lunes, 16 de enero de 2017

Arriba el fred i continua el btt.

Dissabte més o menys puntuals ens trobem a la Plaça Nova en Pere C, Josep, Oscar E, Jordi S i Salva B.


La temperatura és força baixa i de fet ho comprovem al cartell lluminós de la Plaça que marca 0ºC. 

De totes maneres, alguns ja porten doble guant i doble mitjó, així que sortim cap a l’Agility i enfilem riera amunt.

A la riera la sensació de fred encara és major i s’aprecia la gebrada sobre la vegetació.

Continuem cap a la riera d’Òrrius doncs la primera intenció és pujar pel corriol dels Galzerans, però abans d’arribar-hi a algú ja se li estan congelant els dits de les mans i necessitem entrar en calor el més ràpid possible.

Doncs apa, enfilem pujada pel corriol del Gas que fa temps que no hi passem. Els primers trams malgrat el pendent es fan força bé, però els trams finals estan bastant tancats amb els matolls. Pel que es veu no és un corriol que s’hi passi sovint i anem en compte que últimament hem tingut algun problema amb els canvis i els matolls.

Sortim a la carretera dalt del Coll de Parpers, on fem un tram d’asfalt passant pel Jabalí de Oro doncs anem a fer els corriols de baixada de Can Sigala. Normalment aquests corriols sempre els fem de pujada, però baixant són força divertits.

Un cop a baix, travessem la carretera de La Roca per endinsar-nos de nou a la muntanya i començar a pujar cap al corriol de la Creu.


Anem tot xino-xano enllaçant corriols de pujada cap a la zona del Turó del Gall, continuant fins a sortir a la pista de la Pedrera.

Ja estem de tornada i decidim recular un tram de pista per anar a buscar la baixada cap a Can Vinyamata, on just a abans d’arribar-hi fem el corriol que enllaça amb el dels Galzerans.

Acabem baixant passant per Can Roviró i sortint a la riera de Riudemeia, on de nou es nota una temperatura força baixa.

Rodem per la riera i cap a casa.

Malgrat el fred inicial ha estat una bona sortida fent una ruta clàssica, però a l’inrevés del que estem acostumats.

Dissabte al vespre intent de convocatòria de whatsapp, però només arriba la confirmació d’en Joan B i la resposta d’en Manel L i en Ramon S dient que no podran venir. De totes maneres l’esperança és l’últim a perdre i segur que algú més s’apunta.

Dit i fet, puntuals a les 8:00 i amb una sensació tèrmica no tan freda com dissabte, ens trobem en Joan B, Salva M, Quim M, Quico P, Javier, Enric T, Jordi S i Salva B.

Abans de sortir algú diu d’anar cap al Corredor.....ostres sembla que avui potser serà una sortida rodadora, encara que veient el gruix del grup, no sé que pensar. No crec que triguem gaire a veure com anirà el matí.

Sortim cap a l’Agility i agafem riera amunt tot fent petar la xerrada, fins que arribem a l’entrada del corriol de Can Comalada. Aquí començàrem a entrar en calor.

Fem corriol amunt fins arribar a la pista del Veïnat de la Pujada, pugem per les arrels cap a la zona dels Porcs i anem fent corriols de pujada cap a l’Oasis.  

Avui les cames estan pesades i ja es veu que s’haurà de patir. De totes maneres cal dir que malgrat la majoria del grup estan a un nivell físic més alt, no tenen cap problema a esperar-se quan cal i reagrupra-nos, i ho han hagut de fer en varies ocasions abans d’arribar a l’Oasis.

Continuam pujant cap a la zona de Can Nogueres, on a l’arribar a dalt tenia clar que anàvem en direcció a Can Bruguera, potser ho farem per la pista? No hem trigat gaire a veure que això és un miratge, comencem a enllaçar puja-baixa de corriols, passant per la zona dels Boscos de Can Gel fins a sortir a la pista que puja de Can Rimbles cap a Can Bruguera.

De seguida tornem a entrar en zona de corriols. Passem perla zona de la Font de la Moreneta, però no ens hi aturarem. Seguim fins a sortir a la pista que baixa cap a la Urbanització La Cornisa.

Aquí guiats per en Joan B ens dirigim a fer el corriol del Cabró, fins a sortir a la pista del Camí Ral, on ens aturem per reagrupar-nos i menjar alguna cosa.

Mentre estem aturats, alguns aprofiten per fer una mica el  cabra i deu ni do el bé que ho fan!!.... i com es diu, més val una imatge que mil paraules:





.... i en moviment encara millor:




En Jordi S ja té tard i ens deixa. La resta continuem per la pista fins a la cadena d’en Tintorer, on trenquem a la dreta deixant el Camí Ral. Hi ha dues opcions o baixar per Can Tintorer cap a Llavaneres, o enfilar pujada per la pista cap a la Pedra de la Ferradura. Doncs apali, cap a la segona!!!

De seguida deixem la pista per entrar en un corriol que ja vam fer fa uns mesos. Estret, tècnic en els primers trams i acabat en baixada. Fins aquí tot bé, sinó fos que sabem el que ens espera després.

El corriol ens deixa a un punt que si continues baixant et condueix cap a la Hípica de Llavaneres, però nosaltres anem cap a dalt. Ens esperen 2,5 quilòmetres de pujada. El primer tram estret, amb xaragalls i matolls fins a sortir a la pista que ens pujarà per la zona del Montalt fins a la Pedra de la Ferradura.

Aquest tram és el més feixuc de la sortida i més si tens un dia en que las cames no van ni amb rodes. Menys mal quer al grup hi regna el companyerisme i en Joan B i en Salva M s’han esperat per donar ànims fins arribar a dalt.

Un cop a la Pedra de la Ferradura ens tornem a reagrupar i veiem que ja és tard per seguir pujant fins al Corredor, amb lo que decidim fer camí de tornada.


He estat força vegades a aquest lloc i mai se m’havia passat pel cap pensar el perquè del nom d’aquestes pedres. Doncs aprofitem per veure que hi diu Sant Google:

“Es tracta d’un gran bloc de granit situat al coll on conflueixen els límits municipals d’Arenys de Munt, Dosrius i Sant Vicenç de Montalt. És la petita de les dues pedres que hi ha. Té un gravat que sembla una ferradura, però es desconeix el significat. Podria ser una marca que delimitava les antigues parròquies”



Per baixar, ho fem pel corriol alternatiu que voreja la pista i que ens deixa després d’una divertida i ràpida baixada a la part de dalt de l’Aspirina.

Continuem altre cop per la pista fins a fer de nou el corriol del Cabró i enfilant pujada cap a Can Bruguera.

De Can Bruguera, fem la pista del Camí de la Cornisa, agafant corriol cap al Parc Forestal.

Travessem el Parc i anem a buscar l’entrada del corriol d’en Bellatriu. Aquest corriol sempre és divertit de fer i més quan acabes cansat una ruta i pots gaudir de la ràpida baixada, però aquest cop encara ha estat millor gaudint de la baixada darrera de l’Enric T. Quina manera de baixar i què fàcil que ho fa!!!

El tram final el fem baixant pel corriol de Can Marfà acabant sortint a la riera de Can Bellatriu, on aprofitem per immortalitzar la sortida amb una foto de grup.


Al final, malgrat patir més del desitjat, ha estat una bona sortida de 32 quilòmetres i 1180 metres de desnivell+.


El track:


Powered by Wikiloc

domingo, 8 de enero de 2017

Diferents maneres per començar el 2017.

Desprès de totes les festes nadalenques i del dia de Reis, arriba un nou cap de setmana i dissabte de nou trobada a la Plaça Nova.

El dia s’aixeca fred i s’està força bé dins dels llençols, el que fa que a les 8:00 sigui molt just estar a la Plaça, però res que no tingui solució amb un missatge de whatsapp.

Només entrar a Argentona ens creuem amb en Salva M, Francesc M i Quico P que avui han canviat les Cannondales per les “flaques”..... o això m’ha semblat, ja que anavem tan tapats per evitar el fred del matí que només ens hem reconegut per la veu al saludar-nos.

Per ser la primera convocatòria del 2017, la cosa ha estat fluixa. Entre la grip, els excessos en els àpats nadalencs i els viatges de Cap d’Any, només som en Pere C, Jordi S i Salva B.

És el primer dia en que sento fred de veritat i és que el termòmetre a la plaça marca 0º centígrads. 

Malgrat tot, decidim que rodarem una mica abans de enfilar pujades, així que sortim cap a l’Agility i anem riera amunt en direcció al Bell Racó.

Travessem la carretera de Parpers i començarem per la pujada clàssica per  la zona de l’Esquei d’en Febrer.

Anem enfilant amunt cap a Sant Carles, passant pel corriol alternatiu que evita la casa de Can Ribot i ens deixa a les planes.

Tenim com a destí la Torrassa, així que hem d’anar cap a la Breinco, però abans farem el corriol  de la Pistola, per acabar travessant la carretera i fent el corriol que ens deixa a Ca l’Arumí.

Anant amb en Jordi S tenim clar com farem la pujada, començarem entrant pel corriol just passada la pedrera, anant fent xino-xano fins arribar a dalt de la Torrassa, on ens aturem una estona a refer forces i a gaudir del solet que hi fa.


Per baixar fem un Dragon Khan, intentant enllaçar els trams més tècnics. Aquesta baixada és tot un clàssic que venim fent des de fa un munt d’anys, però sempre és força divertida de fer i últimament els trams inicials d’arrels i pedres estan en força millor estat, amb lo que ens permet gaudir d’una baixada més ràpida.

Continuem per la riera del Far cap a Dosrius, i per no fer riera de tornada, anem a passar per l’alternativa fins a sortir al Torrent de Manyans. A aquesta zona malgrat que ja hi toca le sol, encara hi queden restes de la gebrada.


I com ja va sent un costum, pugem cap a Coll de Bocs per fer el corriol que ens porta al Nutrisport. 
Continuem per la pista travessant Can Bagot i acabem baixant pels corriols de Can Comalada.

Al final una sortida clàssica, però que a més de fer-nos passar una bona estona, segur que ens a servirà per anar escalfant cames de cara a la sortida de diumenge.

A l’endemà de nou cap a Argentona atenent a la convocatòria de whatsapp d’en Joan B. A mig  camí, ens creuem amb en Manel L, que avui ha quedat amb uns companys de Mataró per anar a seguir el track de la Christmas Bike.

Més o menys puntuals ens trobem a la Plaça Nova en Joan B, Quim M, Pere C, Jordi S, Robert i Salva B.



Avui som pocs i de seguida ens posem d’acord o millor dit , ja que ha estat l’aniversari d’en Joan, li farem cas i el seguirem com fem sempre!!! Jajaja

Sortim cap a l’Agility doncs tenim la intenció d’anar a fer corriols per la zona de Mataró. Doncs apali, avui no rodarem per anar entrant en calor poc a poc.....travessem la riera i enfilem corriols de pujada per la zona de Sant Jaume de Traià. Si els músculs no estan escalfats, que es fotin, s’haguessin espavilat abans!!!

Pujada continua que ens porta fins a la pista del Camí de la Cornisa. Petit tram de pista per de seguida entrar en corriol de baixada que ens porta..... collons al Cementiri nou de Mataró!!!

Bé, no passa res, mentre no ens porti a dins del Cementiri anem bé!!!

Continuem baixant per asfalt i ens ve a la ment que o potser en Joan se’ns ha fet gran, o bé vol aprofitar el primer dia de rebaixes per que comprem uns detallets a les nostres parelles!!!

Tot ha estat un miratge.... trenquem a l’esquerra i anem cap a les pistes de Bicicross de Mataró.... altre cop se’m ve al cap: “És un bon jan, segur que està buscant un corriol que porti el meu nom”.

De cop entrem dins les pistes on hi ha un grup de runners entrenant-se. Fem una volta al circuit mentre els runners deuen pensar que o bé ens hem equivocat de dia i arribem a la cursa 15 dies tard, o som uns tarats que ja estem fent cua de cara a la Bike Christmas del 2018.

Continuem buscant algun corriol que ens faci pujar cap al Parc Forestal i entrem en la part més boja de la sortida. Trams de corriol que sembla que hi hagin passat ciclistes, però que tenen tota la pinta de ser de baixada i que fan que haguem d’empenyer la bici en alguns trams i recular en d’altres.


Passem a tocar de les instal.lacions de la Unió Recreativa Laru, però continuem empenyent la bici fins a sortir a la Urbanització Les Sureres.

La cosa s’ha complicat i ja que el recorregut que hem fet sembla ser de baixada, doncs girem cua i a baixar el que hem pujat fins acabar sortint a l’aparcament de Laru.

Tirem riera amunt i en Joan ens porta a veure la Font dels 3 Raigs. I ja que hi som, una breu ressenya de la seva història:

"La Font dels 3 Raigs (coneguda també com a Font dels Tres Brocs) és una de les fonts més desconegudes de Mataró.

Aquesta fons fou aflorada cap als anys 50 per tres constants excursionistes, els Srs. Prims, Cantó i Catà. Era un senzill mur de pedra just per enfonsar-s'hi els tres galets i protegir-los de l'esllavissament de la sauleda del seu darrera. Va desaparèixer el 1976 i fou novamnet aflorada el 1982.

Al 1999 es va fer la darrera restauració donant-li l'aspecte actual."



Ens posem de nou en marxa pujant fins al Parc Forestal. Ja estem en zona coneguda, així que decidim anar enllaçant corriols en direcció a la zona de Can Nogueres.

D’aquí comencem baixada cap a la part alta de la pista de la Cita, on anem a fer els corriols que passant per sota del Turó de la Gola, ens porten a l’entrada del corriol d’en Toni.

Hem aprofitat per fer alguna foto i vídeo del tram del corriol, al menys que en Toni vegi que l’anem conservant en bon estat. Jajajaja


Continuem per una variant que ja feia temps que no hi passàvem i que ens puja cap al Turó de Jofre, per anar a buscar baixada cap a Dosrius.

En principi volíem passar pel corriol que ens baixa a l’alternativa de la riera, però hi ha fet treballs de desbrossament i s’han carregat el corriol, així que decidim fer la baixada dels salts de fusta dels descenders.

Sortim a Dosrius i en Jordi ja té tard i ens deixa. La resta travessem la carretera i anem per la Riera del Far per començar pujant pel corriol del Pi Dret.

Les cames ja comencen a pesar i el primer tram es fa una mica feixuc, però anem enfilant corriol amunt fins a trobar l’entrada del corriol del Gos Perdut, on ens hi endinsem per a continuar pujant fins a la zona de la cadena.

La sortida la continuem baixant els corriols de la zona de Can Belluguins fins a sortir a la riera de Dosrius.

La feina ja està feta i només ens queda rodar per la riera fins a la Plaça Nova.

Al final ens han sortit uns 24 quilòmetres amb 864 metres de desnivell +.

El track:



Powered by Wikiloc

domingo, 1 de enero de 2017

Acabem 2016 en busca dels corriols de quan en Jordi era petit.

I com qui no vol la cosa ja hem arribat a l’últim dia del l’any. Llàstima que és dissabte i això fa que les obligacions familiars d’alguns i el fet de no ser festiu facin que a la sortida no s’hi pugui afegir tanta gent com hagués estat desitjable.

De fet a les 8:00 a la Plaça Nova només ens trobem 5, en Quim M, Manel L, Jordi S, Oscar E i Salva B.


Avui per cert, a primera hora fa més fred que a les últimes sortides, així que el que tenim clar que només sortir anirem a buscar alguna zona més arraserada i res millor que travessar la riera i començar entrant per la riera d’en Bellatriu.

Començarem trencant a la dreta per anar pel corriol que passa per sobre de Can Marfà i ens dirigim cap a la zona de Sant Jaume de Traià, fins a sortir a la pista on la seguim un tram per de seguida agafar corriol de baixada que ens fa tancar un petit bucle deixant-nos de nou a l’inici de la ruta.

A partir d’aquí i ja entrats una mica en calor, anem enfilant corriols per la zona del Veïnat de la Pujada que ens porten a sortir a la part alta de l’Urbanització Can Vilardell.

Seguim pujant, travessant el Parc Forestal per sortir a la pista del Camí de la Cornisa, que travessarem per tornar a pujar per corriol. 


Avui  no arribem a sortir a la pista que puja cap a Can Bruguera, sinó que en Jordi S ens porta a fer tota una sèrie de corriols clàssics que feia un munt de temps que no hi passàvem i que té com a destí final la pista a l’alçada del Horseway de la Yeguada Farriols, però a mig tram a en Manel  i l’Oscar ja se’ls hi fa tard i ens han de deixar per tornar cap a casa.

La sortida segueix cap a l’Oasi i continuem pujant cap a la part alta de la Cita tot passant per la pujada de les arrels.

Continuem pujant cap al Pla de Can Nogueres guiats per en Jordi S que ens vol ensenyar un corriol que feia quan era petit..... ostres, altre cop la maleïda frase!!! Aquest cop serà veritat o ens n’haurem de penedir?

De totes maneres, de seguida hem vist que aquest corriol de baixada ja l’havíem fet un altre cop. És un corriol amb algun xaragall, però que malgrat li falta ser treballat una mica, es pot fer tot dalt de la bici.

En un tram intermedi hem provat de trobar una variant, però de seguida hem hagut de recular doncs no hi havia sortida.

La baixada acaba sortint a la riera de Can Rimbles, on hem pogut comprovar el canvi sobtat de temperatura. La zona de Dosrius i Canyamars té un microclima característic amb força humitat i temperatures força baixes, així que no es bona idea aturar-nos i seguim planejant cap als Rucs del Corredor.

La humitat nocturna que coneixem com a rosada i les temperatures per sota de zero graus fan que les zones on encara no hi tocael sol presentin una vegetació completament gebrada.  I a les zoneson ja hi toca el solei es fonel gebre donant un aspecte força espectacular semblant que fumegi el terra.


Un cop immortalitzat el moment, seguim per la riera en direcció a Dosrius.

Un cop a Dosrius, com encara anem bé d'hora, decidim travessar el poble i anar cap a la riera del Far.

La primera opció és enfilar pujada pel corriol del Gorro, però en Jordi S que avui li ha sortit la vena amagada de líder no triga gaire en fer-nos veure que també és una bona opció fer pujada pel corriol del Pi Dret.

Doncs apali, corriol amunt que la veritat que de baixada és divertidíssim, però de pujada és fa força més feixuc. De fet no l’hem fet del tot, sinó que a l’arribar a la sortida del corriol del Gos Perdut, hem aprofitat per entrar-hi i fer-lo també de pujada.


Anem fent xino-xano amb la intenció de baixar pels corriols de Can Belluguins, però era el dia de les sorpreses d’en Jordi i de fet ens fa remuntar un tram fins a la cadena, per baixar pel corriol que ens deixa a la part alta de la pista que puja de Can Belluguins on la travessem i fem el sinuós corriol que ens porta a sortir a la zona de l’Esquei d’en Febrer.

Ara sí que crèiem que baixaríem fins a la carretera de Parpers per travessar-la i a anar al Bell Racó, però encara faltava la última sorpresa de la sortida i de l’any. Una entrada de corriol que pràcticament no es veu i que baixa bastant dret fins a sortir al corriol que passa per sota del pont de la carretera de Parpers i que ens deixa al Xaragall de l’Espinal.


Tornada passant pel Bell Racó i riera cap a casa.

Al final hem acabat l’any amb una molt bona sortida de 28 quilòmetres i 941 metres de desnivell positiu.

Al vespre qui més qui menys té revetlla de Cap d’Any amb amics o família.....alguns fins i tot els hi tocarà fer de taxistes improvisats....així que molt difícil que hi hagi sortida.

De totes maneres, sempre hi ha algun “valent” que ho deixa tot per sortir en bici i això es mereix encara que sigui una petita ressenya en forma de imatge, jajaja.


BON ANY A TOTHOM i ens veiem el 2017 fent corriols!!!

El track:

Powered by Wikiloc