domingo, 11 de diciembre de 2011

Primera sortida Post-tendinitis. A Orrius. On sino?

Una rotura fibrilar al panxell fa mal però una tendinitits al genoll....
En canvi una rotura fibrilar et deixa 8 setmanes fora de joc i una tendinitis només 2... serà perquè és la meva primera tendinitis? serà perquè la rotura fibrilar no es pot medicar i la tendinitis si (i molt)?

Està clar que això de MTB + Running està impactant en el meu cos... caldrà regular millor el tema running (és a dir, anar més a poc a poc del que m'agradaria...)

Sigui com sigui després de superar la meva primera (i espero que última) tendinitis al genoll, aquest matí, més sol que un mussol i a la poc catòlica hora de les 12:10 del ja quasi migdia, he sortit a provar sensacions... "comença suau" em va dir el metge...

I au, un tranquil·líssim Camí de Ruidemeia amunt, variant del corriol, per allò de provar el genoll en diferents tipus d'esforç, i cap a un Òrrius que ja ha començat a engalanar-se pel Pesebre Vivent d'aquest Nadal.



Després de la coke de rigor, pujada a la pista que connecta Sant Bartomeu amb la pista de la Serralada Costero-Litoral, direcció Mútua i per baixar ràpid que se'm feia tard, anava a agafar el corriol "vertical" que hi havia just on el rètol de "Benvinguts al Parc..."  i dic "hi havia" perquè és un dels corriols que han passat a millor vida víctima de les excavadores...

Sovint es diu que aquestes pistes a partir de corriols les obren per deixar pas als bombers en cas d'incendi....  però en aquest cas, és tan vertical la pista que ja m'agradaria veure a mi pujar per aquí un camió dels bombers, ja...  ni que fos amb tracció a les 4 rodes...

En fi... foto d'Orrius per al record.


Parada de Ponsèties a la Plaça d'Òrrius






































Jordi... et vas dur la bici a  València?