Burriac i calçots marquen el cap de setmana.

Dissabte 11 de Febrer 2022:

Tot i la tardança de la convocatòria, un altre dissabte amb sortida dels Bicigaló. Aquest cop ha estat en Quim M l’encarregat de la crida, i matinarem per fer-li companyia en Pere C, Quico S, Oscar E, Jordi T, Josep, Robert D, Jordi F, i Salva B.

A la Plaça, a les 8 del matí estem només a 2ºC, tot i això, fent-la petar ens costa arrencar. Indecisions de cap a on anar mentre fem les primeres pedalades, fins que en Quim i en Jordi F decideixen anar a fer una volta per la zona de Burriac. Doncs apa, travessarem Argentona cap a la Font Picant, on farem la primera enfilada del dia.

Trams de corriols amunt, avui, després de les últimes pluges, amb un terreny perfecte. Primers metres que anem fent tot xino-xano, on fins i tot alguns aprofiten per anar-nos fent alguna foto.

 

Fins i tot veiem un tram de corriol de baixada, que no recordem haver fet mai, i que en una altra ocasió, ja mirarem de fer-lo, això sí, quan estem de tornada.

Tot plegat encara no portem mig quilòmetre pujant, i ja em fet la primera aturada. En Piu deixa anar un: “podríem haver entrat per la Llar d’infants El Bosquet”, i com aquell qui no vol la cosa, sense esverar gaire el vesper, es posa al capdavant del grup, per anar-nos portant per corriols de baixada, que ens portaran cap al Torrent de Cirers. Tornem a sortir a Argentona, just a l’esplanada on fèiem els piscolabis mig clandestins a les sortides de la pandèmia del Covid19.

Apa, ara ens toca uns centenars de metres per l’asfalt de Can Serra Lladó. Tornarem a sortir de la vila, travessant el Torrent de Can Riera, i a enfilar-nos altre cop per corriols. Pujada cap a les Roques Encantades, que avui fem tot xino-xano, amb algunes aturades per anar-nos reagrupant.

Un cop a dalt, tot just portem 4 quilòmetres, i el ritme que portem ens va limitant les opcions de la sortida. De moment, decidim deixar-nos caure cap a la pista de Torre Ametller, que només travessarem per començar baixant cap a la zona de Santa Elena d’Agell, amb els posteriors trams de pujada que  ens portaran de nou a la pista, tancant un bucle que ja és tot un clàssic. Aprofitarem alguna de les aturades, per a posar-nos-hi bé per la foto.

Després d’un centenar de metres pujant per la pista, trobarem a la dreta l’entrada del corriol, on entrarem per continuar enfilant-nos cap a Burriac. Altre cop haurem de fer una breu aturada, aquest cop per una caiguda d’en Josep al marge d’entrada del corriol, pel que sembla sense conseqüències.

Reprendrem de nou la sortida, ara amb aquest trams exigents que ens enfilen cap a la zona del Turó dels Oriols, per un cop a dalt, deixar-nos caure fins als peus del castell.

Ja portem 8 quilòmetres, en els que ja hem superat els 500 metres+. Mirarem de reagrupar-nos mentre baixem uns metres per la pista, abans de tornar a entrar en trams de corriols. Ara ens dirigirem cap a la Font Picant de Cabrera, amb els primers trams divertits de baixada, fins a arribar al punt on hi ha un petit tram de pujada, aixaragallat i amb arrels, on sempre hem d’acabar empentant la bici. Aquest tram marcarà en part l’esdevenir de la sortida. En Josep, Robert, Oscar i Quico decideixen no fer-lo i seguir recte. La resta no recordem haver-ho fet mai, i no tenim clar on aniran a parar, amb lo que continuem amb els trams que fem sempre, per acabar sortint a l’aparcament de la Font Picant.

Aquí, en Jordi F decideix baixar per la pista a veure si els troba, mentre la resta esperem. Una estona, i unes trucades més tard, ens confirmen que han sortit a Cabrera, i ja se’n tornen cap a Argentona. En Jordi també està cansat, i també ens deixa, s’enfilarà per la pista altre cop cap a Burriac, abans de deixar-se caure cap a Argentona.

Quilòmetre 10, i ja només en quedem 4. Tot i anar justos d’hora, encara tenim temps per fer alguna cosa més. De moment, ens enfilarem uns metres més per la pista, i els propers trams de corriols de feixuga pujada enfilant-nos pel dret cap a la Creu de l’Avellà, on sortirem a la pista.

A partir d’aquí, pista i més pista de pujada cap a la zona del Rocar Més Alt, on farem una breu aturada a la corba del mirador. Aquí tindrem la ocasió de fer-la petar una estona amb en Lucaloku, que diu que van a fer un nou tram força tècnic per la zona , però això ja pertany a una lliga que no és la nostra.

Reprenem la marxa, i uns metres més endavant, aprofitarem per deixar-nos caure per pista cap al Coll de Gironella, on tenim pensat anar a buscar corriols de baixada per la zona de la Brolla de l’Abril. Aquesta era la intenció, però ens trobem amb senyals de batuda del senglar, el que fa que tot se’n vagi en orris.

Que hi farem, doncs a rodar per la pista, buscant altres alternatives. El corriol que voreja el Turó de Matacabres també està inclòs a la batuda, doncs apa, pista avall cap al pla dels Matxos. Aquí sí que aprofitarem per fer un petit tram de corriol, els inicis de l’Xtrem. Ens enfilem al Turó de l’Esquei del Ros, on ens creuem amb un gos de caça, esperem al menys que l’amo no estigui a prop. Res, gaudirem de la posterior baixada, sense cap ensurt, i a la sortida, decidim anar a buscar el corriol dels Cactus.

Al menys aquesta zona sembla estar neta de caçadors, amb lo que podrem deixar-nos caure tranquils cap al Dalipà. Aquí aprofitarem per anar cap a la zona dels dipòsits, on podrem ensenyar a en Pere i en Magret, el nou tram de corriols que ens baixaran al Torrent del Collell. Segon cop que hi passem i pel que sembla no els ha desagradat.

Ara sí que la sortida ja està llesta, entrem a la vila per Can Volard, on en Jordi ens deixa que ja va tard. La resta, rodarem cap a la Plaça Nova, on trobem a la resta del grup que ja marxa després de l’esmorzar bigicaleru. Aprofitarem que també hi és en Pepe C, que ha sortit una estona amb la flaca, i farem el segon torn d’esmorzars.

Tot plegat, una volta de poc més de 18 quilòmetres, això sí, amb 794 metres+... és el que tenen les sortides per Burriac!!!

Diumenge 12 de Febrer 2023:

Avui toca sortida Bttargentona, amb final feliç. Fa justament un any i una setmana de la última calçotada, i avui, després d’una votació més o menys falsejada com la del festival d’Eurovisió, per fi a arribat l’hora. És difícil trobar una data que vagi bé a tothom, i això farà que no hi siguem tots els que desitjaríem.

Abans haurem de fer una mica de gana, així que com sempre toca matinar per trobar-nos a les 8 a la Plaça Nova. Uns més matiners, d’altres amb l’hora més justa, i fins i tot algun que envia un whatsapp a l’últim moment, dient que té una lluita interna amb els llençols, que faran que no pugui venir a la plaça, però per l’hora dels calçots ja se n’haurà sortit.

Bé doncs, amb una mica de retard marxem de la plaça, en direcció a l’Agility, travessem la riera i de dret al Torrent de Can Bellatriu. Passada la hípica de Can Salvat trenquem a l’esquerra, i fem els primers trams de corriol cap al Torrent de la Reimina, passem per sobre de Can Cabanyes, fins a sortir a la pista del camí de les Aigües. El ritme no és que sigui excessivament fort, però per moments costa fer anar les cames.

Uns pocs metres de pista, i ja tornem a estar pujant per corriols, ara cap a la zona de la Surera de Can Famada, abans de fer els primers trams de baixada de la sortida, corriols que ens porten cap a Can Martí de la Pujada, on haurem de tornar a enfilar-nos, ara uns centenars de metres per la pista, fins a tocar de l’entrada del corriol dels Romanins, on algun bon jan aprofitarà per fer un “front flip” als peus d’una caminaire. Tot i l’esforç que hi ha posat, sembla ser que l’espectacle no ha estat prou convincent, i el públic ha marxat sense ni tan sols un aplaudiment. Poca empatia que tenen alguns avui en dia!!!

Bé, tornem al btt. Tornarem a aprofitar corriols de baixada, que ens portaran de nou al Camí de les Aigües, on anirem a buscar les arrels de Can Bagot. Tocar enfilar-nos de nou, passem pels Porcs, travessant la zona de l’Esbarzer Gran. Trams més o menys planers, abans de que agafem una mica més de desnivell al passar pels peus del Turó de les Rovires, amb els metres finals per sortir a la caseta dels caçadors.

Aquí ens deixaran en Francesc M, i en Pere C, que se’n tornen cap a Argentona, per anar posant en marxa la logística de l’esmorzar.

La resta, encara ho allargarem una mica més. De moment, baixarem per la pista cap a l’Oasi, per anar a buscar l’entrada de l’Amazones. Els propers 2 quilòmetres, tots de pujada, ens aniran d’allò més bé per anar fent gana. Els primers metres de l’Amazones fins a la Plana d’en Vilardell sense excessius problemes, altra cosa és la següent pujada pel tallafocs. Sort en tenim de que el terreny avui està força humit, i l’adherència és prou bona. Tot i això, alguns ho hauran de provar de fer 2 cops per acabar pujant.

Un cop a dalt, seguim enfilant-nos per acabar sortint al creuament de pistes de la Plana del Pou de la Plata. Uns metres més de pujada per corriol, fins a enllaçar amb el corriol de la Nevera, que avui aprofitarem per fer de baixada, ja de tornada cap a Argentona.

Trams divertits i ràpids que tornem a fer després de tenir-los abandonats de fa molt de temps, i que ens porten per tercer cop al Camí de les Aigües.

Encara queden ganes per alguns corriols més. De moment, ens deixem caure cap a la zona de Can Castells, acabant per la zona del Rovell de l’Ou.

Últims metres per pista, i ja som a tocar del terreny d’en Molist. De fet arribarem just per a començar les tasques logístiques, però això ja és a banda de la sortida.

15 quilòmetres i 656 metres+, preludi del que ara ens espera.

S’ha de començar a preparar el foc...

... i les viandes...

... mentre anem enfilant els calçots.

Els calçots són de l’hort d’en Bellatriu, així que ja és un èxit assegurat, però el pre-escalfament previ de ben segur és un valor afegit que li dona un grau més de tendresa. Quin espectacle, si ho sapigués la gent de Valls!!!

Cadascú està immers en les tasques de preparació...

... fins que les brases ja són a punt. Calçots i viandes sobre el foc, i ja comencem a salivar.

Ha arribat l’hora d’obrir la boca, i no per a parlar. De fet, els mòbils han estat desats una bona estona, mentre ens dedicàvem a gaudir de l’àgape que acabem de preparar.

Amb aquesta colla no hi falta de res, i abans dels cafès, ho culminarem amb els pastissos que ha portat en Piu. Si senyor, quina bona pinta!!! En un tres i no res, no hi ha quedat ni les engrunes.

És hora de recollir, i anar tirant cap a casa, però abans la foto de record. El dit, no hi sortim tots els que desitjaríem, a veure si a la del proper any podem tenir més quòrum... i si fa falta, farem una votació neta!!!

 

 

Tanquem Gener i obrim Febrer marcats per les batudes de senglar i la Montaltbike 2023.

Dissabte 28 de Gener 2023:

Últim cap de setmana de Gener, i de nou dissabte per a una nova trobada dels Bicigaló

Tot i la fresqueta a bon matí, a la Plaça Nova marquen 3ºC, puntuals a les 8 ens trobem en Quim M, Pere C, Pepe C, Jordi T, Oscar E, Jordi F, Quico S, i Salva B. Tenim avís de batuda de senglar a la zona de Coll de Porc, i Òrrius, així que ja hi ha zones descartades. La opció proposada per avui serà una corriolada per la zona de La Roca del Vallès, així que som-hi, pugem Dalt de les bicis, i a pedalar.

Carrer Gran, Plaça de Vendre, Carrer Sant Narcís, i ja som a Can Volard, on començarem els primers trams de corriols, primer deixant-nos caure cap al Torrent del Collell, amb la següent remuntada pel Rocar d’en Serra, fins dalt dels dipòsits. Un cop a dalt, a resseguir els corriols que ens portaran a baixar cap al cementiri de la Vall de Clarà. Primers 3 quilòmetres en que hem evitat el fred de la riera, i ens ha servit per entrar ràpidament en calor.

Un copal cementiri, travessem la carretera, entrant al polígon. Ara ens toca rodar cap a la riera de Riudemeia, on buscarem el sender de pujada cap a can Roviró. D’aquí, corriols amunt cap a Can Vinyamata, amb el tram final que ens deixarà a la pista de la Pedrera de la edra Blava.

Un centenar de metres per la pista, i ja tornem a ser pujant per corriols cap a la zona del Bosc de Can Païssa.

No deixarem d’enfilar-nos fins a l’entrada del corriol de La Lola, i cap dins!!! Ara que ja tenim clar que els trams més tècnics són assolibles sense dificultat, gaudirem mentre baixem per aquests trams, però només fins la meitat. Com ja és habitual, remuntarem un petit tram de corriol, fins a trobar l’entrada de l’Amic Invisible, i apa, a xalar altre cop baixant. De fet, no h ha aturades, anirem baixant mentre travessem el Bosc de Ca l’Argent, enllaçant amb el The Rock.

Altre cop a gaudir d’aquests trams ràpids, amb en Quim obrint el grup, i portant-nos fins i tot a baixar la llosa que posa nom al corriol. Primer cop que ens hi tirem, i la veritat que tampoc ha estat per tant. La propera vegada hi tornarem, per anar agafant-li confiança.

A la sortida del corriol, una breu aturada per a reagrupar-nos, i altre cop a pedalar, ara en direcció al Bosc de Can Planes, on just per sobre de la Pedra Foradada, entrarem al corriol Amagat.

Un centenar de metres més amunt, ens espera l’entrada del Calipso. Tot i que els primers metres estan més malmesos, i no són gaire fluids de passar, la continuació serà força més divertida. Baixada, enllaçant amb el corriol de La Creu, i a partir d’aquí un bon enllaç de corriols ens porten fins a tocar de la Vinya d’en Tomàs.

Fet i fet, hem estat uns 4,5 quilòmetres de corriols, pràcticament tot baixada, i ara toca remuntar per anar buscant la tornada. Primer, corriols que ens portaran a sortir a la carretera de Parpers, que travessarem per Can Company, on entrarem al Torrent de sant Miquel, que en aquesta època presenta un aspecte espectacular, amb tot el terra ple de les fulles caigudes dels arbres...

... i que no deixarem passar per immortalitzar el moment.

Un cop enllestida la feina de “paparazzi”, tornem a pujar a les bicis, i ara ens toca pujar pels trams de l’Star Wars. Avui hem triat la opció més clàssica, que ens portarà a dalt del Pla de l’Espinal.

Un cop a dalt, passem a tocar de les restes de la masia, per deixar-nos caure un centenar de metres, abans de tornar a corriolejar una estona. Ara fem els primers metres, en ràpida baixada 1qu ens porta a sortir a la carretera que puja cap a la Breinco, per només travessar-la, entrar al corriol del Koala. Última baixada de la sortida, que farem a bon ritme, per deixar-nos un bon regust de boca final.

A la sortida al Xaragall de l’Espinal, ja estem a tocar del Bell Recó. La tornada tranquil.la per la riera, ens portarà de nou cap a Argentona, tancant la sortida a la Plaça Nova, on tot i que la temperatura encara és freda, no deixarem perdre l’esmorzar Bicigaleru.

26,49 quilòmetres amb 800 metres+ per començar el cap de setmana... i de fet acabar-lo, doncs diumenge no hi haurà sortida.

Diumenge 29 de Gener 2023:

Cosa estranya, però aquest diumenge compromisos de tota mena faran que no hi hagi sortida dels Bttargentona. De fet, que sapiguem, només en Francesc M ha estat per la feina, participant a la 21ª Montaltbike. Poc més de 31 quilòmetres i 1400 metres+, on es pateix i gaudeix a parts iguals, resseguint el circuit que han preparat els companys Xurribikers.

 

De fet, el proper diumenge ens hi acostarem per comprovar que tal ha estat el recorregut aquest any... però això ho deixarem per a una propera crònica.

Dissabte 04 de Febrer 2023:

Les convocatòries dels Bicigaló de divendres vespre cada cop triguen més. De fet, fins a quarts d’onze, estem esperant a que algú ho faci, i avui en Quim M serà l’encarregat. De seguida ens anem afegint, i ja podem anar al llit a descansar per demà.

Matinem, i cap a la Plaça Nova. Avui som en Quim M, Pere C, Jordi T, Quico S, i Salva B.

Altre cop tenim avisos per batuda de senglar. Avui no ens podem moure per la zona d’Òrrius, Riudemeia, i Vinyamata. Cap problema, triem anar a fer una Torrassa.

Tot i que la temperatura és baixa, decidim marxar de la plaça cap a l’Agility, començant a rodar per la riera. Potser no és el més adient amb aquesta fresqueta matinera, però ho compensem amb el rodar més tranquil mentre escalfem.

Rodem per la riera cap al Bell Recó. Passem per sota del viaducte de la C60, i un tram del Xaragall de l’Espinal, ens porta cap al pont de sota la carretera de Parpers. Un cop l’hem passat, agafem trencall a la dreta, començant a enfilar-nos per senders, tot travessant les Malloles de Can Pins, cap al Turó de Can Ribot, fent els últims metres pel corriol alternatiu a la casa, que ens deixa dalt de les Planes.

Seguim cap a Sant Carles, per deixar-nos caure cap a sobre del restaurant. Anirem a buscar els trams de corriols que ens portaran a sortir a la carretera que baixa cap a Santa Agnès, això sí, fent prèviament el corriol de la Pistola.

Un cop a la carretera, aprofitarem corriols que ens baixin cap a Ca l’Arumí, on només hem de travessar la carretera per enfilar-nos cap a la Pedrera dels Dous, on hi trobem també cartells avisant de batudes de senglar. Collons, i ara que fem?? En principi rodem per la pista en direcció a l’ermita de Sant Esteve del Coll, on en principi no hi veiem cap més cartell. Doncs apa, entrarem als corriols de pujada, que ja són tot un clàssic, i que sense cap més contratemps anirem enllaçant fins a ser dalt de la Torrassa.

Un cop a dalt, aturada per menjar alguna cosa, refer-nos una mica, i posar-nos-hi bé per a la foto.

Apa, ja va sent hora de tornar, així que pugem dalt de les bicis per fer una baixadeta pel Dragon Khan. Ens deixem caure cap al Pla de la Bassa del Llop, i al creuament de pistes tornem a trobar cartells de batuda de senglar. Mala peça al teler, més val no arriscar-nos, amb el que girarem cua, per tornar a enfilar-nos a la Torrassa. Haurem de baixar per la banda de Llinars que sabem que està neta de caçadors.

Podem desfer el camí fet de pujada, però per variar una mica, baixarem pel dret. El corriol Kekomo serà la millor opció, tot i que la falta de pluja, i el pas de bicis, i pel que sembla, també motos, fa que no estigui en les millors condicions. De totes maneres, no ens ho passem gens malament, i en no res ja som a baix de la pista del Camí del Coll, tot just a tocar de l’ermita.

Rodarem per la pisat cap a la Pedrera dels Dous, per baixar fins a la carretera, que travessem, agafant el sender just davant de Ca l’Arumí, i que farem tot xino-xano, mentre ens enfilem cap a la urbanització de Sant Carles.

Travessarem la urbanització, amb la pujada final que ens porta cap a can Ribot, on ens veurem obligats a fer una breu aturada, per solucionar el trencament d’un radi de la bici. És el que té ser un romàntic de les bicis, la veus allà aturada a casa, amb aquella carona...la treus, però els anys no perdonen. Sort d’en Magret, que ha posat el material per a una cura d’urgència.

Prosseguim, cara ara ja ve baixada. Al Turó de Can Ribot, anem a buscar el corriol de l’alternativa de la Font de Javà. Ràpida i divertida baixada, amb algun petit tram final de remuntada que ens obliga a pujar pulsacions, que acabarem enllaçant amb el Xaragall de Can Pins.

Aquí, en Quim es posa al davant, i la resta a seguir-li la estela. En no res ja estarem a baix, donant per enllestida la sortida. Només ens queda rodar tranquil·lament per la riera de tornada cap a Argentona.

Com cada dissabte, a la Plaça Nova ens espera l’esmorzar Bicigaleru, avui amb una temperatura més suportable que ens setmanes anteriors.

Tot i els entrebancs que hem trobat amb les batudes, al final ha quedat una força bona sortida de 29 quilòmetres amb 728 metres+.

Diumenge 05 de Febrer 2023:

I arriba diumenge, amb una nova trobada dels Bttargentona. Avui hem quedat per anar a resseguir trams de la Montaltbike, amb lo que la trobada no serà a la Plaça Nova. Ens trobarem a Mataró, a l’entrada de les 5 Sènies. Per un dia, que matinin els argentonins!!! Potser per aquest motiu, ben pocs han fet acte de presència, només en Francesc M, i en Jordi S. A les 8, ja hi erem puntuals en Joan B, Pere B, Marc, i Salva B.

Primer, la presentació de la nova “companya” d’en Marc. Només li faltava aquest màquina, a veure qui li segueix el ritme quan la tingui per la ma!!!

Una foto, i apa, som-hi!! Rodarem per les 5 Sènies cap a Llavaneres, per pujar al poble, que travessarem cap als eucaliptus, de camí a la Hípica. No estem acostumats a estar tanta estona sense trepitjar corriols, i aquests 8,5 quilòmetres, tot i el bon ritme, i la continua xerrera, se’ns fan una mica llargs.

Un cop a la Hípica, ens enfilarem per la pista cap a la zona de la Plana d’en Cot, on trobem les primeres marques al terra de la cursa, que ens aniran d’allò més bé per a poder resseguir el trak sense pèrdues.

Primers corriols que són de baixada, i que ens porten uns metres més avall a tocar del sender del Passeig dels Bolets, on trencarem a l’esquerra, i el corriol de seguida es converteix en pujada. A partir d’aquí, una molt bona enllaçada de corriols, amb alguns trams força exigents que no ens donarà respir de pujada fins a sortir als Rocs de Sant Magí. Collons, com se les gasten aquests Xurribikers!!!

Estem a la urbanització de la Roca de la Nao, i hi rodarem per l’asfalt un centenar de metres.

 De seguida tornem a entrar dins d’un corriol, i ara a baixar. Passarem per trams del Muffin, que ja hem fet altres vegades que hem visitat la zona. Alguns els fem de baixada, quan normalment hi hem passat de pujada, però tant se val. El recorregut i l’enllaçada de corriols és espectacular, i desprès de pràcticament 2 quilòmetres de baixada, arribem a la zona de la Plana de l’Oliva, on ara haurem de tornar a pujar.

Altre cop a enfilar-nos, 1,5 quilòmetres de corriols amunt, i a l’arribar a la zona dels Pous d’en Pere, els corriols tornen a ser de baixada. De fet, el que tenim pel davant ja és tot un clàssic a les acaballes de les Montaltbikes, així que si no canviem d’idea, acabarem a la vila de sant Vicenç, tot i que sembla que no és un problema per a la majoria. De fet, ho farem pràcticament fet, fins ser ja al Torrent del Ranxo, ja a tocar de la vila.

És hora de sortir-nos del track, i buscar com tornar, així que entrem en un sender de pujada, que uns metres més endavant surt a una pista, no sense haver d'acabar empentant la bici uns metres.

 Estem a tocar de la tanca d’una finca, que a hores d’ara sabem que és Can Misser. Haurem de pujar per la pista, i quina pujada!!! Un pendent considerable i feixuc, que sembla no acabar-se mai. De fet, ens hi estarem pràcticament 2 quilòmetres, sort que els últims metres són força més planers. De fet, aquests últims metres, ja hi hem passat travessant-los fa una estona, però és que els companys Xurribikers no s’han deixat cap camí i corriol sense trepitjar.

Al final de la pista, ens trobem que som a la sortida del Pit i Collons, així que ens queda només un centenar de metres de corriol revirat de pujada, i ja som dalt de l’esplanada del Turó de l’Oriola.

Aquí tornem a estar dins del recorregut la cursa, així que la resseguirem de nou. Trams divertits de corriols, que ens baixen altre cop cap a la Plana d’en Cot, on definitivament ens sortirem del track.

Tenim davant l’entrada del corriol Glory, i no desaprofitem la ocasió. Tot i estar força sec, mirarem de gaudir-lo al màxim, tot i que el baixadó primer de pedres se’ns continua fent gran, i seguim sense arriscar-nos a baixar-lo. La resta, sense excessives complicacions, per acabar sortint altre cop a la Hípica de Llavaneres.

Anem força bé de temps, però ja és hora d’anar tornant. De moment, ens deixem caure cap a Santa Mònica, per començar a enfilar-nos pels senders del Tintorer. Pujada fins dalt del Coll de Pallarés, on ens toca anar enllaçant trams de corriols, pista i senders, cap dalt del Turó de Llorita.

Un cop dalt, el sender que han obert les màquines a l’antic corriol del Cabró, ens baixa cap al Coll de Can Xerrac, i d’aquí, a enfilar-nos cap a can Bruguera, primer pel tram del tallafocs, continuant pels corriols que travessen la Plana dels Brucs.

Un cop a Can Bruguera, ens enfilem cap a la urbanització de la Cornisa, enllaçant amb el corriol de l’Incinerat, que ens baixa al creuament de pistes de la Plana del Pou de la Plata.

Seguim fent corriols de baixada cap al parc Forestal, ens enfilem dalt del Turó d’en Dori, i travessarem tot el parc de baixada pel dret.

Anem a buscar els corriols de Can Bellatriu, per on no hem passat des de que s’hi ha fet les tasques de desforestació. Al principi, ha desaparegut un petit tram del corriol, però la resta de trams, de moment continuen més o menys igual, així que de moment, encara podrem gaudir d’una divertida baixada.

Acabarem sortint a la pisat del camí de les Aigües, i uns metres més avall, ja serem a la Hípica de Can Salvat. El Torrent de Can Bellatriu ens baixarà fins la riera.

Són 2/4 de dotze, i encara tenim temps d’acostar-nos a la Plaça Nova, per fer un piscolabis...

...avui més que merescut, després d’aquests 35 quilòmetres, i 1302 metres+, en poc més de 3 hores.