domingo, 29 de septiembre de 2019

Corriols per tancar Setembre.

Casi bé sense adonar-nos em deixat enrere l’estiu i estem consumint les últimes hores del mes de Setembre. Ens queden 2 dies encara i de moment aprofitarem al màxim dissabte.

De bon matí cap a la Plaça Nova, on només arribar trobem a en Manel L que aprofita el matí per fer una sortida rodadora de les seves. El grup Bicigaló, a les 8 més o menys puntuals ens trobem en Pere C, Pepe C, Jordi T, Robert D, Tino i Tomàs LL i Salva B.

Sortim cap a l’Agility i a rodar riera amunt cap al Bell Recó. Passem per sota el viaducte de la C60 i pugem cap a la carretera de Parpers, per entrar per la cadena al sender de pujada que ens portarà a travessar les Malloles de Can Pins.

La pujada l’enllacem amb el corriol de l’alternativa de la Font de Javà, fins a sortir al Turó de Can Ribot. Un cop a dalt, fem el corriol alternatiu que ens porta cap dalt de les Planes. En aquest últim tram trobem “overbooking” de bikers. Es nota que s’han acabat les vacances i la gent torna a la rutina del btt.

Continuem deixant-nos caure cap a la urbanització de Sant Carles, per tornar a entrar en zona de corriols. Anem a buscar el corriol d’en Jordi Cid que ens ha de baixar cap al Mogent, però abans de sortir a la carretera que baixa cap a Santa Agnès, aprofitarem per resseguir el corriol de la Pistola, on encara hi ha un parell d’arbres caiguts que dificulten el pas.

Un cop travessem la carretera, ens trobem que algú ha barrat l’entrada del corriol amb branques d’arbres, de totes maneres, no és problema trobar una alternativa a pocs metres per entrar-hi. No es pot entendre a qui pot molestar el nostre pas per aquesta zona, tenint en compte que no hi ha cap vivenda a prop, a més que el corriol ja està consolidat des de fa un munt d’anys. Deixe-m’ho córrer, nosaltres a la nostra, resseguirem el corriol de baixada, amb algun petit tram inicial una mica malmès desprès de les últimes pluges, que hem de fer amb més cura, acabant amb una ràpida i divertida baixada fins a sortir al Polígon Industrial de Can Font de la Perera.

Ara, rodarem tranquil·lament vorejant la riera del Mogent cap a Santa Agnès de Malanyanes.

   

Passem per sota de la C60 en direcció a la Roca del Vallès, i aquí començarem a enfilar-nos altre cop per corriols cap a la zona de Can Planes. Aquesta zona encara manté els corriols en el seu estat habitual i podem gaudir d’una divertida pujada, mentre anem resseguint els seus revirats trams.


          



Com casi sempre que em aquesta zona, no podem deixar de passar pel corriol de la Creu, mentre travessem el Bosc de Can Planes, on a l’alçada de la Pedra Foradada, aprofitarem per allargar una mica, passant pel corriol Amagat.

Seguim de pujada, passant a tocar de les restes de Can Ronses, mentre entrem a la zona del Bosc de Ca l’Argent, en direcció cap al Bosc de Can Païssa.


En aquest tram, un altre arbre caigut ens barra el pas, i aquest cop és insalvable. Per passar les bicis serà necessària una tasca de grup, però això pel Bicigaló no suposa cap problema....


Altre cop dalt de les bicis, seguirem fins a sortir a la pista de la Pedrera, tot just a la part de dalt de l’anti-29. Aquí dubtem de cap a on encaminar la tornada i decidim que degut als treballs de desforestació que han malmès el corriol, la millor opció serà fer uns metres de pista i buscar l’entrada del corriol de Can Vinyamata.

Ens hi endinsem i el resseguim de baixada fins a Can Roviró. Aquest corriol és un habitual de pujada a les nostres sortides, però de baixada l’hem fet en comptades ocasions. Degut als “canvis forçats” que està patint el nostre entorn serà una de les poques opcions de tornada que ens quedaran, i avui em pogut constatar que, no tenint res a veure amb l’anti-29, també permet una divertida baixada, i més si el cap de grup et baixa a un bon ritme.

Sembla ser que les màquines han deixat de treballar a l’esplanada de Can Roviró, i només trobem malmès els últims metres abans d’arribar a l’esplanada. Unes quantes esgarrinxades als braços ens faran recordar que potser hauríem de repensar-nos l’ús dels maniguets. 

En un tres i no res, ja som baix a la riera de Riudemeia i a rodar tot xino-xano cap a la Plaça Nova a gaudir de l’esmorzar més que merescut.

Penúltima sortida de Setembre, amb poc més de 32 quilòmetres i 657 metres+.

Per cert, donar les gràcies als enginyers d’Apple , sense ser-ne conscients, amb aconseguit que les nostres sortides tinguin un al·licient especial.....la triple càmera del nou Iphone 11, i les mans d’en Jordi T fan que la dita “Una imatge val més que mil paraules” tingui més sentit que mai.


I diumenge, poca resposta a l’intent de convocatòria de whatsapp del grup Bttargentona, amb lo que diumenge ens acostem a la Granja.com amb dubtes de que trobarem.

Al final, a més d’en Jordi F amb un bon grup de runners preparant l’entrenament de cara a la propera Burriac Xtrem, també hi serem en Joan B, Francesc M, Toni P, Tino LL, Jordi S i Salva B.

No tenim clar cap a on dirigir la sortida, però un cafetó per començar potser ens ajudarà a endreçar les idees, al menys a alguns. Això farà que sortim més tard de l’habitual, però tampoc serà inconvenient doncs el ritme d’avui ha estat més fluid i pràcticament sense aturades.

Sortim cap a l’Agility i riera amunt, en principi per dirigir la sortida cap a la Torrassa, enfilant-nos d’inici cap a Sant Carles per les Malloles de Can Pins.....o això era la idea inicial, perquè mentre rodem per la riera en Jordi S ja proposa la cantinel.la de la Via Romana. Que caram, per una vegada li farem cas!!!

Doncs apa, cap al Bell Recó i un tram de la riera de Riudemeia, per entrar al Fondo de la Gallega i a enfilar-nos per la Via Romana. Aquest corriol continua presentant trams amb pedra solta que dificulta el ciclar, no en va no és pas habitual a les sortides. De totes maneres, el pujar a roda d’en Francesc M t’ajuda i  molt....fins que no et queden watts a les cames per seguir la seva estela i acabes posant peu a terra.

A empentes i rodolons acabarem pujant fins a la carretera, al Coll de Parpers i aquí tornem a entrar en corriols de pujada cap a Ca l’Espinal.

Travessem la Plana de l’Espinal, corriols pel Bosc de Can Forns i altre cop de pujada cap a la zona del Turó dels Castellans. Estem enllaçant corriols a un ritme ràpid i aprofitant que estem al Bosc de Can Poc, no podem deixar de fer el corriol de la Pistola fins a sortir a la carretera que baixa cap a Santa Agnès.

En principi per anar cap a la Torrassa el més lògic és baixar cap a Ca l’Arumí, però sembla ser que ho allargarem una mica i a l’igual que la sortida de dissabte, tornarem a fer el corriol d’en Jordi Cid. Però abans, en Jordi S ja ha de tornar, així que aprofitem l’avinentesa perquè immortalitzi la sortida amb un dels seus selfies.


Reprenem la sortida cap a l’entrada del corriol, on  hi ha un munt de branques col·locades per barrar el pas, però no és inconvenient per a que hi accedim uns metres més enllà. I a partir d’aquest punt a gaudir, com sempre, de ràpida baixada per aquests divertits corriols mentre travessem el Bosc de Can Font de la Perera fins a sortir al Polígon.

Un cop a baix, avui trencarem a la dreta, per remuntar per la Urbanització del Coll, entrant al Torrent Fosc i amunt pels senders que travessen el Bosc de Can Pelliser i que ens han de pujar fins a Ca l’Arumí.

Travessem la carretera, ens enfilem cap a l’entrada del corriol tot just passada la Pedrera dels Dous. Anem enllaçant corriols fins dalt de la Torrassa del Moro, on no dona temps ni de menjar una barreta, que ja tornem a estar baixant cap al Pla de la Bassa del Llop.

A partir d’aquí, en Joan B ens torna a guiar per un divertit enllaç de corriols cap a la zona del Penjat dels Garrofers. Anem combinant trams revirats, amb d’altres més ràpids i algun punt més tècnic que ens acaba portant fins a la carretera que puja al Coll de Can Bordoi.

Posats en aquest punt, farem un petit tram d’asfalt de baixada per carretera, per de seguida tornar a agafar corriol de pujada que ens enllaçarà amb el Dragon Khan.

Corriol avall a un bon ritme, amb algun punt en que ens creuem amb caminaires de pujada. En un tres i no res ja som a la sortida del Torrent de Can Bosquets, amb la sensació d’haver tornat a gaudir d’un dels millors corriols del nostre entorn.

Travessar la carretera i baixem cap a Dosrius vorejant el Torrent de Rials. La tornada cap a Argentona la fem per la riera, deixant de banda alternatives.

Arribem a la Plaça Nova, després d’una bona sortida de 30 quilòmetres en poc més de 2’5 hores.

I aprofitant que és d’hora, encara ens queda temps per fer un petit piscolabis a la Plaça Nova.

Setembre ja està llest i anem de cara a Octubre....els corriols ens esperen....al menys els que deixin vius les Administracions, però això ja ho anirem veient!!!



jueves, 26 de septiembre de 2019

Acabem l'estiu amb pluja i buscant el corriol perdut.

Aquest cap de setmana, al Grup Bicigaló per unes coses i altres tenim forces baixes, i si a això li sumem que es pronostiquen pluges intenses per dissabte al matí, no és estrany que la convocatòria no tingui gaire resposta. De fet, malgrat dissabte de bon matí encara no plou, esperarem fins a l’últim minut per decidir si sortim. Al final, ens arriscarem i anem cap a la Plaça Nova. Només som en Pere C, Pepe C i Salva B.


No serà bo allunyar-nos gaire per si la pluja fa acte de presència, així que sortim cap a l’Agility i rodem riera amunt mentre decidim cap a on anar. Sembla ser que a la zona cap a Can Bruguera està més neta de núvols, així que entrarem per Can Comalada per fer corriols per aquesta banda de la riera.

A poc d’entrar ja ens trobem amb la sorpresa, tot i que en Jordi F ja ens ho havia anunciat, de que també estan fent treballs de desforestació, i com a tantes zones del nostre entorn, s’estan carregant un munt de corriols.

Ens enfilem pels trams oberts per les màquines i aconseguim enllaçar-ho amb trams de corriols que ens pugen fins les arrels de Can Bagot. Continuem pujant passant pels Porcs cap a la zona de l’Esbarzer Gran, on a diferència de fa unes setmanes, ens endinsarem en corriols cap a la caseta dels caçadors de l’Oasis. Potser no ha estat la millor decisió, doncs hem pogut fer trams de corriols, però també ens hem vist obligat a posar peu a terra en diferents ocasions. Hi ha forces arbres caiguts que ens barren el pas. La zona la tenim una mica oblidada i necessita treballs urgents per a mantenir-la ciclable.


Un cop  a la barraqueta, ens deixem caure cap a l’Oasis i entrem al sender que ens puja cap a l’entrada del corriol de l’Amazones que fem fins a la Plana de Can Vilardell, on ens espera la pujada pel tallafoc dels cables elèctrics, però abans aprofitem per fer una foto mentre agafem aire per afrontar la pujada.


Un cop dalt, rodem ja més tranquil·lament pels corriols i senders que ens porten cap a la zona del Turó de Can Barraquer, abans de tornar a deixar-nos caure cap a la Font de n’Oms, per acabar remuntat pel torrent fins a sortir al Coll de Can Bruguera.

Encara no plou, estem temptant a la sort, però decidim allargar una mica la sortida i tornem a fer corriols cap a la Plana del Bruc i ens deixem caure per les arrels del tallafocs fins al Coll de Xerrac.

En aquesta zona, res millor que repetir corriols de fa unes setmanes i que ens acabaran fent tancar un bucle, fent els últims trams de pujada pel corriol de descens dels companys de Freemaresme. 

Ara sí que desfem el camí fet fa una estona cap a Can Bruguera, però tot i que ja cau alguna petita gota, ho tornem a fer passant pels corriols de la zona de la Plana del Bruc.

La intenció és esmorzar al Parc Forestal, però a mesura que travessem la urbanització, la pluja va en augment i fins i tot ens hem d’aturar a posar-nos les capelines, altrament conegudes com a ”xubasquerus”.


Tot i que plou amb intensitat, i aprofitant que no estem gaire lluny, ens deixem caure per la pista fins al Parc Forestal, on aprofitarem per assecar-nos una mica mentre gaudim de l’esmorzar.


En pocs minuts deixa de ploure, amb lo que podem allargar una mica l’entaulament.

Un cop recuperades forces, amb l’estómac ple i la roba més eixuta, reprendrem la marxa i ho fem anat a buscar l’entrada del corriol d’en Bellatriu, que avui, desprès de la pluja que ha caigut fa una estona, està en perfecte estat. La roda té una molt bona adherència i gaudim d’una ràpida i divertida baixada, allargant el tram final per deixar-nos caure fins a la riera passant pels corriols de Can Marfà.

Tanquem la sortida altre cop a la Plaça Nova, i diem bé, la sortida....perquè avui no hem estat a l’aguait i no hem engegat els gps a l’iniciar la sortida. Tampoc suposa cap problema, ja la repetirem en una altra ocasió.

Una foto per acomiadar-nos i cap a casa, que s’està enfosquint altre cop el cel i si ens entretenim és molt probable que ens tornem a mullar. 


I arribem a diumenge. Després de la pluja d’ahir, la muntanya ha d’estar en molt bon estat i amb aquesta il·lusió ens acostem cap a la Granja.com. Un cafetó mentre esperem que vagi arribant tothom.

Ens trobem en Joan B, Toni P, Salva M, Pere B, Quim M, Tino LL, Jordi S, Salva B i avui també ens acompanyarà en Martin, biker de Mataró que en algunes ocasions ens ha acompanyat a les nostres sortides.

De seguida, en Toni P ens convenç d’anar cap a la zona de Vallromanes en busca d’un corriol que sembla ser que està bé, però que recordem que en alguna altra ocasió no l’hem aconseguit trobar....i si a això s’hi suma l’entusiasme d’en Jordi S, les opcions de encertar es redueixen més que guanyar la grossa de la loteria, però no ens avancem als esdeveniments i confiem en l’atzar!!!

Sortim pel carrer Gran i anem cap a la Grumbre, doncs avui ens començarem a enfilar pel Punt d’en Bauxes, corriol i sender amunt pel Rocar d’en Serra, cap als dipòsits d’aigua. Seguim de pujada per la pista cap al Dalipà, per començar a fer els primers trams de corriol resseguint el corriol dels Cactus, o millor dit de les Figueres de Moro, fins a sortir al Dalipà.

Continuem de pujada cap al Pla dels Matxos i fem corriol vorejant el Turó de Matacabres, acabant per la pista fins al Coll de Gironella. Per començar no està gens malament, 5 quilòmetres inicials tot de pujada i pràcticament sense temps d’escalfar cames...la cosa promet!!!

Aquí farem els primers metres de baixada per la Brolla de l’Abril, però de seguida ens tornem a enfilar per corriol fins a sortir altre cop a la pista que puja del Coll de Gironella. Ens toca recular un tram per la pista per tornar a fer corriols cap a la Mútua, on ens deixarem caure cap a les restes de Can Genís. Seguim un tram de pista de pujada cap a Coll de Porc, on agafem corriol de pujada a la dreta, que ens enfilarà cap a la pista a l’alçada de Ca l’Arcís. 

Un tram més de pujada per pista en direcció cap a La Roca d’en Toni, però abans d’arribar-hi tornarem a fer corriols de baixada cap al restaurant de Cal Senyor, on ni la agradable flaire a carn a la brasa aconseguirà que ens aturem. Continuem de baixada per corriols fins a sortir a la Creu de Can Boquet, on farem una petita aturada.

Prosseguirem la sortida altre cop fent corriols baixant cap al Torrent de la Molinera on ens haurem de tornar a enfilar cap a la zona de Sant Mateu. A partir d’aquí ens esperen uns 5 quilòmetres tot pràcticament de baixada, alternant corriol, sender i trams de pista fins a sortir al Pich & Putt de Vallromanes.

Ja estem on volíem, i ara veurem si és més fàcil trobar els corriols objectes de la nostra sortida o el Sant Grial. I només trepitjar l’asfalt ja comencen els dubtes, serà cap aquí? Sembla que sí? Amunt per una urbanització que ens porta a un carrer sense sortida....ni rastre del corriol, i a desfer el camí de pujada. Doncs apa, a remuntar per asfalt mentre travessem la urbanització de Can Nadal, que més endavant es converteix en pista de sorra i desprès de 3 quilòmetres pujant ens porta a Can Jep de la Mel.

Aquí tornem els dubtes de com seguir, remuntem directes cap a la Plana del Fum? O ens deixem caure per agafar corriols que havíem fet amb en Joan V fa temps, que podrem enllaçar per anar cap a la zona de la Pedra de les Orenetes? La segona opció fa més bona pinta i cap allà que anem.

L’entrada al corriol a la Plana de Can Pei es troba força tancada per esbarzers i bardisses, però només són els primers trams, encara que lo suficient per punxar la roda d’en Pere B, però ens n’adonarem més endavant. Aquest tram de corriol ens treu una mica el desencís de tot el tram de pujada que hem fet fa una estona i el gaudim fins arribar a la zona del Turó del Pi del Cucut, on sentirem la frase que donarà sentit a la resta de la sortida: “Agafem a l’esquerra que és més divertit!!!” En Joan B diu cap a la dreta, en Toni P cap a l’esquerra....per sentit comú no hauríem de dubtar quina opció triar, però en Toni sembla tant convençut que no gosem a portar-li la contraria, així que el seguim i en un tres i no res ens trobem a l’asfalt de l’empedrat que ens baixarà cap a la zona de Vilanova del Vallès!!!

Aquí hem d’aturar-nos per mirar d’inflar la roda d’en Pere, a veure si tenim sort i el tubeless fa la seva funció.


Baixada per l’asfalt i un cop a baix segueixen els problemes a la roda, així que és hora de fer un “pit-stop” més llarg, desmuntar la roda i posar-hi una càmera....


....alhora que aprofitem per descansar nosaltres menjant alguna cosa i immortalitzant el moment.....


.....mentre les bicis també tenen el seu merescut descans.


Aquí ja hi ha senyals que ens indiquen que ens queden uns 5 quilòmetres de remuntar cap a la Plana del Fum, així que reprenem la marxa per asfalt i de seguida pujar travessant la urbanització del Bosc de Can Ruscalleda, on un cop dalt, trobem una família caritativa que ens deixarà entrar dins la finca a omplir els bidons d’aigua. Els portàvem ben secs i encara som lluny de qualsevol font coneguda. Sens dubte, això ens salvarà la sortida, doncs la pujada per pista de sorra travessant el Bosc de Céllecs de camí altre cop cap a Can Jep de la Mel és força feixuga, amb trams de forta pendent i avui torna a fer calor.

De Can Jep de la Mel a la Plana del Fum ja hi tenim poca estona i és força més planer. Un cop dalt, tenim diverses opcions de tornada, però posats a fer, anirem cap a la Masia de Céllecs, per deixar-nos caure pels corriols que vorejant el Torrent de les Palomeres ens portaran fins a la zona esportiva d’Òrrius.

Qualsevol altra crònica hagués pogut dir que la baixada ha estat ràpida i divertida, però avui ho deixarem només en divertida....quina colla!!! Un cop que et poses de líder per portar-los a gaudir d’un corriol, t’atabalen a la sortida dient que has estat fent tap tota l’estona.

Tant se val, ja estem a Òrrius i remuntem un tram d’asfalt per agafar la pista del Burro que ens baixarà cap a Can Raimi. La sortida s’ha allargat més del que pensàvem i hem de triar la ruta més ràpida. I ara sí que es baixa ràpid, uns més que d’altres, però ens reagrupem tots un cop a baix.

Sortirem de la urbanització per la riera de Clarà, que desprès de les pluges presenta la sorra més compacta i ens permet rodar amb comoditat fins a sortir a la gossera d’Argentona.

La sortida ja toca a la seva fi, mentre rodem per l’asfalt del Polígon cap a la Plaça Nova, on alguns encara tindrem temps d’acabar entaulats prenen algun refrigeri que ens refaci de l’esforç de la sortida.

Una sortida força diferent al que estem acostumats, però que malgrat els 40,7 quilòmetres i 1181 metres de desnivell positiu, tot i fer més pista del que ens agrada, no ha aconseguit esborrar el somriure de les cares....


Em quedo amb dos imatges representatives de la sortida.... el “sherpa” assenyalant potser la localització del corriol perdut?


...i un altre, que mirant-s’ho des de la distància, està a punt de posar-se les mans al cap després de tot el desgavell de la sortida!!! ªSenyor, perdona'l perquè no sap el que es fa"


Ara seriosament, bona feina Toni!!! Però la propera, deixa de líder a en Joan!!! Jajajaja

El track:



Powered by Wikiloc

jueves, 19 de septiembre de 2019

Ens han arrabassat l'anti-29!!!

Estem a mig Setembre i entre setmana ens arriben males noticies...les "brigades" que treballen destruint els corriols que ens envolten, sembla ser que ja són a la zona de l’anti29. No ens ho podem creure, seran capaços de fer malbé un dels corriols més nombrats i que ha fet gaudir a la majoria de bikers del Maresme?

Aquest dissabte ho comprovarem. De moment quedem a la Plaça Nova en Pere C, Pepe C, Josep, Xavi B, Robert D, Jordi S i Salva B.

Comencem dubtant cap a on iniciar el recorregut d’avui. El que de seguida queda clar que s’ha de rodar una mica per anar escalfant cames, així que no fem cas a en Jordi S, com casi sempre, jajajaja....rodem riera amunt i fem tota la riera fins a Dosrius.

Seguim vorejant el Torrent dels Rials i ens enfilem cap a la carretera per entrar al Sot de Can Bosquets on comencem a fer el Dragon Khan de pujada. En principi es passa pels trams més clàssics, però no podem deixar de fer algun petit corriol alternatiu que ens suposa un grau més d’exigència que alguns paguem en forma de petita “pájara”, i que provarem de posar al seu lloc amb una petita aturada del grup.



Reprenem la marxa i seguim enfilant-nos cap dalt de la Torrassa del Moro...


... per de seguida anar a buscar corriols de baixada que fem ràpidament fins a sortir a la pista del Camí  del Coll a l’alçada de l’ermita.

Rodem per la pista cap a la Pedrera dels Dous i ens deixem caure cap a la carretera, on dubtem si entrar al corriol de Ca l’Arumí. Al final ho descartem per la presència de cartells anunciant batuda del senglar, i veient la mena de caçadors que volten pels nostres entorns, tampoc val la pena jugar-te la pell, així que trenquem a l’esquerra i ens enfilem pel sender que ens puja cap a Sant Carles.

A l’arribar dalt de la urbanització, aprofitem la presència d’altres bikers per a que ens facin una foto de grup, que enviem a la família Llagostera que avui no ens ha pogut acompanyar a la sortida per tenir obligacions familiars del tot ineludibles. Pobre fotògraf, encara deu estar pensant: “Quina colla de ximples, això ho explico i no s’ho creuen!!!”.


Continuem i fem corriols i senders travessant el Bosc de Can Poc fins a sortir al Pla de l’Espinal...i d’aquí, ens deixem caure cap al Coll de Parpers, per travessar la carretera i agafar el corriol que ens puja altre cop cap a la pista tot just per sota de l’Àrea de Pícnic de Nostra Senyora dels Àngels.

Rodem per la pista fins a l’entrada de l’anti29. Ens hi fiquem de cap, a veure com ho trobem. Els primers trams estan com sempre, però abans d’arribar a l’enllaç del corriol de les Carboneres ja ens donem de nassos amb els primers trams de corriol a mig desfer...


...i a pocs metres ja és impossible continuar....


...som grans i no hi ha coses més importants per posar-se a plorar, però no deixa que et queda un mal cos i una sensació de cabreig pensant que les administracions t’han prohibit una i altra vegada poder passar per aquests trams en qualsevol pedalada, argumentat erosió, protecció de flora i fauna,... i ara s’ho carreguen de la nit al dia.

                 

Només podem estar una petita estona aturats contemplant el desastre, abans de baixar un petit marge que han deixat les màquines, portar les bicis a braços uns metres buscant enllaçar amb l’antic corriol de les Carboneres, que al final trobem i, altre cop dalt de les bicis, fem fins a sortir per sobre de Can Vinyamata. Ves a saber si haurà estat l’últim cop que s’hi pot passar?

Ara ens deixem caure pels corriols que ens portaran fins a Can Roviró, on hi trobarem les màquines causants d’aquestes destrosses, que pel que es veu ni els dissabtes s’aturen.

Baixem cap a la riera de Riudemeia i ja amb la feina feta rodem tranquil·lament cap a la Plaça Nova, on gaudim de l’esmorzar de costum. I mentre estem entaulats tenim una de les millors noves del dia, la presència d’en Rafael F que s’acosta a saludar-nos.... Crack, a millorar-se i en poc temps et volem veure altre cop donant guerra sobre la bici!!!


I diumenge ni podem faltar a la convocatòria d’en Joan B i aquesta setmana ja es va notant que les vacances s’han acabat. Som, en Joan B, Francesc M, Salva M, Enric T, Robert D, Pere B, Quim M, Toni P, Jordi S i Salva B.

Igual que dissabte, sortim cap a l’Agility i rodem riera amunt, però avui ho fem cap a la riera de Riudemeia, enfilant-nos cap a Can Roviró.

En aquest tram ja va sent costum que en Toni P agafi drecera per fer alguna foto...


...i fins i tot petit video.




A Can Roviró ja no hi son les màquines, però ja veiem que el corriol que puja directe cap als Galzerans s’ha convertit en pista, així que trenquem a l’esquerra, que sabem que encara gaudirem dels corriols que ens pugen cap a Can Vinyamata.

Deixem de banda el corriol de les Carboneres i seguim recte pujant fins la pista de la Pedrera. 


Un cop dalt, també sembla ser que els corriols que fem normalment travessant el Bosc de Can Païssa son plens de restes del brancam que han tallat als treballs de desforestació. Així, com no volem empènyer la bici, farem algun tram de pista de baixada, amb algun corriol intermedi de pujada, per acabar enllaçant amb l’entrada del corriol de l’Amic Invisible.

De totes maneres, en aquests trams també algun arbre caigut ens farà la guitza i haurem de passar les bicis per sobre, i així podrem comprovar quina és la que pesa menys de totes.


Ara sí, estem a la zona del Bosc de Can Planes i gaudirem d’aquest divertit i tècnic corriol, que enllacem amb el The Rock. A la sortida, en Robert ens ha de deixar, avui té tard i remunta cap a Sant Bartomeu.

La resta continuem cap a l’entrada del corriol Gravetat Zero, però no hi entrem. Agafem trencall a la dreta i deixem que en Salva M ens faci de guia, no en va ens trobem a la seva zona de confort. Fem divertits corriols que ens baixen cap a la casa de Can Planes, on encara allargarem una mica més de corriolejar fins acabar sortint a la carretera de Parpers, a tocar de Can Companys.

Travessem la carretera i ens endinsem al Torrent de Sant Miquel que anirem fent tranquil·lament, abans d’entrar al sender que ens puja cap al Pla de l’Espinal.

Un cop dalt i per no repetir la tornada de dissabte, ens deixem caure fins l’entrada del corriol de la Font del Llorer, amb la incertesa de saber com ens el trobarem després de les pluges i ventades de les últimes setmanes. Ens hi endinsem i podem fer ràpida i divertida baixada, sense trobar cap entrebanc.
A la sortida, entrem al Xaragall de l’Espinal, i altre cop sorpresa de trobar-nos tot el tram sense cap arbre ni esbarzer que ens impedeixi baixar amb fluïdesa.

Un cop al Bell Recó, tornada per la riera cap a la Plaça Nova, on tornarem a gaudir de la presència d’en Rafael F, que sembla ser que ens enyora una mica, jajaja.

I recordeu, arriba la tardor i és hora de ser previsors, qui vulgui llenya per la llar de foc, a l'anti-29 podeu trobar alzina de la millor qualitat apilada per tot arreu.


Bona sortida, on ha quedat demostrat que el biker és molt més important que la bici...i si no, li pregunteu a Sir Henry T, que avui ha rodat tot el matí amb la Ritchey 26" de ferro, amb plats més grossos que una parabòlica....deixem-nos de carbono, 29”, monoplat, 11-50, Fox.... unes bones cames i molta tècnica són més que suficients per fer bon btt!!





martes, 10 de septiembre de 2019

Darreres sortides d'estiu???

Dissabte 31 d’Agost

Per acabar el mes d’Agost, què millor que una sortida de btt...i si a això li sumem una bona estona al voltant d’una taula amb un “brunch” i una immillorable companyia... és pot demanar quelcom més? Potser sí, que el motor de la e-bike d’en Pepe C no falli, però això no és problema per a algú com ell. Ens demostrarà que arrastrar 22 quilos de bici i semblar un noiet no és excloent.

A lo que anàvem, avui sortirem una mica més tard. Ens trobem a 2/4 de 9 a la Plaça Nova, i som un bon grup.... Tino i Tomas LL, Pere C, Pepe C, Robert D, Jordi T, Oscar E, Josep, Quim M, Jordi F i Salva B.

Estem convidats pels Llagosteres a un “brunch” al restaurant el Tatano d’Òrrius, així que no serà mala opció acostar-nos a la zona de La Roca del Vallès i anar fent divertits corriols de la zona per anar fent gana.

Sortim cap a l’Agility i riera amunt cap a la riera de Riudemeia. Ens enfilem cap a Can Roviró i fem els corriols que ens pugen cap a Can Vinyamata, per tot just passada la casa, entrar al corriol de les Carboneres fins a enllaçar amb els Galzerans. Comenten que aquest corriol conegut també com l’anti-29, té els dies comptats. Segons sembla li ha tocat l’hora dels treballs de desforestació que s’estan duent a terme per tot arreu i que poc a poc ens estan destruint el meravellós entorn de corriols que teníem per la zona. De moment encara el trobem com sempre i el gaudim de pujada, fins a sortir a la pista de la Pedrera.

Seguim de pujada pels corriols que travessen el Bosc de Can Païssa i farem la primera baixada per un tram de pista en busca de l’entrada del corriol de l’Amic Invisible. Ara ens toca gaudir d’aquest divertit i tècnic corriol, on comprovem que el seu “creador” hi ha fet treballs d’arranjament per tal d’anar tapant les diferents alternatives que els bikers hi van fent per tal d’evitar els trams més complicats. En Carles és un crack del btt i ens permet gaudir-lo en el seu estat més semblant al traçat original.

L’enllaçarem amb el corriol de The Rock, abans de deixar el Bosc de Ca l’Argent i dirigir-nos cap al Bosc de Can Planes, on fem el corriol dels Tobogans que ens baixa cap al Torrent de Can Companys, una de les millors maneres de deixar-nos caure cap a La Roca del Vallès.

Ara ens toca remuntar, i ens enfilarem altre cop enllaçant corriols cap a la zona del Bosc de Can Planes, passant pel de La Creu.

El rellotge va corrent i som lluny d’Òrrius, amb lo que no ens podem entretenir gaire, així que deixem de banda el corriol Amagat i el Gravetat Zero. Ens enfilem cap a les runes de Can Ronses, travessant altre cop el Bosc de Ca l’Argent, aquest cop de pujada, fins a sortir al Coll de Sant Bartomeu.

Hem de travessar la carretera i tot just passada l’ermita, ens tornem a ficar en corriols que ens evitaran rodar per la pista, fins acabar sortint a Can Tarascó. Aquí sí que ens toca rodar uns metres per la pista, doncs ens espera baixada cap a Òrrius pels corriols que voregen el Torrent de les Palomeres i que ens porten a sortir a la zona esportiva d’Òrrius.

Ja som al Tatano, i aquí ens espera una bona estona entaulats, amb un bon “brunch” que ens l’hem ben guanyat.


L’entaulament s’allarga, cosa que ja teníem clara d’un principi, però la ocasió i la companyia bé s’ho mereixen.


Abans de reprendre la marxa, omplim una mica els bidons...


.... i un cop dalt de les bicis, rodem un tram d’asfalt pels carrers d’Òrrius i ens deixem caure cap a la riera, a prop de la depuradora. Els corriols per avui ja s’han acabat, i farem la tornada per pista cap a la riera de Riudemeia, on fins i tot a alguns encara els hi queden ganes d’immortalitzar la sortida. I ja se sap que les fotos sempre queden millor si no ets conscient de que te l’estan fent, tot i que de vegades el camuflatge deixa molt que desitjar, però el que no es pot negar és que hi posen ganes!!!


Tot i tornar per pista, hem d’anar en compte amb alguns trams que estan força aixaragallats.


De Riuemeia fins a Argentona es fa en un  tres i no res. Així tanquem una molt bon jornada de btt de 31,62 quilòmetres i 772 metres+....i en Pepe C sense motor a l'e-bike, sí senyor, tot un crack!!!



Diumenge 1 de Setembre

Comencem un nou més i ho fem altre cop matinant amb la trobada a la Granja.com.

Avui som en Francesc M, Salva M, Toni P i Salva B.


La sortida anirà dirigida cap al Corredor, així que sortim cap a l’Agility, entrem al Torrent de Can Bellatriu i comencem a fer corriols cap a Sant Jaume de Traià. En principi, hauríem d’enllaçar-ho amb els corriols habituals que ens han de pujar cap al Parc Forestal, però en Francesc M ens encamina cap a uns sectors de corriols que no recordo haver fet mai, i pel que anem veient mentre hi passem, tampoc semblen ser gaire transitats, al menys en els últims segles!!! Jajaja

Anem resseguint aquests trams, entre pedres, matolls i cactus varis, passant per la part alta de Sant Jaume de Traià, fins a sortir al costat de l´Hospital de Mataró.

Seguim cap al Cementiri de les Valls, on ens enfilem per la pista cap a la urbanització de Can Vilardell i ara sí, per l’asfalt cap al Parc Forestal, que travessem per enfilar-nos cap al Turó d’en Dori, on tornem a fer corriols de pujada cap a la pista del Camí de la Cornisa.

Seguim fent corriols cap a la zona del Turó d Can Barraquer per començar a gaudir dels primers corriols de baixada de la sortida cap a la Font de n’Oms, amb alguns trams on el terreny completament aixaragallat no permet el pas sobre la bici i hem de fer posant peu a terra.


Acabarem enfilant-nos cap al Camp de Futbol de Can Bruguera, on seguim per la pista cap al Coll de Can Xerrac. Aquí continuarem de pujada pel corriol del Cabró, abans de deixar-nos caure a la pista del Camí Ral, on encara farem un petit tram de corriols que vam resseguir a la última Corriols de Llavaneres i que ens porten a sortir al Coll de Pallarès a la part de dalt del Tintorer de Llavaneres.

En aquest últim tram ens hem d’aturar per reparar un trencament del radi de la roda del darrera, que solucionarem provisionalment amb una brida i una mica de cinta aïllant.


Seguim rodant per la pista, pujant l’Aspirina cap a la Font del Malpàs i la Creu de Rupit. Un cop al Pla de Rupit, entrem en corriols de pujada fins a sortir altre cop a la pista, tot just abans del creuament del Coll del Pi de Buac.

La resta de pujada fins al Santuari del Corredor és per la pista clàssica, a excepció d’un petit tram empedrat per on ens porta en Francesc M. Aquest tram, que coneixíem com “els Misteris”, el fèiem amb motos fa molts, però que molts anys....potser fins i tot no existia encara el btt, i mentalment això no ajuda, i si el físic tampoc ho fa, t’obliga a empènyer la bici uns metres. Cap problema, peu a terra i  seguir.

Un cop al Corredor, aturada per descansar i prendre alguna beguda per refer forces.


Altre cop dalt de les bicis, ens deixem caure en ràpida baixada per la pista que ens porta fins a Ca l’Arenes. Ens enfilem per sender cap a Puig Aguilar i ara, altre cop ràpida baixada per senders cap a la urbanització de Can Massuet-El Far.

Travessem la urbanització cap a les Planes de Can Carreres i ja no deixarem la pista fent ràpida baixada cap a Dosrius. Deixarem de banda els corriols que travessen el Camp de Tir amb Arc, però sí que fem els últims trams que ens entren dins del poble.

Un cop a Dosrius, tornem a Argentona per la riera. Ja portem una mica més de 900 metres+, així que deixem l’alternativa a la riera per a una altra ocasió.

Al final ens ha quedat una sortida de poc més de 39 quilòmetres, amb més pista de l’habitual, però que ens ha servit per passar una bona estona, a l’espera de que tothom acabi les vacances i tornem a ser un grup més nombrós.



Dissabte 7 de Setembre

Un nou dissabte i nova trobada a la Plaça Nova del grup Bicigaló, aquesta setmana sembla ser que amb una puntualitat gens inglesa. Jajajaja

Aquesta setmana són en Pere C, Pepe C, Robert D, Josep, i Tino i Tomas LL.


Sembla ser que la sortida ha estat cap a la zona de Can Bruguera, i pels comentaris s’ho han passat d’allò més bé guiats per en Robert.

El fet d’estar encara fora de vacances no permet fer una crònica amb ets i uts...però cap problema, sense saber-ho, la sortida de diumenge serà un petit “déjà vu” de la d’avui, així que amb una sola crònica matarem dos pardals!!!

Diumenge 8 de Setembre

Doncs apa, les 08:00 i altre cop trobada a la Granja.com.

Avui som en Joan B, Toni P, Quim M, Jordi S, Tino LL, Robert D, Josep i Salva B. També s’acosta a la plaça en Manel L, però que avui té altres intencions i no ens acompanyarà. El que sí ho farà és en Quico Vallbona, al menys en els primers quilòmetres de la sortida.

Sortim cap a l’Agility i rodem riera amunt fins al Torrent de Coll de Bocs, on agafem el primer tram de corriols de la sortida, enfilant-nos per l’Esquei de Mosterós fins a sortir al Nutrisport.

Seguim per la pista cap a Can Bagot, travessant per la casa, i rodant per la pista per tornar a enfilar-nos per les arrels cap als Porcs. Continuem enllaçant corriols per la zona de l’Esbarzer Gran cap al Turó de les Rovires. Trams amb un munt d’arbres caiguts i que en alguns punts ens barren completament el pas, havent de posar peu a terra per passar-hi per sobre. Aquesta zona requereix una bona dosi de treballs de neteja i més encara quan comencin les pluges i acabin de caure encara algun arbre més dels molts que hi ha morts.

Un cop dalt del Turó, ens seguim enfilant fins a la Barraqueta de sota de l’Oasis. Fins aquí ens dura la companyia d’en Quico Vallbona. Es retira cap a Dosrius, mentre la resta seguim per la pista cap a l’Oasis, trencant a la dreta pel sender que ens porta a buscar l’entrada del corriol de l’Amazones.


Aquí també ens deixa en Jordi S, que la canalla ja el reclama a casa. No sense abans gaudir d’un dels seus habituals selfies.


I mentre nosaltres voltem pels corriols que ens envolten, en Francesc M i en Kiko P estan participant a la Isard Atac....


....Coll d’Ares-Camprodon per la vessant francesa. 62 quilòmetres amb 2300m+ de pujada i 2850m- de baixada. Espectacular recorregut per la zona de Prats de Molló. 


Mentrestant, nosaltres entrem al corriol de l’Amazones cap a la Plana d’e Vilardell, on ens toca enfilar-nos per la pendent del tallafocs, on tot intentar-ho, només arriba dalt de tot sense posar peu a terra als últim metres, la e-bike d’en Josep.


Ens seguim enfilant cap a la zona del Turó de Can Barraquer, per deixar-nos caure cap a la Font de n’Oms, encara que avui fem una altra variant per evitar el corriol aixaragallat de la setmana passada, així no hem de posar peu a terra en cap moment. Acabarem sortint al camp de futbol de Can Bruguera.

Fem un petit tram de pista i tornem a entrar en corriols, passant per la Plana dels Brucs, que enllaçarem amb el trams d’arrels del filat elèctric que ens baixa fins al Coll de Can Xerrac. I com no ens volem allunyar gaire, farem un petit tram de corriols per la zona, remuntant de nou guiats per en Robert D,  fins a sortir a la barraca dels caçadors, tot fent els últims metres de pujada per un tram revirat d’un corriol de DH dels Freemaresme.

Ens toca desfer el camí fet fa tot just una estona, altre cop passant per la Plana del Brucs, per de nou sortir a l’esplanada de Can Bruguera.



Al Coll de Can Bruguera baixem un tram per la pista, per tornar a enllaçar corriols de baixada per la zona del Racó del Cul del Mon....


....fins a trobar la Font dels 3 Raigs, on ens aturem per omplir els bidons i menjar alguna cosa.




Reprenem la marxa i ja ens queda poca estona de remuntar fins a sortir al Parc Forestal. Aquí, en Robert i en Josep ens deixen i aprofiten per gaudir d’un esmorzar.

La resta ens deixarem caure fins a trobar l’entrada del corriol d’en Bellatriu, i apa, com malgrat no passar-hi tan sovint com abans, encara el tenim força apamat, farem una ràpida baixada en els seus trams inicials, però farem algunes variants allargant el tram final, passant per Can Marfà i que també ens acaba baixant cap al Torrent de Can Bellatriu fins a la riera.

Avui no hi ha piscolabis, mirarem de tornar aviat a casa per complir amb els compromisos familiars. La setmana vinent hi ha la Diada i tenim un dia més per a recuperar-ho.

I una mica més tard, en Francesc i en Kiko també acaben la seva “sortida”. Sí senyor, 2 cracks que han patit i gaudit d’uns senders per uns entorns meravellosos.