sábado, 26 de octubre de 2019

Sortida pel Montseny

El grup Bicigaló teníem previst un cap de setmana de btt per la Cerdanya, però les previsions meteorològiques adverses ens obliguen a convertir-la en una sortida de dissabte per la zona del Montseny....cap problema, segur que ens ho passarem bé lluny de la nostra zona de confort.

Amb puntualitat argentonina ens trobem per carregar les bicis als cotxes i anar cap a Aiguafreda, punt d’inici de la sortida d’avui. Som en Pere C, Quim M, Pepe C, Tino LL, Oscar E, Josep, Robert D, Fernando, Manel V, Xavi B, Cotrina i Salva B.

A mesura que ens hi anem acostant, la temperatura va baixant, així que per començar a rodar, no estarà de més posar-se el “xaleco” com li diem alguns, (però és que armilla potser costa d’entendre)....i els maniguets, ja serem a temps a treure’ls quan ens comencem a enfilar.

Arribem a lloc i a descarregar les bicis per començar a rodar.


Ja dalt de les bicis entrem dins de la vila d’Aiguafreda on fem la primera aturada. Alguns encara no porten res a l’estomac i aprofitarem per prendre un cafè. Tenim tot el dia i no hi ha presa. Uns minuts d’aturada abans d’iniciar seriosament la ruta. 

Altre cop dalt de les bicis rodem per l’asfalt fins a sortir de la vila. Els primers 10 quilòmetres seran per pista de pujada sostinguda, però força assequible en direcció a el Brull.



En tota la pujada no trobem a ningú, només un brau mentre travessem la finca de Can Parellada i que ens mira amb cara d’encantat com dient: “on van aquests pixapins?”, però que no es destorba amb el nostre pas.

Un cop al Brull, ja som dins la comarca de l’Osona. Aprofitem per acostar-nos fins a l’església de Sant Martí del Brull....


...bé, tampoc és del tot cert, que aquest sigui l’objecte que ens hi acostem, més aviat ha estat el fet de que està a tocar del Restaurant Can Pascual, on farem la segona aturada de la sortida. Aprofitem per descansar una estona, menjar alguna barreta i fins i tot alguns prendre alguna cosa calenta, que ens ajudi de cara als trams que venen.


Reprenem la marxa, fent uns metres de carretera per tornar a entrar en pista de pujada. De moment la pujada continua sent força amena  fins a la finca de Les Planes, on hem tingut el primer i últim dubte del track de la sortida., encara que només han estat uns pocs metres que de seguida hem desfet per tornar al camí correcte.

Ara ens esperen uns 4 quilòmetres de pujada  per la Serra de Font Pomereta fins a sortir al Collet de les Garrotades.


Aquests trams amb més pendent els anem fent amb tranquil·litat. Ja ens reagruparem a dalt.


Tot i això, encara queden ganes de posar per a una nova foto de grup.


Un cop al Collet, deixem la pista i entrem en senders i corriols de pujada cal al Turó dels Esqueis. Estem al primer sector complicat de la sortida, amb trams força pedregosos que posaran a prova la tècnica i forma de cadascú, fent que la majoria posem peu a terra en algun punt, fins i tot les e-bikes.





Tot i això, encara queden forces per, passat el tram més complicat fer una altra foto de grup.


Continuarem pujant fins a sortir al Pla dels Cinc sous. Aquí arriba en Pepe C amb el motor de la e-bike que torna a no funcionar. Mala peça al teler si ens hem d’enfilar encara al Matagalls.

De totes maneres ens deixem caure altre cop per pista cap al Torrent dels Rentadors i ens tornem a enfilar uns metres cap al Santuari de Sant Segimon. De fet, hem de deixar la pista per enfilar-nos per corriol cap a Coll Saprunera, punt de pas de pujada cap al Matagalls. En Pepe C, Manel V i en Cotrina decideixen acostar-se cap a Sant Segimon buscant si hi ha possibilitat de pujar cap al Matagalls per pista. La resta entrem al corriol i amunt que fa pujada!!!

El dia s’està complicant. Les previsions meteorològiques marcaven pluja cap a les 2 del migdia. El cel s’està ennuvolant i bufa un vent del sud cada cop més fort que arrastren uns núvols força negres cap al cim del Matagalls. De totes maneres, anem pujant, passant per prats amb vaques que ens ignoren per complet.



Mentrestant, el grup que s’ha acostat fins a Sant Segimon gira cua, no hi ha opció de pujada assequible cap al Matagalls, amb lo que van per pista cap a Collformic on tenim reservada taula per dinar.

La resta encara ens enfilem uns metres més, estem a 1480 metres d’alçada i l’opció del Matagalls l’hem de descartar. El perill de pluja és cada cop més possible i els trams de baixada del Matagalls cap a Collformic amb mala visibilitat, fred i pluja no és el més adient.


Busquem opcions de tornada, però no en trobem cap més que desfer el camí de pujada i baixar altre cop cal el Torrent dels Rentadors per enfilar-nos de nou cap al Pla dels Cinc Sous.

Ja només ens queda 1 quilòmetre de baixada per pista fins al restaurant. La gana apreta i la resta del grup ens està esperant. Tot i això, alguns encara aprofitarem els últims metres per deixar la pista i deixar-nos caure per la Carena dels Roures, entre lloses, arrels, graons i caminaires amb cara d'incredulitat en veure’ns baixar per aquest indret tenint una pista a tocar.

Deixem les bicis, es posen bateries a carregar i ens entaulem que ens hem guanyat el dinar.


Un servei eficient fa que de seguida tinguem beguda a taula i les viandes tampoc triguen gaire a fer acte de presència....


Bona manera de refer forces, encara que no podem allargar gaire la sobretaula. Encara ens queda una estona de sortida i no volem que se’ns faci fosc damunt les bicis. De totes maneres, acabarem sense que ens falti de res.


Són quarts de 5 quan deixem la taula i agafem altre cop les bicis per reprendre la marxa.


Ens venen uns 6 quilòmetres de petites pujades i fals pla per la pista del Camí del Pla de la Calma. Anem travessant aquest altiplà del massís del Montseny, entre prats i petits arbusts, aprofitant  el GR5 que el travessa...


....fins al Collet de Fontginebre, on el sender es converteix en baixada. 5 quilòmetres de baixada cap al Collet de Sant Martí, tot just als peus del Tagamanent. Aquí ens veiem obligats a fer una aturada per canviar les pastilles de fre de la bici d’en Tino que han tocat a la seva fi. Tasca del tot necessària, veient el que ens espera a partir d’aquí.


I desprès de casi bé 39 quilòmetres de ruta, arribem a la part més tècnica de la sortida. Ja no deixarem el GR5 fins a Aiguadreda, però combinant un primer tram de sender amb alguna tram empedrat més o menys fàcil, que enllaça amb els últims trams de corriols pedregosos, amb arrels que ens posaran a prova i pràcticament no ens donaran descans en tot el recorregut. Les suspensions treballen a tot drap, les tijes telescòpiques avall, tot i això en algun punt posar peu per no fer-te mal és una bona opció.








Acabem sortint justament on tenim aparcats els cotxes. La sortida ha començat al bar prenen un cafè i no deixarem que acabi de diferent manera, així que tornem a entrar a la vila d’Aiguafreda per prendre algun refrigeri, tancant una molt bona sortida per un terreny completament diferent al que estem acostumats.

Ens ho hem passat d'allò més bé i les cares ho reflexen.


Al final se’ns fa fosc. Ara sí que toca anar cada ovella cap al seu corral.


El track desprès de 43,45 quilòmetres i 1532 metres +.
 


Powered by Wikiloc

martes, 15 de octubre de 2019

Cap de setmana de retrobaments i homenatges.

Dissabte 12 Octubre 2019

Les setmanes passen volant i de nou tornem a ser dissabte, així que nova trobada del Bicigaló a la Plaça Nova.

A la convocatòria d’aquesta setmana acudim en Pere C, Pepe C, Tino LL, Jordi S, Oscar E, Jordi T, Xavi B, Manel V, Quico S, Fernando, Pep B i Salva B. Bones noticies, tenint en compte que estem recuperant integrants que per una cosa o l'altre feia temps que no ens podien acompanyar.

Inici de la sortida cap a l’Agility i a rodar riera amunt, on avui sembla que ningú vulgui agafar el rol de líder. Cap problema, segur que més endavant un o altre es posarà els galons i ens guiarà en una bona sortida.

Rodem cap al Bell Recó, passem per sota el viaducte de la C60 i travessem la carretera de Parpers. Entrem per la cadena i ens comencem a enfilar pels senders que travessen les Malloles de Can Pins en direcció cap al Turó de Can Ribot.

Com sempre fem el corriol alternatiu fins a sortir dalt de les Planes. Inici de la sortida que hem fet amb un ritme tranquil i amb un parell de petites avaries mecàniques que s’han solucionat amb un tres i no res.

Seguim  de baixada cap a Sant Carles i encara no tenim clar cap a on dirigirem la sortida. En aquest tram es posen al capdavant en Jordi S i en Xavi B. Passem el restaurant i entrem al Bosc de Can Poc, però quan pensàvem que aniríem cap a Ca l’Arumí, trenquem a l’esquerra i anem direcció cap al Pla de l’Espinal. No hi arribarem, sinó que ens deixem caure per sender en direcció cap a la casa de Can Poc Gros. Estem en una zona que tenim oblidada de fa temps, amb lo que és molt fàcil errar el traçat....i dit i fet, algun dubte, alguna petita reculada, i al final acabem sortint a la carretera que baixa del Coll a Santa Agnès de Malanyanes.

Aprofitem per mirar de reconduir la sortida, i aprofitant l’aturada, que millor que una foto de grup?


Girem cua i remuntem uns metres per corriol fins al Pla del Bruguelar. Ara ja tornem a estar en zona coneguda, però dubtem si baixar per la pista cap a Santa Agnès, fins que en Fernando es posa al capdavant i ens encamina al Torrent de les Teixoneres, que també ens baixarà cap a la zona de Santa Agnès, alhora que anem recordant les vegades que hi havíem passat fa anys guiats per en Joan Vidal. Seran poc més de 3 quilòmetres de baixada, fins a sortir a la carretera tot just a tocar de....podríem dir de la casa d’en Salva M, però com no fa pas tant que hi viu, segur que Google encara no ha tingut temps a indexar-ho, així que per que tothom ho tingui més clar, a tocar del Club Tiffany’s.

Travessem la carretera i baixem cap a la riera del Mogent. La voregem fins al petit tunel que ens permet passar per sota de la carretera de La Roca del Vallès, on tornarem a entrar en zona de corriols.

Ens toca remuntar i li donarem una segona oportunitat a en Jordi S per a que ens guiï de pujada, encara que aquest cop estem tranquils, doncs ja ens ha portat en d’altres ocasions per aquests trams de corriols travessant el Bosc de Can Planes, així que anem a tret segur, i sabem que només ens trobarem amb un parell de punts excessivament tècnics i que casi segur ens obligarà a posar peu a terra, però ho compensa el divertit recorregut de la resta de trams.

Continuem cap a sobre de la Pedra Foradada, on els que van més minsos d’energia seguiran per pista. La resta entrarem al Corriol Amagat que ens permetrà allargar una  mica la sortida i ja ens reagruparem més endavant.

Altre cop el grup sencer, seguim de pujada cap al Bosc de Ca l’Argent, enfilant-nos pel corriol que passa a tocar de les restes de Can Ronses. Més amunt, trencarem cap al Turó del Moro del Gall, de pujada cap a la zona del Bosc de Can Païssa.

Ens veiem obligats a fer algun tram de corriol també oblidat de fa temps, per evitar-ne d’altres que arbres caiguts ens fan desistir de passar-hi.

Al final acabarem sortint a la pista de la Pedrera, on anem en busca de l’entrada del corriol que ens baixarà cap a Can Vinyamata, única opció clara que ens queda desprès de la destrossa que s’ha fet al corriol dels Galzerans.

Ens endinsem en el corriol i ens deixem caure cap a Can Vinyamata fins a sortir a la pista entre la casa i Can Gravat, on aprofitem per reagrupar-nos. Continuarem la sortida de baixada cap a Can Roviró, i ara sí, campi qui pugui....ràpida baixada, amb algun petit ensurt sense conseqüències greus.

Reagrupats altre cop a la sortida de l’esplanada que ha quedat desprès dels treballs de desforestació, només ens queda deixar-nos caure cap a la riera de Riudemeia i tornada cap a Argentona, on a alguns encara ens quedarà temps d’entaular-nos per refer forces amb l’esmorzar.


Diumenge 13 Octubre 2019

Dijous passat ens van arribar noticies de la mort, en un tràgic accident,  d’un company amant del mon de la bici i que ha estat el responsable d’obrir molts dels corriols de la zona del Montalt, entre ells els coneguts Pans i Peixos, així com el Sant Grial. Per les xarxes socials s’ha fet crida a una trobada al Turó de l’Oriola per recórrer trams d’aquests corriols com un petit homenatge, amb lo que decidim acostar-nos-hi.

Així que diumenge haurem de ser més o menys puntuals per arribar-hi a l’hora. Ens trobem a la Granja.com en Joan B, Francesc M, Salva M, Toni P, Pere B, Tino i Tomàs LL, Salva B i avui també comptem amb la presència d’en Martin G i en Miquel, company de la Trek que ens vam trobar diumenge passat i que pel que sembla s’ho va passar bé i ha volgut repetir.

Si volem ser a les 10 a lloc, hem d’anar a l’idea, així que sortim cap a l’Agility, travessem la riera i entrem al Torrent de Can Bellatriu. Ens dirigim cap a sobre de Can Marfa i ens enfilem per corriol cap al Camí de les Aigües.

Al sortir a la pista, de seguida tornem a entrar en corriols que anirem enllaçant fins a sortir a la urbanització de Can Vilardell just per sota de la rotonda del Pi Gros. Han estat uns 6 quilòmetres d’inici de sortida on com sempre que iniciem les rutes per aquesta banda, escalfem abans el cor que les cames.

Ens enfilem per l’asfalt cap al Parc Forestal, que travessem pujant cap al Turó d’en Dori i un cop dalt, dubtem si seguir fent corriols, però si no volem arribar tard, el millor serà anar fent via pujant per pista cap a Can Bruguera.

Passat el camp de futbol de Can Bruguera no ens podem resistir i tornarem a entrar en corriols passant per la Plana dels Brucs, que ens evitaran uns metres de pista....les fotos no són molt bones, però si no tens els Jordis a la sortida ja se sap!!!




L’últim tram abans de sortir al Coll de Can Xerrac el fem baixant pel tallafocs. Seguim en direcció al corriol del Cabró, que fem de pujada, abans de tornar a deixar-nos caure cap a la pista tot just al Coll de Llorita.

Uns metres de rodar per la pista, fent un últim tram de corriol que ens porta dalt del Tintorer al Coll de Pallarés.


Ens dirigim cap a la Hípica de Llavaneres, així que ara ens toca baixada i ho fem pel Tintorer Curt. Hem d’anar a l’aguait mentre baixem, doncs ens trobem a alguns bikers de pujada i avui també a un munt de gent caminant que participen en la XII Caminada Contra el Càncer de Mama que organitza l’Ajuntament de Llavaneres.

Un cop a baix de Santa Mónica, pugem uns metres cap a la Hípica i a enfilar-nos per la pista cap a Plana d’en Cot. La pujada final cap a la Urbanització de La Roca de la Nao la fem per corriols, amb primers trams d’arrels i els últims metres pel divertit corriol dels Rocs d’en Magí.

Ja són les 10 passades i tenim dubtes de si encara hi haurà algú al Turó de l’Oriola, però de seguida se senten aplaudiments i quan arribem a l’esplanada ens trobem amb uns 70 bikers, junt amb la família d’en Jose Casanova Müller.

Sí senyor, una bona estampa de companyonia que s’immortalitza amb una foto del grup.


La majoria són bicis de descens, disciplina de la que era practicant en Jose. La intenció era fer la baixada pels Pans i Peixos, enllaçant amb el Sant Grial, però sembla ser que els treballs de desforestació, sumat a la caiguda d’arbres han malmès els dos corriols, amb lo que es deixa de banda aquesta opció.

Es volen fer alguns altres corriols, així que el grup arrenca entrant a tocar de la casa d’en Jorge Lorenzo. Nosaltres farem uns metres de baixada darrera d’ells, però de seguida tornarem a anar a la nostra. Estem lluny de casa i tampoc volem tornar gaire tard.

Anem enllaçant corriols de baixada altre cop cap a la Plana d’en Cot i d’aquí continuem de baixada fins a sortir a la plantació de kiwis  de Can Cabot d’Amunt. Desprès del desnivell de pujada de l’inici de la sortida, s’agraeixen aquests divertits corriols de baixada.

Arribats a aquest punt, en Joan B, Pere B, Martin G i en Miquel ens deixen i tornaran a Mataró per les Cinc Sènies.

La resta, que a casa no pintem res, al menys en el sentit literal de la paraula, allargarem la sortida remuntant altre cop per Santa Mònica. Mirem de pujar tots agrupats, així que ho fem amb un ritme més tranquil, aprofitant per fer el Tintorer Llarg que malgrat ser una mica més llarg, ens permet enfilar-nos amb un desnivell més progressiu fins a sortir altre cop al Coll de Pallarès.

 La tornada la fem desfent el camí de pujada, així que tornem a fer corriol i pista cap al corriol del Cabró que fem a l’inrevés, acabant baixant altre cop al Coll de Can Xerrac, on variarem una  mica, fent els corriols que en principi ens baixarien cap a Sant Martí de Mata, encara que abans tornem a remuntar fent els últims metres per dins el trams del corriol de descens obert pels Freemaresme.

Continuem cap a la Plana dels Brucs de camí a Can Bruguera, on ens enfilem cap a la Urbanització amb aturada obligada a la font per omplir els bidons que fa estona que estan buits.

Seguim cap al Parc Forestal, i tot i que en Joan B no ens hagi acompanyat en el final de la sortida, aprofitem per acabar baixant cap a Argentona pels seus corriols, que com sempre són garantia d’acabar una sortida amb bon sabor de boca.

Acabem entaulats a la Plaça Nova amb un petit piscolabis que ens ajudarà a refer-nos de l’esforç.

Al final ens ha quedat una sortida de 36,69 quilòmetres amb 1174 metres de desnivell positiu, en la que s’ha gaudit i patit a parts iguals....bé, potser per a alguns el percentatge de patiment no ha estat ben bé del 50%, però el mon del btt ja té aquestes coses. 

No podem acabar la crònica sense mostrar-vos un petit video de l'aplaudiment junt amb la familia pel descans etern del company Jose, que com bé diuen a les xarxes, ell ens ha deixat, però els corriols que va obrir quedaran sempre entre nosaltres.


El track:



Powered by Wikiloc

martes, 8 de octubre de 2019

La pluja ens respecta les primeres sortides d'Octubre.

Arranquem Octubre i els pronòstics del temps pel cap de setmana semblen incerts, potser la pluja farà acte de presència, però sembla ser que si ho fa, serà en quantitats minses, així que una capelina ben plegada al mallot no serà mala opció.

Dissabte hi ha forces baixes al grup Bicigaló, a més, en Josep, Oscar E i Robert D han decidit fer una ruta rodadora llarga. 90 quilòmetres, sortint d’Argentona per pujar cap a Sant Carles, deixar-se caure cap al Mogent i d’aquí a rodar vorejant l’AP7 cap a Hostalric, Sils i acabant la ruta a Girona.



Mentrestant, en Pere C i Salva B ens trobem a la Plaça Nova per fer alguns corriols de la nostra zona.

Sortim cap a l’Agility i comencem a estirar cames rodant riera amunt. El cel sembla més tapat cap a la zona d’Òrrius i La Roca del Vallès, així que decidim anar cap a la Torrassa del Moro que sembla que el cel no hi amenaça pluja.

Ens dirigim cap al Bell Recó i anem  cap a la carretera de Parpers, per entrar per la cadena i fer els primers trams de senders de pujada mentre travessem la Mallola de Can Pins. En aquests trams, avui ens trobem una munió de bikers que tot i el temps incert també no s’han pogut estar de sortir en bici.

Abans de sortir al Turó de Can Ribot ja els hem deixat enrere, amb lo que podem fer el corriol alternatiu a la casa que ens puja cap a les Planes amb tranquil·litat, continuant cap a Sant Carles, on ens deixem caure cap al restaurant. Seguim en busca dels corriols que ens portaran fins a Ca l’Arumí, deixant avui de banda el corriol de la Pistola.

Per pujar cap a la Torrassa, travessem la carretera, fent els primers trams de pujada fins passada la granja de Can Martí, on trenquem a l’esquerra i ens endinsem altre cop en trams de corriols just a tocar de les restes de Can Cames. Anem enllaçant diferents corriols de pujada fins a sortir dalt de la Torrassa del Moro, encara que aquest cop ho fem amb una versió més clàssica, que ens recorda a les primeres sortides de fa anys del grup.

Un cop dalt, aturada per fer petar la xerrada una estona, aprofitant per immortalitzar el moment.


Reprenem la marxa, baixant cap al Pla de la Bassa del Llop, on entrem en corriols cap a la zona del Penjat dels Garrofers, per enllaçar amb el Dragon Khan de baixada fins a sortir al Torrent de Can Bosquets.

Travessem la carretera i rodem cap a Dosrius vorejant el Torrent de Rials.

De tornada cap a Argentona, aprofitant que és d’hora i que la pluja no fa acte de presència, farem l’alternativa de la riera. Trams de corriol que ens eviten rodar per la riera i que ens porten a acabar sortint pel Torrent de la Feliua.

Un cop al Torrent de Manyans ja sí que només ens queda rodar altre cop cap a la Plaça Nova, per fer l’esmorzar de costum, desprès de la sortida de 25 quilòmetres en poc més de 2 hores.

Mentrestant, a un grapat de quilòmetres de distància, la resta del Bicigaló tampoc estan perdent el temps, entaulats a Hostalric.



La ruta d'avui..... no feu cas del tram cap a Llavaneres, només uns quilòmetres per fer estirament de musculatura de cara a la sortida de demà.


I diumenge, altre cop trobada dels Bttargentona  a la Plaça Nova. Aquesta setmana, més o menys puntuals, ens trobem en Joan B, Salva M, Quim M, Jordi S, Pere B, Robert D, Toni P i Salva B.

Igual que ahir, el cel està ennuvolat però sembla ser que s’aguantarà sense ploure, així que sortim cap a l’Agility i a rodar riera amunt.

Avui deixem que en Francesc M ens faci de guia, i ens porta cap al Cementiri, de camí cap a la gossera on entrem al Torrent de Can Manreset. Aquests primers trams anem bé, menys quan agafem trencall a la dreta que ens porta per un tram del torrent més tancat, amb algun esbarzer que ens dona la benvinguda i que acabem amb un petit tram de pedres impossibles de pujar. De fet, l’hem fet alguna vegada ja fa anys, però sempre de baixada, quan veníem de la Font del Roure. Cap problema, empentem les bicis uns metres i continuem de pujada cap a la zona de la Bandera. Serà el primer i últim cop de la sortida que no serà ciclable, però això ja va implícit en el btt.

Tot just abans d’arribar a la Bandera, ens trobem amb en Joan V que aprofita el matí per fer una volta amb els gossos i no ens podem estar de fer una foto de record. El munt de vegades que hem passat per aquí seguint la seva estela!!!



Seguim fent corriols de pujada, que enllacem amb algun tram de pista cap al Pujolar. Més corriols cap al Pla dels Alemanys, on farem un tram de corriol de baixada, que ens obliga a remuntar altre cop per pista tancant un bucle altre cop al Pla. Preludi de l’hora en que ens deixi en Jordi S, avui com és ja costum, la canalla el reclama i només ens ha pogut acompanyar poc més d’una hora.



La resta, ens enfilem per la pista cap al Pla dels Matxos, seguint pel corriol alternatiu que voreja el Turó de Matacabres en direcció cap al Coll de Gironella encara que abans d’arribar-hi aprofitarem per tornar a deixar-nos caure per corriols, aquest cop travessant la  Brolla de l’Abril. Poc més de 2 quilòmetres de corriols tècnics de baixada en la que els xaragalls i pedres ens faran companyia pràcticament durant tot els trams.

En aquests trams, aprofitem per aturar-nos en algun punt més tècnic per reagrupar-nos i fer alguna foto....



...i mentre estem a aturats, arribar un altre biker de Mataró que s’unirà al grup la resta de la sortida i aprofitant la seva presència, que millor que ens faci la foto de grup.




Altre cop dalt de les bicis, acabem de baixar cap a la zona de Can Raimí, per enfilar-nos pels corriols que vam baixar a la 2ª Repicacorriols. Primers metres de pujada per pista enllaçats amb un divertit i exigent corriol que ens enfilen cap a la zona d'Òrrius.

Un cop a dalt, altre cop a enfilar-nos pels senders que travessen la Vinya del Truc, per un cop dalt tornar-nos a deixar caure en ràpida baixada pels senders que vam fer a la 3ª Repicacorriols i que ens porten a sortir a la pista tot just a Ca n’Altafulla.

Rodem per la pista cap a Òrrius, on travessem la carretera, ens enfilem cap a can Guineu i altre cop a fer corriols de pujada cap al Turó d’Aquença. Portem poc més de 17 quilòmetres i ja tenim clar que és l’última pujada de la sortida.

Ara ens queda gaudir de la divertida baixada cap a la Pedra de la Fada, seguint cap al dipòsit d’aigua de sobre les Ginesteres i i ràpida baixada pels corriols que travessen la Brolla de Riudemeia. Avui el ritme de baixada és ràpid i fluit....podríem dir que tot va sobre rodes (mai més ben dit), fins que una abella o una vespa s’interposa entre l’ull i les ulleres d’en Joan B. No hem tingut temps de saber quina de les dues espècies era, però el que sí em pogut comprovar és que, sigui quina sigui la culpable, el farà tornar a casa amb l’ull a la virulé!!!



Un cop passat l’ensurt, acabem de baixar fins a la riera de Riudemeia i rodem ja tranquil·lament cap a Argentona amb la sensació d’haver gaudit d'una molt bona sortida, en la que hem fet un bon grapat de corriols tècnics que ens han posat a prova durant tot el matí.

25,62km amb  789 metres de desnivell + que apaivagarem amb un petit piscolabis a la Plaça Nova. 

Amb les presses, casi bé no ens hem pogut acomiadar del nou company, del que fins i tot no recordem el nom. Si més no, esperem que s’ho hagi passat bé i si ens vol tornar a acompanyar en una altra ocasió, ja sap on trobar-nos.