Després de la pluja, corriols per Can Bruguera i la Torrassa.

Dissabte 24 de Setembre 2022:

Les prediccions meteorològiques no són molt favorables, sembla ser que la pluja està assegurada a la matinada, fins a primers hores del matí, i després ennuvolat amb possibilitat d’alguna gota.   

De moment, per ser presents a la nova convocatòria dels Bicigaló, matinarem en Pere C, Pepe C, Quim M, Manel V, i Salva B. Avui a la Plaça Nova també s’hi acosten en Francesc M i Kiko P que també s’afegiran a la sortida.

Després de la pluja de les últimes hores, decidim anar en busca de zones de sauló, on el terreny potser no estarà fangós, així que no triguem gaire en tenir clar que avui voltarem per la zona de Can Bruguera.

Apa, comencem a pedalar cap a l’Agility, travessem la carretera per entrar a la riera, i ja som dins del Torrent de Can Bellatriu, fins passada la Hípica de Can Salvat, on començarem a fer els primers trams de corriols, per de seguida ser dalt del Camí de les Aigües. Només hem de travessar la pista, i ja tornem a enfilar-nos per corriols cap a la zona de la Vinya d’en Rouaix. Un petit tram de baixada, i ja som rodant per senders cap a les Sureres de la Bofarulla, on hem de fer l’últim tram de corriol que ens puja fins al Pi Gros, ja a la urbanització de Can Vilardell. 

Un petit reagrupament, i ens enfilem per l’asfalt cap al Parc Forestal, que travessarem de pujada, per enllaçar amb els corriols que ens deixaran al creuament de camins de la Plana del Pou de la Plata. Aquí tenim l‘entrada del corriol de l’Incinerat, i ens hi endinsarem per continuar pujant. A la sortida, encara ens queden uns metres més d’enfilada cap dalt del Turó de Tarau.

Un cop dalt del turó, trobem per fi un tram de corriol de baixada. Curt però ben treballat, que ens durà a la pista que resseguirem uns centenars de metres, en direcció als Boscos de Can Gel.

Altre cop tornarem a entrar en trams de corriols, ara ens toca el segment del Mikaku, o com el coneixem els Bicigaló, el corriol d’en Robert. Ràpida i divertida baixada, que enllaçarem amb els corriols que ens porten fins a Can Bruguera, passant per la Font de n’Oms.

Un cop dalt del Coll de Can Bruguera, hem de rodar uns metres per la pista, i de seguida tornem a entrar en corriols travessant la Plana dels Brucs, per acabar enfilant-nos dalt de l’esplanada de la caseta dels caçadors.

Estem a tocar de l’entrada del Guineueta, objectiu que portem al cap des de l‘inici de la sortida. No ens ho pensem gens, ja hi som dins, i amb el terreny una mica moll després de la pluja d’ahir, podrem xalar com la canalla. Tot i algun punt on s’està aixaragallant a marxes forçades, gaudirem del seu revirat traçat. Avui no enllaçarem amb l’Amaito, ens quedarem amb la variant del Ferrari, que fa temps que tenim deixada de banda. Aprofitem a l’entrada per un altre reagrupament, mentre observem un petit erol de lleteroles... llàstima de no poder-les posar a les butxaques del mallot!!!

Continuarem la marxa, resseguint el Ferrari cap a la Plana dels Xafa-rocs, amb la posterior baixada fins a sortir a la Riera de Can Cabot de la Brolla, on tenim uns metres d’enfilada per la pista, i altre cop corriols de baixada cap al Torrent dels Pixadors dels Ases.

Hem estat una bona estona baixant, i ara toca remuntar. Ho farem per la pista del Camí Vell de Can Bruguera. Poc més de 1,5 quilòmetres enfilant-nos més o menys tranquil.lament per sortir altre cop dalt del Coll de Can Bruguera.

Un cop a dalt, seguim enfilant-nos per la pista cap dalt de la Urbanització de la Cornisa, on tornem a entrar al corriol de l’Incinerat, aquest cop per fer-lo de baixada. Al sortir a la Plana del Pou de la Plata, farem un tram de corriols que ens baixen cap al Parc Forestal.

Ens enfilarem dalt del Turó d’en Dori, per travessar el Parc Forestal pel dret. I d’aquí, en un tres i no res, ja serem dins dels corriols d’en Bellatriu. Excel·lent manera d’acabar una sortida, amb la clàssica enllaçada de corriols que ens tornaran a baixar fins a la pista del Camí de les Aigües. Un gust seguir l’estela d’en Francesc i en Kiko, podent gaudir d’aquesta ràpida i divertida baixada.

Al sortir a la pista, últim reagrupament abans de deixar-nos caure cap a la Hípica de Can Salvat, entrant al Torrent de Can Bellatriu, que ens porta a la riera.

Tanquem la sortida a la Plaça Nova, on alguns tindrem temps d’entaular-nos per l’esmorzar Bicigaló.

Espectacular manera de començar el cap de setmana. Ja tenim a la butaca, o millor dit, a les cames, 21,15 quilòmetres amb els seus 880 metres+.

Diumenge 25 de Setembre 2022:

La matinada de dissabte a diumenge ha estat força més tranquil.la, al menys meteorològicament parlant. Diumenge ens toca de nou matinar per trobar-nos després de la nova convocatòria d'en Joan B pels Bttargentona.

Els que arribem més d’hora tenim temps de fer un cafetó a la fleca Casas, a l’espera que arribi la resta. La Plaça és plena de runners que esperen neguitosos la primera sortida de reconeixement dels circuits de la 20ª edició de la Burriac Xtrem del proper 23 d’Octubre.

Avui som en Joan B, Francesc M, Javier F, Pere B, Jordi S, Eloi I, i Salva B. Un cop ja tots, en Joan ens proposa anar a fer corriols per la Torrassa, i a la resta ja ens sembla bé, així que començarem a pedalar cap a l’Agility, deixant la Plaça Nova entre els crits d'ànims de la munió de runners que estan fent-se la foto després del “breafing” d’en Jordi F.

Primers metres tranquils tot rodant per la riera, en direcció al Bell Recó. Passem per sota del viaducte de la C60, vorejant el Xaragall de l’Espinal, per un cop acabats de passar per dins del túnel per sota de la carretera de Parpers, trencar a la dreta, començant a enfilar-nos pels senders que travessen les Malloles de Can Pins.

Anem pujant cap al Turó de Can Ribot, i als metres finals ens trobem amb en Robert D i l’Oscar E, que també han sortit a pedalar una estona. Només farem uns pocs metres junts, al capdavant del grup tenen pressa, diuen que estem pujant a 120 ppm, però alguns potser hauran de portar a calibrar de nou els seus pulsòmetres.

Un cop dalt del turó, fem el corriol alternatiu que ens puja a les Planes, i d’aquí rodem cap a Sant Carles. Avui farem uns metres per l’asfalt, fins al Turó dels Castellans, on començarem a fer corriols tot travessant el Bosc de Can Poc. Aprofitarem per passar pel corriol de la Pistola, abans de sortir a la carretera que baixa de Sant Carles cap a Santa Agnès de Malanyanes.

Un cop aquí, l’Eloi que no vol tornar tard a casa, ens deixarà. La resta farem cas a en Pere B que ens diu de baixar pel corriol d’en Jordi C. Segons sembla, s’ha obert una petita variant que evita passar pels tancats que hi ha posat el propietari dels terrenys. Doncs, apa, cap dins i a veure com ens ho trobem.

Els primers trams com sempre, potser un pel més aixaragallats, però res que compliqui en excés el passar-hi. Quan arribem a la tanca, és cert, hi ha un pas alternatiu a l’esquerra que ens baixa fins a una pista, on només hi estarem uns pocs metres. De seguida tornem a entrar dins del bosc de Can Pellisser, i ja som dins del corriol d’en Cid. Ara sí que ja res ens atura, ràpida i divertida baixada fins a baix del Polígon Industrial de Can Font de la Perera.

Estem a tocar de la depuradora de La Roca del Vallès, i comencem a rodar cap a la urbanització del Coll, on podríem remuntar cap  Ca l’Arumí, però sembla que el grup no està per la labor. Alguns es comencen a animar, i surt la idea d’un Castanyer d’en Cuc, fins i tot se sent un: “no hi ha collons!!!”. Sort que no ens deixem vencer per la testosterona, i el seny torna al grup!!! Apa, baixem-nos de la moto, i a seguir rodant, ara per asfalt, passant per davant del restaurant El Mogent.

Resseguirem un tram de pista vorejant l’AP7, fins a trobar el Torrent de Can Suari. Hem de començar a remuntar, i suarem la cansalada. En Jordi S ens vol fer pujar per la pista, sort en tindrem d’en Pere B que ens convidarà a fer-ho per corriols. Tot i algun punt més exigent, aquests 1,5 quilòmetres de pujada, un cop fets, els podem considerar com “divertits” i tot. Més divertit per això s’ho devia passar el grup de bikers que hem trobat just a l’entrada, i que el feien de baixada, però ja se sap, som un grup que l’hi agrada potser massa anar contra-corrent.

Amb tot, acabarem enllaçant amb el corriol que puja de l’ermita de Sant Esteve del Coll,  i ara sí que ens enfilarem fins dalt de la Torrassa, on després de 20 quilòmetres podrem aturar-nos i fer un mos.

No ens hi estarem gaire. Tornem a pujar dalt de les bicis, i ens deixem caure cap al Pla de la Bassa del Llop. Anem a buscar els corriols que ens baixen cap al Penjat dels Garrofers, seguint pel tram nou que es va obrir enmig del bosc desbrossat, per acabar enllaçant amb el tram final del Dragon Khan. Aquí sí que és un campi qui pugui,  amb en Francesc i en Joan al capdavant...en Javi al darrera demanant pista tota l’estona... quina manera de baixar, quin estrès!!! Tot i això, arribem a baix del Sot de Can Bosquets sans i estalvis, amb un somriure d’orella a orella, i un grapat de records personals a l’Strava.

Un  cop reagrupats, travessem la carretera, per anar cap a Dosrius tot vorejant tranquil·lament el Torrent dels Rials.

Deixarem Dosrius,  enfilant-nos un tram de pista per entrar a la part de dalt de l’alternativa de la riera. El tram final del canyer del Torrent de la Feliua, ens farà sortir al Torrent de Manyans, i ja s’han acabat els corriols per avui.

Riera i cap a la Plaça Nova, on després de 31,77 quilòmetres i 811 metres+, tanquem la sortida amb el piscolabis al xino.

Una Torrassa i Pedra de la Ferradura desprès de la pluja.

Dissabte 17 de Setembre 2022:

Després de la pluja divendres tarda i la matinada, hi ha ganes de fer una bona repassada als corriols de la zona. A primera hora del matí tenim el cel ennuvolat, i la temperatura força més baixa, però els pronòstics meteorològics no marquen pluja, així que agafem les bicis, i cap a la Plaça Nova.

Avui serem un bon erol de bikers. Força puntuals ens trobarem en Pere C, Pepe C, Josep, Jordi F, Oscar E, Jordi T, Quim M, Jordi T, Javier F i Salva B.

Aviat ens posem d’acord de cap a on anar. La opció de la Torrassa ha estat la primera en proposar-se, i ja ens sembla bé, així que marxem de la Plaça en direcció a l’Agility, travessem la carretera, i ja som dins la riera, on hi rodarem tranquil·lament en direcció al Bell Recó.

Passem per sota del viaducte de la C60, entrem al Xaragall de l’Espinal, i tot just després de passar per sota del pont de la carretera de Parpers, trencarem a la dreta, per enfilar-nos pels senders clàssics que travessen la zona de les Malloles de Can Pins.

Anem pujant a un ritme alegra, fins dalt del Xaragall de Can Pins, on anirem a buscar el corriol de l’alternativa de la Font de Javà. Corriols de pujada que anirem fent cadascú al seu ritme, amb un re-agrupament abans d’arribar a Can Ribot.

Un cop a dalt, fem el corriol alternatiu que ens puja dalt de les Planes, per seguir cap a la urbanització de Sant Carles, on ens deixarem caure cap a sobre del restaurant, per anar a buscar altre cop corriols pel Bosc de Can Recorda, que ens portaran a sortir a la carretera de baixa cap a Santa Agnès de Malanyanes. Hem passa de llarg l’entrada del corriol de la Pistola, però tant se val, ja en farem d’altres.

Travessem la carretera, i altre cop corriols que ens han de baixar fins a Ca l’Arumí, on aprofitem per fer un breu aturada, i alguna foto.

Reprenem la marxa, travessant la carretera, i enfilant-nos cap a la Pedrera dels Dous. En principi rodem cap a la ermita de Sant Esteve del Coll, tot i que en Jordi S mira d’enredar-nos per entrar al corriol que hi ha tot just passada la pedrera. Res, fem com aquell qui sent ploure!!!

Tot just arribant a l’ermita, ens trobem amb senyals de que s’està fent una batuda de senglars per la zona, així que decidim no arriscar-nos, girem cua, tornat cap a la pedrera. I en Jordi S torna cam la seva cantarella, res, ni cas altre cop!!!

Ens enfilarem cap dalt per la pista, i altre cop en Jordi torna amb les seves, “i si pugem per aquí, que fa temps que no hi passem”. Té raó, fa temps que no hi passem perquè recordem com és de dur aquest tram d’arrels de pujada. Doncs apa, deixem-lo que segueixi provant-ho, i nosaltres seguim enfilant-nos per la pista, passant a tocar de les runes de Can Puigverd, per uns centenars de metres més amunt, trobar l’esplanada on tornarem a entrar fer corriols.

Tenim ara pel davant, una bona enllaçada de corriols. Un puja-baixa continu, passant per sota de l’ermita de Sant Sebastià, que ens porta cap a la zona del Penjat dels Garrofers. Avui no hem arribat a enfilar-nos dalt de la Torrrassa, però tant se val.

Un cop a la zona del Penjat, veiem un corriol que sembla ser que no està obert de fa molt de temps, i que en Quim i l’Oscar diuen que ja l’han fet. Doncs apa, que no sigui dit, hi entrem i a veure com és. Primers trams de baixada revirats, i sense complicacions, que aviat ens porten a sortir a un punt que de seguida recordem. Estem a un tram del Dragon Khan d’abans dels treballs de desforestació que s’hi van fer a la zona, que era pas habitual de moltes de les nostres sortides. Un parell de baixadors, on antigament ens hi pensàvem a deixar anar les bicis, però que avui amb el terreny humit es fan força bé. Seguirem corriolejant fins a enllaçar amb els trams finals del Dragon Kahn, i a partir d’aquí a deixar córrer les bicis fins a sortir a baix del Sot de Can Bosquets, on farem un re-agrupament abans de travessar la carretera.

Un quart d’onze, és d’hora, i decidim que encara no ens hem guanyat l’esmorzar. Doncs apa, no baixarem cap a Dosrius, farem uns metres d’asfalt, per de seguida sortir de la carretera per deixar-nos caure al Torrent de Cal Rajoler, i en res ja som enfilant-nos pel corriol del Gorro. Tres quilòmetres, pràcticament tot pujada, que ens porten cap dalt del Turó de Can Ribot. Tot i algun tram més exigent, ha estat força bé passar-hi, tot recordant que era un punt de pas habitual a les nostres sortides de fa anys.

Un cop dalt del turó, ara sí que ja només ens queda baixar, i ho farem pel Xaragall de Can Pins. Corriol que ens permetrà una ràpida i divertida baixada, per acabar sortint ja a tocar del Bell Recó.

Si senyor,  són les 11 i ara sí tenim la feina feta. Podem tornar rodant tranquil·lament cap a Argentona, tancant una altra excel·lent sortida a la Plaça Nova, amb l’esmorzar habitual.

29,55 quilòmetres amb 816 metres+, i 823 metres-, més que res pels rondinaires que després diuen que ens passem tot el dia pujant!!!

18 de Setembre 2022:

Si és diumenge toca matinar de nou per ser puntuals a la Plaça Nova desprès de la nova convocatòria d’en Joan B. A les 8 ens trobem en Joan B, Quim M, Pere B, Javier F i Salva B.

La setmana passada ja es va proposar anar cap a la Pedra de la Ferradura, però no s’hi va anar per manca de temps. Avui, tot i que també hem de ser d’hora a casa, no podrem dir que no. Doncs apa, primeres pedalades cap a l’Agility, travessem la riera i de cap dins del Torrent de Can Bellatriu, fins passada la Hípica de Can Salvat.

 Primers trams de corriols cap al Torrent de la Reimina, seguint per sobre de Can Cabanyes, fins a enfilar-nos dalt de la pista del Camí de les Aigües, on només hi rodarem uns pocs metres. De seguida ja tornem a estar enfilant-nos per corriols cap a la zona de la Surera de la Bofarulla. Anem per feina, poc més de 4 quilòmetres i ja som al Pi Gros de la urbanització de Can Vilardell.

Pugem per l’asfalt cap al Parc Forestal, que travessarem de pujada per sota del Turó d’en Dori, enllaçant amb més corriols fins a sortir al creuament de pistes de la Plana del Pou de la Plata.

Aquí seguirem enfilant-nos, ara pel corriol de l’Incinerat, fins a sortir als peus del Turó de Tarau, on ara farem pista de baixada cap a Can Bruguera. Aprofitarem els corriols que travessen la Plana dels Brucs per estalviar-nos algun tram de pista, abans de deixar-nos caure cap al Coll de Can Xerrac.  

A partir d’aquí, una enllaçada de corriols i senders, passant pel que queda de l’antic Cabró, que ens enfila al Turó de Llorita, per acabar baixant fins a sortir a la pista del Camí Ral. Uns centenars de metres per la pista, i últims metres de corriol per sortir al Coll de Pallarés.

Ara tenim pel davant la pujada per pista de l’Aspirina, curta però exigent, que ens enfila al Turó d’en Palletes, ves tu quin topònim més rar, però tampoc perdrem temps en descobrir el seu perquè.

Aquí deixarem la pista, entrant a la dreta al corriol que tenen segmentat a Strava com a Trencabraços, suposadament perquè es fa de baixada, i hi ha força pedregam que et fa treballar força de braços. En el nostre cas, seria “Trencabraços Up” dons l’hem de fer de pujada. Trams amb un desnivell mig del 5/2%, vorejant el Camí Ral, mentre travessem la Serra de Polseruda. Després de poc més de 2 quilòmetres de pujada serem dalt del Coll de la Ferradura, on en Pere B ens comenta que hi ha una entrada de corriol, que ha fet alguna vegada i que és divertit.

De moment, ens passem l’entrada, i avancem uns metres fins a la Pedra de la Ferradura, on farem una breu aturada per refer-nos fent un petit mos.

De seguida reprenem la marxa, i ara sí, tornem uns metres enrere, i mirarem de resseguir el corriol que ens ha comentat en Pere. De bon  principi no pinta malament, poc trepitjat, tancadet...tot bé, fins que en un tram tenim un petit ensurt amb en Pere. Una combinació d’arrel, corba estreta del corriol, problemes al treure la cala, provocarà una caiguda sense conseqüències. En podríem dir, una croqueta sense beixamel. Res greu, en Pere bé, la bici desprès d’adreçar la tija del seient també, així que en res podrem continuar.

Seguim, i uns metres més endavant ens re-agrupem, per resseguir de nou el corriol, fins a sortir a la pista. Sembla ser que després es pot enllaçar amb un altra corriol, però anirem a lo segur. Pujarem un centenar de metres per la pista, fins a sortir altre cop a la Pedra de la Ferradura, i aquí sí, que trenquem a l’esquerra, enfilant-nos per corriol fins dalt del Turó del Mig.

A partir d’aquí, després de tant pujar, ja és hora de baixar una mica, doncs apa, cap avall. Trams de corriols que hem fet ja algun cop, fins i tot de pujada, però avui ens toca gaudir-los de baixada. El ritme no és excessivament ràpid, al capdavant en Joan B, darrera seu en Francesc i en Javi, i darrera, entossudit en donar espectacle, en Pere B. Altre cop un petit ensurt, caiguda sense conseqüències, fent un mig koala amb un arbust. Ja és ben dit que en el món de la bici cadascú es baixa com vol!!!

Continuem sans i estalvis, així que seguim amb la baixada. Travessarem el camí que puja de la Creu de Rupit cap a les restes del Correl del Forn, i continuarem fent corriols de baixada per la zona de l'Obac de Rupit, fins que errem en un trencall, començant a baixar per trams que ens sóndel tot desconeguts. Acabarem sortint a baix del Torrent de la Milans, a tocar de la Font de l'Aigua Roja, font ferruginosa que a hores d'avui no raja ni una gota. Aprofitarem per fer una breu aturada fent una ullada al gps d'en Quim per a geolocalizar-nos millor.

Mentrestant, n’hi ha que estan voltant pel Montseny, fent una visita al Castanyer d’en Cuc.

El gps ens diu que estem just per sota de la pista que puja d’Arenys de Munt a la Creu de Rupit, així que amb una enfilada d’un centenar de metres ja hi som. De fet sortim a la pista a tocar de la Creu de Rupit, on anirem baixant en direcció a la Font del Mal Pas, tot i que no hi arribarem. A l’arribar a on antigament hi havia el Pi de la Guilla, trencarem a la dreta, i seguirem rodant per pistes i senders, cap a la zona de Canyamars, per acabar sortint a la riera de Can Rimbles.

Hi rodarem passant a tocar de la Hípica, del restaurant, més endavant la Vaqueria de Can Gel, fins als antics Rucs del Corredor. Un tram més de senders ens porten cap a Ca l’Arenys, amb una petita enfilada fins dalt de la Creueta de Can Martorell.

A partir d’aquí, ràpida baixada cap a Dosrius, fins a sortir a la riera. Ens queden els últims trams de pujada de la sortida, i els farem per anar a buscar l’alternativa de la riera, tot i que avui ens enfilarem una mica més per entrar-hi per la part de dalt. Un petit tram de corriol de baixada, amb la posterior enfilada fins a sortir dalt de la bassa, i ara sí que ja no pujarem ni un metre més. Baixada per resseguir el Torrent de la Feliua, per sortir al Torrent de Manyans.

Ja només ens queda rodar per la riera cap a Argentona, on avui no ens hi aturarem. La majoria tenim tard, i deixarem el piscolabis per a una altra ocasió.

Ens acomiadem dels argentonins, després d’aquesta divertida i exigent sortida. 36,46 quilòmetres i 1021 metres+ que ens fan tornar a casa ben satisfets.

 

Dissabte per Òrrius, la Diada per Can Bruguera.

Dissabte 10 de Setembre 2022:

Un nou cap de setmana, i aquest cop és en Pere C el que mirarà de posar en solfa als Bicigaló amb una nova convocatòria per trobar-nos a la Plaça Nova. Avui matinarem per ser-hi puntuals a les 8, en Robert D, Pere C, Josep. Oscar E, Jordi T, Quico S, Jordi S, Jordi F i Salva B. Déu-n’hi-do!!! Després de les vacances sembla que més o menys tothom tornem al ritme normal, tot i alguna baixa forçosa per compromisos culinaris.

Aprofitarem per fer petar la xerrada una estona amb l’Enric T, mentre espera a en Francesc M i en Kiko P, que també aprofitaran el matí per a pedalar una mica.

Amb una mica de retard començarem la ruta, de moment en direcció a l’Agility, per entrar a la riera, on aprofitarem el rodar tranquil per decidir cap a on dirigir-nos. Aviat ens posarem d’acord, anirem cap a la zona d’Òrrius, i després ja anirem veient.

Doncs apa, rodem cap a la riera de Riudemeia, fins passat Can Boringues de Baix, on tenim els primers trams de pujada de la sortida. Corriols, i senders mentre anem travessant la Brolla de Riudemeia, fins a sortir per sobre de la Depuradora d’Orrius.

Aquí, ens endinsarem de pujada pel tram que anomenen el SonGoku. Uns 2 quilòmetres de corriols que ens han de portar dalt del Turó d’Aquença. Una breu aturada a la meitat per reagrupar-nos, aprofitant per immortalitzar el moment...

...amb una segona aturada no tan lúdica al tram final, per una caiguda d’en Jordi F al no poder desencalar, i que li ha provocat un petit tall a la ma que tot i sagnar poc, l’obligarà a deixar-nos, un cop arribem a Can Guineu. De moment ho solucionem amb un mocador de paper i una mica de cinta aïllant, una “nyapa” a l’estil MacGyver.

Amb en Jordi F també marxen l’Oscar i en Quico S. La resta continuem deixant-nos caure per l’asfalt cap a la zona esportiva d’Òrrius, on tornem a buscar trams de corriols. Aquest cop, els clàssics que travessant la zona de Les Palomeres, ens aniran pujant cap  a Ca la Mort.

Un cop a dalt, anem a buscar el corriol de les Abelles, on altre cop ens anirem enfilant, fins a sortir a la pista, a tocar de la Plana del Fum. L’haurem de resseguir uns centenars de metres fins al creuament de pistes de Cal Camat Vell. Som a tocar de Coll de Porc, on ens enfilarem per tornar a entrar en trams de corriols, aquest cop de baixada. Amb en Robert obrint el grup, gaudirem d’una ràpida i divertida baixada, travessant el Bosc de Can Cardí, fins a sortir a Can Blanc.

A la sortida, rodarem per la pista fins a trobar l’entrada del corriol del Roure, i sense aturades, ja hi som dins. Només en farem els primers metres, doncs a la que puguem agafarem trencall a la dreta que ens anirà enfilant cap al Coll de Gironella. Hem decidit baixar cap a Can Raimí pel corriol d’en Cata, així que ens hem d’enfilar casi bé fins dalt de la cadena.

Un cop a dalt, no hi ha temps a perdre. Hi entrem, i de seguida comprovem que els primers metres estan en molt mal estat. Tot força aixaragallat, el que ens obligarà a posar peu a terra fins a trobar trams més ciclables. Només han estat uns pocs metres, la resta el podrem fer sense problemes dalt de la bici, podent gaudir així d’una divertida baixada mentre travessem la Brolla de l’Abril. Un cop a baix, tocarà reagrupar-nos de nou, i mentre esperem res millor que unes fotos.

Altre cop el grup sencer, reprenem la marxa per dins el torrent cap a Can Raimí. Aquí encara hi són el parell d’arbres caiguts que ens barren el pas, fent-nos baixar de les bicis. Continuen allà caiguts després de molt de temps. Què lluny queda el tarannà dels avis enginyers que netejaven els camins tan bon punt quedaven malmesos!!!

Un cop a Can Raimí, rodarem pel sender del Bosc d’en Cabot, per acabar entrant a la riera de Clarà, de camí cap al Centre d’Atenció d’Animals del Maresme. Un cop al cementiri, travessem la carretera entrant al Polígon Industrial, on ja només ens queda rodar cap a la Grumbe.

Aquí ens deixen en Josep i en Robert que avui se’ls hi fa tard. La resta, de fet ja només en quedem 3, que continuem cap a la Plaça Nova, on farem honor als Bicigaló amb l’esmorzar de rigor, tot i que ens costarà força trobar taula. Avui se celebra la Fira d’Entitats, i la Plaça Nova està plena de gom a gom.

Bona manera de començar el cap de setmana amb 23,85 quilòmetres i 669 metres+.

Diumenge 11 de Setembre 2022:

Més o menys tal dia com avui fa un any, estàvem una mica lluny d’aquí. El 12 de Setembre del 2021 part de la colla vam poder gaudir de l’espectacular ruta al Puigsacalm, que ens va preparar en Quim M. Han passat 364 dies, avui és la Diada, i alguns tenen compromisos familiars, per lo que no podrem allargar gaire la sortida...com canvien les coses!!!

El que mirarem que no canviï gaire, és el fet de xalar i patir tot el que puguem de la sortida d’avui, tot i que sigui pels entorns més propers de casa, i amb aquesta intenció hem matinat en Joan B, Francesc M, Javier F, Quim M, Pere B, Jordi S, i Salva B.

Més o menys puntuals serem tots a la Plaça Nova. En Joan proposa anar cap a la Pedra de la Ferradura, però si volem tornar d’hora, ens haurem de quedar més a prop. De moment comencem a pedalar cap a l’Agility, travessem la riera, i de cap ja som dins del Torrent de Can Bellatriu, fins a l’Hípica de Can Salvat.

Aquí trencarem a la dreta, per anar resseguint senders i corriols cap a Sant Jaume de Traià, passant a tocar de les restes de l’ermita, abans de sortir a la pista del Camí de les Aigües.

Uns metres de pujada per la pista, i comencem a fer corriols de pujada cap a la zona del Rocar de Sant Jaume. De seguida s’acaba el corriol, desprès de l’incendi de l’any passat, i les tasques de desforestació que s’hi han fet, ha quedat un bosc completament pelat. Tot i això, encara ens donarà temps per un a encigalada bosc a través, fins dalt del Rocar, on aprofitant que és la Diada, i la senyera pintada en una roca, farem una aturada, i alguna foto.

Un cop desats els mòbils, tornem-hi!!! Seguim amunt fins a sortir a la pista que puja del cementiri de Mataró cap a Can Vilardell. Uns metres per la pista, i de seguida mirem d’entrar en corriols que tot vorejant-la ens n’evitarà un tram.

Un cop a la urbanització, continuem cap al Parc Forestal, que travessarem, per enllaçar amb corriols de pujada que ens han de portar al creuament de pistes del Pla del Pou de la Plata.

Aquí tenim l’entrada del corriol de l’Incinerat, que farem de pujada, per a la sortida, enfilar-nos encara una mica més fins dalt del Turó de Tarau, a 413 metres d’altura, punt més alt de la sortida d’avui.

Ara, un petit tram de baixada per corriol, per quan sortim a la pista, remuntar un centenar de metres en direcció a la zona dels Boscos de Can Gel. Anem a resseguir el Wally, i farem tot una clàssica enllaçada de corriols de la zona, que passant per la Font de n’Oms, ens portarà al torrent, on farem els últims metres de pujada fins a sortir al Coll de Can Bruguera.

Continuem pels trams de corriols que travessen la Plana dels Brucs, abans d’enfilar-nos dalt de la caseta dels caçadors, on hi tenim l’entrada del Guineueta. No hi ha temps d’aturades, cap dins, i com sempre xalarem d’aquests divertits trams de corriols. L’enllaçarem amb l’Amaito mentre travessem la zona del Suros de Can Soler, que ens acabarà baixant fins al Sot de la Salamandra.

Hem gaudit d’una bona estona baixant, i ara no tenim més remei que pujar. Doncs apa, ens enfilem cap a la Bassa d’en Noè, i seguim amunt per corriols, tot travessant el Bosc de la Vendrella, fins a sortir a la plana del Repòs de Sant Bernat. Continuem cap a Can Flaquer, entrem al torrent tot just per sota de l’ermita de Sant Martí de Mata, i seguirem enfilant-nos en direcció al Coll de Can Xerrac. Uns metres més endavant, ja tornem a ser dins dels corriols de la Plana dels Brucs, que ara farem a l’inrevés, per tornar a sortir al Coll de Can Bruguera.

Un cop aquí, en Joan ens convenç de no enfilar-nos per la pista cap dalt de la urbanització de la Cornisa. Com sempre li farem cas, ens deixem caure uns centenars de metres per la pista, i farem un tram d’asfalt travessant la urbanització, per de seguida entrar en trams de corriols. Trams de baixada que no recordo haver fet mai, de fet, segur que han estat improvisats, i que al final ens portaran just a sobre de la Unió Recreativa Laru.

La intenció era anar cap a la Font dels 3 Raigs, i de fet hi som molt a prop. Només ens hem d’enfilar un centenar de metres per un torrent fins passat Can LLedò, i ja trobem l’entrada del corriol que ens hi portarà. Hi farem una breu aturada... 

...on alguns aprofitarem per agafar una mica d’aigua, abans de començar la remuntada cap al Parc Forestal.

Últim quilòmetre de pujada de la sortida, i ara ja només ens queda travessar el parc, per anar a buscar la tornada pels corriols d’en Bellatriu. Excel·lent manera d’acabar una sortida, amb aquest divertit enllaç de corriols, que ens permet una baixada ràpida fins a sortir altre cop al Torrent de Can Bellatriu, i de cap a la riera.

Si senyor, sortida de 23 quilòmetres amb 943 metres+, y encara no són les 11, així que tot i haver de ser d’hora a casa, encara podrem fer un petit piscolabis a la Plaça Nova.

Cap de setmana per La Roca del Vallès.

Dissabte 03 de Setembre 2022:

Hem començat Setembre de manera semblant al final d’Agost, forta xafogor, però amb algun aiguat de tarda, que tot i no fer baixar les temperatures, potser haurà remullat una mica el nostre entorn extremadament sec. O al menys, aquesta és l’esperança que tenim dissabte a la nova trobada dels Bicigaló.

8:00 del matí, Plaça Nova, ens trobem en Pere C, Pepe C, Quim M, Robert D, Oscar E, Jordi F, i Salva B. No ens costa gaire posar-nos d’acord, fent cas a en Pere C per anar a resseguir corriols per la zona de la Roca del Vallès.

Doncs apa, comencem a pedalar cap a l’Agility, travessem la carretera, i ja som dins la riera. Rodar tranquil·lament cap a la riera de Riudemeia, per entrar al Fondo de la Gallega, on fem el primer corriol de la sortida per la Nevera, abans de començar a enfilar-nos cap a Can Roviró.

Continuem de pujada pels corriols que ens van enfilant cap a Can Vinyamata, amb els últims trams de sender, fins a sortir dalt de la pista de la Pedrera de la Pedra Blava.

Uns centenar de metres per la pista, i tornem a ser dins de corriols, altre cop pujant, mentre travessem el Bosc de Can Païssa, fins a trobar l’entrada de La Lola.

En els primers trams d’aquest corriol que anem fent tot xino-xano, ens trobem amb Sir Heny Teixidó. Creuem quatre paraules, i se’ns unirà al grup. Apa, reprenem la marxa, fent els següents trams de divertida baixada. Com els últims cops, no el farem tot sencer, a mitja baixada, remuntarem uns metres per anar a buscar l’entrada de l’Amic Invisible.

Altre cop a gaudir de valent, amb l’enllaçada clàssica amb el The Rock, i a la sortida endinsant-nos amb el que algú diu haver-hi perdut una destral. Tot plegat poc més de 2,5 quilòmetres de divertits corriols de baixada fins a sortir al  Torrent de Can Santpere, a tocar de la carretera que baixa cap a La Roca del Vallès.

Hem estat baixant una bona estona, així que ara tocarà pujar. Primers metres per l’asfalt de la carretera, per de seguida tornar a entrar en trams de corriols, que ens enfilaran altre cop cap a la sortida del The Rock.

Abans, l’Enric T ens deixarà. Vol tirar cap a la zona del Bosc Màgic d’Òrrius, i seguir fent de les seves. Nosaltres continuem de pujada, cap a la zona del Bosc de Can Planes. Passarem a tocar de les restes de Can Ronses, on anem a buscar l’entrada del Gusiluz. Altre cop divertits trams de corriols de baixada que ens portaran al fondo del Torrent de Can Companys.

Un cop a baix, en un tres i no res, sortirem a la carretera, que només hem de travessar per anar ja de tornada. De les diferents opcions que tenim, triarem la més clàssica, alhora que potser menys exigent. A l’Strava l’han segmentat com Up Gominola, d’altres l’anomenen Star Wars, però tingui el topònim que tingui, nosaltres no deixarem de pujar fins a sortir dalt del Pla de l’Espinal, amb en Pepe C al capdavant, que puja amb mentalitat d’e-bike, tot i anar avui amb l’atmosfèrica.

Un cop a dalt, un moment per reagrupar-nos, abans de travessar el pla, i passar a tocar de les restes de Ca l’Espinal. Ara només ens queda baixada, així que uns metres més avall, tornarem a entrar en corriols, que ens portaran a la carretera que puja cap al Coll de Parpers, i només travessar-la ja som dins del corriol del Koala. Tot un clàssic, que hem tornat a incorporar a les últimes sortides, i que ens permet xalar de la última baixada que ens deia al Xaragall de l’Espinal.

La sortida ja està llesta, només rodem passant per sota del viaducte de la C60, per anar a buscar altre cop la riera que ens ha de portar de nou a la Plaça Nova, on tanquem una excel.lent sortida, amb un bon esmorzar Bicigaleru.

3:30 hores de sortida, 25,53 quilòmetres i 709 metres+, un bon inici de cap setmana de btt.

Per cert, avui no hi ha fotos. En Jordi T ens ha tornat a fer el salt, i la resta ens ho hem passat tan bé, que no ens ha vingut al cap la idea de fer-ne cap. Ens quedarem sense imatges, però amb un bon regust de boca.

Els que si han pensat en fer alguna foto, han estat en Francesc M, i en Kiko P, que avui estan a Camprodon per a participar en una nova edició de la Isard Atac. La pluja els hi ha fet una mala passada, la organització s’ha vist obligada a eliminar la ruta llarga, i molts participants amb el mal temps han preferit deixar-ho córrer. Ells han estat dels pocs que han sortir a fer el recorregut curt, i a enfangar-se una mica... senglars que són alguns!!!

Diumenge 04 de Setembre 2022:

Diumenge torna a fer calor, i també torna una nova convocatòria d’en Joan B. Altre cop poques respostes confirmant, però matinarem per ser a les 8 a la Plaça Nova, tot esperant que s’hi acosti més gent.

Dit i fet, tot i avui la puntualitat brillar per la seva absència, acabarem trobant-nos en Joan B, Quim M, Jordi S, Javier F, i Salva B. Mentre els més dormilegues van explicant-nos les excuses de la seva tardança, començarem a pedalar en direcció a l’Agility. En Joan ens ha proposat anar a fer algun tram de l’Enfermal que no vam poder fer la setmana passada, així que entrarem a la riera, i com ahir a rodar en direcció a la riera de Riudemeia.

Els primers quilòmetres seran un “déjà vu” de la sortida d’ahir. Segur que en Joan B ho ha tingut en compte a l’hora de donar-me facilitats per a la crònica. De totes maneres, sempre n’hi ha que han de fer la guitza, i entorpir-me la feina, i avui serà en Jordi S, que amb els seus problemes amb la pressió de la roda de la bici, ens farà aturar a Can Roviró. 

Breu aturada, que ens ha servit per fer alguna foto, mentre en Jordi es baralla amb l'obús de la vàlvula,  a més de veure com van passant una bona munió de bikers... potser regalan alguna cosa a Can Vinyamata?

Solucionada l’avaria, reprenem a sortida. Ara passem per Can Vinyamata, ja som dalt de la pista de la Pedrera. El Bosc de Can Païssa ens porta a la Lola, l’Amic Invisible, el The Rock, on un cop a la sortida desarem el “déjà vu” a la motxilla d’en Joan, al menys per una estona.

Ens hem de deixar caure per corriol fins a sortir a la carretera, que travessarem per entrar a la zona del Bosc Màgic d’Òrrius, just per sota de la Pedra de l’Elefant. Primers trams d’entretinguts corriols de baixada fins assortir al Torrent de Sant Bartomeu. Enllacem amb uns centenars de metres de sender ampli fins trobar l'entrada al tram de l’Enfermal objectiu de la sortida. 

Aquest petit tram no és dels més complicats de l’Enfermal, i mirem de passar-hi amb la major solvència possible, tot i mirar-nos-hi de valent, ja que no tenim clar la traçada a fer. De fet, a l’igual que l’altre cop que hi vam ser, tornarem a errar el trencall cap a la pedra final de la sortida. Buscarem aquí i allà...

...i al final arribarem just a sota, on hi ha un parell d’Ilurobikers, fidels seguidors de les nostres sortides, amb els que farem una breu xerrada, abans de que ens acompanyin una estoneta.

Ara ens toca enfilar-nos cap a Can Canela, sortint altre cop a la carretera a tocar de La Roca del Vallès, on a l’igual que ahir, tornem a fer uns metres de pujada per l’asfalt, abans de entrar alte cop en corriols de pujada cap a la sortida del The Rock. En aquest tram, els Ilurobikers ens deixen. Encara volen allargar força més la seva ruta, i el nostre ritme és massa lent pel motor de les seves e-bikes. Cap problema, que mirin al wikiloc el recorregut, i ja el resseguiran en una altra ocasió.

Nosaltres, aprofitant que estem a la sortida del The Rock, hi entrarem. Sí, tal com raja, avui toca fer el The Rock de pujada, esperem no trobar cap eixelebrat baixant. Exacte, encara que sembli estrany, no ens trobarem a ningú, i podrem fer la pujada tranquil·lament.

Un cop a dalt, seguirem de pujada cap al Turó del Morro del Gall. Corriols per la zona del Bosc de Can Païssa, fins a sortir a la pista a tocar de l’Àrea de Pícnic de Nostra Senyora dels Àngels, on hi rodarem fins a sortir al Coll de Parpers.

Travessem la carretera, i ens enfilem cap a tocar del Pla de l’Espinal, tot resseguint el corriol que hi ha just per sota. Estem buscant tornar a entrar al “déjà vu” final de ruta, i hi som a tocar. Entrada de corriol que ens baixa a la carretera, que travessem, i baixada pel Koala fins al Xaragall de l’Espinal. Tornada per la riera, i tornem a parar el gps a la Plaça Nova.

Després de 3 hores de bici, 27 quilòmetres i 729 metres+, el piscolabis al xino, posarà punt i final al cap de setmana de btt.

 

Ultims cops de pedal d'Agost.

28 d’Agost 2022:

Estem a punt d’enllestir Agost, alguns encara gaudint dels últims dies de vacances, aprofitant per fer alguna sortideta. En Francesc M, amb la posta a punt per la propera edició de la Isard Atac, farà una escapadeta entre setmana fins al Pla de la Calma...

...d’altres continuen rodant per Enduroland...

...aprofitant per continuar amb la neteja dels senders de cara a una futura nova visita.

La resta, qui més qui menys ja estem a la feina, esperant a que passi ja divendres.

I arribem a dissabte, on no hi ha convocatòria dels Bicigaló, així que no matinarem per acostar-nos a la Plaça Nova. Aprofitarem per dormir una estona més, i fer una mica de bici diferent.

Tot i això, sembla ser que alguns han aprofitat també per fer sortida en carretera. Els de la gravel tampoc s’han estat a casa, i van amunt i avall rellegint tots els cartells que troben pel camí...

... i en Francesc M, i en Kiko P, s’uneixen a en Rafael F i una bona colla de Burriac Bikers, per fer una senyora sortida per la Torrassa, El Corredor, i tot el que se’ls hi posi pel davant.

Sort que dissabte passa ràpid, i al vespre en Joan B torna a posar en solfa als Bttargentona amb una nova convocatòria per demà. Com les últimes setmanes, respostes minses, només dues. De totes maneres, esperem que a última hora algú més es desempallegui de les lleganyes, i s’acosti a la Plaça Nova.

Dit i fet, matinem, i a les 8 som davant de la Fleca Casas. El primer, en Joan B, després anem arribant en Salva B, Quim M, Jordi F, Francesc M, Salva M i Javier F. Deu ni do, al final serem una bona colla, tot i que alguns han vingut amb la promesa de fer un parell d'hores de bici, i 3 hores de bar.

Després d’una breu xerrada, ens posarem en marxa. En Joan porta al cap anar cap a la zona de la Pedra de les Orenetes, i a la resta no ens sembla mala idea, així que comencem a pedalar pel carrer Gran, cap a la Plaça de Vendre, per deixar la vila d’Argentona per Can Volard.

Trams de corriols cap al Torrent del Collell, on farem els primers trams de pujada de la sortida. Ens anirem enfilant per corriols i senders cap al Rocar d’en Serra, fins a sortir dalt dels dipòsits del Mal Pas.

Més trams de corriols, ara més planers per sota de la Bandera, fins al Torrent de Can Manreset, on ens tocarà enfilar-nos de nou per senders cap a la Font d’en Quico. A partir d’aquí, uns 2 quilòmetres de pujada, enllaçant trams de pista, senders i algun corriol, que ens portaran a sortir a la pista del Camí del Mal Pas.

Rodarem per la pista uns centenars de metres cap al Pla dels Matxos, on farem de pujada el corriol alternatiu que voreja el Turó de Matacabres. Un cop tornem a sortir a la pista, ja no la deixarem fins a arribar al Coll de Gironella. Entrarem per la cadena per fer un breu tram de corriols de baixada, que de seguida agafaran desnivell positiu per fer-nos pujar cap al Laberint del Bosc de Cabrils. Avui, com no hi ha en Jordi S, tampoc ens hi aturarem. Continuem cap a la Mútua per acabar deixant-nos caure a la pista, a tocar de les restes de Can Genís.

Ara ens toca rodar una estona per la pista, mentre passem de pujada per Coll de Porc, fins a arribar al creuament de Cal Camat Vell. Uns centenars de metres de ràpida baixada per la pista en direcció a la Plana del Fum, tot i que avui no hi arribarem. A la que trobem l’entrada del corriol de les Abelles, ja hi som dins. El resseguirem fins a sortir a la pista per sota de Ca la Mort, on tornarem a fer corriols de pujada, aquest cop amb algun punt més enrevessat, que ens porten a tocar del Mas de Cèllecs, on farem una breu aturada, aprofitant l’avinentesa de trobar-nos amb en Martí Montserrat, Pep Famades i algun altre dels Bicicorriols. En un moment també hi arriben l’Angel M, i amb algun altre Burriac Bike.

Una estoneta fent petar la xerrada, on alguns aprofiten mentre fan anar la boca, per menjar alguna cosa. Desprès d’acomiadar-nos, cada grup reprendrà la seva sortida, uns a esmorzar al Tatano d’Òrrius, altres per la pista cap a Sant Bartomeu... i en Jordi F, que hi veu la seva, diu que per avui ja s’ho ha passat prou bé, i se’n torna cap a casa.

A la resta, ens toca continuar pujant. Senders amunt fins a tocar de la Cabana del Moro, per sobre de Sant Bartomeu.

Desprès de poc més de 13 quilòmetres, pràcticament tot pujada, per fi tenim pel davant els trams de baixada objectiu de la sortida d’avui. A partir d’aquí, corriols amb xaragalls. arrels, pedres, mentre travessem el Bosc de Ruscalleda.

 Trams divertits, que exigeixen que hi posem tots els sentits per no tenir cap ensurt. Farem alguna aturada per reagrupar-nos, i a les cares només hi ha símptomes de divertiment.

Reprendrem la sortida, i tot i alguna petita variant, continuem baixant per acabar sortint a la Pedra de les Orenetes, on avui ni ens hi aturem. Collons, i els que no hem menjat res abans, pensant que ho faríem aquí? Doncs calla, i pedala, si no vols perdre l’estela del grup, que al capdavant ja tornen a estar de pujada!!! 

Menys mal que els trams de pujada que tenim pel davant són força amens de fer. Un quilòmetre de corriols, abans de ser dalt de la pista, on de seguida tornem a tenir corriols que ens baixaran cap a la zona del Bosc Màgic d’Òrrius. Passem per sota de la Pedra de l’Elefant, abans de sortir a la carretera que baixa cap a La Roca del Vallès.

Només travessar la carretera, tornem a estar enfilant-nos per corriols, passant a tocar de la sortida del The Rock, de camí cap a la zona del Bosc de Can Planes. Passarem a tocar de les restes de Can Ronses, i amunt cap al Turó del Morro del Gall.

Ens anem enfilant cap al Bosc de Can Païssa, per finalment deixar-nos caure fins a sortir a la pista a tocar de l’Àrea de Pícnic de Nostra Senyora dels Àngels.

La baixada final la farem pel corriol de la Mercè. Ràpida baixada, amb en Francesc M al capdavant, on alguns avui potser arrisquem més del que és habitual. Tot i això, arribarem sans i estalvi a tocar de Can Roviró, i en un tres i no res ja serem baix de la riera de Riudemeia.

La tornada cap a Argentona rodant força més tranquils, amb bones sensacions, desprès d’una sortida exigent, però molt divertida.

Com sempre, tancarem la sortida a la Plaça Nova, amb un més que merescut piscolabis. La promesa d’en Molist ha estat a l’inrevés, 3 hores de pedalar i no crec que tinguem temps de 2 hores de bar.

Uns 30 quilòmetres amb 925 metres+, amb els que alguns donem per tancat el btt pel mes d’agost...

...tot i que n‘hi ha que mai en tenen prou!!!