Dissabte corriols per Òrrius, diumenge a salivar per La Roca del Vallès.

Dissabte 19 de Novembre 2022:

Un nou cap de setmana, i toca matinar per a una nova trobada dels Bicigaló. Potser per la feina serà la última de dissabte del 2023, així que l’haurem d’aprofitar.

Puntuals a les 8 a la Plaça Nova serem en Pere C, Pepe C, Jordi T, Oscar E, Robert D, Rafael F, i Salva B.

El termòmetre de la plaça marca 10ºC, de fet millor temperatura del que esperàvem. Doncs apa, si no ve ningú més, agafem les bicis i comencem a pedalar cap a l’Agility. Travessem la carretera i ja som dins de la riera.

Mentre rodem tranquil·lament per la riera, decidim que avui anirem cap a la zona d’Òrrius. Rodarem cap a la riera de Riudemeia, fins que passat can Boringues de Baix, farem la primera enfilada del dia, corriols amunt per la zona de la Brolla de Riudemeia. Ara amunt, després uns metres de corriol avall, ara tornem a pujar per  la pista, tornem a baixar trams de corriols, altre cop amunt per pista... fins a ser just a sobre de la depuradora d’Òrrius, on ara sí que ens tocarà pujar de veritat.

Ens espera el tram que anomenen Songoku, un quilòmetre de pujada, on si teníem una mica de fred, de seguida ja no el notarem. L’enfilada ens portarà a dalt a tocar de la casa de Can Guineu. Poc més de 9 quilòmetres i ja som a Òrrius.

Ara ens deixarem caure per l’asfalt cap a la zona esportiva, on anem a buscar altre cop enfilar-nos per corriols, aquest cop enllaçant els de la zona de les Palomeres, que ens pugen fins a sota de Ca la Mort.

Un cop a dalt, decidim anar a comprovar com està el tram del corriol de les Abelles. Fa dues setmanes vam trobar que hi estaven fent tasques de desforestació, i això no presagia res de bó. Dit i fet, només acostar-nos-hi, el que abans era una entrada de corriol, s’ha convertit en una pista, en la que fins i tot trobem un cotxe que hi està pujant. Res, res, hi entrarem i a veure que trobem. De moment, pista oberta per les màquines, amb diferents trencalls que abans no hi eren i que ens fan dubtar en algun moment. Podríem dir que la primera meitat del corriol ha desaparegut del tot, la continuació encara segueix intacta, però hi trobem alguna marca vermella als troncs que no indiquen res de bo. Acabarem sortint dalt de la pista, amb la sensació que serà un dels últims cops que hi passem.

Al ser dalt de la pista, hi haurem de rodar fins al creuament de camins de Cal Camat Vell, on ens enfilarem cap a Coll de Porc, tot buscant la primera baixada amb cara i ulls de la sortida. Com sempre, l’enllaçada de corriols travessant el Bosc de Can Cardí no ens deixaran indiferents. 1,5 quilòmetres de corriols que ens baixen fins a Can Blanc.

Un cop a baix, i ja reagrupats, rodem per la pista mentre decidim si anar a buscar el corriol del Roure, o deixar-nos caure pel de la Sandra. Com fa unes setmanes, torna a guanyar la segona opció, que tot i ser més curta, no està gens malament. Corriols de baixada, ràpids en el seu tram inicial, i més treballats al tram final, que ens deixaran a tocar de Ca n’Altafulla.

Ja estem de tornada, rodem per la pista cap a Can Manyana, mentre observem que estan tallant alguns dels pins que hi ha vora el camí. Uns metres més endavant ens trobem amb la sorpresa que els han apilat, tallant l’entrada del corriol. Quina manera de tocar els collons!!! Aprofitarem per posar-nos-hi bé, i fer-nos la foto de la sortida.

 

Ja deu fer alguns dies que els hi ha posat, i de fet, uns metres més amunt, ja s’ha obert una petita entrada pel marge. Doncs apa, ens hi ficarem i ja som dins del corriol. Com sempre, xalarem d’una ràpida i divertida baixada, fins a ser a tocar de la sortida, on ens trobarem que també hi ha posat uns quants troncs barrant el pas. Sembla ser que no és casualitat, potser a algú l’hi fem més nosa del que sembla.

Després d’una estona de renecs, ens acabarem deixant caure per la pista per sortir a la urbanització de Can Raimí.

Ara resseguirem un tram del sender del Bosc de Can Cabot, tot vorejant la riera de Clarà. Aquí, l’Oscar i en Robert decideixen entrar a la riera per tornar cap a Argentona. La resta encara ens queda una mica més de gresca, així que farem els últims trams de pujada del dia. Pujada per corriols cap al Torrent de Can Manreset, per continuar fins a acabar sortint als dipòsits del Mal Pas.

Ara sí que ja n’hi ha prou, baixada final cap a la zona de la Vinya d’en Serra, entrant a Argentona per Can Volard, amb els últims metres pel corriol de les caques.

Baixada cap a la Font de Sant Sebastià, i el carrer Gran ens portarà altre cop a la Plaça Nova, on ens espera l’esmorzar Bicigaleru.

Sortida de 22,19 quilòmetres amb els seus 656 metres+. Un bon inici d’aquest nou cap de setmana de btt.

Diumenge 20 de Novembre 2022:

Als Bttargentona continuem amb diverses baixes,  que esperem que poc a poc vagin millorant. El que sí tindrem avui serà el retorn al ramat d’en Miquel Àngel. Ha estat un bon temps allunyat del grup, però sembla que torna amb empenta, de fet, fins i tot no se n’ha pogut estar de fer  la nova convocatòria de whatsapp. Si es posa així, tampoc li farem un lleig, així que matinarem altre cop per ser a les 8 a la Plaça Nova. De fet, ho haguéssim fet igual, però ja posats que s’ho cregui una mica.

Avui som en Francesc M, Javier F. Miquel Àngel, i Salva B. La temperatura avui és força més baixa que ahir, de fet el termòmetre de la plaça marca 4ºC, així que rodar per la riera no és bona opció. Doncs apa, pugem a les bicis, enfilant-nos pel carrer Gran cap a la Plaça de Vendre, carrer Sant Narcí, i deixem Argentona per Can Volard.

Primers trams de corriol, deixant-nos caure cap al Torrent del Collell, i a partir d’aquí a enfilar-nos per la zona del Rocar d’en Serra, fins a sortir dalt dels dipòsits d’aigua del Mal Pas. Un cop a dalt, tenim uns centenars de metres més planers, abans de deixar-nos caure per corriol cap al Cementiri de la Vall de Clarà.

1,5 quilòmetres que ens han fet ja entrar en calor. Ara hem de travessar la carretera, entrant al Polígon Industrial, per anar rodant cap a la riera de Riudemeia.

Entrarem al Fondo de la Gallega, per fer el corriol de la Nevera, abans d’enfilar-nos per la pidta cap a Can Roviró. Més corriols de pujada cap a Can Vinyamata, amb el sender final que ens portarà dalt de la pista a tocar de la Pedrera de la Pedra Blava.

Un cop a dalt, rodem per la pista un centenar de metres, i altre cop corriols de pujada, mentre travessem el Bosc de Can Païssa. Acabarem per sortir a la pisat que va cap al Coll de Sant Bartomeu, que haurem de resseguir un curt tram per anar a buscar l’entrada del corriol de la Lola, tot i que abans farem el petit bucle passant per sobre de la pedrera, tram que ens va ensenyar en el seu dia en Salva M.

Un cop a l’entrada de la Lola, deixem que en Miquel Angel passi al capdavant, i no perquè sigui l’únic que va amb una rígida, sinó que ens servirà per aprendre a com afrontar els trams més tècnics. De fet, ens mostrarà que el primer tram tècnic de pedres es baixa com si res. Tot i que no dubtem de la seva paraula, avui no el farem. De fet, a hores d’ara, ja l’hem passat sense problemes, però això correspon a la crònica de la propera sortida.

La resta de la Lola el fem sense problemes, gaudint-lo com sempre. Avui tornarem a no fer-lo sencer. A la meitat, preferim fer una curta remuntada que ens puja fins a l’entrada de l’Amic Invisible. Un altre corriol on xalarem com la canalla, primer mirant de seguir l’estela d’en Miquel Angel que es deixa caure com si no hi hagués un final, però amb seny... això sí, de seguida el veiem de lluny.

A la sortida, petit reagrupament, i altre cop a fer corriols de baixada cap al The Rock, i cap dins!!! El ritme no decau, i tornem a mirar de seguir-li l’estela, feina complicada, però arribarem a la sortida del corriol sans i estalvis, amb un somriure d’orella a orella. Aquest trams, travessant el Bosc de Ca l’Argent, està sent espectacular!!!

Ara ens toca rodar cap al Bosc de Can Planes, on just per sobre de la Pedra de l’Escorpí entrarem al corriol Amagat, on farem els primers metres de pujada, fins a trobar l’entrada del Calipso. Apa cap dins sense pensar-ho, amb els primers trams més tècnics, que ens baixaran cap al corriol de la Creu, que també farem de baixada.

Ja posats, aprofitarem per fer els trams nous de corriols que baixen cap a la zona de la Vinya d’en Tomàs, tot i algun petit dubte a l’inici, que ens fa passar pel mig del bosc, tot i tenir un parell de corriols a banda i banda. Cap problema, aconseguirem trobar el bon camí, i gaudirem del seu divertit i revirat traçat.

Acabarem tancant un petit bucle, i ara anirem enllaçant altre cop corriols fins a sortir a la carretera de Parpers, a tocar de Can Companys.

Hem passat una estona espectacular per La Roca, però ara toca buscar la tornada. De moment travessem la  per entrar al Torrent de Sant Miquel. Tenim 3 opcions de pujada, decantant-nos per la del mig. Primers trams de corriol més suaus, que van agafant pendent progressivament, a mesura que també s’eleven les nostres pulsacions. Els últims metres són força exigents, i ja sabem que hi haurà un punt on haurem d’empènyer les bicis uns pocs metres. Acabarem sortint tot just per sota del Jabalí de Oro, però abans aprofitarem per fer una breu aturada per agafar una mica d’esma, amb l’excusa de fer una foto, amb una branca que la malmet...

... i ara la bona.

Un cop a dalt, rodem un centenars de metres per l’asfalt, i tornem a fer corriol de pujada cap al Pla de l’Espinal. Encara li tenim una sorpresa final a en Miquel Àngel...el Koala!!!

Primer hem de fer uns trams de corriols de baixada que ens portin altre cop a la carretera que puja cap al Coll de Parpers, amb un petit ensurt inicial amb un ”tocón” com diu algú, o el que ve sent una soca al costat del camí, que al ser tocada amb el pedal, casi bé provoca un “front flip” en tota regla. El salvarem el més dignament possible, i seguirem amb la divertida i ràpida baixada.

Només travessar la carretera, anem de cap al Koala, on forçarem al màxim amb en Miquel Àngel enganxat a roda, xalant en una espectacular baixada.

Acabarem sortint al Xaragall de l’Espinal, amb la feina ja feta. Ens deixem caure cap al Bell Recó, i ja només ens queda rodar per la riera cap a Argentona.

Tancarem la sortida a la Plaça Nova, amb el més que merescut piscolabis al xino.

25,88 quilòmetres amb 773 metres+, on hem gaudit de valent. A alguns els ha sabut a glòria, i fins i tot se’ls hi ha escapat: “com us he trobat a faltar!!!”, ja veurem si diu el mateix a les sortides on només sigui pujar i pujar.

Dissabte una Torrassa, diumenge corriols per Can Bruguera.

Dissabte 12 de Novembre 2022:

Deixem enrere una altra setmana laboral, i arriba una nova convocatòria dels Bicigaló. Toca matinar altre cop per ser a les 8 a la Plaça Nova. Avui som  en Pere C, Pepe C, Quim M, Robert D, Oscar E, Josep, i Salva B.  A la plaça també hi són en Francesc M, Javi F, Rafael F i la Susanna C, que també s’uniran al grup, tot plegat una bona colla!!!

Després de fer-la petar una estona, començarem a pedalar cap a l’Agility, amb la ruta gens clara. De moment rodarem per la riera, a veure que se’ns acut. Abans d’arribar al Bell Recó, ja hem decidit que anirem a fer alguns corriols per la zona de la Torrassa, així que passarem per sota del viaducte de la C60, entrem al Xaragall de l’Espinal, per passar per dins del pont de sota la carretera de Parpers. Uns metres més endavant trencarem a la dreta, per anar enfilant-nos pels senders que travessen les Malloles de Can Pins.

Anem pujant en direcció al Turó de Can Ribot, tot i que abans aprofitarem per fer els corriols de l’alternativa de la Font de Javà. Trams que en principi són tot pujada, excepte uns pocs metres inicials. En un d’aquests curts trams de baixada, en Quim ha tingut la mala sort de topar amb una branca travessada al mig del camí, just a l’alçada del cap. Tot i acabar anant per terra, no ha estat res greu. El casc compleix amb la seva missió, i ja que estem a les portes d’un nou Black Friday, serà qüestió d’anar buscant un recanvi.

Un cop reagrupats dalt del Turó de Can Ribot, en Quim decideix tornar cap a casa. Aquests cops al cap, repercuteixen a les cervicals, i més val no forçar, i potser requerir l’ajut d’algun antiinflamatori. La resta seguirem enfilant-nos fins dalt de les Planes de Can Ribot, per seguir cap a Sant Carles.

Avui travessarem la urbanització, rodant per l’asfalt cap al Turó dels Castellans, on tornarem a fer corriols, tot travessant el Bosc de Can Poc. Aprofitarem per fer el corriol de la Pistola, abans de sortir a la carretera que baixa cap a Santa Agnès de Malanyanes.

Aquí tenim a tocar l’entrada del corriol d’en Jordi Cid. Abans era un punt habitual de pas a les nostres sortides, fins que el propietari hi va posar unes tanques barrant el pas. Ara, s’ha obert una petita variant per evitar-les, així que aprofitarem per endinsar-nos-hi. Poc més d’un quilòmetre i mig de divertida i ràpida baixada pel Bosc de Can Font de la Perera, on tot i estar el terreny en bones condicions, hem d’anar amb cura amb les traçades. Acabarem sortint a tocar de la depuradora de la Roca del Vallès.

Ara, fent cas a la dita popular de desprès d’una baixada sempre hi ha una pujada, no ens queda més remei que remuntar. Doncs apa, rodem uns centenars de metres fins  a ser a la urbanització del Coll, on entrarem al Torrent Fosc, per continuar enfilant-nos per corriols, mentre travessem el Bosc de Can Pellisser, que ens han de portar fins dalt de Ca l’Arumí.

Aquí ens deixaran en Robert, l’Oscar i en Josep. Se’n tornen cap a Argentona, mentre la resta travessem la carretera per seguir pujant. Primers metres d’asfalt fins a sobre de la Pedrera dels Dous, on a tocar de les restes de Can Cames, tornem a entrar en trams de corriols. Tota una enllaçada que ja és tot un clàssic, ens acabarà deixant dalt de la Torrassa, on aprofitarem per fer una breu aturada, amb la foto de rigor.

Hem fet casi bé 20 quilòmetres, bona part d’ell de pujada, així que ja va sent hora de xalar baixant. Doncs apa, altre cop dalt de les bicis, ens deixarem caure cap al Pla de la Bassa del Llop, on anem a buscar els trams de corriols que ens baixen cap a la zona del Penjat dels Garrofers. Aquí seguim per trams de corriols que en bona part ja fèiem fa anys, i que a dia d’avui s’han reobert enmig del que queda del bosc desprès dels treballs de desforestació que es van fer a la zona. Tot plegat, una divertida enllaçada que ens portarà a l’entrada del tram final del Dragon Khan, on com ja es costum, tornarà a ser un campi qui pugui. Que corrin les bicis, mentre gaudim com la quitxalla, fins a ser a baix del Sot de Can Bosquets, on ens reagruparem abans de travessar la carretera.

Ara ens toca deixar-nos caure cap a Dosrius, tot rodant tranquil·lament, mentre voregem el Torrent dels Rials.

A la sortida de Dosrius, anirem a buscar el corriol de l’alternativa de la riera. Últims metres de pujada, abans de deixar-nos caure cap al canyer del Torrent de la Feliua, abans de sortir al Torrent de Manyans.

S’han acabat els corriols per avui, ja només ens queda rodar per la riera cap a Argentona, per tancar la sortida a la Plaça Nova. L’esmorzar Bicigaleru serà el colofó més que merescut, després dels 31,51 quilòmetres amb 832 metres+.

Diumenge 13 de Novembre 2022:

Dissabte el vespre, tot i no estar gaire fi, en Joan B penja la convocatòria de whatsapp per la colla del Bttargentona. Poques respostes, i a primera hora del matí, en Joan confirma que no ens podrà acompanyar... si senyor, aixó és un lider, matina, penja el missatge, i ja pot tornar-se'n al llit.

Al final a les 8 a la Plaça Nova ens trobarem en Francesc M, Javier F, Jordi S, i Salva B. Avui tenim un “bono-bici” de btt curt. Són bons jans, i mirarem d’enredar al grup per anar cap a la zona de Can Bruguera, així cap a les 10 ens podrem despenjar cap a Mataró, mentre la resta poden continuar fent corriols per la zona. No hi posen cap impediment, així que primeres pedalades cap  a l’Agility, per només travessar la riera, endinsar-nos dins del Torrent de can Bellatriu.

Tot just passada la Hípica de Can Salvat, trencarem a l’esquerra començant a fer els primers trams de corriols mentre ens anem enfilant fins a sortir a la pista del Camí de les Aigües, que només travessarem per continuar pujant per corriols cap a la zona de la Vinya d’en Rouaix. Aquí tindrem una bona sorpresa, les màquines ja estan fent de les seves, i ens trobem un parell de corriols tancats. Un punt de habitual de pas a les nostres sortides, tant pujant com baixant, i que també han estat malmesos!!!

Mentre estem aturats veient la malmesa feta, arriben en Francesc L, Jordi R, i en Dani Q. No ens queden gaires opcions més que pujar cap a la pista que ve del Cementiri Nou de Mataró, i ens tocarà rodar-hi fins dalt de la urbanització de Can Vilardell.

Travessarem el Parc Forestal, cap dalt del Turó d’en Dori, on només travessar la pista, tornarem a estar enfilant-nos per corriols. En Jordi Ruiz i companyia porten un ritme més alt, de fet, també han dit que tenien al cap anar cap a la zona de la Torrassa, així que aquests trams els deuen estar fent només per anar escalfant cames. Només en Javi els ha segueix a prop, el que farà que ens arrossegui a tots a fer els trams del corriol de la Nevera. Poc més de mig quilòmetre de corriols de baixada cap a la zona de la Surera de Can Famada, on ja hem perdut l’estela dels que van davant, i decidim no deixar-nos caure més avall. Apa, haurem de remuntar, fent ara altre cop el corriol de la Nevera de pujada. Si senyor, un bucle en tota regla!!!

Pujarem fins a sortir al creuament de pistes de la Plana del Pou de la Plata, on entrarem al corriol de l’Incinerat, abans de continuar enfilant-nos fins dalt del Turó de Tarau, on tenim pel davant un petit tram de corriols revirats de baixada, fins a sortir a la pista que ens ha de portar a l'entrada del Mikaku, o com anomenem al Bicigaló, el corriol d'en Robert.

A partir d'aquí, farem l'enllaçada clàssica de corriols que passant per la Font de n'Oms, ens deixaran al torrent que ens acabarà pujant al Coll de Can Bruguera. Un centenar de metres de pista, i ja tornem a ser dins de corriols, ara mentre travessem la Plana dels Brucs, de camí al pla de la caseta dels caçadors.

Portàvem al cap fer els corriols del Guineueta i Amaito, i ja hi som. Doncs no perdem temps, cap dins amb en Javi al capdavant. El terreny està perfecte, i com sempre xalarem deixant-nos caure per aquests trams revirats, tot travessant els Suros de Can Soler. Baixada a bon ritme, fins que al tram final, tot just quan ja som a tocar del Sot de la Salamandra, ens trobem a un parell fent l’Amaito de pujada... en Pere B i en Marc, bona manera d’anar  tornant a agafar forma física!!!

Fins aquí no ha estat gens malament, portem només 14 quilòmetres, i ja en van 700 metres+, però ja són casi les 10, i el “bono-bici” d’avui ja s'ha acabat. La sortida estava programada fins aquí, bon punt per tornar cap a Mataró. El grup perd un integrant, però en guanya dos més, així que a la resta els toca girar cua, i enfilar-se altre cop per seguir gaudint d’una bona matinal de btt.

Així acaba una crònica de diumenge, tot i no ser les últimes pedalades que farem avui, però la bici de carretera, així com la gravel, de moment no tenen cabuda en aquest blog, jajajaja.

Dissabte de cadenes, i diumenge la Balena.

Dissabte 05 de Novembre 2022:

Primer cap de setmana de Novembre, i nova convocatòria dels Bigicaló per trobar-nos a la Plaça Nova i gaudir d’una altra matinal de btt. Avui serem en Pere C, Pepe C, Manel V, Quico S i Salva B, acompanyats d’en Francesc M que a primera hora del matí també és a la plaça.

Avui mirarem d’anar cap a la zona d’Òrrius, més que res per a no repetir corriols de les últimes setmanes. Esperem que no s’hi estigui fent cap batuda del  senglar com els últims dissabtes. Doncs apa, comencem a pedalar en direcció a l’Agility, i entrem a la riera.

Mentre anem de xerrera, rodem tranquil·lament cap a la riera de Riudemeia. Ja se’ns passarà quan comencem a pujar. Ens estarem a la pista fins passat Can Boringues de Baix, on tenim els primers trams de corriols de la sortida. Enfilada per les malloles de Can Riudemeia, on  la bici d’en Manel comença a tenir algun problema amb la cadena. L’acaba de posar nova, i quan augmenta el pendent del terreny comença a fer un soroll, que fins i tot podria arribar a destorbar l’apariament de l’àliga marcenca que dieun els tècnics de la Generalitat que habitava en aquesta zona. Haurem de fer alguna petita aturada, mentre en Pepe C li fa un cop d’ull.

Després d’aquest puja-baixa per la zona, arribarem a sobre de la depuradora d’Òrrius, on ens toca pujar pel tram conegut com a Songoku que ens anirà enfilant cap als peus del Turó d’Aquença. En aquest trams, de nou problemes amb les Turbo Levo, aquest cop la d’en Quico S. Aquest setmana ha desmuntat la roda per canviar un radi trencat, i alguna cosa no ha quedat del tot bé. Problemes amb la cadena, que no roda fina, i en Pepe C altre cop a fer-hi un cop d’ull.

Amb tot, acabarem sortint a Can Guineu, per deixar-nos caure per l’asfalt cap a la zona esportiva d’Òrrius. Ara ens toca enfilar-nos pels corriols de la zona de les Palomeres. Trams en els que avui sembla que regalin alguna cosa. Normalment no ens hi trobem ningú, i avui està atapeït de bikers fent-los de baixada, entre ells en Joan Rubí, amb el qui farem una xerradeta, mentre estem de nou aturats fent-li una altra ullada als problemes de la bici d’en Quico S. En principi dubte de si girar cua, i acompanyar-nos, però al final decideix seguir a la seva.

Reprenem la ruta, per acabar d’enfilar-nos fins a sortir a la pista, just per sota de Ca la Mort. Només en hi estarem uns pocs metres, doncs a tocar, tenim l’entrada del corriol de les Abelles, que ens evita algun tram de pista. El que no sabem si serà per a molt de temps, doncs a poc de ser dins, ens trobem que també hi estan fent treballs de desforestació. De fet, una petita part del corriol està atapeït de branques tallades al bell mig. De moment, amb cura, podrem passar-hi per sobre, però això té pinta de ser només l’inici de la feina, per lo que ja veurem com ens ho trobem en properes passades.

Tot i aquest imprevist, l’acabarem fent, per acabar pujant altre cop a la pista que ens portarà fins al creuament de camins de Cal Camat Vell, on en una breu enfilada per corriol ja serem dalt de Coll de Porc.

Portem casi bé 14 quilòmetres de sortida, i amb totes les aturades no podrem allargar-ho gaire més. Ara aprofitarem per gaudir dels divertits trams de corriols, que travessant el Bosc de Can Cardí, ens acabaran baixant fins a Can Blanc. Trams que normalment fem a bon ritme, tot i que avui sembla ser que la cosa rutlla diferent, menys velocitat a les bicis, i més rapidesa fent anar la llengua tot fent petar la xerrada resseguint els corriols. Tant xerrar a la sortida, s’haurà de solucionar amb una bona remullada de gola a l’esmorzar.

Un cop a Can Blanc, rodem per la pista, mentre decidim quina opció triar per, travessant la Vinya d’en Truc, baixar cap a Ca n’Altafulla... el corriol del Roure, o el de la Sandra?. Al final guanya la segona opció, més curta i no tan ràpida com el Roure, però amb un traçat més tancadet, i més treballat en alguns punts, que també ens deixa un bon regust de boca al ser a baix.

Un cop a baix, ens toca rodar per la pista, fins passat Can Manyana, on tornem a fer corriols de baixada. Ara sí que el ritme és bo, baixada amb uns últims trams més aixaragallats, abans de sortir a la pista que ens baixarà cap a Can Raimí. Aquí ens tornarem a trobar amb en Joan Rubí, que ara sí s’afegirà al grup de tornada cap a Argentona.

Deixarem la urbanització rodant pel sender que voreja el Bosc d’en Cabot. Avui no entrarem a la riera de Clarà, aprofitarem per fer els últims metres de pujada de la sortida. Ens enfilem cap al Torrent de can Manreset, per anar enllaçant corriols fins a acabar sortint als dipòsits del Mal Pas.

Ja només ens queda deixar-nos caure cap al Torrent del Collell, per entrar a Argentona per can Volard, fent els últims metres de corriol, mirant de no trepitjar cap cagarada de gos.

Feina feta, al menys sobre la bici. Ara queda tancar la sortida a la Plaça Nova, amb l’esmorzar Bicigaló.

22,46 quilòmetres, 654 metres+, amb una mica de tot... menys de fotos. Amb totes les aturades no hem pensat en treure el telèfon i fer-ne alguna. Això no passa quan gaudim de la companyia d’en Jordi T... com se’t troba a faltar Magret!!!

Diumenge 06 de Novembre 2022:

Diumenge toca matinar altre cop per ser a les 8 a la Plaça Nova. A la convocatòria d’ahir d’en Joan B , ja se’ns avança que la sortida va encaminada a fer el descens de la Balena en el sentit en que es va obrir en el seu dia...de baixada, com la gent normal!!!

Amb aquesta intenció ens trobarem en Joan B, Quim M, Javier F, Jordi S, Eloi I, i Salva B.

A la Plaça també hi són en Robert D, Manel V, i Quico S, que avui tenen pensat una sortida clàssica cap a la Torrassa. En Pere C i Pepe C avui també aprofitaran per sortir una estona en carretera... la qüestió és no quedar-se a casa escalfant el llit.

Doncs apa, cadascú a la seva. Nosaltres deixem la Plaça Nova cap a l’Agiliy, entrant a la riera, per anar cap a Dosrius. Rodarem per la riera, fins al Torrent de Manyans, on entrarem al canyer del Torrent de la Feliua, per fer els corriols de l’alternativa de la riera, que ens portaran fins a Dosrius, tot evitant la riera.

Un cop a Dosrius, travessem la vila cap a l’escola. De moment estem repetint el mateix que diumenge passat, fins que en Jordi S obre la boca: “perquè no pugem pels corriols de Can Batlle, que abans s’hi pujava molt bé?”. Doncs que hem de fer?, si  la canalla del grup té el caprici d’enfilar-se per aquests trams que ja teníem mig oblidats, haurem d’acontentar-los com sigui. Doncs apa, travessem la carretera, per entrar a tocar de l’antic restaurant de Can Batlle, i amunt que fa pujada. Primers trams de sender ample, mentre travessem el camp de tir amb arc, per fer els metres finals per corriols, fins a sortir a la pista que puja cap a Can Massuet.

Un cop a la pista, ens hi enfilarem uns centenars de metres, fins just a sobre de la Pedrera d’en Sesa, on com la setmana passada, aprofitarem per fer el tram de corriol que s’enfila cap dalt del Turó del Gat Salvatje, abans de tornar a sortir a la pista, a tocar de l’entrada de les Planes de Can Pruna.

Ja som a la urbanització de Can Massuet, on ens enfilarem uns centenars de metres travessant-la, abans d’entrar a les Planes de Can Carreres, per pujar fins al camp de Paint-Ball. Aquí podem baixar per la pista cap a la Cloaca, però decidim investigar una mica per la zona. Entrem en un corriol de baixada, que uns metres més avall ens porta a un sender. Si trenquem a l’esquerra continuarem baixant, i potser ens allunyarem massa de la Balena, així que decidim trencar a la dreta, per fer uns metres de puja-baixa, que ara sí ens porten a la Cloaca. Ja estem en el bon camí, així que desfarem els trams fets diumenge passat, i en un no res pujant, ja serem dalt de la carretera que puja cap al Corredor, just al Turó del Vent, on tenim l’entrada de la Balena.

Ara que ja tenim la baixada a tocar, per uns moments dubtem si anar a buscar el corriol anomenat el Dofí, que pel que es dedueix del seu nom, sense haver-hi passat mai, sembla ser un succedani de la Balena, però “light”. De ben segur el farem en una altra ocasió, però si hem vingut fins aquí a per la Balena, ens acostarem a l’entrada, i mentre continuen els últims dubtes, ens hi endinsem a veure que trobem. Primers metres  força pedregosos, però que amb una mida de cura podem anar fent sobre la bici.

La cosa pinta bé, anem baixant, amb alguns punts més tècnics. Per un moment hem anat obrint el grup, però a la que la cosa es complica una mica més, deixarem passar a en Quim M que amb la seva destresa ens anirà marcant el camí... tot es veu més assequible quan vas darrera una bona roda. No ens enganyarem, hi ha algun punt on ens ho mirarem més d’un cop, tot i que en Quim ho ha fet sense fer escarafalls. La resta, també ens hi deixarem caure, i sinó baixar caminant tampoc és mala opció.

Ens ho estem passant bé, i mentre anem baixant encara tenim temps per fer alguna foto...

... abans de continuar baixant, amb uns últims trams que tampoc ens deixaran indiferents. Tot plegat, després de poc més d’un quilòmetre, acabem sortint a tocar el Pont Blau de Llinars del Vallès. Primera passada per la Balena amb la sensació de que en properes ocasions, és possible fer-ho tot dalt de la bici.

Doncs ara que som a Llinars, hem de buscar la remuntada per tornar. De moment rodem per l’asfalt fins a Can Gallard, on trepitjarem altre cop sorra mentre voregem el Mogent, de camí a Can Bruniquer. A partir d’aquí, després d’un centenar de metres per pista, ens toca feixuga pujada per corriols tot travessant el Bosc de Can Diviu, que ens enfilarà fins a sortir a la pista, a tocar de la Masia de Can Bordoi.

Un cop a dalt, anem enllaçant petits trams de corriols mirant d’evitar el màxim possible de pista, cap al Pla dels Garrofers, on enllaçarem amb el tram que fem quan baixem de la Torrassa, i que ens porta cap al Penjat dels Garrofers. Aquest era un altre dels objectius de la sortida, doncs aquesta setmana hem vist a les xarxes socials que s’ha obert un petit tram de corriol nou. Tot plegat són uns 200 metres, amb un bon pendent de baixada, i un parell de punts no fàcils de traçar, i més amb el terra excessivament sec com està avui. Per cert, amb fixar-se com ho fa en Quim, de vegades no n'hi ha prou.

A la sortida, seguirem per altres trams que ja hem fet en altres ocasions, i que al final ens portaran a enllaçar amb el tram final del Dragon Khan, on ara sí que no hi ha miraments. En Quim al capdavant va obrint camí, i tornarem a xalar d’aquesta ràpida i divertida baixada fins a baix del Sot de can Bosquets.

Un cop a la carretera, la travessem i ens deixem caure cap a Dosrius, vorejant el Torrent dels Rials. De totes maneres, sembla ser que a alguns encara els hi queda ganes de gresca, i la tornada per l’alternativa de la riera ja va sent massa habitual, així que es decideix entrar al corriol del Pi Dret, per fer-lo de pujada. 

L’Eloi diu que ja en té prou i se’n torna cap a Argentona. La resta, amunt que fa pujada!!! Corriol estret, on les cames ja noten el cansament de la sortida. Anem pujant, ara amb en Javi al capdavant, avui fins dalt de tot, on enllacem amb el corriol del Pi Tort. Aquests trams més planers ens ajuden a agafar una mica d’esma, de camí al Pla d’en Dama, on hi ha la pista que haurem de resseguir de pujada fins a ser als peus del Turó de Can Ribot.

A partir d’aquí, altre cop a gaudir de divertida baixada, ara reseguint els trams de l’alternativa de la Font de Javà, per seguir anant a buscar el Xaragall de Can Pins, que ens baixarà en un no res cap al Bell Recó.

Aquí ja donem per enllestida la feina d’avui. Només ens queda tornar tranquil·lament rodant per la riera cap a Argentona, per tancar la sortida a la Plaça Nova, compartint piscolabis amb en Jordi R i en Dani Q.

Després de34 quilòmetres i 1099 metres+, per fi podem dir que hem “caçat” la Balena.

 

 

Sortides per la Roca del Vallés, Can Massuet i Llinars

Dissabte 29 d'Octubre 2022:

Aquesta setmana l'encarregat a la convocatòria dels Bicigaló ha estat en Jordi T. Després d'unes setmanes sense acompanyar-nos sembla que en tenia ganes. Tot i això tampoc hi hauran gaires confirmacions per whatsApp, però si el senyor Magret ens fa la crida, no podem fallar, així que alguns matinarem per ser les 8:00 puntuals a la Plaça Nova.

Avui serem en Jordi T, Pere C, Josep,  Òscar E, Rafael F i Salva B.

Abans dels primers cops de pedal ja s’avisa: “a 2/4 d’onze hem de ser de nou a la Plaça”. Quin remei toca, alguna cosa farem, així que pugem dalt de les bicis, i comencem a pedalar en direcció a l’Agility. En Josep comenta d’anar cap a la zona de La Roca del Vallès, per tornar a fer els trams de corriols de la zona de la Vinya d’en Tomàs, així que, com ningú s’hi oposa, ens tocar rodar cap a la riera de Riudemeia.

El primer corriol de la sortida serà el curt tram de la Nevera, abans d’enfilar-nos cap a can Roviró, on enllaçarem amb els corriols clàssics que ens pugen cap a Can Vinyamata, abans de fer els últims metres pel sender que ens porta fins a la pista de la Pedrera Blava.

Un cop a la pista, uns centenars de metres en separen dels trams de corriols que farem de pujada, mentre travessem el Bosc de can Païssa.

Avui mirarem de no entretenir-nos excessivament, així que deixarem el corriol de la Lola per a una altra ocasió. D fet, anem directes cap a l’entrada de l’Amic Invisible. Hem fet pràcticament 10 quilòmetres de sortida, i ja va sent hora de fer alguna baixada.

Tot i que el terreny continua estan força sec, tot i anar amb compte, podrem gaudir d’una divertida baixada, resseguint aquests trams de corriols, tot travessant el Bosc de Ca l’Argent.

Enllaçarem amb el The Rock, on altre cop xalem com la canalla, per a la sortida fer una breu aturada per a reagrupar-nos.

D’aquí, seguim cap al Bosc de Can Planes, de moment cap a sobre de la Roca Foradada, on enllaçarem amb un tram del Calipso, i en un tres i no res, ja serem dins del corriol de la Creu. Aquí haurem de fer un altre reagrupament, doncs començarem a fer els trams de corriols que ens han de baixar cap a la zona de la Vinya d’en Tomàs, i hi ha gent del grup que encara no hi ha passat mai.

Un cop tots junts, anem a resseguir-los, i pel que sembla, a la majoria no els hi han desagradat. Quilòmetre 14, i després d’aquesta estona baixant, ara ens toca remuntar. Primer per corriols que ens portaran fins a la carretera de Parpers, a tocar de Can Companys. De moment anem quadrant l’horari força bé.

Ara ens toca travessar la carretera, per entrar al Torrent de Sant Miquel. Portem al cap pujarà pels corriols que vam fer dissabte passat de baixada, i que ens han de portar fins al Coll de Parpers, just per sota del Jabalí de Oro. Doncs apa, amunt que fa pujada!!! Primers metres menys exigents, on el terreny de seguida guanya en desnivell. Les cames comencen a cremar, i les pulsacions creixen per moments, de totes maneres, ningú renega, al menys en veu alta. Al tram final la cosa es complica, tot i que excepte un tram de pocs metres aixaragallat que ja tenim clar que haurem d’empènyer les bicis, la resta ho podrem fer dalt de les bicis...

...tot i l’esforç, les cares no són del tot dolentes.

Passen pocs minuts de les 10, encara som dins del timing marcat, així que un cop dalt de la carretera, encara tindrem temps de fer una última enfilada fins a sota del Pla de l’Espinal, on trobarem els corriols finals de baixada. A l’igual que dissabte passat, ens deixarem caure pels primers trams fins a travessar la carretera que puja cap a la Breinco, per entrar dins del corriol del Koala. Últims trams de corriol de la sortida, que mirarem de gaudir al màxim.

Un cop a baix del Xaragall de l’Espinal, podem donar per acabada la sortida. De fet encara no som a la Plaça Nova, i ja són 2/4 d’onze. De totes maneres, ningú es queixa, el que potser indica que fet i fet no ens ho hem passat del tot malament???

Doncs apa, a rodar tranquil·lament cap a la Plaça Nova, on tot i ser una mica més tard del compte, no deixarem passar l’esmorzar Bicigaló.

Un bon dissabte, amb 24,45 quilòmetres i 657 metres+.

Diumenge 30 d'Octubre 2022:

Va que Octubre s’acaba, i quina millor manera de tancar-lo que una bona sortida de btt. Aquest dissabte es canvia l’hora, així que podrem aprofitar per dormir una estoneta més, que potser ens anirà bé i tot de cara a la sortida que ens té preparada en Joan B.

Com sempre, amb puntualitat argentonina, ens trobarem davant de la Fleca Casas. Avui serem en Joan B, Francesc M, Javier F, Pere C, i Salva B.

En principi alguns no voldríem tornar gaire tard a casa, el que no sabem si compaginarà amb la ruta que té en ment en Joan, avui vol anar cap a la zona de Can Massuet, per fer alguns trams que vam fer fa uns anys a una de les edicions de la Transcorredor. Bé, ja ho anirem veient, de moment deixem la Plaça Nova cap a l’Agility, per entrar a la riera.

Anirem tranquil·lament cap a la riera de Dosrius, fins al Torrent de Manyans. Aquí farem els primers trams de corriols, entrant pel canyer del Torrent de la Feliua, resseguint els trams de l’alternativa a la riera fins a sortir a Dosrius.

Travessarem Dosrius, enfilant-nos pels seus carrers fins a sortir a la carretera. Només travessar-la, fem un centenar de metres per l’asfalt de la urbanització Can Vallmajor, i de seguida ja estem enfilant-nos pel tram d’esglaons. Val a dir, que avui hem trobat aquest tram força més assequible, fins i tot no hi ha hagut cap problema per fer-lo sencer, deixant de banda el fet de pujar potser un pel massa de pulsacions.

Tornem a sortir a l’asfalt de la urbanització, i després d’uns pocs metres, ja tornem a estar dins de corriols de pujada que ens porten a la pista a tocar del Castell de Dosrius. Hem de resseguir la pista de pujada, fins tot just passada la Pedrera d’en Sesa, on aprofitarem per fer el corriol que s’enfila dalt del Turó del Gat Salvatge, per tornar a sortir a la pista tot just abans de les Planes de Can Pruna. Evitable??? Potser sí, però un corriol és un corriol!!!

Uns metres més endavant ja estem trepitjant l’asfalt de la urbanització, tot i això, entre asfalt i asfalt, encara farem el sender que passa per les Planes de Can Carreres i el camp de Paint-Ball. Al final deixarem enrere Can Massuet, entrant als corriols que ens enfilaran fins a Coll de l’Argila, on farem un breu tram de corriol de baixada per sortir a tocar de l’heliport de la masia de Can Bosc.

Després de 15 quilòmetres, ja som als trams objectiu de la sortida d’avui. Primer ens enfilarem per corriol fins a sortir dalt de la pista, a tocar de Can Miloca. Un centenar de metres de baixada ens separen d’un nou tram de corriols, que ara gaudirem de baixada. Anirem enllaçant trams que han canviat força des de l’últim cop que hi vam passar. Com a molts llocs del nostre entorn, aquí també hi han passat les màquines fent tasques de desforestació, i alguns trams que abans eren corriols, ara s’han convertit en el que podríem dir “senders massa amples”. Fins i tot, per un moment ens costa endevinar el punt on som, però portem a en Joan que no té res a envejar del millor rastrejador indi, i com de costum ens porta pel bon camí.

Quan tornem a entrar en trams de corriols que ens són coneguts. Aquí farem una breu aturada. Menjarem alguna cosa, mentre algú aprofita per canviar l’oli a les olives, i  també farem la foto de la sortida.

Reprenem  la sortida, continuant fent corriols mentre travessem el Bosc de Can Guinard, fins a sortir a un tram de pista per on haurem de pujar fins a la casa de Can Nis. I ja un cop a dalt, tenim pel davant els trams més divertits del dia. Tot plegat serà poc més d’un quilòmetre de corriols de baixada, mentre travessem la zona de Collsabadell, on xalarem de valent. Trams no excessivament tècnics, on podrem baixar a bon ritme sense complicacions.

Un cop a baix, travessarem el Torrent Molinar, i altre cop tenim pel davant trams de corriols, amb uns últims metres baixant per un rocam que ens deixarà a tocar del Pont Blau de Llinars del Vallès.

Ja passen 2/4 d’onze i som lluny d’Argentona, hauríem de mirar la manera de tornar. En altres ocasions hem rodat vorejant el Mogent, per acabar enfilant-nos per corriols cap dalt de la Torrassa, però avui ens deixarem ensarronar per en Joan.

A tocar del pont blau, hi ha una sortida d’un sender que desconeixem cap a on s’enfila, així que to0t i alguns dubtes decidim investigar-ho. Avui hagués anat bé que fos amb nosaltres en Pere B, que normalment “aquell dia no venia”, però aquest sender el coneix millor que nosaltres. Els primers metres, tot i la pendent pronunciada els anem fent prou bé. Aquí esn trobem amb un caminaire i el seu gos, que a la pregunta d’on ens porta aquest camí, ens contesta: “esteu al que es coneix com la Balena”. Collons també, no l’hem fet mai de baixada, doncs diuen que és per a descens, amb trams força tècnics, i ves tu quins set sous, avui el farem per primer cop, i de pujada!!!!

El sender ample, de seguida es converteix amb corriol, i en breu comencem a trobar els primers punts, on és impossible passar-hi dalt de les  bicis. Doncs apa, baixa i empeny la bici uns metres. Altre cop dalt de les bicis, mirem de fer el màxim possible, però ens veiem obligats a baixar en alguns punts més. Al final acabarem sortint dalt de l’esplanada a tocar de la carretera que puja del Collet de Can Bordoi cap al Corredor, en Quim i en Pere, empenyent les bicis pel tram inicial de la Balena, mentre la resta aprofitem un corriol obert més recentment que ens permetrà fer el últims metres més tranquils sobre les bicis.

Fet i fet, ja són casi les 11. En Pere dubta si deixar-se caure per la carretera, però al final ens acompanyarà una estona més. Travessem la carretera, i comencem a fer trams de corriols de baixada, abans de remuntar per acabar sortint altre cop al camp de Paint-ball de Can Massuet.

Ara el més ràpid, és deixar-nos de corriols, i baixar el més ràpid possible per la pista, desfent el que hem fet a primera hora del matí, cap a Dosrius.

Un cop a Dosrius, ara sí que en Pere ens deixa, se’n torna per la carretera. La resta entrem a la riera, i avui literalment. És tard, i deixem de banda l’alternativa. De fet, no recordo tornar per la riera des de la tempesta Gloria, i d’això ja han passat dies, sinó recordo malament era pels volts de Gener del 2020.

La riera està força ciclable, el que ens permetrà una tornada cap a Argentona força ràpida.

Tot i  estar a l’Agility a 2/4 de dotze, avui no podem acompanyar a la resta del grup al piscolabis de la Plaça Nova, tot i que, desprès dels 34,7 quilòmetres i 1011 metres+ que portem a les cames, hagués estat prou bé. Ja mirarem de recuperar-ho la propera setmana.

Nois com sempre una sortida excel·lent, gaudint i patint per igual!!!

Per cert, dimarts 01 de Novembre, torna a ser festiu. La majoria aprofitarem el dia de Tots Sants per descansar de la bici, i passar el dia amb la familia... de totes meneres, en Joan B, Francesc M i Javier F, no se'n podran estar de fer una volteta, però això s'ho queden per ells... i si volem saber més coses, haguéssim sortit també!!!