Sortida 20
de Febrer 2021:
Nova trobada dels Bicigaló, i aquesta setmana tornem a l’horari habitual.
Puntuals a les 8 ens trobem a la Plaça Nova en Pere C, Oscar E, Robert D,
Josep, Jordi S, Manel V, Quico S, Ernest, Pau LL i Salva B.
La temperatura és agradable i no tenim ni idea de cap a on dirigir avui la
sortida, així que sortim cap a l’Agility, i ja veurem els esdeveniments. De
moment, només travessar la riera sembla que en Manel V s’encara al Torrent de
Can Bellatriu, però s’ha quedat en un intent, un cop de manillar i ja té la
bici encarada altre cop cap a la riera.
Doncs res, rodarem tot xino-xano cap al Bell Racó, el que permetrà que en
Francesc M i en Kiko P, que estaven fent el cafè matiner a la plaça, ens
atrapin i s’uneixin al grup.
Passarem sota del viaducte de la C60, entrant al Xaragall de l’Espinal,
per passar per sota del pont de la carretera de Parpers, entrant al Xaragall de
Can Pins, on només ens hi estarem uns metres, doncs de seguida trencarem a la dreta
per enfilar-nos cap al senders de les Malloles de Can Pins.
En aquest primer tram de pujada tenim avaria a la bici d’en Pau, trencament de cadena que ens obliga a aturar-nos i mirar d’arreglar-ho...
...mala peça al teler. La transmissió és encara de 7 pinyons i no portem baules d’aquesta mida. Tot i provar amb d’altres mides no hi ha manera de que
funcioni, així que es veurà obligat a tornar cap a casa, i en Pere C amb ell
per acompanyar-lo, però abans farem la foto de rigor.
En Francesc M i en Kiko ja no hi surten, doncs tot just abans de l'avaria ja ens han deixat per seguir amb la seva sortida.
La resta del grup
reprendrem la sortida, de pujada travessant les Malloles de Can Pins, de camí
cap al Turó de Can Ribot, per continuar cap a Sant Carles. Ens deixarem caure fins al
restaurant, i agafarem el sender de baixada que en portarà a Ca l’Arumí.
Ara ens toca travessar la carretera per enfilar-nos cap a la Pedrera del
Dous, on normalment seguim la pista cap a l’ermita de Sant Esteve del Coll,
cosa que avui no farem. Ens enfilem pista amunt tot seguint a en Robert fins a
l’esplanada que hi ha uns centenars de metres per sobre de les restes de Can
Puigverd, on tornarem a entrar en zona de corriols.
Primers trams de puja-baixa fins a sota de l’ermita de Sant Sebastià, abans
dels trams de pujada més exigents que ens duran a empalmar amb el Dragon Khan.
Com la intenció de la sortida és fer els trams de corriols nous oberts
després dels treballs de desforestació fets a la zona, ja no val la pena acabar
d’enfilar-nos fins dalt de la Torrassa. Així que tan bon punt enllacem amb el
Dragon Khan, ens hi endinsem i gaudim dels primers trams més tancats en direcció al Penjat dels Garrofers.
Els nous trams, que alguns ja hem tastat fa unes setmanes, no ens decebran.
Tot i ser corriols enmig d’un bosc completament desbrossat, tenen la seva
gràcia Sense punts amb excessiva dificultat, però amb un traçat molt ben treballat.
Trams que fem lentament, fent treballar els frens i la tija telescòpica, i amb una
baixadó final que l’anomenarem “deixa-la anar”.
Llàstima que en Pere i en Pau no hagin pogut gaudir avui d'aquests corriols, però sembla que allà on són, tampoc s'ho estan passant malament que diguem.
Un cop a la sortida del corriol, re-agrupament abans de reprendre la marxa baixant pel
sender que ha quedat, fins a enllaçar amb el tram final del Dragon Khan. Ara
sí, el terreny està perfecte, el que ens permetrà una ràpida baixada, cadascú
al seu ritme....ja ens retrobarem tots un cop a baix del Sot de Can Bosquets.
Ja se’ns està fent tard, així que la millor opció serà travessar la carretera
per deixar-nos caure cap al Torrent de Rials, que vorejarem de camí cap a
Dosrius.
Per la tornada a Argentona, evitarem el màxim possible la pista, així que
farem el corriol de l’alternativa de la riera. Últims trams de corriol de la
sortida que acabarem pel torrent de la Feliua, fins a sortir al Torrent de Manyans.
D’aquí fins a Argentona, rodem tranquil·lament per la riera, amb la sensació
d’haver gaudit d’una bona sortida de 24 quilòmetres i uns 600 metres+.
Diumenge 21
de Febrer 2021:
Dissabte vespre, convocatòria d’en Joan B, i sembla ser que hi ha algunes
confirmacions més del que és habitual. Bona senyal, i si a això li afegim que
els pronòstics del temps són favorables, i que ens han parlat d’alguns corriols
nous, tenim l'èxit garantit.
Dit i fet, matinem i puntuals a les 8 a la Plaça Nova. Avui som en Joan B, Salva M, Francesc M, Quim M, Pere C, Xevi B, Pere B, Miquel Àngel, Jordi S amb un nou company, en David, i Salva B.
Els nous corriols estan per la banda de Can Bruguera, així que sortirem cap
a l’Agility, travessem la riera i ens endinsem al Torrent de Can Bellatriu, amb
uns corriols inicials que ens pugen cap al Camí de les Aigües, que tot just
travessem per fer un altre divertit, alhora que exigent enllaç de corriols cap
a la zona de la Vinya d’en Rouaix. Aquí uns metres de baixada per agafar una
mica d’esma, per tot seguit continuar enfilant-nos fins a sortir al Pi Gros de la
urbanització de Can Vilardell.
Pujarem per l’asfalt cap al Parc Forestal, on agafarem el corriol que ens
ha de baixar fins a la Font dels 3 Raigs, on un cop a baix ens tocarà remuntar
per la pista fins a trobar la sortida del Covid19. Hi entrarem uns metres del
seu tram final, per de seguida enfilar-nos a la pista que ens pujarà cap a la
urbanització de la Cornisa, que hem de travessar abans d’acabar sortint al Coll
de Can Bruguera.
Un cop a dalt, en David ja en té prou per avui i ens deixa. La resta anem cap al corriol dels Pixats, on hi ha l'entrada del primer nou corriol que farem avui. L'han anomenat el corriol d'en Cid. De fet, anys enrera, aquí hi havia un divertit corriol que era tot un referent a les sortides per la zona, que també s'anomenava així, prenent el nom d'en Jordi Cid, però que es van carregar amb els treballs de desforestació que s'hi van fer. Les noves generacions n'han obert un altre, i ja estem a punt per fer el primer tast.
Doncs apa, ja hi som dins. Ens trobem per davant poc més d’un quilòmetre de
baixada, resseguint un divertit i treballat corriol que ens portarà fins baix,
tot just per sobre de Can Rovira. De fet, en algun tram hem tingut
reminiscències d’haver-hi passat abans, que de ben segur formaven part de l’antic
corriol d’en Cid.
El que té fer els corriols d’aquesta zona, és que desprès de baixar toca
remuntar, i no hi ha gaires opcions de fer-ho per dins de corriols, així que
ens veiem obligats a rodar amunt per pista altre cop fins dalt del Coll de Can
Bruguera.
Un cop dalt, anem en busca del segon corriol nou d’avui. Primer, per no fer més pista, farem els corriols de la zona de la Plana dels Brucs, per acabar enfilant-nos cap a la caseta dels caçadors, on hi ha l’entrada del corriol de l'Arqueòleg Extrem. Proper a aquesta zona hi hem de trobar l’entrada del Guineueta, però abans, una petita aturada per fer un mos... i mai més ben dit, per a alguns menjar una barreta energètica ja forma part del passat.
Aprofitarem també per immortalitzar la sortida.
Reprenem la sortida i ens endinsem dins del Guineueta. Corriol on altre cop
s’hi ha fet molt bona feina, revirat i divertit. També de baixada, però que no
permet anar-hi gaire ràpid. Tant se val, és el primer cop que hi passem i l’hem
d’assaborir. Hi hem estat pràcticament durant un quilòmetre, i un cop a la
sortida ens han parlat d’un enllaç amb el Hawaiana. De fet l’hem trobat, però tot
just entrar-hi ja veiem que està en un estat embrionari, i poc més endavant
haurem de girar cua, encara hi queda molta feina a fer.
Aquí en Xevi B ens haurà de deixar, i la resta baixarem uns metres per la pista, per entrar al corriol Hawaiana que ens portarà en una divertida baixada fins baix del Sot
de la Salamandra.
Ens ho estem passant bé, però ara ens espera una altra remuntada, i per no fer-ho
feixuc per pista, seguirem a en Joan B, que ens guia cap a la Bassa de Can Noè,
per anar enfilant-nos per les arrels fins dalt de l’esplanada del Repòs de Sant Bernat. Passem per Can Flequer, i
amunt pel torrent de Sant Martí de Mata amb els seus travessers de fusta, de
camí al Coll de Can Xerrac.
Aquí podríem seguir enfilant-nos per la pista en direcció a Can Bruguera, però
els primers metres seran per les arrels dels pals d’electricitat, i un tram més
amunt, també evitarem la pista fent els corriols que travessen la Plana dels
Brucs i que ens deixaran a l’esplanada de Can Bruguera.
Aquí tenim dubtes de com continuar la sortida, potser anar a fer algun corriol
més de la zona, o encarar ja la tornada. Ja portem una bona estona de bici, i
optem per la segona opció, continuarem fent corriols però ja en direcció a
Argentona. Així que deixarem Can Bruguera, pujant cap a la urbanització de La Cornisa,
fins a l’entrada del Covid19.
Ara tenim dues opcions, el Covid19 que ja coneixem, o el Pandèmia que només
hem vist en vídeos de les xarxes socials. Però ja que hi som posats, avui entrarem
al Pandèmia, a veure que tal és. Ja de primeres, malgrat el terreny està força
bé, la cosa es complica. Primers metres de baixada on els capdavanters del grup
ja mostren feina a parar les bicis, així que la meitat del grup recula i van a
lo segur fent el Covid19. La resta mirarem de seguir el màxim de trams
possibles sobre la bici. De fet, només són dos trams una mica més complicats,
que quan estigui el terreny més sec, seran difícils de fer sobre les bicis.
Avui, baixant la tija telescòpica, tirant de frens i ajudant-nos d’algun peu
ens en mig sortirem. Els trams finals ja són força més ciclables i més si vas
darrera d’en Francesc M mirant de seguir les seves traçades.
Acabarem enllaçant amb el final del Covid19, on ens tornarem a reagrupar,
abans d’iniciar remuntada per la pista fins dalt del Turó d’en Dori.
Ja hem fet totes les pujades de la sortida, només ens queda travessar de
baixada el Parc Forestal, per anar en busca de l’entrada del corriol d’en
Bellatriu. Totes les variants dels trams que ens venen per davant ja les tenim més que apamades,
així que gaudirem d’una divertida i ràpida baixada fins a sortir a la riera pel
Torrent d’en Bellatriu.
Tanquem la sortida amb 25,75 quilòmetres, havent superat altre cop els 1000 metres+.
La veritat que ben bé la sortida no s’ha acabat al tancar els gps. Encara ens ha donat temps a una mena de “recovery rave”....
...bon ambient, menjar, beure... només ens ha faltat la música. Temps al temps!!!