfilarem una mica més pista amunt, per fer l’entrada de més a dalt.

Un cop ja dins del corriol, a resseguir l’alternativa, per altre cop fer ràpid el tram dels canyers del Torrent de la Feliua, abans d’acabar sortint al Torrent de Manyans.

A partir d’aquí, tornada per la riera cap a Argentona, on tancarem la sortida a la Plaça Nova. La sortida s’ha allargat més del compte, són ja 2/4 de dotze, i no tots ens quedarem per un nou esmorzar Bicigaló.

Primera sortida d’en Santi amb el grup, que pel que sembla no serà la última!!!

Un clàssic per començar el cap de setmana, amb 25,61 quilòmetres i 702 metres+...demà més!!!



Diumenge 15 de Gener 2023:

Dissabte al vespre, nova convocatòria pels Bttargentona, que ens farà matinar per ser a les 8 a la Plaça Nova.

Avui som, en Joan B, Francesc M, Javi F, Quim M, Pere B, Marc, Rafael F, Jordi S, Jordi F. i Salva B.

La temperatura ha pujat una mica, de fet, a la plaça marca avui 12ºC.

De bon principi s’ha sentit un “anem a Burriac???”, i la resposta “està tot  molt sec!!!”... això, això, segur que deu estar massa sec. Al final en Joan diu d’anar cap a la Font d’en Quico, i anar improvisant. Menys mal que n’hi ha que hi posen seny!!!

Doncs apa, marxem de la Plaça nova pel Carrer Gran , Plaça de Vendre, i ens enfilem al Carrer de Ca l’Oriol, que ens portarà cap a Can Volard, per on, a l’igual que ahir, deixarem la vila.

Els primers trams de corriols ens porten cap al Torrent del Collell, i aquí a enfilar-nos cap al Rocar d’en Serra, de camí als dipòsits. Fins aquí, més o menys, l’inici clàssic de les últimes sortides. Un cop als dipòsits, la cosa ja agafa una altre caire, ens enfilarem cap al Dalipà, tot i que ara, les màquines han convertit el que abans era una pujada exigent, en un sender sense cap complicació.

Un cop just a sobre de Can Barrau, hi trobem l’entrada del corriol dels Cactus, que avui toca fer de pujada. Un quilòmetre d’anar pujant que ens portarà a la pista del Camí del Mal Pas.

Primers 4 quilòmetres de la sortida, i no hem parat de pujar. Ja va sent hora d’alguna baixada. Doncs apa, entrem en corriol de baixada, per anar a enllaçar amb algun tram de l’Xtrem, tot i que serà una mena de “coitus interruptus”, doncs un petit problema amb el manillar de la bici d’en Javi, ens obligarà a aturar-nos, i fer treballar una estona a en Joan B.


Solucionat el problema, altre cop dalt de les bicis, i a continuar la baixada, tot i que només seran uns centenars de metres. De seguida s’acaba lo bo, i ara ens toca tot un seguit de puja-baixa corriolaire, passant per la part alta de la urbanització de Can Raimi.

Més endavant, seguirem enfilant-nos per corriols de la zona de la Brolla de l’Abril, que ens acabaran pujant a la pista a tocar del Coll de Gironella. Això, en el cas de fer-lo sencer, però a mitja pujada trobem una entrada de corriol que hem vist un munt de cops quan baixem, però que mai ens ha cridat l’atenció per entrar-hi. Fins avui, que sembla ser que hi ha ganes de fer una sortida menys clàssica.

Doncs apa, cap dins i a veure que ens hi trobem. Entrada una mica aixaragallada, que fa preveure que no ha de ser un corriol poc exigent. De seguida el pendent va en augment, fins arribar a un tram de baixada que dona al Xaragall de la Fonta. En Quim i en Marc tot i fer-hi una ullada, s’hi tiren sense fer escarafalls, de la resta, la majoria prefereix posar peu a terra, deixant-ho per a una altra ocasió, que de fet, veient que tenen raó i no és tant com sembla, a la propera passada segur que es farà dalt de les bicis. De totes maneres, si Strava no falla, el pendent arriba al -49%, que a la nostra edat, ja és cosa de fer-s’ho mirar, tot i que el bon estat en que es troba de moment la baixada, també és una ajuda.


Ha estat una estoneta de rialles, però ja és hora de tornar-hi. Ens deixem caure pel torrent, passant per la sortida del corriol d’en Cata, fins a enllaçar amb el Xaragall de Can Patota, que ens acaba deixant a tocar de Can Raimí.

Aquí, començarem a remuntar altre cop, primer un petit tram de pista, per després, entrar en corriols que ens han de pujar cap a Can Manyana. Han barrat l’entrada, i  la sortida del corriol, posant-hi troncs dels pins tallats a la zona, tot i que a hores d’ara ja s’hi ha fet algunes alternatives. La resta del corriol, tot i ser exigent, es farà sense problemes.

Un  cop dalt de la pista, rodem cap a Ca n’Altafulla, on avui ens toca resseguir el corriol del Roure de pujada, mentre travessem la zona de la Vinya del Truc, per un cop a dalt, deixar-nos caure per la pista fins a Can Blanc. Amb tanta improvisació, en Jordi S s’ho està passant pipa, i ara ens portarà enfilar-nos cap a la Mútua. Apa, corriols que fem habitualment de baixada, doncs avui toca pujar-los. Algun tram inicial amb arrels, altre més pedregosos abans d’arribar a la Font de Can Blanc... fins i tot veurem el segon circuit de meditació de la zona que queda força més amagat.

El que no deixarem passar. És l’aturada al Laberint del Bosc de Cabrils,  lloc de trobada per a la meditació creat pel professor de ioga Alex Costa...


... i que alguns aprofitarem per menjar alguna cosa, altres per canviar el suc a les olives...i com no, en Jordi S, per fer-hi una passejada, potser mirant de trobar el seu jo interior, acabat amb un dels seus selfies.


Un cop cadascú ha “meditat” a la seva manera, reprenem la marxa en direcció a la Mútua, però abans en Jordi S ens té preparada una altra encigalada, pujar pel tram del tallafocs. Que hi farem, ja no en bé d’una, amunt i en res ja serem a tocar de la Mútua, tot i que no hi arribarem. Abans ens deixarem caure per corriols cap al Coll de Gironella.

Aquí n’hi ha que ja han de tornar. En Francesc, Javi, Rafael i Jordi F ens deixen. Tot plegat portem 12 quilòmetres, i la resta mirarem d’allargar-ho una mica més.

Tot just passat el Coll de Gironella, trobem entrada de corriol a l’esquerra, i cap dins. Altre cop estem corriolejant per la zona de la Brolla de l’Abril, tot i que ara ho fem de baixada. Tornarem a passar per trams que fa una estona acabem de fer de pujada. 2 quilòmetres de divertits i treballats corriols de baixada que ens portaran altre cop al Xaragall de Can Patota, on en no res, acabarem sortint a la riera de Clarà.

Voregem la riera rodant pel sender del Bosc d’en Cabot, abans de fer la última enfilada de la sortida en direcció als dipòsits del Rocar d’en Serra. Tot i que abans farem un petit bucle, tot buscant un petit tram de corriol que ens va ensenyar en el seu dia en Jordi F, i que no tenim clar on s’agafa. Tot i algun dubte, l’acabarem trobant, i potser l’aprofitarem en alguna altra sortida.

Del Torrent de can Manreset, fins dalt dels dipòsits ja és tot un clàssic, però un cop a dalt, encara ens queda la última improvisació de la sortida. En principi volíem acabar pel que anomenem el corriol d’en Magret, però diuen que sembla ser que l’han malmès en els treballs de desforestació. De totes maneres, avui no ho esbrinarem, doncs a poc de passar els dipòsits, trobem l’entrada del tram final del corriol de la Llosa d’en Kueka, i ens hi fiquem. Uns primers metres tècnics, que aconseguim fer-los dalt de la bici, i la resta, divertit i revirat, per acabar-nos baixant al Torrent del Collell. Bona manera de tornar a Argentona, que de ben segur repetirem ben aviat.

Entrem a la vila altre cop per Can Volard, i tanquem la sortida altre cop a la Plaça Nova, on avui tothom té tard.

Desprès d’encara no 20 quilòmetres i 848 metres+, ens quedem sols en Joan B i Salva B, que no deixarem passar el piscolabis, aprofitant el solet que toca a questa hora a la Plaça.


Al final, no hem arribat a la Font d’en Quico, ni falta que ha fet. Una sortida espectacular, a prop de casa, amb un munt de corriols fets del dret i del revés, que ens ha deixat molt bon regust de boca.






 



martes, 17 de enero de 2023

Marxen els Reis d'Orient, i primeres sortides del 2023.

Dissabte 07 de gener 2023:

Després de la diada de reis, primera sortida del 2023. És dissabte, i toca trobada dels Bicigaló. Avui hem matinat per ser a les 8 a la Plaça Nova, en Pere C, Quim M, Salva B, Jordi F, Oscar E, Josep, Quico S.

Els Reis Mags sembla ser que no han estat gaire posats en el mon del btt, i tot continua més o menys com el 2022. Cap problema, començarem a pedalar amb la mateixa il·lusió de sempre, deixant la Plaça Nova en direcció a l’Agility.

Avui, a primera hora la temperatura torna a ser baixa, així que només travessarem la riera, per entrar al Torrent de Can Bellatriu, on de seguida aconseguirem entrar en calor.

Tot just passada la Hípica de Can Salvat, trenquem a l’esquerra per començar a fer els primers trams de corriols de la sortida, cap al Torrent de la Reimina, seguint per sobre de Can Cabanyes, per acabar enfilant-nos fins a sortir a la pisat del Camí de les Aigües.

Només ens estarem a la pista un centenar de metres. De seguida tornem a enfilar-nos per corriols, ara cap a la zona de les Sureres de la Bofarulla, on les tasques de desforestació han  convertit els corriols que ens han d’enfilar cap a la urbanització de Can Vilardell, en senders amples, per anomenar-los d’alguna manera.

Malgrat tot, acabem sortint al Pi Gros, i comencem a pujar per l’asfalt de la urbanització cap al Parc Forestal, que haurem de travessar mentre enes enfilem vorejant el Turó d’en Dori. Més corriols de pujada ens porten a sortir al creuament de pistes de la Plana del Pou de la Plata, on hi tenim l’entrada del corriol de l’Incinerat. Doncs apa, cap dins, a resseguir aquests revirats trams, per a la sortida, encara enfilar-nos una mica més fins dalt del Turó de Tarau.

Després de pràcticament 7 quilòmetres de pujada, estem al punt més alt de Mataró, i ara buscarem alguna baixada. Uns centenars de metres de divertit corriol ens baixa a la pista, on poc més endavant trobarem l’entrada del Mossèn. El terreny està força sec, i els primers metres una mica aixaragallats, de totes maneres gaudirem la baixada fins baix del torrent.

Un cop a baix, no tenim més remei que tornar a pujar, Trenquem a la dreta, i amunt que fa pujada, pels senders que ens porten a sortir a Can Nogueres, per només travessar la pista, tornar a fer corriols de pujada fins dalt del Turonet de Can Barraquer.

Entrarem al corriol de la dreta del repetidor, on tornarem a baixar. Un parell de corriols més ens porten a l’entrada del Mikaku, o el corriol d’en Robert com el solem anomenar. A partir d’aquí ja és tot un clàssic, la divertida enllaçada, que passant per la Font de n’Oms, ens porta fins al torrent que ens pujarà al Coll de Can Bruguera, acompanyats durant força estona pel soroll de trets llunyans, que semblen venir del camp de tir, on a algú potser els reis li han portat l'arsenal que tant espera en Zelenski a Ucraina.

Un cop a dalt, rodem tranquil·lament fins a l’entrada dels Pixats, on fem una breu aturada per a reagrupar-nos. Alguna cosa passa, triguen massa en arribar. Al final en Jordi F s’acosta, i sembla ser que en Josep s’ha quedat sense pastilles de fre, i volen tornar cap a Argentona. Doncs apa, girem cua, i altre cop tots junts, mirem de com plantejar la sortida.

De moment, ens enfilem cap dalt de la urbanització de la Cornisa, rodant altre cop fins a trobar el corriol de l’Incinerat.

De moment, ens enfilem cap dal de la urbanització de la Cornisa, rodant altre cop fins a trobar el corriol de l’Incinerat. Només entrar-hi, trenquem a la dreta per anar a buscar corriols cap a l’Oasi, i una bona manera serà baixar cap a la Plana d’en Vilardell, on ens endinsarem a l’Amazones. Els trets d'escopeta encara no han parat, i cada cop són més propers, de fet estem molt propers al camp de tir. En poc més d’un quilòmetre i mig ja som a les portes del convent, i ara remuntem uns metres per la pista cap a la caseta dels caçadors.

En principi portem al cap acabar la sortida fent una bona enllaçada de corriols tot baixant des de la caseta dels caçadors, per acabar sortint a les arrels de Can Bagot, però ben aviat se’ns girarà la truita. A la zona s’hi està fent batuda de senglar, i no ens bé de gust arriscar-nos a rebre un tret d’algun caçador neguitós de prémer el gallet de l’escopeta.

Decidim baixar uns centenars de metres per la pista, i mirar d’entrar pel corriol dels Romanins. Tampoc tindrem sort, un altre senyal avisant de la batuda, ens  farà continuar pista avall, fins a Can Martí de la Pujada, on ara sí, tornarem a entrar en trams de corriols. A partir d’aquí, tenim pel davant una divertida enllaçada, passant per corriols que feia força temps que teníem oblidats, i que ens acabaran portant altre cop cap a la zona de Can Cabanyes, on desfarem trams que hem fet a primera hora del matí, mentre baixem cap a la Hípica de Can Salvat.

El Torrent de Can Bellatriu ens deixa altre cop a la riera, i en no res ja som a la Plaça Nova, per entaular-nos una estona, gaudint del primer esmorzar Bicigaló de l’any.

22 quilòmetres i 851 metres+ que són l’inici de les sortides btt d’aquest 2023.

Per cert, ens hem quedat sense fotos...el proper dissabte ja ho tindrem en compte amb la presència d’en Jordi T, però això pertany a una propera crònica.



Diumenge 08 de Gener 2023:

Diumenge toca l’estrena del 2023 dels Bttargentona. Aquesta primera sortida de l’any, serem en Joan B, Francesc M, Javi F, Quim M, Joan S, Pere B, Marc, Jordi S, Jordi F, i Salva B.

Avui hem estat força puntuals, es nota que hi ha ganes de passar un bon matí de btt, i per variar una mica de les últimes sortides, abans de que a alguns se’ls hi passi pel cap anar cap a Burriac, proposem dirigir la sortida cap a la Pedra de les Orenetes, cosa que sembla que no desagrada al grup.

Doncs apa, marxem de la Plaça Nova. Primers metres pel Carrer Gran, Plaça de vendre, Carrer Sant Narcís, i sortim de la vila per Can Volard, fent els primers corriols cap al Torrent del Collell, on ja començarem a entrar en calor mentre ens enfilem pel Rocar d’en Serra, fins dalt dels dipòsits.

Un cop a dalt, a fer els clàssics corriols que ens acabaran baixant al cementiri de la Vall de Clarà. Rodem cap al Centre d’Atenció d’Animals del maresme, i en no res ja som dins del Torrent de Can Manreset. A un bon ritme anem pujant cap a la Font d’en Quico, i a seguir pista amunt, per entrar a fer un tram de corriol del DH de pujada. Un tram més de pujada ens portarà a sortir a la pista del Camí del Mal Pas. En aquests trams, hem hagut de fer una breu aturada per un radi trencat a la roda d’en Pere B, que en Joan B soluciona amb un cop d’alicates.  

Un cop a la pista, rodarem cap al Pla dels Matxos, on entrarem al corriol que voreja el Turó de Matacabres, per a la sortida tornar a rodar per la pista fins al Coll de Gironella.

Ens enfilem cap a la Mútua, fent fins i tot un petit bucle, del tot evitable...sembla ser que no hi ha pressa per arribar a la pedra de les Orenetes, i més quan ara, entrem en corriols de baixada, travessant el Bosc de Can Cardí, fins a sortir a Can Blanc.

Res, que no sigui dit, el principi de la sortida ha estat pràcticament tot pujada, i ara hi ha ganes de baixar. Doncs a rodar per la pista, fins a l’entrada del corriol del Roure, i a baixar tranquil·lament com diuen alguns, encara que no ha durat res, de seguida un campi qui pugui, i a deixar-se caure per la zona de la Vinya del Truc, com si no hi hagués un demà.

A la sortida, a tocar de Ca n’Altafulla, ens toca pista en direcció a Òrrius, on a l’arribar a la carretera, aprofitem per fer un reagrupament, mentre mengem alguna cosa, i fem la foto de grup.


Un cop més refets, reprenem la sortida, deixant-nos caure per l’asfalt cap a la zona esportiva d’Òrrius, on tornarem a pujar, ara aprofitant els corriols de la zona de les Palomeres, que ens porten fins dalt a la pista a tocar del Mas de Cèllecs.

Encara no hem acabat de pujar, de fet, només travessem la pista, i ja tornem a estar enfilant-nos cap a la zona de sobre de sant Bartomeu de Cabanyes. Portem poc més de 15 quilòmetres, i el desnivell acumulat ja comença a notar-se a les cames. Aquí, els Jordi’s diuen que ja en tenen prou, se’ls i fa tard, i se’n tornen cap a Argentona.

La resta ens enfilarem uns metres més amunt, on trobarem l’entrada del Futurama, corriol objectiu de la sortida d’avui. Tenim pel davant 2,56 quilòmetres de tècnica i divertida baixada, travessant el Bosc de Ruscalleda, on els continus trams de pedres, arrels i xaragalls varis, faran treballar de valent les suspensions de les bicis i els nostres braços, amb en Marc al capdavant amb la Trek rígida, i la resta seguint-li l’estela.

La baixada s’acaba a la Pedra de les Orenetes, on fem una breu aturada per agafar una mica d’esma abans de la remuntada que tenim pel davant.



Al reprendre la sortida, de seguida estem pujant, pel que a l’Strava han segmentat com a l’Abeja Maya, ves tu a saber que tenia al cap el creador del segment. Trams de corriols que són força agraïts de fer, tot i el 8% mitjà de desnivell.

Un cop a dalt, altre cop a buscar baixada, i ara ho fem per corriols que ens porten cap al Bosc Encantat, ja al terme de La Roca del Vallès, passant per sota de la Pedra de l’Elefant, on sortim a la carretera que baixa d’Òrrius a La Roca.

Només travessem al carretera, endinsant-nos dins del Bocs de Ca l’Argent. Estem ja de tornada, i ara hem de fer trams de corriols de pujada, passant per la sortida del The Rock. Més endavant, passem a tocar de les restes de Can Ronses, i seguim enfilant-nos cap al Turó del Morro del Gall.

Seguim amb corriols cap a la zona del Bosc de Can Païssa, on comprovem que encara no han desmuntat el pessebre. El següent puja-baixa ens portarà ja a la pista de la Pedrera, on sembla ser que encara no n’hem tingut prou, i decidim que estaria prou bé allargar una mica la sortida cap al Pla de l’Espinal, per fer la baixada final pel Koala... o aquesta era en principi la intenció, doncs una branca al mig del camí provoca la segona avaria de la sortida. Ara una trencadissa de dos radis a la roda de darrera de l’Scott, i el desviador del canvi força tocat. Altre cop entren en acció les alicates, però ens veurem obligats a deixar el Koala per a una altra ocasió.

Baixarem per la Mercè, tot i que tornarà a ser una baixada ràpida, de fet, el ritme de baixada més ràpid fet mai en aquest tram, potser ajudat pel fet de portar menys més amb els dos radis perduts??? La baixada ens porta fins al Fondo de la Gallega, abans de sortir a la riera de Riudemeia.

La feina ja està feta, ara a rodar per la riera cap a Argentona, tancant la sortida a la Plaça Nova, amb el piscolabis més que merescut, desprès de la sortida amb 32 quilòmetres, i 1113 metres+.

Tot i les avaries,  una espectacular manera de tancar al primer cap de setmana de btt del 2023.











jueves, 5 de enero de 2023

Última sortida del 2022.

Dissabte 31 de Desembre 2022:

Últim dia de l’any, i tot i no ser diumenge, hi haurà una nova convocatòria de la colla Bttargentona. Pel que s’intueix, a la sortida d’ahir, van moure’s per la zona de Llinars, i sembla ser que no n’han tingut prou.


Toca matinar per trobar-nos a la Plaça Nova. En aquesta darrera sortida serem en Francesc M, Kiko P, Javi F, Salva M, Joan B, Jordi S, i Salva B. Tot i ser dissabte, avui no hi ha hagut convocatòria dels Bicigaló, així que no trobarem ningú més a la plaça.

En Joan proposa repetir corriols que van fer ahir, al menys el Dofí, així que un cop hi som tots, comencem a pedalar. Marxem pel carrer Gran cap a la Plaça de Vendre, deixant Argentona pel carrer de Ca l’Oms, fins a Can Volard. Primers trams de corriols per la Vinya d’en Serra, cap al Torrent del Collell, on començarem a enfilar-nos cap al Rocar d’en Serra, fins a ser dalt dels dipòsits del Mal Pas.

Un cop a dalt, uns centenars de metres ens portaran al corriol que ens baixarà al cementiri de la Vall de Clarà.

Travessem la carretera, entrant al polígon, i ara ens toca rodar tranquil·lament cap al Bell Recó. Passem per sota del viaducte de la C60, un tram de sender vorejant el Xaragall de l’Espinal, i ja som passant per dins del pont per sota de la carretera de Parpers.

Avui no trencarem a la dreta per fer la pujada clàssica per les Malloles de Can Pins. En Jordi S té ganes de gresca, i es col·loca obrint el grup mentre ens enfilem pel corriol del Xaragall de Can Pins.

Un cop a dalt, entrem al corriol de l’alternativa de la Font de Javà, i amunt que fa pujada, en direcció al Turó de Can Ribot. El ritme és alegre, estem al principi de la ruta, i alguns ja anem per sobre de les 160 pulsacions,  amb lo que mirarem de baixar una mica el ritme. Ja ens reagruparem al ser a dalt.

Un cop a Can Ribot, en no res ja serem a la urbanització de Sant Carles, on avui ens deixarem caure cap a sobre el restaurant, abans de tornar a buscar corriols, ara travessant el Bosc de Can Recordà, fins a trobar l’entrada del corriol de la Pistola.

Aquí, qualsevol altre sortida no hagués tingut res a remarcar, però si l’últim dia de l’any hi ha l’estranya tradició de l’Home dels Nassos, no més estrany serà el recorregut que avui farem en aquest breu espai. Primer, a mig corriol, mirem d’investigar una entrada de corriol a l’esquerra que té tota la pinta de no portar-nos enlloc de bo, però si s’hi ha d’entrar, doncs entrem-hi. Uns pocs metres de baixada...i a girar cua!!! El que havíem dit, no portar enlloc, i ara hem de remuntar un centenar de metres amb un pendent considerable, on el millor si no portes e-bike, és baixar de la bici, i empentar-la uns metres. Apa, ja som de nou al bon camí, però per poc temps, ara veuen una entrada a la dreta, doncs cap dins!!! Aquest ja el vam fer en una altra ocasió, i puja de valent. Apa, altra cop a empentar la bici uns metres. Collons amb les ganes d’investigar, ni l’Alexander Fleming en tenia tantes quan va descobrir la penicil·lina!!!

Al final acabarem sortint dalt de la carretera que baixa cap a Santa Agnès de Malanyanes, a veure si ja tornem a la normalitat. Ara farem uns tram més de corriols per baixar cap a Ca l’Arumí, on travessem la carretera per enfilar-nos cap a la Pedrera dels Dous.

Tot just som a sobre de la pedrera, tenim varies opcions per a continuar, a la dreta la pista que puja cap les restes de Can Puigverd, a l’esquerra el corriol clàssic a tocar de les restes de Can Cames... i al mig, el tram d’arrels de mal fer que no hi entrem des de fa un munt d’anys. Doncs sabeu quina opció hem triat? O millor dit, ha triat en Jordi S? Doncs sí, pel dret!!! A les e-bikes no les espanta res, en Jordi és un jovencell, per en Salva M, i en Javi F, una pujada com qualsevol altre, en Joan B ho encaixa amb bona cara, i a la resta no ens queda més remei que remugar mentre mirem de no exigir massa al cor.

Acabarem pujant, i tot i ser exigent, un cop passat, potser no és tan dura com la recordàvem. A partir d’aquí ja només ens queda enllaçar amb els corriols clàssics, que ens deixen dalt de la Torrassa, on avui no hi ha ningú, potser degut a que la guingueta és tancada?

Aprofitarem per aturar-nos una estona, menjar alguna cosa, i immortalitzar la sortida. Fotos a l'éstil clàssic...

...alguna més creativa...

... i fins i tot una 0.5, que ben bé, encara no sabem que vol dir. Incults tecnològics que som alguns.


Ja comença ser hora de buscar alguna baixada divertida, així que pugem dalt de les bicis, per deixar-nos caure uns centenars de metres fins a trobar l’entrada del corriol del Senglar. Fem els trams inicials, fins a trobar la intersecció de les 3 variants, on avui farem la del mig. El capdavant del grup no ho dubte ni un moment, i de fet l’encerten. Baixada divertida, ràpida, i sense complicacions, mentre travessem el Bosc de Can Suari, fins a sortir a tocar de Can Casavella.

Uns metres més de baixada ens portaran al Mogent, on passem per sota de la via del tren. Poc més d’un quilòmetre i mig de rodar cap a Can Gallard...


... amb un últim tram d’asfalt que ens deixarà a tocar del pont Blau de Llinars.

I ja som on volíem, al Dofí!!! Això sí, per fer-lo de pujada. Primers metres d’enfilada per pista, mentre discutim on es troba l’entrada del corriol. No farem cas a en Jordi S, que ho recorda de quan encara era petit. Si li fem cas, potser ens troben a la Junquera, i això que hi va passar ahir dos cops!!! Sort en tenim d’en Joan B, que sempre ens porta pel bon camí. El seguim i ja som dins del corriol. De fet, tot i ser pujada, és agraït de fer. Revirat, sense trams excessivament exigents...


  

... que en poc més d’un quilòmetre ens deixarà dalt de l’esplanada del Turó del Vent.


Ara només hem de travessar la carretera, i a continuar xalant de baixada. Corriols que es va ensenyar fa temps en Quico Vallbona, i que ens acaben baixant a la carretera de Can Bordoi, on hi rodarem uns centenars de metres, abans de deixar-la per fer una breu remuntada per sender que ens portarà  a l’entrada del tram final del Dragon Khan.

Aquí, altre cop un campi qui pugui, avui amb en Salva M al capdavant. Com sempre ràpida i divertida baixada, fins a trobar-nos amb un biker de pujada que ens farà aturar, i reagrupar-nos. La resta de baixada fins a sortir al Sot de Can Bosquets, sense cap més complicació.

Un cop a la carretera, només l’hem de travessar, per deixar-nos caure cap a Dosrius, vorejant el Torrent dels Rials.

Aquí, en Jordi S ens ha de deixar. La canalla el reclama, i se’n tornarà per la carretera. La resta, ja en tenim prou per avui, deixem l’alternativa a la riera per a una altra ocasió, i tornarem per dins la riera.

En no res, ja serem a Argentona, i alguns encara tindrem temps per fer l’últim piscolabis del 2022.

Amb aquests 32,82 quilòmetres i 972 metres+, donem per acabat l’any de btt, a l’espera de que arribi el 2023, per tornar a rodar plegats un any més!!!