Al final, tot ha sortit rodó, no podia ser de cap més manera amb aquesta colla, i ja cap al final, fins i tot algú s' ha animat a donar una mica d'espectacle... enriu-t'hen tu de l'aprenent a guitarrista del restaurant de l'ermita de Fitó!!! Ja, ja, ja.
sábado, 23 de diciembre de 2023
Per Nadal...bici i esmorzar de germanor.
Al final, tot ha sortit rodó, no podia ser de cap més manera amb aquesta colla, i ja cap al final, fins i tot algú s' ha animat a donar una mica d'espectacle... enriu-t'hen tu de l'aprenent a guitarrista del restaurant de l'ermita de Fitó!!! Ja, ja, ja.
jueves, 21 de diciembre de 2023
Uns quants bucles més, i no arribem a Nadal!!!
Diumenge 10 de Desembre 2023:
Aquesta setmana té
un grapat de dies festius, dimecres el dia de la Constitució, divendres la
Immaculada, i dijous molts se l’agafen de pont, així que en principi han de ser 5 dies
per no deixar quietes les bicis.
I amb aquesta intenció, dimecres
al vespre en Francesc M fa un intent de convocatòria per demà al matí a les
08:30 a la Plaça Nova. Uns per feina, altres confinats pel Covid19, i altres menesters... faran que
la convocatòria tingui poc èxit. De ben segur que tot i això, no s’haurà quedat
al llit, a l’igual que d’altres que pel que sembla passaran aquets dies festius
ciclant per contrades més fredes.
Dissabte tampoc hi
ha convocatòria dels Bicigaló, així que els que seguim treballant al menys no
tenim aquell rum-rum turmentar-nos tot el dia.
Al vespre, en Joan
B posarà les coses en ordre amb una nova convocatòria pels Bttargentona, i
puntuals a les 8 serem davant la Fleca Casas per fer-li companyia, en Francesc
M, Kiko P, Javi F, Pere B, Marc X, Jordi S, i Salva B.
Hi ha ganes de bici,
així que tot i a una primera proposta de fer un Burriac, mirarem de no posar gaire mala cara.
Apa, marxem de la plaça guiats per en Kiko que diu que ens té preparada una
enllaçada de bucles marca de la casa.
De moment sortirem
de la vila per Can Volard, on farem els primers corriols cap al Torrent del Collell,
per començar a enfilar-nos per la zona del Rocar d’en Serra, fins a sortir dalt
dels dipòsits. No deixem de pujar, ara cap al Dalipà, on entrarem al corriol
dels Cactus, que avui ens tocarà fer de pujada. Al capdavant del grup el ritme
és alegre, i la resta ja anem un pel alts de pulsacions.
Un cop a dalt, res,
uns pocs metres de corriol de baixada, i ja tornem a estar enfilant-nos per
pista fins sortir altre cop on érem, primer bucle de la sortida.
Ara baixarem una
estona, fins a enllaçar amb la part final del corriol Xtrem, que resseguirem de
baixada, passant just per sobre de la Font del Castanyer. No deixem de baixar,
tot corriolejant cap a la zona de la Font d’en Quico, tot i que no ens fem
gaires alegries, doncs abans d’arribar-hi tornarem a pujar. Ara uns pocs metres
de pista, enllaçant amb corriols que ara sí ens faran passar per la Font del
Castanyer... i ja van 2 bucles.
Apa, ara pista
amunt cap a la zona de la Brolla de l’Albada, i un cop a dalt, a endinsar-nos
en corriols de baixada. En poc més d’un quilòmetre ja serem a la Font d’en
Quico... tercer bucle? I si hem baixat, ara que toca? Doncs sí, altre cop cap
amunt, enllaçant senders i pista, tornarem a passar a tocar de la Font del
Castanyer... i ja és el tercer cop que passem per la zona., per tornar-nos a
enfilar per la pista que hem passat fa una estona de camí altre cop a la Brolla
de l’Albada.
A mitja pujada ens
aturarem per a reagrupar-nos, aprofitant per fer una foto, mentre alguns dissimulem
bevent una mica, tot desitjant tenir a ma una Biodramina contra el mareig.
A partir d’aquí,
deixem-nos de bucles i a corriolejar com les persones. De moment, els propers
trams de corriols seran més planers, que ens aniran portant cap a la zona de la
Brolla de l’Abril, on la cosa es torna a enfilar. Trams de corriols de pujada,
en que ja tenim clar que arribarà un punt on el terreny aixaragallat no ens
permetrà pedalar, i haurem de posar peu a terra. Tot plegat seran uns pocs
metres, abans de tornar a pujar a les bicis, i seguir corriolejant de pujada de
camí al Pla dels Matxos.
No deixem de fer
corriols, ara vorejant el Turó de Matacabres, abans de sortir a la pista del
Camí del Mal Pas. Només la travessarem, i altre cop a resseguir corriols, amb
un petit puja-baixa, per la Brolla d’en Nadal, abans d’acabar pujant fins a la Bassa
del Senglar, just als peus de la Roca de l’Àngel.
Una petita aturada
per deixar pas a unes caminaires, i ara ens tocarà deixar-nos caure pel corriol
del Rocar Més Alt. Trams que de pujada ens són impossibles, i de baixada
excepte un petit punt, els trobarem fins i tot divertits.
A la sortida, feixuga
pista de pujada cap al Mirador de Cirers, on farem un petit tram de corriol,
abans de tornar a enfilar-nos per pista fins dalt de les Planes de Ca l’Abril,
tot just per sota de la torre de guaita del Turó de Cirers.
Portem 14
quilòmetres i ja hem superat amb escreix els 800 metres de desnivell+. Ara ens
toca baixar, i gaudirem de divertits corriols que ens baixaran altre cop a la
pista del camí del Mal Pas, tancant l’enèsim bucle de la sortida. I aquí, amb
la feina ja feta, en Kiko ens deixarà, i amb ell també marxarà en Jordi S.
La resta, tot i
haver patit, podríem dir que ens ho hem passat força bé, tot i que a algú més
li ha passat pel cap abandonar, i això que és una cosa que encara no havíem vist
mai. A partir d’ara mirarem de tornar a la normalitat, de moment rodant per la
pista cap al Coll de Gironella, per entrar a la cadena, deixant-nos caure altre
cop per corriols de la zona de la Brolla de l’Abril, abans de tornar a
enfilar-nos ara cap al Laberint del Bosc de Cabrils.
Com en Jordi S ens
ha deixat, no hi ha aturada per a la meditació, així que seguim cap a la Mútua
fins a les restes de Can Genís, on tornarem a entrar en trams de corriols, ara
travessant el Bosc de Can Cardí, que ens han de baixar fins a Can Blanc.
Un cop a baix, rodarem
per la pista fins a trobar l’entrada del corriol del Roure, i ja hi som dins. En
Marc i en Javi obren el camí d’una ràpida i divertida baixada per la zona de la
Vinya del Truc, cap a Ca n’Altafulla. Tot i el terreny força sec, hem gaudit de valent
en aquets trams, tot i potser arriscar una mica massa per l’edat que ja tenim,
però si hem arribat a baix sans i estalvis, “que nos quiten lo bailaooo!!!”.
Ara resseguirem la
pista cap a Òrrius, per un cop a la carretera, només travessar-la, pujar cap a
Can Guineu, i altre cop a corriolejar, amb uns primers metres més planers, per
seguir enfilant-nos per la ziga-zaga que ens pujarà cap al Turó d’Aquença.
Quilòmetre 23 i s’han
acabat les pujades per avui. Ara ens deixarem caure cap a la Pedra de la Fada,
seguint cap al dipòsit de sobre les Ginesteres, amb la baixada final pels
corriols que travessen la Brolla de Riudemia.
Un cop a la pista a
tocar de Can Boringues de Baix, ja només ens queda rodar tranquil·lament cap a
Argentona per cloure la sortida entaulats a la Plaça Nova. Un petit piscolabis
ens ajudarà a refer-nos d’aquests casi bé 31 quilòmetres amb 1.102 metres+,
mentre anem posant fil a l’agulla per la sortida del proper diumenge, on farem
l’esmorzar de Nadal... però això, serà a la propera crònica, quan ens haguem recuperat de tots el bucles Parraganians de la sortida d'avui!!!
domingo, 10 de diciembre de 2023
Sense esperar-ho és puja molt, i es baixa millor!!!
viernes, 1 de diciembre de 2023
Una Pedra de les Orenetes, amb extres
Diumenge 26 de Novembre 2023:
Últim cap de setmana
de Novembre, i com ja és costum en època pre-nadalenca, tampoc podrem acompanyar
als Bicigaló en la seva sortida de dissabte. Pel que se sent a dir, en Pere C,
Pepe C, Quim M, Oscar E, i Jordi S han pogut gaudir d’una sortida de corriols
per Argentona, Sant Carles, La Roca del Vallès, i ves a saber que més... el que
sí sabem, és que a les 12 estaven a la Biblioteca d’Argentona tot escoltant al
mestre argentoní de l’Intel·ligència Artificial...
... entre d'altres, que ni amb fèrula es poden estar a casa...
...i suposem que
una estona abans, també gaudint de l’esmorzar Bicigaleru.
Dissabte al vespre,
en Joan B torna a penjar la convocatòria per demà pels Bttargentona. Hi ha
ganes de corriolejar, sobretot d’alguns que la Burriac Xtrem els ha tingut absents
les últimes setmanes.
Més o menys
puntuals, a les 8, davant la fleca Casas ens trobarem en Joan B, Francesc M,
Javi F, Quim M, Pere B, Marc X, Pere C, Salva B, i avui també ens acompanyarà l’Oriol Gil.
Sembla ser que
ningú porta cap ruta al cap, el que no serà cap impediment per a que ens posem
en marxa, deixant la plaça en direcció a l’Agility. En res, decidirem el que podem
fer, algunes zones com la Torrassa, La Roca, ja són massa habituals... i perquè
no anem a fer els corriols dels Bosc de Ruscalleda? No és mala idea, fa temps
que no hi anem, i serà una bona manera de fer-nos treballar de valent, i a les
bicis també.
Doncs apa, ja som
rodant per la riera cap a la riera de Riudemeia. Entrarem al corriolet de la
nevera, amb els seu característic microclima, abans d’enfilar-nos cap a Can
Roviró. En res ja serem dins dels corriols que ens pugen cap a Can Vinyamata, i
una mica més amunt sortirem a la pista de la Pedrera de la Pedra Blava.
Un centenar de
metres per la pista, i ja tornem a ser pujant per corriols, ara travessant el
Bosc de Can Païssa, per acabar rodant per la pista cap al Coll de Sant
Bartomeu.
Travessem la
carretera, i tot just passada l’ermita, tornem a entrar en trams de corriol de
pujada cap dalt del Turó de la Cabana del Moro. Uns metres de baixada per
pista, i ja som a l’entrada dels corriols que ens han de baixar cap a la Pedra
de les Orenetes.
A partir d’aquí, el
segment d’Strava anomenat Futurama. Poc
més de 2 quilòmetres de baixada ràpida i divertida, amb un rocam seguit, que fa
treballar de valent les suspensions de les bicis, alhora que a nosaltres. Com
sempre, en trams més complicats és bo seguir una bona roda... la d’en Marc no
compta, a no ser que et vulguis encigalar massa... res, la d’en Quim o en Francesc
són garantia d’èxit, i això ens ha servit per acabar sortint a la Pedra de les
Orenetes, amb les cames i braços cansats, però amb un somriure d’orella a
orella. I en Miquel Àngel a casa seva!!!
És que no està mai a l’aguait!!!
Un cop a baix,
aturada per menjar alguna cosa, i fer la foto de grup, tot comentant com ha
anat la baixada.
Reprendrem la
marxa, i ara no tenim més remei que pujar de nou. De fet, ja tenim clar que ho
farem pel corriol que hi ha a tocar de la pedra. Un quilòmetre de pujada, sense
excessives complicacions, traient algun punt de pedres al tram final, que ens portarà
a sortir dalt de la pista que puja cap a Sant
Bartomeu.
Nosaltres no ens hi
enfilarem, ara tornarem a fer trams de corriols de baixada que en porten cap al
Bosc Màgic d’Òrrius. Aquí ens trobarem amb un grup de caminaires, amb els que compartirem
un tram de corriol tot esperant que tinguin a bé decantar-se per deixar-nos
passar. No han estat gaire per la feina, i hem hagut d’anar darrera seu, el que
alguns ens ha servit per anar millorant la tècnica d’equilibri sobre la bici.
Un cop el camí net,
continuarem passant per sota de la Pedra de l’Elefant, abans de sortir a la
carretera que puja d’Òrrius a Sant Bartomeu, que només travessarem, per continuar
corriolejant, ara de pujada cap al Bosc de Can Planes, tot passant primer a
tocar de la sortida del corriol The Rock.
Fa unes setmanes
que ens han comentat que a la zona hi estan treballant les hordes d’en Famades,
i no trigarem pas gaire en comprovar-ho. El corriol que passava per sobre de la
Pedra Foradada, ja ha passat a millor vida, i ara ja és una pista. De fet, ens
trobem les motoserres al terra, mentre els pencaires s’estan cruspint l’esmorzar.
Fins i tot, per poder arribar fins a la
pedra haurem de baixar-nos de la bici per anar passant per sobre de la brancada
que hi ha estesa arreu... i la destrossa només ha fet que començar!!!
Ja ho anirem veient
les properes setmanes, de moment ara tornem a la sortida. Els propers trams seran
de baixada, resseguint els tobogans del CDR. Als primers metres també s’hi ha fet
tasques de desbrossament, tot i que encara s’hi pot passar. La resta, de moment
continua més o menys igual, amb lo que gaudirem d’una divertida estona baixant,
mentre alguns encara recordem el primer dia en que en Quico Vallbona ens hi va
portar.
La baixada ens
deixarà al Torrent de Can Companys, que resseguint-lo ens portarà a la
carretera de Parpers. Aquí, l’Oriol ens deixarà, ja fa estona que ho diu, però
s’ha anat engrescant, i no veia l’hora de deixar la sortida. Sembla ser que s’ho
ha passat força bé, fent corriols que no li eren coneguts. Ara se’n torna cap a
casa per la carretera.
La resta continuem amb
la sortida, travessant la carretera per anar a buscar el Torrent de Sant
Miquel. Tot just abans d’entrar-hi ens trobarem amb l’Enric T, així que ja
tornem a ser 9.
Ens toca pujar de
nou, uns diuen de fer-ho per l’Star Trek, d’altres per corriols que ens pugin
cap al Coll de Parpers, i davant del dubte de fer pista o corriols, ja sabem com
acabarà la cosa. Doncs apa, a les primeres de canvi sortim del Torrent de Sant
Miquel, i a corriolejar de nou. Primers trams més suaus, però de seguida la
cosa es va escalfant, i als trams finals l’esma es va acabant, mentre els
esbufecs van en augment, tot i que sempre mirarem de posar bona cara.
Desprès de poc més
d’un quilòmetre, acabarem sortint a la carretera a tocar del “Jabalí de Oro”,
la que resseguirem uns pocs metres fins dalt del coll, on l’Enric ens deixarà. Se’n
torna cap a Argentona, mentre la resta encara allargarem una mica més abans de
fer la última baixada de la sortida.
De moment ens enfilarem
cap al Pla de l’Espinal, per anar a buscar l’entrada dels últims corriols de la
sortida. El primer tram, ens permetrà una baixada ràpida fins a sortir a la carretera
que puja a Parpers, on farem un petit reagrupament abans d’entrar al Koala.
Ara sí, que ja no
hi ha volta enrere, com sempre, la baixada no ens deixarà indiferents, tot i
que seria bo un terreny més humit, per a que alguns no es queixin de que aixequem
massa polseguera frenant. Frenem més,
frenem menys, el que ningú ens traurà serà la bona sensació a la sortida,
després d’una nova baixada a molt bon ritme.
La sortida ja està enllestida,
només ens queda la tornada tranquil.la per la riera, tancant la sortida a la
Plaça Nova, amb un nou piscolabis al xino, que avui ben bé ens l’hem guanyat.
Hi ha dies en que
tenim la sensació d’haver estat tot el matí pujant, però avui, tots tenim la
sensació d’haver xalat baixant de debò... bé, tots menys en Miquel Àngel, però
que no pateixi que la propera que ens acompanyi, tornarà a ser... de pujades!!!
Apa, casi bé 30
quilòmetres amb 838 metres+ per tancar Novembre.
domingo, 26 de noviembre de 2023
Diumenge, uns de corriols, i d'altres a la Burriac Xtrem.
Diumenge 19 de Novembre 2023:
Aquesta setmana no
podem dir res de la sortida de dissabte dels Bicigaló. De fet, a l’intent de
convocatòria d’en Quim M, per unes coses i altres només s’hi afegirà en Pere C.
No en sabem res, no hi ha fotos, track, ni martingales varies.. però
coneixent-los, segur que a més de ser una sortida “íntima”, haurà estar de
corriols “non stop”.
Diumenge, per fi ha arribat el dia de la Burriac Xtrem. Dissabte al vespre, convocatòria d’en
Joan B, a la que ens afegirem en Pere B, Marc X, Javi F, i Salva B.
A les 8, la Plaça
Nova és plena de runners, uns corrent amunt i avall, altres encara recollint dorsals
i bosses d’obsequis, doncs els que faran el recorregut de 28 km, ja són a punt de
començar. A aquesta hora, tot i que encara els hi queda força estona per a la
sortida, ja hi són en Francesc M, i en Jordi S, sens dubte neguitosos per portar a terme tot el que han entrenat durant les últimes setmanes.
Entre el cafetó
matiner, i la cursa, ens hi posarem una mica tard. De fet, serà casi bé dos quarts
de nou, quan marxem de la plaça pel carrer Gran, cap a la Plaça de Vendre. Rodant
pel carrer Sant Narcís, arribarem a Can Volard, per on deixarem la vila.
Primers corriols,
cap al Torrent del Collell, amb la primera enfilada pel Rocar d’en Serra, fins
als dipòsits d’aigua, on ens veurem obligats a fer un “pit stop” inesperat, forçats
per algú que s’ha entossudit en que
havia de plantar un pi, sí o sí. Mare meva, i a més a consciència!!! Tant s’hi
ha recreat, que de ben segur en sortirà una alzina, que si la “troupe” d’en
Famades ho permet, de ben segur es farà centenària.
Apa, seguim... ara
una mica de corriols més planers, i baixada ens acabaran deixant al cementiri
de la Vall de Clarà, on rodarem passant per la gossera, abans d’entrar la
Torrent de Can Manreset, per de nou tornar a pujar.
Ens estarem una
bona estona pujant, primer cap a la Font d’en Quico, per més amunt fer un petit
tram del que queda del corriol Xtrem a l’inrevés. Anem enllaçant, corriol,
sender i pista, mentre anem travessant la Brolla de l’Abril. La cosa es va embolicant,
doncs els trams de corriol que estem resseguint, ja tenim clar que una mica més
endavant ens veurem obligats a empènyer les bicis, doncs tot i que en Pere B diu que ho
ha fet fa poc, els xaragalls no ens deixaran fer anar els pedals. Dit i fet, en
Pere B, aquell dia tampoc venia!!!, sort que ha estat un tram curt.
Al final, acabarem
sortint a tocar del Coll de Gironella, i al ser a la cadena, ens deixarem caure
passant a tocar de l’entrada del corriol d’en Cata, que avui no forma part del
menú de la sortida. Farem una enllaçada de corriols que ens porta cap al corriol
del Roure, per seguir una mica més endavant fins a la pista que ens porta cap a
can Blanc.
Aquí farem una
petita encigalada. En un marge veiem una entrada que sembla que s’hi ha passat
en bici. Que caram, és de baixada i s’ha d’investigar. Res, només seran uns centenars
de metres, on el corriol es va perdent, fins a sortir a un no res, que ens
obligarà a remuntar una mica fins a sortir altre cop a la pista de Can Blanc,
falsa alarma!!!
Anem a lo segur, de
moment rodem per la pista per anar a buscar el corriol de la Sandra, que al menys el tenim segur. Ens agosarem a obrir el grup, tot mirant de xalar, a la
vegada que arrisquem una mica més del que fa falta. De fet, ens hi veurem
obligats, doncs al darrera ve en Marc, tot posant-nos l’alè al clatell.
Acabarem sortint a
la pista de Ca n’Altafulla, per la que rodarem fins a sortir a tocar del cementiri d’Òrrius.
Ara ens toca deixar-nos caure per la carretera cap a la zona esportiva, on ara
sí, tornarem a fer una aturada, aquest cop per menjar alguna cosa.
Apa, seguim, i ara
ens toca enfilar-nos altre cop, i ho farem pels corriols de la zona de les Palomeres,
que després de 1,5 quilòmetres ens deixarà a la pista a tocar del Mas de Céllecs.
El pròxim destí és el Coll de Sant Bartomeu, tot i que per no fer pista, abans ens enfilarem
pel corriols del Bosc d’en Pere. Més endavant, els últims metres de baixada ens
deixaran a l’ermita, i en res ja som a la carretera.
Ara, senders que
ens pugen cap al Bosc de Ca l’Argent, de fet, passem a tocar de l’entrada del
corriol de la Lola, però aquest tampoc el portem al temari d’avui. Tot i això
entrem al corriol que hi ha just al costat, que segons sembla li diuen el Triple
X, tot i que deu ser enllaçant-lo amb altres trams, doncs aquest només són cent
metres sense pena ni glòria.
Res, tornem a lo
segur, ara ens deixem caure travessant el Bosc de Can Païssa pels trams que fem
normalment de pujada, que ens deixaran a la pista de la Pedrera de la Pedra Blava,
on tenim a tocar l’entrada del corriol de Can Vinyamata, que ja fa estona que
tenim clar que és la opció triada per fer la última baixada de la sortida, i
que potser també és la primera amb cara i ulls de tot el matí... tot i que
alguns considerin que no és una baixada!!!
En Javi F es posa
al capdavant, té ganes de gresca, i aquests trams li venen de gust, doncs apa,
que no pari la festa, i a deixar córrer les bicis. Bona roda a seguir quan es “desmelena”,
i avui serà així, baixada divertida, ràpida, però sense perdre gaire els
papers. Quan es baixa, es va ràpid, i si mires d’aguantar-li la roda a les petites
pujades, també. Farem tots els trams fins a Can Roviró sense aturades, mirant
de xalar al màxim, tot i un petit ensurt al tram final on ens trobem amb un altre
biker que està de pujada. La situació s’ha salvat per pels, de fet, potser s’ha
espantant una mica, doncs la resta del grup se l’ha trobat decantat en un marge.
Una altra setmana
millorant el temps en aquest tram, tot i que hagi fet falta posar el cor a 176 pulsacions.
Ja amb la feina feta,
de Can Roviró ens deixarem caure cap a la riera de Riudemeia, i d’aquí a rodar tranquil·lament
cap a Argentona, on mirarem d’entaular-nos una estona a la Plaça Nova.
En Francesc M, i en
Kiko P ja hi són, i compartirem piscolabis, tot explicant-nos que tal els hi ha
anat la cursa, mentre anem ensumant la flaire a botifarra a la brasa que s’estan
cruspint els runners de la Burriac Xtrem a mesura que van arribant a la plaça.
27 quilòmetres amb
872 metres+, avui amb la sensació que hem estat pujant més que baixant, tot i
que els gps no ens doni la raó.
sábado, 18 de noviembre de 2023
Sortides en petit comité.
domingo, 12 de noviembre de 2023
Comencem novembre pujant i pujant, amb alguna baixada.
I arriba la primera
sortida del mes pels Bttargentona. N’hi ha ganes, i fem la convocatòria a mitja
tarda de dissabte. Aviat van arribant les confirmacions d’en Joan B, Miquel
Àngel, Quim M, i Pere B. D’en Francesc M, i en Jordi S més val no parlar-ne,
estan “on fire” amb els entrenaments per
a la Burriac Xtrem del proper 19/11, i tot i trobar-nos a la plaça, no ens
acompanyaran.
Doncs això, puntuals
a les 8 serem davant la Fleca Casas, mentre la Plaça Nova és plena d’una munió
de runners ansiosos per tornar a tastar els recorreguts de la Burriac Xtrem.
Com no s’acosta
ningú més, marxarem de la plaça cap a l’Agility, i ja som dins la riera.
Aprofitant la segona sortida després del retorn d’en Miquel Àngel, potser seria
bo fer baixades que tan li agraden, i això és el que portem al cap alguns... casùmdena,
que errats que anem!!!
De moment rodem cap
al Bell Recó, passem per sota del viaducte de la C60, i tot just acabat de
passar pel pont per sota de la carretera de Parpers, trencar a la dreta
enfilant-nos per la Malloles de Can Pins, cap dalt del Turó de Can Ribot, on
farem el corriol alternatiu a la masia, per acabar sortint dalt de les Planes.
En res som a Sant Carles,
deixant-nos caure cap al restaurant, i més endavant tornarem a fer corriols,
passant pel de la Pistola, que ens deixaran a la carretera que baixa cap a
Santa Agnès de Malanyanes.
Quilòmetre 11, on
en principi tenim la primera baixada amb cara i ulls del dia, el corriol d’en
Cid. Corriols que ens han de baixar fins al Polígon de Can Font de la Perera, a
tocar de la depuradora de La Roca del Vallès. Trams travessant el Bosc de Can
Pellisser, que antigament ens feien xalar de valent, però que avui en dia estan
força malmesos en alguns trams, i si a això li afegim algun arbre caigut que
ens barra el pas, farà que un cop a baix, tinguem la sensació que ha perdut
bona part del seu encant inicial.
A més, on estem
ara, no tenim més remei que tornar a pujar, però primer, haurem de rodar una bona
estona vorejant el Mogent, en direcció a La Roca del Vallès.
Començarem a pujar,
passant pel petit pont sota la carretera de Parpers, amb uns primers trams d’arrels,
i un cop a tocar de la Vinya d’en Tomàs, anirem enllaçant corriols de pujada,
passant pel de la Creu, un petit tram del Calipso, mentre anem rumiant com “arreglar”
la sortida, a fi que en Miquel Àngel no ens torni a abandonar de nou.
De moment, passem
per sobre de la Pedra Foradada de Can Planes, i amunt, passant a tocar de les restes
de Can Ronses. Més amunt, el Turó del Morro del Gall, seguim travessant el Bosc
de Ca l’Argent, sempre fent corriols de pujada, fins a sortir al creuament, on d’aquí
uns dies posaran el Pessebre de Can Païssa.
Ja fa una estona
que tenim mig pensat com acabar la sortida, amb un parell de bones baixades que
facin oblidar a alguns tot el pujat fins al moment, i per això, abans hem de
fer una mica de pista, amb algun petit trams de corriol, cap al Coll de Sant
Bartomeu.
Travessarem la carretera,
i tot just passada l’ermita, tornem a entrar en trams de corriols, tot i que
siguin de pujada. De fet, ens hi estarem poc, doncs a la primera que puguem,
tornem a sortir a la pista, i hi rodarem fins passat el Mas de Céllecs. Aquí
ens deixarem caure per corriols cap a Ca la Mort, on anirem a buscar el que
queda del corriol de les Abelles després de que les feines de desforestació a
la zona l'hagin convertit en pista. Sort que el tram final encara segueix
intacte, i el podrem gaudir fins a sortir de nou a la pista de sobre.
Uns centenars de
metres més endavant, arribarem al creuament de Cal Camat Vell, i una
petita remuntada ens deixarà a Coll de Porc.
Casi bé 27 quilòmetres,
i tenim la segona baixada de la sortida. L’enllaçada de corriols travessant el
Bosc de Can Cardí fins a sortir a Can Blanc és tret segur. Trams ràpids i
divertits que hem fet un munt de cops, però que fets a bon ritme darrera d’en Quim
i en Miquel Àngel et donen un plus de diversió addicional.
A la sortida, a
rodar per la pista fins a trobar l’entrada del corriol del Roure. Altre cop a
deixar córrer les bicis, aquest cop fins a trobar el primer trencall, per fer una breu remuntada cap al Coll de Gironella, on tenim la cirereta de la sortida,
el corriol d’en Cata!!!
En Miquel Àngel
comenta que no l’ha fet des de fa molt de temps, quan encara era un corriol mig
verge, on havies de treballar en les traçades, i no et permetia excessives
alegries. A dia d’avui, ha canviat força, i aviat ho podrà comprovar.
Una breu aturada
per agafar una mica d’esma, i cap dins, altre cop amb en Quim i en Miquel Àngel
obrint el grup. Aquí si que hem xalat de valent, i més si ets capaç de no perdre
la seva roda, tot i haver d’arriscar una mica més del compte. El farem sense
aturades fins a ser a tocar de Can Raimí, on ja ens reagruparem. Tot plegat poc
més d’un quilòmetre de baixada, però aquest 4 minuts de baixada ens han salvat
la sortida. A en Miquel Àngel li ha canviat la cara, i ja no s’enrecorda dels casi bé 1000 metres+ que portem.
Ja està pràcticament
tot fet, acabem de baixar cap a la urbanització de can Raimí, rodem pel sender
del Bosc d’en Cabot, vorejant la riera de Clarà... però encara ens queda la
última pujada de la sortida. Sender amunt, cap al Torrent d’en Manreset, de camí
als dipòsits d’aigua, on farem l’últim corriol de baixada que ens deixa al
Torrent del Collell.
Entrem a Argentona
per Can Volard, i en res ja som a la Plaça Nova.
Els runners ja fa
estona que han enllestit la feina, i ja són nets i polits asseguts al xino
refent-se de l’entrenament, i nosaltres farem el mateix. Després d’aquests
35,60 quilòmetres i 1048 metres+ ens hem ben guanyat el piscolabis.