Dissabte 22 de Febrer:
Les setmanes passen ràpid i sense
temps d’adornar-nos ja tornem a entrar en un nou cap de setmana. Com cada
dissabte torbada dels Bicigaló a la Plaça Nova. Avui ens hi trobem en Pere C,
Pepe C, Robert D, Josep, Oscar E, Quim M, Manel V, Ernesto, Tino i Tomàs LL,
Xevi B i Salva B. No està gens malament, 5 e-bikes, 6 dobles i 1 rígida.
Sortim cap a l’Agility i rodem
riera amunt cap a la riera de Riudemeia, on avui entrarem pel torrent del Fondo
de la Gallega, per començar a enfilar-nos cap a sobre del Túnel de Parpers, per
fer el corriol del Gas, que ens acaba portant a la part final de la Via Romana,
on un cop reagrupats seguirem pujant fins a sortir a la carretera al Coll de
Parpers.
Farem un tram
d’asfalt per tot just passat “el Jabalí de Oro” tornar a entrar en trams de
corriols, aquest cop de baixada. Passem pel corriol del Crani, i enllacem baixades
fins a la riera de Gausacs, a tocar de Can Company. Trams de baixada divertits,
força tancats encara al seu inici i més malmesos per les pluges i amb algun
petit xaragall als finals.
Un cop a baix,
travessem la carretera i ens comencem a enfilar altre cop per corriols cap al
Bosc de Can Planes, fent entre d’altres el corriol de la Creu de pujada.
Seguim cap a
la zona de la Pedra Forada, on entrem als trams del corriol Amagat que ens
porta cap a la zona del Turó Gros.
Ara ens toca
rodar cap al Bosc de Ca l’Argent, passant pel corriols a tocar de les runes de
Can Ronses, de camí cap a Sant Bartomeu, però abans en Pere, Oscar, Robert i
Josep ens deixaran. Hi ha aspectes logístics que avui no es poden deixar passar i no
dubten en prestar-se com a voluntaris, així que es dirigeixen de pujada cap al
Bosc de Can Païssa, per deixar-se caure pels corriols de Can Vinyamata.
La resta
seguim de pujada cap a Can Segal, amb un últim tram difícil de ciclar, amb
roques i xaragalls força marcats pel pas de les motos, que ens obliguen a posar
peu en algun punt. Continuarem de pujada fins a sortir a la Pedra Lliscant, de
camí al Coll de Sant Bartomeu.
Travessarem la
carretera i fem pista fins passada l’ermita, on tornem a entrar en corriols més
o menys planers que ens porten cap a Can Tarascó, evitant així força tram de
pista, encara que a la sortida ens hi veurem obligats de camí cap a la Plana
del Fum i encara uns trams més fins a prop del Mas de Céllecs, doncs hem de
baixar cap a Òrrius, i la millor opció són els divertits corriols travessant la
zona del Torrent de les Palomeres.
Ràpida baixada
que ens deixa a la zona esportiva d’Òrrius, on ja de tornada triem la opció de
fer un tram de carretera abans d’enfilar-nos cap a Can Guineu, on farem els
corriols que ens pugen cap al Turó d’Aquença. Un cop dalt, a alguna e-bike la
bateria ja li ha fet figa....ha estat de sort, tot el que ens queda a partir d’ara
és baixada.
Ens deixem
caure cap a la Pedra de la Fada. Seguim cap al dipòsit de sobre de les
Ginesteres i fem els corriols travessant la Brolla de Riudemeia, que ens porten fins baix de la riera.
La feina de btt
per avui ja està enllestida. Tornem tranquil.lament cap a Argentona, on avui
passem per alt l’esmorzar....és que no seria de rebut, mentre d’altres estan
passant una mala estona!!!
Com qui no vol
la cosa, ens ha quedat una molt bona sortida de poc més de 30 quilòmetres i 750
metres+.
Diumenge 23 de
Febrer:
I diumenge,
encara amb el bon regust de boca de la sortida d’ahir, nova trobada a la
Granja.com. Aquest cop som en Joan B, Francesc M, Kiko P, Salva N, Quim M, Toni
P, Javier, Salva B...i avui, després de llegir les cròniques de les últimes
sortides, també ens acompanya en Miquel.
En Joan B ens
proposa dirigir la sortida a fer trams de la Transcorredor del 2016 que hem fet
en alguna ocasió, però d’això ja fa força temps, així que sortim cap a l’Agility
i rodem riera amunt cap a la riera de Dosrius, on trobem els primers trams en
que està en força mal estat i la sorra ens dificulta força el rodar.
A l’alçada del
Torrent de Manyans deixarem la riera i ens endinsarem dins del Torrent de la
Feliua, per fer el corriol de l’alternativa cap a Dosrius, amb un parell de
punts amb arbres mig caiguts que ens mig barren el pas.
Un cop a
Dosrius, travessem la carretera i voregem el Torrent dels Rials.
Continuem pujant cap a Can
Carreres i vorejant el Turó de Sant Joan entrarem altre cop a l’asfalt de
CanMassuet-El Far. Hem de travessar la urbanització i ens enfilem pel sender
fins al Coll de l’Argila, on ens deixarem caure fins a Can Bosc.
A partir d’aquí comencem els
trams que eren el destí de la sortida d’avui. Els primers trams de baixada els
trobem més oberts que fa uns anys i és que els treballs de desforestació també
han arribat a aquesta zona, però ben aviat trobem l’entrada del corriol i
comencem a gaudir del seu recorregut, tot i que hi ha algun punt força
aixaragallat. Han estat pràcticament 2’5 quilòmetres abans de remuntar fins a
la casa de Can Nins, on sembla que ja no està tan abandonada com abans, al
menys s’hi ha fet uns petits arranjaments, potser per a que no l’ocupi ningú?
Nosaltres a la nostra, que
desprès de remuntar uns metres més, ara ens esperen divertits corriols de
baixada mentre travessem Collsabadell. Trams per no fer ràpid, amb algun petit
punt tècnic, però que els anem gaudint a mesura que ens hi deixem caure.
Hem de fer un petit enllaç,
travessant el petit Torrent Molinar, abans de fer els últims trams de corriol
que ens deixaran a Llinars a l’alçada del Pont Blau, fent els últims metres
enmig d’un petit rocam que fa que cadascú posi a prova la seva tècnica...si se’n
té es fa fins baix i si no se’n té, doncs es posa peu a terra i tornem-hi.
Ara ens toca un tram d’enllaç
rodant per pista i asfalt cap a Can Diviu, on ens tornarem a enfilar, entrant
de seguida en corriols travessant el Bosc de Can Diviu. Trams exigents sense
parar de pujar fins a sortir a la zona de Can Bordoi, on aprofitem per
aturar-nos a refer forces, menjar alguna cosa, i fins i tot fer estiraments....
....i
no podem deixar la ocasió de fer fotos per immortalitzar la sortida....
...encara que hi ha graus de
professionalitat a l’hora de fer-les.
Altre cop dalt de les bicis ens
toca deixar-nos caure cap al Pla dels Garrofers i ho fem com si no hi hagués un demà. El grup s’estira i per
un moment hem de baixar tots els pinyons per no quedar gaire despenjats. Al
capdavant se senten els “jijaaaaaa” d’en Kiko mentre baixen, però avui tindrem
un ensurt. En Francesc perd la roda de davant un cop al pla, abans d’arribar a
un xaragall, fent-se mal a la mà a l’arrepenjar-s’hi per mirar de salvar la
situació.
En principi no té molt bona
pinta, així davant la impossibilitat de tornar dalt de la bici, ens acostarem
caminant fins a Can Bordoi, a l’espera de que el recullin en cotxe.
Un cop de camí a l’Hospital, la
resta ja no estem per orgues i tornarem per carretera cap a Dosrius i d’aquí a
Argentona. La sortida de sobte s’ha capgirat, i és que estem acostumats cada cop
a arriscar més, tenint sort fins al dia d’avui. Normalment no hi ha caigudes i
les poques que hi ha no solen passar de quatre rascades.
De totes maneres, aviat tenim
bones noticies, sembla ser que només ha estat una luxació i els metges li col·loquen
els dits a lloc, amb lo que només es perdrà un parell de sortides...encara que
ja veurem, perquè la bogeria de la bici sembla ser que no té límits!!!
Tot i això, ens estava quedant
una més que bona sortida, potser no a l’alçada del que esperava en
Miquel....llàstima de l’ensurt de la sortida d’avui, que no ens ha permès gaudir
d’un final de sortida corriolejant de baixada pel Dragon Khan que li hagués deixat un millor regust de boca, desprès d’haver de remuntar altre cop
pràcticament 1000 metres+ amb una bici per descens, jajajaja.
