Dilluns 22 de Juny del 2020,
qualsevol altre any hagués estat noticia que tornem a estar a l’estiu, però
aquest 2020 potser el recordarem per deixar de banda l’estat d’alarma i entrar
a la “Nueva Normalidad” o de la “Represa” que diem aquí a Catalunya.
A punt de complir-se 100 dies de
la última crònica, on mai ens haguéssim pogut imaginar el que ens venia per
endavant......el Govern per lluitar contra el Covid-19 ens confina a casa...
ens veiem immersos en un escalada de contagis en la que el sistema sanitari
queda a punt del col·lapse, tancament de col·legis i universitats...la majoria
de negocis obligats a tancar, els més afortunats estableixen el teletreball...
prohibició de fer esport... i a mesura que avancen els dies ja veiem que això
va per llarg.
Alguns articles es converteixen
en la obsessió de compra de molts.... paper higiènic, farina i sobretot, pel
que ens afecta a nosaltres, els codiciats “rodillos”. No tenir-ne un ens
deixava a la majoria sense un llarg temps de poder fer l’esport que tant ens
agrada.
Que llargues se’ns han fet
aquestes 4 fases. Al principi prohibició absoluta de sortir a fer esport, a
mesura que milloren les coses ja podem sortir individualment de 6 a 10 del matí
i de 8 a 11 del vespre, això sí sense poder sortir del nostre municipi....doncs apa, els argentonins per Argentona, els Mataronins per Mataró, els llavanerencs per Llavaneres i els de Vilassar per on els deixi el Sheriff Lobo de la seva vil.la.
Poc a poc es van restringint algunes prohibicions i primera és deixar practicar esport fora del municipi als federats (tant se val en quin esport estiguis federat, només importa que hagis pasat per caixa, el que et confereix un privilegi que
ens recorda a la bula papal), o que tinguis un
d’aquest carnets de la Federació que canvien de data de caducitat a
l’estil Harry Potter!!! Així que alguns es poden moure
més lliurement per d’altres contrades, provocant-nos una certa enveja.
La veritat que hem estat força
bons minyons i les sortides han estat individuals o pseudo-individuals, el
compliment de no trepitjar terreny prohibit l’hem mig complert pràcticament
sempre. També sort n’hem tingut d’alguns cracks que ens han obert algun corriol
nou, com el Covid-19, que ha estat un al·licient per sortir habitualment
repetint un i altre cop el mateix recorregut....i l'horari de tarda ens ha permès treure de l'armari els focos.
A mesura que hem anat avançant de
fase se’ns ha anat permetent sortir en grup mantenint una certa distància de
seguretat, cosa que sembla que s’ha complert en certa mesura fins i tot a l’hora de fer les
fotos de rigor.
Fins a arribar a la tan desitjada Fase 2, on ja podrem sortir del municipi, així que les sortides ja tornen a semblar-se al que estàvem acostumats. Ja tenim ganes de tornar a voltar pels corriols del Maresme lliurement....
....i sobretot dels piscolabis
post-sortides!!!
I en quinze dies entrem amb una
mica de retard a la Fase 3 i en pocs dies cau l’estat d’alarma. Ara sí que
comencem a notar la “Nova Normalitat” i tornem a corriolejar en grup més nombrós pels singletracks
de la Roca del Vallés....
...la Torrassa del Moro...
...fins i tot, desprès de tot el
que hem passat, el fet de rodar per la riera de Dosrius també ens sembla un
petit luxe.
Han estat uns 100 dies d’estat d’alarma
i esperem no tornar a passar altre cop per aquest tràngol. De moment a les
cares se’ns comença a reflexar l’alegria del retrobament entre companys.
Per cert, avui ajagut al sofà
després de la revetlla de Sant Joan, amb un cert sentiment de culpa per no
haver estat conseqüent i caure de la convocatòria a la Granja.com. Sort que al
bttargentona sempre hi haurà alguns valents que acompanyen a en Joan el dia del
seu Sant!!! Ja farem diumenge una celebració com cal. De moment ja té el cava en fresc, jajaja!!