Sommiant corriols....aquestes restriccions!!!

Dissabte 23 de Juliol 2022:

Portem varies setmanes immersos en la onada de calor, i per segona setmana consecutiva, amb les restriccions del Departament d’Interior amb el Pla Alfa activat per l’alt risc d’incendis. Durant el dia la xafogor és insuportable, i a les nits, si no fas ús de l’aire condicionat, costa dormir. De fet, aquesta nit ha estat un constant de tomba cap aquí, tomba cap allà.. imatges que van i venen, i de dormir ben poc.

En principi sensacions agradables, esperant un inici de sortida, tot i que, una mica estrany. Són les 8, i això no és la Plaça Nova. Estem a la riera de Sant Simó, a tocar de l’entrada de les Cinc Sènies. Van passant e-bikes que saluden amablement, i sembla com si estiguéssim esperant a algú. Doncs sí, en res arriba la resta del grup.

Com aquell qui no vol la cosa, estem rodant per les Cinc Sènies en direcció a Llavaneres. Les imatges van i venen, i ja estem pujant per la riera cap al poble. En no res, estem a l’ombra de la Font de Llorita, enfilant-nos tot xino-xano cap a la Hípica. Tot i que a aquesta hora el cel està mig ennuvolat, al llit hi continua fent calor, i seguim tomba i tomba.

A la Hípica trenquem a la dreta, enfilant-nos per la pista cap a la zona de la Plana d’en Marc, on hi ha el tram d’arrels que fem quan ens movem per la zona, encara que avui, no sé  ben bé perquè, fem una alternativa a la dreta, que ens endinsa a un corriol de pujada, que ens portarà fins a la pedra d’en Pere B, que continua tan cofoia com sempre. Fa cara de no haver trencat mai un plat, tot i que per poc, fa un temps, no trenca una esquena.

En res serem dalt dels Rocs de Sant Magí, mentre ens venem al cap imatges d'altres sortides que hem fet per la zona.

Continuem amb el tomba i tomba pel llit, mentre van apareixent flashos d’imatges... estem pujant per l’asfalt de la urbanització de la Roca de la Nao, i ja som dalt del Turó de l’Oriola. I si hem estat força estona pujant, haurem de baixar, no? Doncs apa, començarem una bona enllaçada corriolaire per la zona. Primers trams de baixada pel Topping, trams revirats, mentre ens creuem amb alguns caminaires, acompanyats d’una munió de gossos, als qui cedim amablement el pas.

La baixada continua per la zona dels Suros d’en Carló, resseguint trams del Maria Muffin. Ostres, de moment, tot i els continus giravolts pel llit, no ens podem queixar del somni!!!

Sense saber ben bé com, ens veiem dins de l’Arca Trail, en el que fem les alternatives als salts que han col·locat els companys dels Santvihills. De totes maneres, posats a somiar, avui els podríem haver fet. La baixada final ens deixa a tocar de Torrentbó.

Estem xalant de valent, però encara no hem acabat. Uns centenars de metres per l’asfalt de la carretera, i de seguida tornem a estar dins de trams de corriols. Altre cop ràpida i divertida baixada, aquest cop resseguint el Sangtraït, i que ens deixarà a la Riera de Caldes d’Estrac.

Si senyor, no sé ben bé quina hora és, però ja va sent hora de desempallegar-se de les lleganyes, i tornar a la realitat. A partir d’ara, estem travessant Caldes d’Estrac, en res estem pel Port Balís, i les següents imatges, són enfilant-nos cap a la zona industrial de Llavaneres, per enllaçar amb les Cinc Sènies. Hem travessat Mataró... ostres, i ja som  a la Plaça Nova!!! Doncs ho haurem d'aprofitar...

...tot i que potser no som els únics...

...i un pel més allunyats, els "graveleros" també fan el que poden, tot i que amb uns gustos un pel més estranys!!!

Tot i no haver descansat del tot, a somiar així tampoc li hem de fer gaires escarafalls.

Diumenge 24 de Juliol 2022:

Estem a l’inici de les festes de les Santes, i dissabte al vespre, com cada any, toca  el sopar de Dissantes. Avui anirem a dormir tard, i només faltava això, desprès de la nit passada!!!... tot i que no serem els únics, però no direm noms, que hi ha persones que semblen més serioses, i després costa tornar a recuperar la reputació.

Ens posem al llit vora les 3 de la matinada, i ja hi tornem a ser, volta cap aquí, volta cap allà. Entre tant giravolt, altre cop van i venen els flashos d’imatges. Ja tornem a ser a l’entrada de  Cinc Sènies, tot i que avui el grup és diferent. 

De cop i volta ja estem arribant a Llavaneres... sembla un “dejà vú” d’ahir, doncs aprofitem-ho!!! Sí senyor, cap visió nova fins ser dalt del Turó de l’Oriola, tot i que avui les imatges van a un ritme un pel més accelerat. Bé, no és del tot cert, com aquell qui no vol la cosa, hem tingut una mena d'aparició just a sota dels Rocs de Sant Magí...en podriem dir una "aparició Pereana"???

De sobte, altre cop, estem resseguint de baixada el Topping, tot i que ens enfilem uns metres cap dalt del Turó d’en Bosc, per trams desbrossats, abans d’entrar al Maria Muffin, amb alguna petita aturada per treure del mig del pas branques que hi ha col.locat deliberadament algun desaprensiu.

Avui sembla que la xafogor és més intensa que ahir, i malauradament seguim sense descansar, amb imatges d’altres sortides per la zona.

Quan sembla que aconseguim relaxar-nos una mica, altre cop estem baixant per l’Arca Trail, i tot i ser un somni, continuem sense fer els salts!!!

El “dejà vú” sembla no tenir fi, altre cop a Torrentbó, tornem a fer el Sangtraït de baixada fins a la riera de Caldes d’Estrac. 

Aquí, alguna cosa ha canviat respecte a la nit passada. La  vila de Caldes d’Estrac, i el Port Balís, ja no es veuen per enlloc, en canvi, sí que som en una pista de pujada, que ens passa a tocar del Castell de l’Oliver. De sobte, imatges d’un munt de casaments, unes ens toquen de ben a prop, altres més llunyanes... però deixem-ho aquí, que com deia aquell, “això, avui no toca!!!”.

No deixem de pujar per la pista, fins a sortir dalt de Sant Vicenç de Montalt, mentre el sol ens escalfa fins la carcanada. Travessem la carretera, i tornem-hi de pujada. Al final aconseguirem enllaçar amb corriols que ens pujaran altre cop cap dalt del Turó de l’Oriola, tot i que aquests últims metres ens els vam treballar millor al somni d’ahir, fent-los de baixada.

Aquest 4 últims quilòmetres, han estat un petit malson, però no costarà gaire adreçar-ho, i res  millor que una bona enllaçada de corriols de baixada, que ens porti altre cop cap a la zona de la Plana d’en Marc, abans d’endinsar-nos dins del Glory, que ens baixarà a la Hípica de Llavaneres.

Va sent hora de llevar-nos, i no hem descansat pràcticament res. Els últims giravolts pel llit, són per baixar cap a Llavaneres, amb un petit tram de corriol per dins del Molí d’en Cabot...i de cop, ja som dins de les Cinc Sènies.

Haurem d’esmorzar una mica, que avui ens hem llevat cansats com mai!!!

Esperem que baixin una mica les temperatures, passin les Santes, i que aquest hagi estat l’últim cap de setmana de restriccions, per poder tornar a dormir tranquil·lament, i que tornin les sortides “normals” amb la colla, gaudint del que més ens agrada... btt del bó!!! Ahhhh, i alguns també de gravel.

 

Si dissabte fem clàssics, diumenge ens deixem liar per la gravel.

Dissabte 09 de Juliol 2022:

Un nou cap de setmana, i dissabte nova trobada dels Bicigaló. Tot i algunes absències, avui serem alguns més els que matinarem cridats per la convocatòria de l’Oscar. Més o menys puntuals, a les 8 ens trobarem l’Oscar E, Robert D, Josep, Manel V, Quico S, Jordi T, i Salva B.

De primeres, com ja va sent normal, no tenim ni idea de cap a on anar. Tenim clar que la temperatura ja és alta a primera hora del matí, i hem de mirar de no allargar gaire la sortida, i amb aquesta intenció deixarem la Plaça Nova, mentre rodem cap a l’Agility.

Sembla ser que en Josep té rumiat alguna cosa, doncs apa, li deixarem el rol de líder, i de ben segur que en sortirà alguna cosa divertida.

Entrarem a la riera, i comencem a pedalar tranquil·lament en direcció al Bell Recó. Passem per sota del viaducte de la C60, voregem el Xaragall de l’Espinal, i en res ja som passant pel túnel per sota de la carretera de Parpers. Tot just al sortir al Xaragall de Can Pins, trencarem a la dreta, per enfilar-nos cap a les Malloles de Can Pins. Pujada clàssica cap dalt del Turó de Can Ribot, on farem el corriol alternatiu que ens enfila cap a les Planes.

Ja fa una estona que portem al cap deixar-nos caure cap a Dosrius, i ara que som aquí, una bona opció serà fer trams de baixada enllaçant els corriols del Pi Tort i el Pi Dret. Trams que fa uns anys eren tot un clàssic a les nostres sortides, però que ja fa temps que tenim oblidats. Doncs apa, cap avall que fa baixada!!! Primers metres pel corriol del Pi Tort, abans de trobar el trencall del Pi Dret, o com també el coneixem, la baixada del Litos... o segmentat a l’Strava com l’Amazones II. Tant se val el topònim, el que realment importa, és que hem estat més d’un quilòmetre xalant d’aquests divertits i ràpids corriols, que ens baixen fins al Torrent dels Rials.

Un cop a baix, i ja reagrupats, rodem cap a Dosrius, de camí cap a l’alternativa a la riera, tot i que avui no hi entrarem. Ens enfilarem cap dalt del Turó de Jofre, resseguint trams que també fa molt de temps que no trepitjàvem, tot i que normalment els fèiem de baixada.

Un cop dalt del turó, ens deixarem caure cap al Coll de la Creueta, on seguirem baixant per pista cap a Ca n’Oms. Aquí tornarem a enfilar-nos per senders cap als peus del Turó de la Gola. A partir d’aquí, altre cop a corriolejar de pujada. Estem passant per sobre de l’Oasi, de camí al Turó de Can Gaspar, amb els últims metres que ens porten a les Planes de Can Nogueres.

Estem buscant ja tornada, i anirem rodant per pista i senders cap als peus del Turó de Tarau, on tenim l’entrada del corriol de l’Incinerat. Ja hi som dins, i ara a resseguir el seu revirat traçat, mentre anem baixant fins a sortir al creuament de camins de la Plana del Pou de la Plata.

Estem a prop del Parc Forestal, però abans encara ens queda un petit tram de corriols que no ens perdrem. I el que tampoc perdrem, serà l’avinentesa per a que en Jordi T tregui la seva eina per immortalitzar el moment...

...com sempre una foto excel·lent que treu el bo i millor del que portem dins i fora.

Reprenem la sortida per dirigir-nos al Turó d’en Dori, on travessarem pel dret el Parc Forestal. A la urbanització de Can Vilardell, anirem a buscar l’entrada del corriol d’en Bellatriu. Aquesta enllaçada de corriols és una excepcional manera d’acabar una sortida, baixant-nos fins a la Hípica de Can Salvat. Últims metres rodant pel Torrent de Can Bellatriu, i ja som a la riera.

Tres quarts d’onze, i tanquem la sortida a la Plaça Nova, amb un nou esmorzar Bicigaleru, avui més “amanit” del compte, potser degut a les altes temperatures a aquesta hora?

Com aquell qui no vol la cosa, en Josep ens ha preparat poc més de 23 quilòmetres de brillant sortida amb els seus 765 metres+.  

Diumenge 10 de Juliol 2022:

Dissabte al vespre, nova convocatòria pels Bttargentona d’en Joan B. De respostes poques, de fet només una... bé, si no volem faltar a la veritat, seran dues. A la matinada, en Francesc M tot i respondre,  no assegura res, feina tenia a fer servir el mòbil, sense enlluernar gaire a la munió de gent que participaven a una nova edició del “Sopar en Blanc” que aquest any se celebra al Patí de la Presó de Mataró...tots blanquets, tan monos ells!!!

Però deixem a l’argentoní que gaudeixi entre la munió de capgrossos, i tornem a la sortida. Puntuals a les 8, prenent un cafetó a la fleca Casas, som en Joan B, i Salva B. Passat uns minuts arriba també en Toni P amb la gravel, i... si senyor... en Francesc M també treu el cap a la Plaça Nova. Ha tingut temps a deixar la indumentària d’home de blanc, i s’ha tornat a mudar amb l’equipació de Repicacorriols.

Avui la xafogor també serà companya de sortida. No volem tornar molt tard, i mirarem de fer un mixt de ruta, apte per a tots. De moment sortim cap a l’Agility, travessem la carretera, i ja som dins la riera.

A l’igual que ahir, rodarem cap al Bell Recó, passem per sota del viaducte de la C60, voregem el Xaragall de l’Espinal, passem per dins del túnel de sota la carretera de Parpers, per començar a pujar cap a les Malloles de Can Pins, i en un tres i no res serem dalt del Turó de Can Ribot. La gravel d’en Toni es comporta força bé en aquestes trams, de fet, hem de pujar pulsacions per a seguir el seu ritme.

Dalt del Turó, tornarem a resseguir el corriol alternatiu que ens enfila cap a les Planes, però avui continuarem cap a Sant Carles. Volem posar a prova a en Toni amb la seva nova màquina, fent una Torrassa. Doncs apa, ens deixarem caure cap a sobre del restaurant, i tot juts passat, entrarem en senders de baixada cap a Ca l’Arumí.

Un cop a baix, travessarem la carretera, enfilant-nos per l’asfalt cap a la Pedrera dels Dous,  resseguirem la pista fins passada l’Ermita de Sant Esteve del Coll, on tornarem a entrar en corriols de pujada. L’enllaç de corriols clàssic d’aquí, fins dalt de la Torrassa, serà una bona prova del comportament de la gravel, o millor dit del biker que la fa anar. Els punt més tècnics no són els més adients per aquests tipus de bicis, i en Toni haurà de donar el màxim per sortir-se’n, però hem de dir que tot i no ser el medi natural per aquests tipus de bicis, ho solventarà prou bé. De fet, només ha fet peu en un parell de punts més tècnics.

Un cop dalt de la Torrassa, farem una breu aturada, per a un parell de fotos, i menjar alguna cosa.

De seguida reprenem la marxa, per deixar-nos caure cap al Pla de la Bassa del Llop. En principi volíem veure en acció a la gravel baixant pel Dragon Khan, però en Toni ens convenç per seguir-lo en uns trams que diu tenir en ment. Doncs apa, rodem per la pista de baixada cap a la zona del Pla dels Garrofers, on les btt mirarem de fer algun petit tram de corriol i arrels de baixada, per reagrupar-nos uns metres més avall. Continuem per senders fins a la masia de Can Bordoi, on sortirem a la carretera.

Ara hem de fer asfalt? “No us preocupeu, que ja som a baix”, deixa anar en Toni. A qui vol enredar, no som carreteros, però encara arribem a saber que som dalt del Collet de Can Bordoi. Doncs apa, a mirar de seguir-lo de baixada per l’asfalt. Poc més de 2 quilòmetres de ràpida baixada que ens deixaran a tocar del Pont Blau de Llinars del Vallès.

Ara ens tocarà rodar vorejant el Mogent, passant pels polígons industrials de Llinars i Cardedeu. Més endavant ens creuarem amb dos Limoncellos, un d’ells, en Joan Sanchez, que se’n fa creus de veure’ns trepitjant asfalt. Una breu aturada per fer-la petar, i a seguir gastant tacs de les rodes, ara tot vorejant l’AP7. Fins i tot ens hem incorporat a la rotonda de la Roca Village, on ja posats que ara és gratuïta ens hem rumiat de no fer un tram d’autopista.

Un tram més d’asfalt, i ja posats que som a tocar de Santa Agnès de Malanyanes, aprofitarem per fer una visita a en Salva M. Fa temps que no podem coincidir a les sortides, i tot i que ja no arribarem d’hora a casa, l’aturada ben bé ha valgut la pena.

Hi ha una dita de “fer una visita de metge”, la nostra haurà estat d’especialista, doncs s’ha allargat força, però ja se sap que quan s'està a gust, el temps passa volant. De totes maneres, hem de tornar, així que desprès de reomplir el bidons d’aigua, ens acomiadem d’en Salva, i a seguir la gravel altre cop.

La tornada la farem pel que coneixem com el Conill, primer deixem la vila de Santa Agnès, fent  trams de senders pel Bosc de Can Lledó, passem a tocar de l’ermita de Santa Maria de Malanyanes, on entrarem al Torrent de les Teixoneres. Tenim pel davant trams de pujada no excessivament exigents, que ens enfilen cap a la zona del Bosc de Can Poc, fins a sortir al peus del Turó dels Castellans de la urbanització de Sant Carles.

En poc més d’un quilòmetre serem al Pla de l’Espinal, on hem de buscar la baixada final, però ja n’hi ha prou de seguir a en Toni. És hora de tornar-lo a posar a prova, així que passem a tocar de les restes de Ca l’Espinal, baixem pel sender, on agafarem el segon trencall a la dreta, per entrar als trams de corriols que ens baixaran fins a sortir a la carretera que puja al Coll de Parpers. Trams que com vam veure la setmana passada, estan força bé, però torna ser terreny advers per la gravel. Aquí els btt xalem com la canalla, i d’altres patiran una mica més.

Ens reagrupem al travessar la carretera, i ara de cap cap al Koala. Quina manera de gaudir baixant, per un cop a la sortida, a tocar altre cop del viaducte de la C60, esperar una estoneta a en Toni que baixa remugant no sé quins set sous d’un kom amb gravel.

Deixem que remugui, i ara ja sí, tornem cap a Argentona, on encara ens quedaran forces per a una última “apretada” per la riera per gastar els últims watts que queden a les cames.

Tot i ser passades ja les 12 del migdia, farem un piscolabis a la Placa Nova. Al final què més dóna, si de totes maneres ja arribem tard a casa!!!

Una sortida força diferent al que estem acostumats. 38,22 quilòmetres amb 724 metres+ amb una mica de tot, corriol, senders, pista, asfalt....

 

Si el sol escalfa, sortides express!!!

Dissabte 02 de Juliol 2022:

Primer cap de setmana de Juliol, i les absències a la sortida dels Bicigaló tornen a sovintejar. De fet, només serem 2 els que matinarem per assistir a la convocatòria d’en Jordi T, en Jordi S i Salva B. De totes maneres, en Kiko P, a les 8, també treu el cap a la Plaça Nova....al final tornarem a ser 4 gats!!!

En principi alguns volem ser d’hora a casa i si li afegim el fet de també voler gaudir de l’esmorzar bicigaleru, no ens queda gaire marge. Doncs apa, en Kiko proposa na ruta que diu que en un parell d’horetes està enllestida, amb lo que començarem a rodar cap a l’Agility, i ja l’anirem seguint.

Entrarem a la riera, rodant tranquil·lament cap al Bell Recó. De moment, el ritme és força suau, i aprofitem per anar fent petar la xerrada. Passarem per sota del viaducte de la C60, rodant pel sender que voreja el torrent del Xaragall de l’Espinal. Passarem per dins del túnel de sota la carretera de Parpers, i tot just a la sortida trenquem a la dreta per enfilar-nos cap a la zona de les Malloles de Can Pins, deixant així per un altre dia,  la opció més exigent del Xaragall de Can Pins.

Seguim a un ritme tranquil, mentre ens anem enfilant cap al Turó de Can Ribot, on avui també farem el corriol alternatiu que ens puja fins dalt de les Planes, on seguirem rodant cap a Sant Carles, per acabar deixant-nos caure fins a sobre del restaurant.

Ni la flaire a brasa que impregna els voltants ens farà aturar. Tot just passat el restaurant, tornarem a fer senders de baixada que ens portaran a baix de Ca l’Arumí.

Com el temps no dóna per pujar a la Torrassa, farem el corriol que ens puja fins dalt de la carretera que baixa de Sant Carles cap a santa Agnès de Malanyanes, que només hem de travessar, per tornar a resseguir trams de corriols mentre travessem la zona del Bosc de can Poc.

Quan som tot just a sota del Turó dels Castellans, en Jordi S entreveu una entrada on no ens hi hem ficat mai, i com qui no vol la cosa, ens veurem immersos en una altra de les seves ensarronades. De seguida es veu que per aquests trams no hi ha passat ningú, però insistim en buscar alguna alternativa. Tot plegat, un centenar de metres, abans de girar cua, i tornar a la normalitat.... i n’hi ha que riuen a la foto!!!

Un cop retornem al bon camí, ens deixem caure fins al Pla de l’Espinal, per continuar de baixada fins a sortir al Coll de Parpers.

Travessem la carretera, i fem uns metres de pujada cap al Pessebre. De totes maneres, anem bé de temps, així que deixarem la Mercé per a un altre dia. Ens enfilem fins a sortir a la pista a tocar de l’Àrea de Pícnic de Nostra Senyora dels Àngels, on farem uns centenars de metres de pista, aprofitant també un petit tram de corriol, cap als voltants de la Pedrera de la Pedra Blava.

Ara ens toca la baixada final, i ho farem pels trams de corriols de Can Vinyamata. A l’igual que la resta de la sortida, no forcem gens el ritme, de fet baixem ben juntets mentre no deixem de fer-la petar. Acabarem sortint a Can Roviró, i d’aquí en un no res ja serem a la riera de Riudemeia.

No recordo haver baixat mai tan lents aquests trams, però també ha estat bé. A més en Kiko encara està recuperant-se del trencament a les costelles, i avui no tocava forçar.

Un cop a baix, rodem cap a Argentona, on tancarem la sortida a la Plaça Nova, i no perdonarem l’esmorzar.

25,79 quilòmetres, 1:57 hores i 554 metres+, que donen el tret de sortida a un altre cap de setmana de btt.

Diumenge 03 de Juliol 2022:

Ja fa unes setmanes on alguns tenim ganes de resseguir els divertits corriols de la zona de La Roca, sense que la resta del grup ens foti ni cas, però sembla ser que aquesta setmana, quan ja fins i tot havíem sospesat la possibilitat de sol·licitar-ho per instància genèrica, els astres s’han alineat, i han fet obrir els ulls als líders de les sortides dels Bttargentona.

Així que, tot i matinar, ens acostem a la Plaça Nova amb una altra alegria. A les 8, anem arribant en Joan B,. Francesc M, Kiko P, Pere B i Salva B. Doncs apa, abans de que canviïn d’idea, c0mencem a pedalar cap a l’Agility, i ja som dins de la riera.

Rodem cap a la riera de Riudemeia, per entrar al torrent del Fondo de la Gallega, on farem el tram de corriol de la Nevera, abans d’enfilar-nos cap a Can Roviró. A partir d’aquí, a resseguir de pujada els trams de corriols de Can Vinyamata, fins a ser dalt de la pista de la Pedrera Blava. El ritme de pujada, per moment més alt que el ritme de baixada d’ahir, potser degut a que volem fer molta cosa, i no podem tornar gaire tard a casa.

Un cop sortim a la pista, hi rodem un centenar de metres, i ja tornem a enfilar-nos per corriols, mentre travessem el Bosc de Can Païssa, fins a trobar l’entrada del corriol de La Lola.

Desprès d’aquests trams de pujada, per fi començarem a xalar baixant, tot enllaçant alguns dels millors corriols de la zona de Ca l’Argent. Començarem per La Lola, que avui farem sencer. Trams accessibles, això sí, aprofitant les variants obertes per els bikers menys agosarats, tot i que el terreny està excessivament sec.

Un cop a la sortida, rodarem fins a trobar l’entrada del The Rock, i cap dins!!! Trams sinuosos, que ja tenim més que apamats, el que ens permet fer-los a molt bon ritme, i a la sortida, sense aturades, ja som dins del corriol on no se qui devia perdre La Destral, per altra cop gaudir com la canalla, mentre anem baixant fins a sortir al torrent de Can Santpere.

Hem estat força estona baixant, i ara ens toca remuntar. Primers metres per l’asfalt de la carretera, per de seguida tornar a fer corriols de pujada que ens porten cap a la zona del Bosc de Can Planes, passant abans a tocar de la sortida del The Rock.

Rodem pels senders de sobre la Pedra Foradada de Can Planes, entrem al corriol Amagat, on només ens hi estarem uns pocs metres. De seguida entrem al corriols del Calipso, que farem de baixada, per enllaçar-lo amb el corriol de la Creu.

Durant una estona ens deixarem portar seguint a en Joan B, mentre anem enllaçant diferents trams de corriols de baixada fins a tocar de la Vinya d’en Tomàs, on farem la primera i última aturada de la sortida. Aprofitarem per menjar alguna cosa, i fer unes fotos....

...mentre en Joan i en Pere miren de solucionar petits problemes mecànics al canvi de la Cannondale d’en Kiko...

...tot i que a ell no se’l veu gaire preocupat.

Reprendrem la marxa, ara enfilant-nos altre cop per corriols, fins a sortir a la pista a tocar del Dolmen de Can Planes. Portem 17 quilòmetres, i hem d’anar buscant la tornada, de totes maneres, encara tindrem temps d’atendre la sol·licitud d’en Pere B per anar a fer els corriols que travessen la Pedrera de Les Planes.  Trams més tècnics, i que trobem força més tancats, senyal de que no és pas habitual de les bicis. La baixada final ens portarà a la carretera de La Roca, just a tocar de Can Companys.

Travessarem la carretera, entrant al Torrent de Sant Miquel, on avui triarem la opció de pujada més conservadora, l’Star Wars. Potser allargarem una mica més la sortida, però la pujada serà menys exigent, i suarem menys la cansalada, tot i que el ritme de pujada no serà lent.

La pujada se’ns acaba a tocar del Pla de l’Espinal, i aquí tornarem a fer cas a en Pere B, que ens diu d’anar a fer el Koala. Doncs apa, a tocar de les restes de Ca l’Espinal, entre en sender de baixada, per entrar al segon trencall que trobem a la dreta. Feia molt de temps que no hi entràvem, i els propers trams de baixada havien estat tancats en diferents punts per arbres caiguts, però avui ens endurem una grata sorpresa. Algú hi ha treballat de valent, i ens ha deixat un corriol que de ben segur tornarà ser punt de pas a les nostres sortides.

Hem de travessar la carretera que puja cap al Coll de Parpers, i ja som a tocar del Koala. No recordo haver-hi passat des de abans de la pandèmia, i també torna a estar 100% ciclable, amb lo que xalarem baixant fins a sortir a tocar del viaducte de la C60.

Ja només ens queda rodar per la riera cap a Argentona, on tot i no anar molt sobrats de temps encara ens quedarà una estoneta per a prendre alguna cosa que ens refaci de la sortida, acompanyats d’en Toni P que també ha enllestit la seva sortida amb la gravel.

28,24 quilòmetres en poc més de 2:30 hores, amb els seus 793 metres+.            

 

3 dies festius...poca bici, o no!!!

Divendres 24 de Juny 2022:

Últim cap de setmana de Juny, amb 3 dies festius. Primer divendres, festivitat de Sant Joan, on el cansament laboral, i potser també el fet de la revetlla, farà que la majoria ens quedem sense sortir en bici.

En Joan B, tot celebrant el seu dia, sí que ha sortit una estona, acostant-se cap els voltants de Llavaneres, per resseguir alguns dels molts corriols de la zona.

Tanmateix, en Toni P tampoc se n’ha pogut estar, i com les últimes setmanes rodarà desbocat sobre la seva gravel pel Maresme i el Vallès.

La resta, jaient per casa, a la platja, o reposant dels excessos de la revetlla... que demà ja serà un altre dia.

Dissabte 25 de Juny 2022:

A la convocatòria dels Bicigaló d’aquesta setmana hi torna a haver forces baixes, de fet, només matinarem per ser a la plaça, en Pepe C, Oscar E, Robert D, i Salva B.

La intenció es fer una volteta, que alguns hem de ser d’hora a casa, i si hem d’esmorzar, haurem de retallar d’algun lloc.

Amb una mica de retard deixarem la Plaça Nova en direcció a l’Agility, per entrar a la riera, mentre anem decidint cap a on dirigir la sortida. Aviat ens posarem d’acord, començarem pujant cap a Òrrius. Doncs apa, rodem cap a la riera de Riudemeia, fins passat Can Boringues de Baix, on farem els primers trams de corriol de pujada.

Corriols tot travessant la zona de la Brolla de Riudemeia, amb algun tram més de pista del normal, tot sigui per evitar algun corriol on sembla ser que els esbarzers no estan per a festes.

Acabarem sortint a sobre de la depuradora d’Òrrius, on ens enfilarem per trams més exigents fins a sortir dalt del Turó d’Aquença. Un cop a dalt, mentre fem un petit reagrupament, veiem que ha saltat el tap del pot portaeines, i la multieina tampoc hi és. En principi semblaria que no pot haver caigut gaire lluny, així que girarem cua, per desfer el camí a veure si estem de sort, i els trobem.

Baixada lenta altra cop fins a la riera de Riudemeia, i res de res. Ja que hi som, desfarem un tram més de camí cap a la riera d’Argentona, i tampoc estem de sort. Collons, estem casi bé al punt inicial de la sortida, i són 2/4 de 10!!!

Tenim la opció de tornar a la Plaça Nova, fent un esmorzar més matiner, o buscar alguna alternativa per no llençar del tot el dia. Optarem per la segona, així que travessem la zona industrial en direcció al cementiri. Passem a tocar del Centre d’Atenció d’Animals del Maresme, on entrarem al Torrent de Can Manreset.

Aquí farem corriols de pujada cap a la Font d’en Quico, continuant de pujada per fer un petit tram del corriol Xtrem de pujada, per acabar sortint a la pista del Rocar d’en Serra.

Ara sí que ja busquem la tornada, i posats on som, triem la opció del corriol de les Figueres de Moro, que ens baixarà cap al Dalipà, on tot i algunes reticències inicials, farem algun tram del corriol d’en Magret, que ens deixarà a la Vinya d’en Serra.

D’aquí, en un tres i no res, serem a la Plaça Nova, on encara tindrem temps de gaudir de l’esmorzar Bicigaleru, acompanyats d’en Quico S, i en Toni P, que també ha aprofitat el matí per fer una estona de gravel.

Per cert, de tornada a Mataró, el tap ha aparegut a sota del pont a tocar de la Formigonera... això sí, haurem de rebuscar per Amazon una altra multieina. Algú ha dit  que ha estat el karma per treure a passejar altre cop la Trek, però com diu en Quim M, n’hi ha que en el fons som uns romàntics!!!

Tot i els entrebancs, ens ha quedat una sortideta de 20,58 quilòmetres amb 567 metres+, en un parell d’horetes de pedalada.

Diumenge 26 de Juny 2022:

I tanquem el cap de setmana amb una altra sortida dels Bttargentona. A la convocatòria d’aquesta setmana d’en Joan B, poques confirmacions. De fet, a les 8 a la Plaça Nova només hi serem en Joan B, Francesc M. Kiko P, Jordi S, i Salva B.

Avui venia amb  el pensament d’anar a fer una bona corriolada per La Roca del Vallès, que segur que estarem una mica més fresquets, i fa temps que no ens hi acostem. Doncs aviat s’ha girat la truita, el “anem cap a Burriac?” que semblava ser una conya d’en Jordi S, de seguida s’ha convertit en la crua realitat. Estem sonats? Amb la calor que fa, deixarem que en Kiko P ens porti al seu territori? Que ens hem begut l’enteniment?

Res, tot i les remugades, no foten ni cas. Ja estem travessant Argentona cap a la Font Picant...ja no hi ha volta enrere. Tot i això, ben pensat, entre remugada i remugada, potser anirà bé així a l’hora de fer la crònica igual podrem aprofitar la de diumenge passat.

Un cop a la Font Picant, comencem a enfilar-nos per corriols cap a la zona de les Roques Encantades. Trams clàssics que ens porten a sortir a la pista de Torre Ametller. Aquí farem una petita variant, podríem dir que “fora pistes”, tot seguint a en Kiko, que en aquests indrets s’hi troba com a casa.

Corriolejarem de baixada, travessant la zona dels Esqueis, cap a sobre de Santa Elena d’Agell, on tornarem a remuntar, ara sí, altre cop per corriols clàssics, amb una petita variant final de baixada, que ens porta altre cop a la pista de Torre Ametller.

Més corriols, ara de pujada, altre cop cap a les Roques Encantades, per continuar enfilant-nos cap dalt del Turó dels Oriols, fins a sortir a la pista, tot just als peus el Castell de Burriac.

Ens deixem caure un centenar de metres per la pista, i ja tornem a ser dins de trams de corriols. Divertits trams de baixada, passant per la Font de la Puput, i la Font d’en Miliu, que ens deixen al Veïnat de Lladó, a tocar de Can Guri.

No portem encara 8 quilòmetres, i no hem parat de pujar i baixar. Ara que som a baix d’Argentona, no tenim més remei que pujar. Serà el quilòmetre de sortida més exigent, corriols on se’ns escapa l’esma, i que ens portaran per tercer cop cap a les Roques Encantades.

I un cop dalt, doncs a tornar a baixar. Trams de corriols on ràpidament deixem enrere el patiment de la pujada, i que en poc més d’un quilòmetre, ens deixen altre cop a Argentona. Som al veïnat de Can Serra Lledó, el gps marca 10 quilòmetres, així que encara no hem acabat. De totes maneres, aprofitarem per fer una foto, i respirem una mica.

Doncs apa, a continuar seguint a en Kiko, que ara roda cap a la llar d’infants del Bosquet, on entrem al Torrent de Can Riera, per resseguir els tram finals de la sortida de diumenge passat, però aquest cop de pujada. Si senyor, tot calculat al mil·límetre, altre cop un quilòmetre de pujada, i ja tornem a estar baixant, aquest cop, corriols fins a sortir a Madà.

Ara sí que potser ja n’hi ha prou, diuen que a la tercera va la vençuda. Tercer cop que baixem a Argentona, i ja toca rodar cap a la Plaça Nova.

El resum de la sortida, 13,85 quilòmetres, 661 metres+ en 1:41 hores. Només s’ha parat 12 minuts, el temps del selfie d’en Jordi S i poc més...aquesta tarda tocarà jeure de valent!!!...

..però abans, encara queda temps del piscolabis amb aquesta colla de sonats.

PD. Sortida exigent, però vista amb el cap fred, un espectacle seguir a en Kiko per Burriac. L'indi continua malferit, però amb la destral encara esmolada. Això sí, la propera setmana cap a La Roca del Vallès!!!