La Lola ens deixa un nou corriol!!!

Dissabte 18 de Setembre 2021:

Aquest dissabte la convocatòria del grup Bicigaló ha tingut minses respostes. De fet, només hem matinat en Pere C, Robert D, Jordi S i Salva B, així que aviat ens posarem d’acord per la ruta d’avui, i més si en Jordi S agafa el rol de líder d’un bon començament.

Deixem la Plaça Nova pel carrer Gran cap a la Font de Sant Sebastià, sortint de la vila per la Vinya d’en Serra. Ens dirigirem cap al Rocar d’en Serra, mentre anem enllaçant corriols abans d'acabar baixant  fins al Cementiri de la Vall de Clarà.

Seguim cap al Centre d’Atenció d’Animals, per entrar al Torrent de Can  Manreset. Comencem a enfilar-nos passant a tocar de la Font del Roure, cap dalt de la Font d’en Quico, i cap amunt!!! Enllaçarem amb trams de l’Xtrem que avui farem de pujada. Un cop sortim dalt de la pista, toca baixar, serà pràcticament un quilòmetre en que passarem per la Font del Castanyer, abans de tornar a remuntar.

Primers trams de sender que ens porta a la part de dalt de la urbanització de Can Raimí, per seguir enfilant-nos per corriols mentre travessem la zona de la Brolla de l’Abril, fins a acabar sortint dalt del Turó de Matacabres....i en algun punt, fins i tot hem aprofitat per fer una foto.

Portem 9,5 quilòmetres, i en Jordi ens ha de deixar. Ja ha enllestit la tasca de líder per avui, amb un recorregut que seria tot un clàssic de les sortides que fèiem amb en Joan Vidal.

Doncs apa, la resta continuarem amb la sortida, i ja posats on som, rodarem per la pista fins passat el Coll de Gironella, per enfilar-nos pel corriol que ens porta a la Mútua, amb baixada final fins a sortir a les restes de Can Genís.

D’aquí, a Coll de Porc només tenim uns centenars de metres. Aquí ens esperen els corriols que resseguirem fins a sortir a Can Blanc. Ràpida i divertida baixada, on fins i tot alguns bikers tenen la gentilesa d’aturar-se per deixar-nos passar.

Un cop a baix, rodem per la pista per tornar a fer corriols de baixada, aquest cop travessant la zona de la Vinya del Truc, que ens deixaran a tocar de Ca n’Altafulla.

Ja som a Òrrius, i ara decidim tornar per Can Raimí, així que rodem uns metres per la pista, on deixarem passar a un petit grup de bikers que sembla que tenen pressa. Uns metres més endavant trencarem a l’esquerra, entrant en trams de corriols que, de  baixada, ens deixaran a tocar de la urbanització. De fet, sortirem a la pista just per davant del grup que ens ha avançat fa una estona, i que han baixat per la pista, mentre deixen anar el comentari: “ la próxima vez que cojáis un atajo, avisad, que se nos queda cara de tonto como a Sergio Ramos”. Ho tindrem en compte per tal de no fer pista gaire sovint.

Un cop som a baix de Can Raimí, fem uns metres vorejant la riera de Clarà, i per no fer els últims metres per dins la riera, ens enfilarem per corriols fins a sortir dalt dels dipòsits d’aigua, tornant a Argentona per la Vinya d’en Serra.

Tanquem el gps a la Plaça Nova, mentre degustem l’esmorzar, per refer-nos dels 20,43 quilòmetres amb 679 metres+ de la sortida d’avui.

Diumenge 19 de Setembre 2021:

Aquesta setmana a les xarxes socials es parla molt d’un nou corriol a la zona de La Roca del Vallès, el corriol de la Lola. Als vídeos d’instagram té molt bona pinta, tot i que ja es veu que té algun punt complicat. Així que la sortida dels Bttargentona d’avui té un destí clar.

A les 08:00 ens trobem a la Plaça Nova en Joan B, Francesc M, Salva M, Pere B, Javi F, Toni P, Eloi I, Jordi S i Salva B.

Doncs apa, comencem a rodar cap a l’Agility, i entrem a la riera, en direcció cap a la riera de Riudemeia.

Tenim diferents opcions per fer la primera enfilada del dia, i el capdavant del grup decideix que avui començarem entrant al Fondo de la Gallega, per resseguir el corriol del Gas, que ens pujarà fins al Coll de Parpers.

Uns metres per la carretera, que de seguida deixem per anar cap a la zona del Pessebre, per fer el senders que ens pujaran a la pista a tocar de l’Àrea de Pícnic de Nostra Senyora dels Àngels, on hi rodarem uns centenars de metres, abans de tornar a fer corriols de pujada travessant el Bosc de Can Païssa, fins a trobar l'entrada del nou corriol.

Fet i fet portem 10 quilòmetres, i a l’entrada del corriol ja hi ha altres bikers que ens deixaran passar. Doncs cap dins, a veure que ens trobem. Corriol lent, que es va fent força bé, a excepció de 2 o 3 punts, on hi ha algun petit baixadó que no veiem clar. Als vídeos diuen que “s’ha de tirar de manillar”, però avui  millor posar peu a terra... això sí, amb la màxima dignitat possible. Fet i fet serà un quilòmetre de corriol que de ben segur en properes passades el podrem assaborir molt més.

Acabarem sortint a tocar de l’entrada del The Rock, així que els enllaçarem. Aquest tram que tenim per davant ja el tenim més que apamat, amb lo que el ritme ja és força més fluït.

A la sortida, ens dirigirem cap al Bosc de Can Planes, per entrar al corriol Amagat, enfilant-nos fins a tocar del Turó Gros, on trobarem l’entrada del Cagando Blando, i sense temps a aturar-nos ja hi som dins. Divertits trams de baixada que ens deixen a tocar de La Roca del Vallès.

Uns metres per la pista cap a la Masia de Can Planes, per tornar a fer corriols més o menys planers, amb una següent enfilada pels trams d’arrels que enllaçarem amb el corriol de La Creu.

Tornem a enfilar-nos cap a la zona de la Pedra Foradada de Can Planes, on l’Eloi i en Jordi ens deixaran. La resta fem uns metres més de pujada per la pista, entrant al corriol que travessa la Pedrera de Can Planes. Resseguim aquests trams més tècnics, per acabar amb el tram de corriol que ens torna a portar a la part de dalt del corriol de la Creu. 

Al sortir altre cop dalt de la pista, tornem a entrar al corriol Amagat, fins a l’entrada del Slalom. Només entrar trenquem a la dreta, per resseguir un tram divertit de corriol que ens tornarà a portar a la part de dalt del corriol de La Creu. Avui ja hi hem passat 3 cops, comença a ser el dia de la marmota!!!

Ara sí que el farem tot sencer de baixada, anant-lo enllaçant amb altres trams, que ens acabaran baixant fins a la carretera de Parpers, a tocar de Can Companys.

Portem ja 20 quilòmetres de sortida, i és hora de buscar la tornada, així que travessem la carretera, entrant al Torrent de Sant Miquel. Primer quilòmetre més planer, que de seguida va agafant pendent, amb el següent quilòmetre força més exigent, que ens puja fins a la carretera, just per sota de l’antiga benzinera del Jabalí de Oro.

Ja en tenim prou de pujades per avui. Ara toca baixar de tornada, i s’opta per la opció de la Via Romana. Doncs apa, uns metres d’asfalt, i ja hi som dins. Bon ritme de baixada, tot i algunes pedres als trams finals. Tornem a sortir al fondo de la Gallega, i d’aquí a la riera de Riudemeia.

Ja només ens queda tornar més o menys tranquils per la riera, fins a la Plaça Nova, on ens espera el piscolabis recuperador post-sortides.

28,9 quilòmetres amb 789 metres+, i un nou corriol per a afegir a l’espectacular ventall de la zona de La Roca del Vallès.

La propera setmana, alguns encara tenim dies de vacances, amb lo que deixarem aparcada la bici per uns dies. De totes maneres, la gent no descansa. A més de les sortides més o menys furtives entre setmana, dissabte els Bicigaló gaudiran de corriols per Òrrius i Vilanova del Vallès, guiats per en Xavi B.

Diumenge, el Bttargentona tampoc es quedaran al llit. Sortida cap a la zona de Can Bruguera, per resseguir el bo i millor dels corriols de la zona...

...mentre n’hi ha d’altres que avui han deixat de banda el btt, per sortir a passejar les flaques.

 Argentona no para!!! La setmana vinent més.

Sortida al Puigsacalm.

Diumenge 12 de Setembre 2021:

Feia molt de temps que a les converses post-sortida sortia el tema de fer una ruta en btt pujant al Puigsacalm. De fet, en Joan B i en Quim M la van fer el 2011, i ja va sent hora de repetir-la, o fins i tot, a poder ser millorar-la amb alguna nova variant.

Per fi ha arribat el dia. Diumenge matinem per trobar-nos a les 07:15 al Polígon Nord d’Argentona. Al final serem una bona colla, en Quim M, Joan B, Francesc M, Kiko P, Pere C, Salva M, Rafael F, Jordi F, Pere B, Jordi S i Salva B.

Fet i fet, sortirem passat 2/4 de 8, i en poc més d’una hora ja serem a Vidrà. Baixar les bicis dels cotxes, i encara tindrem temps a fer un cafetó que ens ajudi a acabar de despertar-nos de cara al que tenim per davant.

Després d’uns petits dubtes en els metres inicials amb el gps, de seguida som dins del track. Començarem baixant un quilòmetre per l’asfalt de la carretera de Ciuret, fins a trobar el trencall a la dreta que ens entrarà dins de la pista del Camí de la Vila Vella.

Els primers quilòmetres fins als Plans del Molí seran de baixada i planejar. A partir d’aquí ja serà una enfilada continua fins al cim del Puigsacalm.

La pujada per la pista es fa força bé. El bon ambient i el paisatge completament diferent al que estem acostumats, ajuden a fer-ho més amè...

...amunt, amunt, que fa pujada...

...amb alguna aturada per reagrupar-nos, i anar preparant l’àlbum de fotos de la sortida.

Seguim enfilant-nos resseguint la pista, fins a arribar més o menys al quilòmetre 8, on passem a tocar de  l’ermita de Sant Bartomeu de Covildases. Esglesia romànica construïda al segle XII, destruïda per un terratrèmol al 1425 i reconstruïda posteriorment. Estem a 1148 metres d’altura, i encara ens en queden uns quants per fer el cim.

Continuem de pujada per  la pista un parell de quilòmetres més, resseguint un tram final pel GR151, en el que arribarem cap als 1300 metres d’altitud. Aquí deixarem la pista, pujant cap a la Font Tornadissa, immersa dins d’una fageda, on no podrem estar-nos de fer una fot de grup.

El paisatge és espectacular, però si en girem el cap, ens trobem amb la realitat del terreny, una forta pendent en la que els primers metres els farem empenyent la bici. 

Sembla que aquest nit a plogut, i el terreny aquí comença a estar força fangós, el que no ens ajudarà gens. Estem en un paratge espectacular, però amb uns tram de pujada exigent...

... que ens farà arribar dalt dels prats de pastura sobre la font, posant-hi la millor cara possible.

Tot just arribar dalt girarem a la dreta, per resseguir uns prats pels Rasos de Manter, amb un filat a la nostra esquerra que tanca el bosc. Anirem, pujant fins al Ras de les Civaderes, on ens aturarem just al barri de fusta que ens permet travessar el filat.

Estem ja a punt d’entrar a la fageda que ens pujarà cap a la cinglera nord del Puigsacalm. Immersos dins la boira, anem trobant grups de caminaires, alguns dels quals ens miren amb cara d’estar pensant: “On van aquests ximples amb les bicis per aquí”.

Al sortir al sender del Camí dels Burros, ja només ens queden 400 metres per fer el cim. Un últim esforç, i ja som dalt, això sí, tot i els intents, els últims metres hem d’empènyer les bicis.

Diuen que des dels1512 metres d'altura del cim les vistes són espectaculars. Al Nord els Pirineus. A l’oest, el Cadí i el Pedraforca. A l’est, els volcans de la Garrotxa. I al sud, el Montseny i la Plana de Vic. Doncs avui, res de res, la boira ho envolta tot, i no veiem pràcticament res fora del cim, tret de la senyera, immòbil avui per la manca de vent, un parell de gossos entossudits en bordar-se, i una bona munió de caminaires descansant desprès de l’esforç de la pujada.

Ens hi estarem una bona estona, però arriba el moment de continuar, que només portem 12 quilòmetres, i encara ens queda un bon tram fins a Vidrà.

A partir d’aquí, la ruta canvia respecte la de fa 10 anys. En Quim s’ha passat estones mirant tracks de la zona, i ens guiarà de tornada per un que sembla que té bona pinta. Doncs apa, ens deixem caure altre cop cap al sender del Camí dels Burros.

Uns centenars de metres més avall, trobarem trencall a l’esquerra. Trams divertits de baixada, immersos en una frondosa fageda, que no sembla ser gaire freqüentada per ciclistes. Un paisatge espectacular que anem gaudint mentre baixem.

El terreny continua estant força humit, i hem d’anar amb compte amb les arrels i pedres que rellisquen força. Anem a un ritme lent, i fins i tot tenim temps de trobar erols de rossinyols, llàstima que avui no estem per a caceres de bolets.

Ens ho estem passant d’allò més bé, i encara ens queden ganes de juguesca, amb algun petit rierol d’aigua que ens trobem pel camí. En el fons, tot i l’edat, encara tenim l’ànima jove!!!

Aquests trams de baixada ens porten fins a la Fageda de Platraver, punt a partir del que començarem a planejar, resseguint senders pel Pla dels Bosc, el Pla de les Cavorques...

...fins a sortir al Pla de Traver, que travessarem davant la mirada atenta dels cavalls que fins ara hi estaven pasturant tan tranquil.lament.

El paisatge és idíl·lic, així que les càmeres dels mòbils no donen l’abast. 

Continuem més o menys planers cap al Coll de Ciuret, punt on podríem seguir cap al Pla dels Trèmols de camí a Fontcoberta. Però en Quim, aquí té una nova variant de track, i aprofitant que encara anem més o menys bé de temps, allargarem una mica la sortida seguint de camí cap a la zona del Serrat d’Artigues, punt on tindrem algun petit dubte sobre com segueix el track, havent de recular uns metres per tornar al bon camí.

Uns primers metres més exigents per sender fins al Coll de l’Home Mort, on el camí ja es torna a fer més planer cap als Rasos de Freixeneda...

...estem de camí a la Collada de Collfred, punt que uneix la Vall d’en Bas amb la comarca de l’Osona, amb uns últims metres més exigents de pujada per trams mig asfaltats.

Un cop a la collada, ens toca baixada. Al capdavant en Salva M, i al darrera en Rafael F, al menys els primers metres, tot just fins a la primera corba, on en Salva juga al cuc i amagar, mentre en Rafael es deixa anar avall com si no hi hagués un demà. “Segur que si pedalo més, al final l’atrapo”, deu pensar en Rafael, mentre en Salva riu des de dalt, i la resta ens aturem a tocar de la Fontcoberta, on hauriem de deixar la carretera per deixar-nos caure cap al Pla del Faig Gros.

Sort del mòbil, una trucada i farem que en Rafael remunti per retrobar-se amb el grup. La resta l’esperem...

...tot fent una ullada a com portem les bicis plenes de fang.

Altre cop reagrupats, continuem la ruta planejant cap a l’església de Santa Margarida de Cabagès, mig enrunada i on ja no s’hi fa culte, però que ens servirà per tornar a immortalitzar un cop més la sortida.

  

Continuarem cap a la Collada de la Coma, on ara sí que ja iniciarem els trams de baixada finals. Trams de senders, on ràpidament anirem perdent altura fins a sortir a la carretera de Vidrà a Ciuret, just a tocar de la masia de Les Escanes.

Tot i que per aquesta zona en Quim encara hi tenia alguna altra opció corriolaire, ja es fa tard i al restaurant ens hi esperen, així que el millor serà deixar-nos caure per la carretera fins a Vidrà. Poc més de 1’5 quilòmetres, i ja som al restaurant La Creu de l’Arç.

Posem les bicis als cotxes, i nosaltres ens haurem de treure la roba de bici, i desempallegar-nos com puguem del fang que portem a sobre, per entrar mig decents al restaurant.

De seguida estem asseguts a taula, refent-nos de la sortida degustant el menú que ens preparen les mestresses del restaurant.

A quarts de set ja serem tots a casa, havent gaudit de la sortida que ens ha preparat en Quim. Un dia inoblidable, amb uns paisatges espectaculars, on tot i ser un grup nombrós, no hem tingut cap problema mecànic... i com sempre en molt bona companyia.

Sortides com aquesta s’han de repetir més sovint. Haurem de buscar-ne una altra... i si pot ser, no haver de tornar a esperar 10 anys!!!!

2 dies dels Bicigaló pel Ripollès i la Cerdanya

Aquesta crònica ja havia d’estar penjada fa mesos, però entre una cosa i l’altra, la feina sense fer!!!

No podrà ser una crònica completa, doncs el primer dia no vam poder acompanyar al grup, i fer una crònica virtual pel Ripollès, serà una tasca complicada, així que farem el que podrem, i si més endavant algú hi vol fer 4 ratlles, s’edita i quedem com uns senyors.

Doncs apa, traiem punta al llapis...

El Juny del 2019 els Bicigaló vam poder gaudir de 2 dies de BTT per l’Alt Empordà. El 2020, aquesta maleïda pandèmia del Covid19 ens va tenir confinats força temps, i desprès, les restriccions van fer que no poguéssim gaudir d’una nova sortida de 2 dies.

Aquest 2021 la cosa ja està millor, així que aprofitem la tercera setmana de Juny per acostar-nos cap al Ripollès i la Cerdanya, on en Pepe Cotrina i en Tino Llagostera s’han encarregat de preparar unes rutes espectaculars.

Divendres 18 de Juny 2021:

Divendres part del grup ja és a Ripoll. Ben d'hora ja són a tocar del Monestir de Santa Maria, ansiosos de començar a pedalar, per tastar el tiberi de corriols que ha preparat en Cotrina.  

...i fins aquí puc llegir. Una llàstima haver de treballar divendres i no poder gaudir del que segur ha estat un recorregut espectacular. Només s’ha de veure les cares a les imatges per entendre que malament, malament, no s’ho han passat.

De totes maneres, les imatges en moviment ens permetran fer-nos una millor idea de com ha estat la sortida.

A la tarda, en Pere C i Salva B ja hem finalitzat la jornada laboral, i estem pujant cap a la Cerdanya per trobar-nos amb el grup, de cara a la sortida de dissabte, mentre en Jordi F, en Xevi B i l’Ernest, que no poden estar els 2 dies, ja estan de tornada cap a casa.

Passarem la nit a Prats I Sansor, sopant al restaurant la Hípica, on no podrem estar-nos de tastar el típic trinxat de la Cerdanya.

A l'acabar, una volteta pel poble sota la llum de les estrelles, que ens ajudarà a pair el sopar, i cap al llit que demà toca matinar.

Dissabte 19 de Juny 2021:

Toquen els despertadors, i enlaire sense gemegar que tenim feina. Primer hem de carregar les bicis als cotxes per anar cap a Guils, on aprofitarem per esmorzar abans de sortir. Que no falti de res, mentre esperem que vagi arribant tothom, la Judit del Restaurant el Picarol ens prepararà uns bons entrepans, que no duraran gaire a taula, i encara tindrem temps de fer un cafetó.

El temps sembla ser que s’està complicant, està ennuvolat i amenaça pluja.

La sortida s’ha retardat una mica, però al final ja hi som tots. Doncs apa, comencem a pedalar, però encara no hem rodat 300 metres, comença a espurnejar. No pots ser!!! Que fem, seguim? En Tino i els companys de Guils que coneixen bé la climatologia de la zona, diuen que passarà ràpid, així que reculem i ens posem a aixopluc. Fins i tot, alguns aprofitaran per fer una mica d’estiraments fent una partideta al ping-pong.   

Els vilatans l’han encertar de ple, en pocs minuts deixa de ploure, el que aprofitem per tornar a agafar les bicis.

Estem a 1374 metres d’altitud, i comencem a pujar. El primers metres per trams asfaltats, però de seguida els deixarem enrere i entrarem en senders seguint l’estela d’en Tino. Estem rodant per la Pista Vella de Fontanera, una pujada continua, però que anem fent tranquil·lament sense dificultat, enmig d’uns paisatges espectaculars.

 Resseguim trams de les pistes d’esquí de fons, fins a sortir dalt de l’estació d’esquí de Guils-Fontanera. Portem uns 7 quilòmetres i ja estem a 1900 metres d’altitud. Aquí fem una petita aturada per omplir els bidons amb aigua de la Font del Pla de Fontanera.

En Tomàs LL, que no ens ha pogut acompanyar, ha encarregat al pare que ens porti a una baixada de la zona on podrem posar en pràctica la nostra tècnica, així que, un cop altre cop dalt de les bicis, hem de seguir enfilant-nos cap a la zona de la Pleta de les Cases, on trobarem l’entrada del corriol. Els primers metres no tenen cap dificultat... 

...però poc a poc la cosa es va complicant, i el pedregam que hi ha per tot arreu fa difícil passar-hi. Un peu a terra en algun punt no és mala opció, i més desconeixent del tot el terreny.

Acabarem sortint a l’esplanada del Refugi de les Cases, on fem una foto de grup.

Ara ens toca remuntar una mica, per acabar anant altre cop a l’estació d’esquí de Guils-Fontanera, on ens acostarem a un petit mirador. Hi farem una aturada, aprofitant per menjar alguna cosa...

... seguir immortalitzant la sortida...

... tot gaudint d’unes vistes espectaculars.

Continuem amb la sortida, i tornem a remuntar. Anem enllaçant senders, travessant prats, per fer els últims metres rodant per pista fins a arribar el Refugi de la Feixa, punt més alt de la sortida. Estem a 2170 metres d’altitud, i el cel s’està tornant a tapar. Comença a bufar vent, així que ens posem els paravents, que ara ve baixada.

Divertits trams enmig de prats, on la humitat de l’herba fa patinar les rodes, amb lo que hem d’anar amb certa cura. De totes maneres, tampoc ens hi mirem tant, el terra deu ser més o menys tou, i podem arriscar una mica.

Acabarem sortint per tercer cop a Guils-Fontanera, on ens aturarem per solucionar la pèrdua d’aire a la roda de la bici de l’Oscar.

Un cop reprenem la marxa, ja tot és baixada. Comencem entrant altre cop uns metres pels trams de les pistes d’esquí de fons que hem fet de pujada, però només ens hi estarem uns centenars de metres. Passem a tocar del que sembla l’entrada d’una baixada de btt anomenada la Cagarada del Porc, que els tracks marquen com a recorregut verd... 

...però no hi entrem. Seguim a en Tino fins una entrada uns metres més avall, i cap dins del trail blau, que anomenen el Tancat de les Hores Mortes!!! Divertits trams de baixada, molt ben treballats, sense excessives dificultats tècniques, fins i tot amb algun punt de corba mig peraltada que et permet el “flow” de baixada. Travessarem un parell de cops els senders que hem fet fa una estona de pujada, de camí ja cap a Guils.

El tram final de baixada, enllaça amb la part final del Cagarada del Porc. Ara comença a ploure, i els metres finals tenen algun punt més tècnic, on en Pepe C badarà una mica, el que provocarà un "front flip" sense conseqüències.

Tornem a sortir a l'asfalt que ens baixa a Guils, tancant la sortida amb poc més de 24 quilòmetres ratllant els 1000 metres+. 

Les cares de satisfacció ho diuen tot, en Tino ens ha preparat una sortida top, que haurem de repetir en alguna altra ocasió.

Al restaurant El Picarol ja ens esperen. Res millor per tancar aquests dies de btt, que un bon dinar, i una companyia excepcional.

Mirarem de recuperar forces amb les diferents viandes que ens han preparat...

...acompanyat d’algun que altre complement vitamínic...

 

...i amb un final de festa, amb la complicitat de les mestresses del restaurant, que posen un colofó excepcional a aquest 2 dies de btt.

Donar les gràcies a en Cotrina i en Tino, per les dues sortides que ens han brindat, i que per molts més anys les puguem anar repetint.