Dissabte no compte, diumenge ja ens hi posarem.

Dissabte 18 de Març 2022:

Arriba un nou cap de setmana, i la cosa pinta pitjor que la setmana passada. El whatssapp dels Bicigaló s’ha tornat mut, i divendres al vespre anem a dormir sense convocatòria. Aprofitarem per dormir una estona més, i quan ens llevem ja veurem com bufa el vent.

Entre unes coses i altres, traurem el peu del llit passades les 9, així que fem un cafetó, i tornarem a treure a passejar la flaca. Fet i fet, pujarem a la bici a les 10, i avui farem carretera, carretera... a rodar per la Nacional II per començar a acostumar-nos al tracte de la bici amb els cotxes.

Poca cosa més a explicar, de fet, això no tocaria a aquest blog, si no fos, perquè a l’alçada de Calella ens creuem amb en Javi F, que ha estat més matiner, i ja torna de Tossa. Estan amb els últims retocs de la preparació per a la Volta a Eivissa, i això és un no parar.

En Francesc M, i en Kiko P també segueixen amb la posta a punt, i avui han anat fins a Sant Adrià del Besós, per resseguir trams de l’antiga Transmaresme. Tot i ser una sortida rodadora, amb força pista, sembla que han fet tot el possible per divertir-se mentre entrenen.

Diumenge 19 de Març 2022:

Dissabte a la tarda, mentre estem voltant amb la família, arriba una nova convocatòria d’e Joan B pels Bttargentona. Sembla que hi ha ganes de fer corriols, tot i que les respostes confirmant tornen a ser minses. Ja sabem que normalment sempre som alguns més, de fet som un grup força laic, i tant se’ns en dona si s’han confirmat, han fet la comunió, o ni tan sols estan batejats, aquí, mentre tinguin ganes de pedalar, s’accepta a tothom.

Així que matinarem, i cap a la Plaça Nova, per ser el més puntuals possibles a les 8 davant de la Fleca Casas. Al final ens trobem en Joan B, Pere B, Marc X, Francesc M, Javi F, i Salva B.

Costarà una mica arrencar, i no perquè ens estem felicitant tots mútuament pel fet de der el dia del Pare, sinó que no ens acabem de decidir de cap a on anar. Sembla ser que alguns tenen que ser d’hora a casa, així que mirarem de no allunyar-nos gaire.

Doncs apa, marxem de la plaça cap a l’Agility, travessant la riera, i entrant al Torrent de Can Bellatriu. Just passada la Hípica de Can Salvat, trenquem a l’esquerra, per fer els primers trams de corriol que ens pugen fins a la pista del Camí  de les Aigües.

Només travessem la pista per fer els trams finals del corriol d’en Bellatriu, però de pujada, en direcció a la zona de la Vinya d’en Rouaix. Aquí, senders i corriols de baixada cap a la zona de les Sureres de la Bofarulla, amb els posteriors trams de pujada cap a la zona de la Surera de Can Famada.

Un cop a dalt, a agafar esma baixant pels corriols que ens duran fins a tocar de Can Martí de la Pujada, on haurem d’enfilar-nos uns centenars de metres per la pista, fins a enllaçar amb l’entrada del corriol dels Romanins, on tornarem a pujar per corriols, travessant la zona de l’Esbarzer Gran, en direcció a la caseta dels caçadors, tot i que avui, quan ja casi hi som a tocar, en Joan ens farà allargar-ho una mica més, primer deixant-nos caure cap als peus del Turó de les Rovires, per fer els següents metres per la pista, ara sí per acabar enfilant-nos a la caseta dels Caçadors.

Aquí agafarem la pista que ens baixa cap a l’Oasi. Passem de llarg del creuament que ens portaria cap a l’Amazones, i seguim uns metres per la pista, fins a arribar al tram que farem de pujada en direcció al Turó de la Gola.

Mentre ens anem enfilant, ens ve al cap en Toni i el seu corriol, i ja posats, perquè no hi entrem per veure si encara és ciclable. Doncs res, cap dins!!! Els primers trams estan més o menys iguals, tot i que a la meitat, quan trencàvem a l’esquerra, el corriol ha desaparegut... però ves tu,  que a la dreta n’han obert un de nou, i per que sembla potser no fa gaire temps. El resseguim, tot de baixada, divertit i sense complicacions, que ens porta uns metres més endavant a sortir al conjunt de cases de La Creu, i uns metres d’asfalt més avall ja som al Coll de la Creueta.

Feia molt de temps que no passàvem per aquí, i ara remuntarem uns metres per sender cap dalt del Turó d’en Jofre, D’aquí ja tot és corriol de baixada cap a Dosrius, passant a tocar de l’entrada del corriol de l’alternativa de la riera.

A Dosrius tornem amb els dilemes de com seguir, en Javi proposa anar a fer el Dragon Khan de Pujada, en Salva B porta al cap enfilar-nos pel Gorro, en Joan B pujar pels corriols de Can Batlle, per baixar per no se ón. El que està clar, que toca pujar sí o sí, i de moment, fem cas al líder, així que travessem la zona esportiva de Dosrius, travessant la carretera pel restaurant de Can Batlle, ara tancat, i mai més ben dit, tancat, com la cadena que hi ha posat, i que ens barra el pas per seguir pel sender. I si han barrat el pas, per alguna cosa serà, així que decidim girar cua, per tornar a travessar Dosrius, en direcció al Torrent dels Rials.

Un cop descartada la opció d’en Joan, ja només en queden dues. Rodem vorejant el torrent, i decidim quen el corriol del Gorro serà la opció triada. No ha estat una votació com la de la data de la calçotada, però el resultat ha estat més o menys el mateix. Apa, trams de pujada que tot i un parell de punts exigents, anem fent amb certa alegria.

Un cop a dalt, passat ja el quilòmetres 15, farem la primera i última aturada de la sortida. A menjar alguna cosa ràpid, i a tornar-hi. Fins i tot algú pràcticament no ha tingut temps ni de canviar l’oli a les olives.

Reprenem la marxa, amb un primer tram més de pujada pel corriol del Pi Tort, fins a trobar l’entrada del corriol del Pi Dret. Aquests trams eren un punt habitual de pas a les sortides d’anys enrere, i a dia d’avui els tenim pràcticament oblidats. És hora de tornar a xalar mentre ens hi deixem caure, així que no perdem temps, i avall que fa baixada. 1,5 quilòmetres de baixada continua, fins a sortir altre cop al Torrent dels Rials de Dosrius. Tot un bucle que ha valgut força la pena.

Ara sí que ja no ho allargarem gaire més, anem a buscar la tornada pel corriol de l’alternativa de la riera. En aquests trams cadascú ja mirarà de fer-ho al seu ritme, i ja ens tornarem a reagrupar a la sortida del Torrent de la Feliua.

El Torrent de Manyans ens porta a la riera, i d’aquí a rodar cap a Argentona, o això és el que ens pensem. Només ens estarem a la riera uns centenars de metres, doncs en Joan  ens enduinsa dins del Torrent de Coll de Bocs. Pel que sembla farem els corriols de pujada que surten al Nutrisport. Altre cops oblidats de fa temps, on ens portarem una grata sorpresa, han tancat els trams que passaven a tocar de la casa, però n’han obert uns altres més tècnics i divertits.

Un cop al Nutrisport, pista cap a Can Bagot, on ens trobarem el barri tancat amb cadenat, així que ens haurem de deixar caure per sender fins a sortir al terreny d’en Molist, on farem un cop d’ull per veure que les brases de la calçotada de fa un parell de setmanes són ben apagades, abans de continuar enfilant-nos fins a sortir a la pista de Can Comalada, per anar a buscar la última baixada que ens deixi ja a la riera.

Més o menys les onze, així que tot i els compromisos familiars, encara tindrem temps d’arribar a la Plaça Nova, i fer el petit piscolabis de torn.

Poc més de 27 quilòmetres amb 995 metres+, amb poques aturades, i molt bona companyia. Que més es pot demanar per tancar la setmana?

Cap de setmana per la Torrassa, La Roca, amb avaries i intercanvis varis.

Dissabte 11 de Març 2022:

Després d’uns dies una mica empiocat pel refredat, per fi s’acaba la setmana laboral, i arriba el cap de setmana. Dubtes de si respondre afirmativament a la convocatòria dels Bicigaló, feta divendres al vespre per en Pere C. De fet, el nombre de confirmacions i baixes van per un igual, així que ja decidirem dissabte al matí.

A les 7 del matí, amb els últims whattsapps, només 3 confirmacions, i després d’algun missatge privat decidirem acompanyar-los, fent bona la dita de “avui serem 4 gats!!!”.

Farem un mos, ens vestim amb l’equipació Bigigaló, i cap a la Plaça Nova. Al final som en Pere C, Manel V, Tino LL, i Salva B. Per unes coses i altres, avui moltes baixes. La tornada d’en Tino, després de força temps de no compartir sortides, no ha pogut tenir l’assistència esperada. Haurà de mirar de venir algun altre dia, que segur que serem un grup més nombrós.

Doncs apa,  avui 3 atmosfèriques acompanyats per una e-bike, que sense voler-ho serà la protagonista de la sortida, però això serà més endavant. De moment, marxem de la Plaça Nova en direcció a l’Agility, travessem la carretera, i comencem a rodar per la riera, mentre l’anem  fent petar, aprofitant també per anar rumiant cap a on dirigir la sortida.

Aviat ho tindrem clar, no és dia per a segons que, així que si volem encertar-la segur, que millor que un clàssic com la Torrassa? Apa, a rodar en direcció al Bell Recó, passant per sota del viaducte de la C60, i seguint fins a passar per sota del pont de la carretera de Parpers.

Primers senders de pujada, mentre travessem les Malloles de Can Pins, on ens trobarem amb en David T, el “Diablillo” amb un altre company, que ens acompanyaran fins a ser dalt del Turó de Can Ribot. Portem ritmes diferents, i després d’una estona fent-la petar marxaran, i nosaltres seguirem a la nostra.

Farem el corriol alternatiu que ens enfila fins dalt de  Planes, i d’aquí, en un no res ja serem a la urbanització de Sant Carles. Avui la travessarem, rodant per l’asfalt cap a la zona del Turó dels Castellans, on mirarem de resseguir trams de corriols, ara travessant el Bosc de Can Poc. Corriols clàssics, amb el corriol de la Pistola inclòs, que ens acaben portant a la carretera que puja de Santa Agnès de Malanyanes, que haurem de travessar, i més corriols de baixada cap a Ca l’Arumí.

Primers 13 quilòmetres, i ara toca enfilar-nos cap a la Torrassa. Primer travessem la carretera, amb pujada cap a la pedrera dels Dous, on rodarem per la pista fins passada l’ermita de Sant Esteve del Coll, on tornarem a entrar en trams de corriols.

A partir d’aquí, enllaçada clàssica de corriols fins dalt de la Torrassa. Pujada que tot i algun punt més exigent, la fem a un bon ritme, i sense complicacions. Un cop a dalt ja farem l’aturada de rigor, per refer-nos una mica, tot envoltats d’e-bikes per tot arreu. Senyors, sens dubte això és el futur...han arribat per quedar-se!!!

Un cop feta la foto, toca reprendre la sortida. Hem d’anar tornant cap a Argentona, i per fi ha arribat l’hora de xalar una estona baixant. Primers metres cap al Pla de la Bassa del Llop, on entrarem als corriols que ens baixaran cap a la zona del Penjat dels Garrofers. Aquí seguirem ja per corriols tornats a obrir després de les tasques de desforestació que s’han fet  a la zona, i que enllaçaran amb d’altres per on ja hi passàvem anys enrere. Tot plegat, entre uns i els altres, acabarem enllaçant amb el tram final del Dragon Khan.

La baixada pel Dragon Khan, ràpida i divertida com sempre, tot i que al tram final, ja al Sot de Can Bosquets, ens trobarem amb la sorpresa que també hi han entrat les màquines, deixant-lo com una pista. Fins i tot ens hi aturarem per contemplar la malmesa que s’hi ha fet. Si ens deixessin en aquest punt amb els ulls tancats, ens costaria força endevinar en quin punt som. I el pitjor és que sembla com si la feina de les màquines no hagués acabat, i tinguessin la intenció de seguir treballant cap a amunt. Ja ho anirem veient amb el temps!!!

Ara ens toca travessar la carretera, per deixar-nos caure cap a Dosrius tot vorejant el Torrent dels Rials. Un cop a Dosrius, anirem a buscar el corriol de l’alternativa de la riera. Ja fa una estona que en Manel comenta que la bici sembla que li fa algun soroll estrany, de fet, segons com, sembla sentir-se una mica de xerinola a la roda del darrera, ara sí, ara no.

De moment, entrem a l’alternativa, i comencem a enfilar-nos pels corriols, fins a arribar més o menys a la meitat, tot just als últims trams de pujada abans d’arribar a la bassa, on sentim un “crack” a la bici d’en Manel, que per un moment ens sembla com si hagués trencat la cadena. Doncs no, pitjor encara, problemes al nucli de la roda del darrera. Fas anar els pedals, i la roda no gira, això no ho solucionem de cap manera!!! En Pepe C no hi és, així que no té cap sentit cridar: “Pepe, Pepe!!!”. Tocarà tirar d’intercanvi de bicis entre en Manel i en Pere. En Manel a pedalar sense ajuda, i en Pere a deixar-se tocar l’espatlla i el que faci falta durant uns quants quilòmetres.

Uns primes metres de corriol tancat, on haurà d’empentar la bici, aprofitant els trams més planers per a ser empentat, i agafar embranzida per a deixar-se caure a les baixades. Així passarem pel Torrent de la Feliua, de camí a la riera. A partir d’aquí, ja tenim trams més oberts on serà més fàcil “acompanyar-lo” cap a Argentona.

Amb tot, no tindrem més problemes per arribar a la Plaça Nova, això sí, amb una mica de retard...

...el que no serà cap impediment per a no entaular-nos amb un nou esmorzar Bicigaleru, tot i que avui, amb tanta Coca-Cola, i tan poc cigaló, potser ha quedat una mica deslluit?.

Tot i l'avaria, i les dificultats respiratories amb el constipat, ha quedat una bona sortida de 27,9 quilòmetres i 685 metres+, que esperem que hagin servit a en Tino per tornar a agafar el regust corriolaire del Maresme.

Diumenge 12 de Març 2022:

Per diumenge tenim gaire bé decidit que serem baixa a la convocatòria dels Bttargentona. Les últimes sortides estem patint més del compte, i tapat de pit encara serà pitjor. De totes maneres tot i matinar per veure les sensacions, ens en tornarem al llit després de dir al grup que no ens esperin. I vist el ramat que s’ha reunit avui, crec que l’hem encertat de ple.

Avui s’han trobat en Joan B, Francesc M, Javi F, Kiko P, Pere B, Marc X, Jordi R, i Jordi F. Quina colla!!! No feu cas a la cara de bons minyons que posen a les fotos, que quan comencen a pedalar són una altra cosa, jajaja.

Avui ha tocat sortida cap a La Roca del Vallès. Riera, Can Roviró, corriols de Can Vinyamata, La Lola, l’Amic Invisible, The Rock... més corriols per la zona del Bosc de Can Solei, la Pedra de les Orenetes, Abeja Maya, el Bosc Màgic... corriols per la zona de Can Planes, el corriol Amagat, Calipso, la Creu... amunt i avall, un no parar, i segur que a un ritme suau!!!

La tornada per l’Star Wars, Pla de l’Espinal, Koala i cap a casa!!!

Res, un paseitooooo!!!

Ahhh, i pel que sembla ser, en Kiko, i en Piu han marxat abans, no sense abans fer un intercanvi de bicis amb algú, que últimament li està agafant massa el gustet a les e-bikes. Que vagi fent, que això s’encomana més que el Covid-19.

36 quilòmetres i 1097 metres+, i en poc més de 3 hores la feina feta, mentre alguns encara estem a casa en pijama.

Veient les fotos, ens entra una mica d’enveja, i avui sí, encara que sigui a l’hora dels senyors, sortirem una estona per treure una mica la pols a la flaca, però això no té cabuda al blog de Bttargentona.

Els Bigigaló cap a Òrrius...els Bttargentona cap a Burriac!!!

Dissabte 04 de Març 2022:

Iniciem un nou mes, i sent dissabte toca sortida Bicigalera. Divendres al vespre, en Pere C és l’encarregat de la crida, i de seguida algunes respostes confirmant, i també alguna baixa. Al final a les 8 a la Plaça Nova serem en Pere C, Quim M, Pepe C, Oscar E, Manel V, Quico S, i Salva B.

L’entortolligament amb els llençols d’alguns, afegit a l’oblit d’agafar el bidó d’aigua d’altres, farà que la sortida es retardi uns minuts. Cap problema, en principi hi ha ganes de bici, i diuen que el bo es fa esperar.

Un cop hi som tots, engeguem la sortida tot marxant del al plaça en direcció a l’Agility. Avui no és que faci molt de fred, i mentre rodem per la riera, i més si ho fem per la banda on encara no hi toca el sol, no ens ajuda gaire a entrar en calor.

Mentre anem rodant, decidim començar anant cap a la zona d’Òrrius, així que rodarem cap a la riera de Riudemeia. Ens hi estarem fins passat Can Boringues de Baix, on tenim la primera enfilada de la sortida. Tot una enllaçada clàssica de corriols, travessant la Brolla de Riudemeia, i que ens acaba portant cap a sobre de la depuradora d’Òrrius, on tenim els trams una mica més exigents del Songoku, que ens acabaran pujant fins a Can Guineu.

Primers 9 quilòmetres, i ja som a Òrrius. Ara ens deixarem caure per la carretera cap a la zona esportiva, on anem a buscar altre cop enfilada per corriols, aquesta vegada, pels que travessant la zona de les Palomeres, ens deixen a la pista de Sant Bartomeu, a tocar del Mas de Cèllecs.

Només hem de travessar la pista, i desprès d’uns pocs metres de sender de pujada, entrarem a resseguir els corriols que travessen el Bosc d’en Pere. Trams més planers, que normalment fem fins a l’alçada de Can Tarascó, on solem sortir altre cop a la pista. Avui ho allargarem una mica més, seguint a en Quim que ens porta per trams de corriols per on fa temps que no hi passàvem, i que ens acaba portant a tocar de Can Jep de la Mel.

Uns centenars de metres per la pista ens porten cap a la Plana del Fum, i d’aquí seguim fent pista en direcció a Cal Camat Vell. Un cop al creuament de pistes, trencarem a l’esquerra en direcció a Coll de Porc.

16,5 quilòmetres, i encara no hem fet cap baixada amb cara i ulls. Doncs ha arribat l’hora!!! A xalar dels divertits corriols que travessen el Bosc de Can Cardí. Ràpida baixada per acabar sortint a Can Blanc.

Ja tornem a estar en trams de pista, però ben situats. Aprofitarem on som per acostar-nos al corriol d’en Cata, així els Bigicaló podran comprovar en primera persona en quin estat es troba actualment. Però primer ens toca rodar per la pista fins a trobar l’entrada del corriol del Roure. Cap dins, i ens hi deixarem caure només un centenar de metres. Aprofitarem el primer trencall a la dreta que trobem, per entrar-hi, i anar pujant cap al Coll de Gironella.

Abans d’arribar a la cadena trobem l’entrada del corriol d’en Cata. Quilòmetre 20, i farem una breu aturada per a reagrupar-nos abans d’entrar-hi. Deixem a en Quim que obri el grup, i la resta al darrera, mirant de gaudir-lo cadascú al seu ritme. No arriba a un quilòmetre de divertida baixada per aquests trams enmig de la Brolla de l’Abril, que ens faran sortir a baix del torrent, amb un somriure d’orella a orella.

Un cop tots junts altre cop, resseguirem el torrent de direcció a Can Raimí. Voregem la urbanització, marxant pels senders del Bosc d’en Cabot.

Anem bé de temps, així que encara mirarem d’ensenyar al grup la nova baixada cap a Argentona que solem fer a les últimes sortides, així que deixarem de banda la riera de Clarà, per fer la darrera enfilada del dia. Corriols de pujada, travessem el Torrent de Can Manreset, i seguim de pujada fins dalt dels dipòsits.

Ja som on volíem. Últim corriol de baixada, on avisem amb un “no us ho mireu, deixeu anar la bici, que no té res!!!”. En Quim, Pere, Pepe i Salva farem cas a la dita, la resta decideixen no temptar a la sort, i anar a buscar els senders de baixada més clàssics. Els primers metres del corriol, tot i semblar complicats, es fan molt bé, la resta sense més complicacions ens baixaran fins al Torrent del Collell.

Entrarem a Argentona per Can Volard, i en no res ja serem altre cop a la Plaça Nova. En pocs minuts arriba la resta del grup, tancant la sortida amb un nou esmorzar Bigigaleru.

 

Entre unes coses i altres, 25,83 quilòmetres amb 794 metres+ que donen inici a un nou cap de setmana de btt.

Diumenge 12 de Març 2022:

Els dies passen que se les pelen, i després de la sortida Bicigalera d’ahir, toca una nova sortida dels Bttargentona. Tornarem a matinar per ser puntuals a les 8 a la nova convocatòria d’en Joan B.

Els que arribem amb l’hora justa, ja en trobaren uns quants entaulats dins de la Fleca Casas, prenent el cafetó matiner. Mentre se l’acaben, en Francesc M comenta d’avui anar cap a La Roca del Vallès. Bé, no és mala idea!!!

Doncs que paguin, i cap a fora a agafar les bicis. Al final som en Joan B, Francesc M, Pere C, Marc X, Pere B, Jordi S, Joan S, i Salva B.

De seguida canviaran les tornes, de cop se sent: “potser per La Roca farà més fred?”, i algun altre eixelebrat que deixarà anar: “fem Burriac?”. En aquells moments et sents observat per tot arreu, i intueixes somriures d'aquells que fan tant de mal. Que hi farem, hem vingut a aquest mon a patir, i amb aquesta colla de eixelebrats encara més!!!! Apa, engeguem els gps i marxem de la Plaça Nova, travessant la vila en direcció a la Font Picant.

Apa, torrent amunt, i a començar a enfilar-nos i pujar pulsacions, pels corriols clàssics cap dalt de les Encantades. Primers quilòmetres, que un cop arribats a casa hem vist que el gps s’ha entossudit a no gravar, a l’igual que algun altre cop que ens hem moggut per aquesta zona. Després es preguntaran que és la intel·ligència artificial!!

Tornant a la sortida, ara tenim un petit tram de baixada, que ens porta a sortir a la pista de Torre Ametller. Aprofitarem on som per estar una estona més corriolejant de baixada, ara cap a sobre de Santa Elena d’Agell, on ens tocarà remuntar de nou, tancant el bucle clàssic que ens torna a deixar a la pista de Torre Ametller.

Uns pocs metres de pujada per la pista, i de seguida trobem entrada de corriol a la dreta, on ens hi endinsem, per anar pujant cap a la zona del Turó dels Oriols, amb la baixada final fins a sortir als Collet de Burriac, tot just als peus del castell.

Ara ens deixarem caure uns centenars de metres pista avall,  fisn a trobar l’entrada del corriol que fem per anar cap a la Font Picant de Cabrera. Primers trams ciclables de baixada, amb un punt intermedi, on hem de baixar de les bicis per enfilar-nos-hi, tot i els intents d’alguns que encara van sobrats d’energia. Els trams següents traient un parell de petits punts d’arrels i pedres, els farem ja sense més complicacions.

Un cop a l’aparcament de la Font Picant de Cabrera, farem una petita aturada, per a que en Joan faci una ullada a la transmissió de la bici d’en Marc, que sembla que no va del tot fina.

Apa, feina llesta, i a tornar-hi. Travessem l’àrea de pícnic, i a enfilar-nos uns metres per la pista, abans d’entrar altre cop en corriols que ara ens han de pujar cap a la Creu de l’Avellà. Pujada pel dret, exigent, amb arrels, i algun petit punt més pedregós, on s’ha de donar tot el que tens, i tot i amb això, encara no n’hi ha prou. Altre cop pulsacions a dalt de tot, menys en Joan B que ha aprofitat aquest tram per tastar la e-bike del grup, i s’ho està passant tant bé, que fins i tot ho ha fet 2 cops.

Un cop a la creu, ens toca remuntar per la pista. Feixuga pujada, en principi cap dalt del Mirador de Cirers, o això és el que haguéssim fet a qualsevol altre sortida. Avui no, només farem els primers trams de pujada per la pista, a mitja pujada, entrarem al corriol que s’enfila cap al Rocar més Alt, que com el topònim ens fa intuir, pla no deu ser. De fet, ja hi hem passat alguna altra vegada, i ja als primers trams trobem passos amb rocam que la majoria ens veuríem amb feines per a fer-los baixant, doncs pujant toca gastar la sola de les sabates. Apa, empeny la bici aquí, ara puja, quatre cops de pedal, torna a caminar... sort que no és gaire estona, de fet només són uns centenars de metres. Al tram final ens creuem amb alguns caminaires de baixada, que ens deixen anar: “collons com van els de davant!!!”, res, res, aquests són en Francesc i en Marc, que aquests no compten.

Un cop a dalt, ja tenim trams més assequibles, que anirem resseguint, passant a tocar de la part final del corriol de La Bèstia, on aprofitarem per a fer una breu aturada, i immortalitzar el moment d'aquesta colla d'il.luminats, abans de seguir per deixar-nios caure fins a sortir a la pista del Camí del Mal Pas.

Ara farem de baixada el corriol alternatiu que voreja el Turó de Matacabres, cap al Turó dels Matxos, amb la següent enfilada cap al Turó de l’Esquei del Ros. Només uns pocs metres, abans dels divertits trams de baixada que tenim pel davant.

Ara ens toca resseguir l’Xtrem, al menys els trams que continuen oberts després de les tasques de desforestació que s’han fet a la zona. La baixada fins a la Font dels Castanyers, ciclable al 100%, altre cosa són els trams següents que baixaven cap a la Font del Gavatx, que a hores d’ara estan barrats per les restes de la tala d’arbres. A partir d’aquí, una mica d’improvisació, passant per senders plens de branques, on hem d’anar amb molta cura per no malmetre el canvi de les bicis. Ara cap aquí, ara cap allà, al final veurem n parells de baixadors per on s’hi veuen rodades, que acaben a tocar de Can Raimí, i per on mirarem de deixar-nos-hi caure, sense fer-nos mal. Els primers metres tot i ser tècnics, es fan força bé, i el final, veient a en Marc com l’han baixat, potser la propera vegada ho provem i tot.

Portem 12 quilòmetres de sortida,. I ja estem sobre els 700 metres+. Alguns ja tenen tard, i parlen no se que de planxar la roba, d’altres potser també ens anirà bé no allargar gaire més la cosa. De moment, rodarem pel sender del Bosc d’en Cabot, vorejant la riera de Clarà, per uns metres més endavant, fer la última enfilada del dia. Trams amunt, travessant el Torrent de Can Manreset, en direcció als dipòsit d’aigua.

Aquí podríem aprofitar el divertit corriol que fem últimament quen ens acaba baixant al Torrent del Collell, però el capdavant del grup porta una altra idea al cap. De moment, continuem sender de pujada cap al Dalipà, on entrem en corriols, tot i que només seran uns pocs metres. Ja fa temps que eles màquines van malmetre tota la zona, i de corriol ja no en queda cap, així que com diu aquell: “el meu goç en un poç”, jajaja. Sender avall, cap a Can Volard, i ja som a Argentona.

En un no res serem a la Plaça Nova, on aprofitarem el solet que hi fa, per entaular-nos una estona, i gaudir del piscolabis que ens ajudi a refer-nos de la sortida.

Fa una estona, en Miquel A ha preguntat si acabariem al xino, però hem vist tard el missatge. Tot i això, quan ja estem de tornada cap a casa, ens el trobarem i encara estarem una estoneta més fent-la petar. A veure si amb el temps podem tornar a rodar tots junts. de moment pel que sembla, no vol perdre el ritme, tot i que només sigui la cervesseta de final de sortida... Miquel Àngel, temps al temps!!!

Avui, ha estat una sortida curta, però intensa... el gps ha marcat 16 quilòmetres i 750 metres+, tot i no haver registrat els primers quilòmetres. Fot-li un parell de quilòmetres , amb un centenar de metres+ més. De totes maneres, tant se val, com sempre que voltem per Burriac s’ha de patir força, però la bona companyia t’ajuda a passar el mal tràngol... això sí, la propera vegada, si es diu cap a La Roca, es va a La Roca!!!

Gaudir i patir sobre la bici, d'això se'n diu BTT!!!

Dissabte 25 de Febrer 2023:

Després de la última sortida amb calçotada inclosa, hem estat uns dies absents del mon de la bici. De totes maneres, els companys no han estat aturats, de fet, diumenge 19, els Bttargentona no se’n van poder estar d’anar a fer una bona corriolada cap a la zona de Llinars, amb la Balena inclosa. Ho deixarem aquí, si no els hem acompanyat, tampoc desvelarem gaire cosa més. Un parell de fotos, i a fer anar la imaginació.

Ara estem de nou a dissabte, i toca matinar per estar presents a la nova convocatòria dels Bicigaló. Puntuals a les 8 ens trobem a la Plaça Nova en Pere C, Jordi T, Manel V, Oscar E, Jordi F i Salva B. També hi són en Francesc M, Javi F i Kiko P, que segueixen amb les seves sortides per anar agafant forma de cara a la propera Volta a Eivissa 2023.

A aquesta hora, tenim 6ºC. No és que faci massa fred, però aturats a la plaça tampoc hi fem res, així que començarem a pedalar cap a l’Agility. Ningú té ben clar quin recorregut fer, però de moment travessem la riera, i entrem al Torrent de Can Bellatriu.

Just passada la Hípica de Can Salvat, trenquem a l’esquerra, i comencem a fer corriols cap al Torrent de la Reimina. Seguim per sobre de Can Cabanyes, per enfilar-nos cap dalt de la pista del Camí de les Aigües.

Com sempre, un centenar de metres, i ja tornem a ser pujant per senders i corriols cap a la zona de la Surera de Can Famada, amb un petit tram de baixada, que ens porta cap a Can Martí de la  Pujada.

Aquí tenim uns metres de pujada per la pista, fins a trobar l’entrada del corriol dels Romanins. Farem algun tram per on fa temps que no hi passem, amb algun punt on dubtem, i fins i tot hem de recular uns metres. Tot plegat, cap problema, estem dins de corriols tancadets, on n’hi ha que aprofiten per fer alguna foto.

Tot i uns pocs metres de baixada, no deixarem de pujar, primer travessant la zona de l’Esbarzer Gran, mentre anem enllaçant corriols que ens portaran dalt de la caseta dels caçadors.

Continuarem per la pista, passant per l’Oasi. Ningú fa la intenció de trencar per anar a buscar l’Amazones, ho haurem de deixar per a una altra ocasió. De totes maneres, uns metres de sender més endavant també ens tocarà pujada exigent, i serà per trams de pista.

Fet i fet, encara no portem 8 quilòmetres, i n’hi ha que no volen tornar gaire tard, amb lo que no ens podrem allunyar pas gaire més. De moment, farem uns trams més de corriols de pujada, ara pels senders que han quedat desprès de les tasques de desforestació que es van fer a la zona, i que passant pel Turó de Can Gaspar, ens portaran cap dalt de Can Nogueres.

Un cop a dalt, entrarem per la cadena, que a dia d’avui està treta, per fer uns primers metres de corriols de baixada, amb la següent remuntada fins a sortir al creuament de pistes de la Plana del Pou de la Plata.

Quilòmetre 11, i els trams següents seran corriols cap al Parc Forestal, amb l’enfilada dalt del Turó d’en Dori, per deixar-nos caure travessant el parc pel dret.

La tornada cap a Argentona la farem pels corriols d’en Bellatriu. Els primers trams estan força malmesos pels treballs de les màquines, però els trams finals encara segueixen estant intactes, i els haurem de gaudir abans que desapareguin amb futurs treballs de desforestació. Baixada més tranquil.la de l’habitual, mentre anem fent petits reagrupaments. De fet, fins i tot aprofitarem per fer una foto als metres finals, amb la vila d’Argentona de fons.

Un cop sortim al camí de les Aigües, ja només ens queda deixar-nos caure altre cop cap al Torrent de Can Bellatriu, i en un no res ja serem a la riera.

Dos quarts d’onze i ja som a la Plaça Nova. Bicis aparcades, i a cruspir-nos l’esmorzar Bicigaló. 15,61 quilòmetres amb 616 metres+, potser avui no ens l’hem guanyat del tot, però no en deixarem ni les engrunes.

Diumenge 26 de Febrer 2023:

Si és diumenge, avui toca als Bttargentona. A primera hora del matí, missatge de whatsapp d’en Jordi S: “Bon dia! Avui sortida? Ara plou una mica...”. Espurneja una mica, però en Joan B diu: “De moment fa un dia de merda😬, però no plou, jo ara pujo”, i en Francesc M: “Un xubasqueiro i ja esta 😜👍”. Amb aquesta retòrica bettetera, qualsevol es queda a casa. Doncs apa, a posar-se l’outfit de ciclista i cap a la Plaça Nova. 

Entre una cosa i l’altre arribarem just a les 8, i en Joan B, Francesc M, Javi F, Joan S, Marc X, Kiko P, Jordi S ja estan esperant. Collons quin galliner, avui pinten bastos!!!

Primeres conyes de cap a on anar. Algú diu Burriac, però avui no és dia. Proposem anar cap a la Roca, a veure si ens fan cas.

Doncs apa, sense pràcticament temps a res més, ja comencem a pedalar pel carrer Gran, cap a la Plaça de Vendre, deixant Argentona per Can Volard. Primers metres de corriol cap al Torrent del Collell, on baixem de les bicis per enfilar-nos al marge. Amb les preses ni ens hem posat les ulleres, i mentre les traiem de la butxaca i ens les posem, ja hem perdut l’estela del grup. Sort d’en Molist que fa una mica la goma, i ens mostra el camí, doncs en Kiko P ja és al capdavant, i ja comença amb les seves “parragades”, jajaja.

Corriols amunt cap al Rocar d’en Serra, fins dalt dels dipòsits. Primers 2 quilòmetres i ja comencem a anar alts de pulsacions. Els propers trams més planers, amb la baixada final cap al cementiri de la Vall de Clarà ens ajudaran a respirar una mica. Ara hauríem de travessar la carretera per entrar al polígon i anar cap a la riera de Riudemeia? Doncs no, al capdavant no estan per la labor, i es dirigeixen cap a la gossera, per entrar al Torrent de Can Manreset. Sembla ser que corriols per La Roca del Vallès, avui res de res.

Corriols de pujada cap a la Font d’en Quico, mentre el capdavant del grup xiula, i alguns anem tota la estona superant les 150 pulsacions, hem de baixar el ritme, i ja ens aniran esperant. A la font no hi ha aturada, seguim pujant...quilòmetre 4, quilòmetre 5, quilòmetre 6, ara corriol, ara pista, ara sender, però tot pujada. Calla que ara sembla que baixem, res un petit miratge, ja tornem a estar de pujada. Els propers quilòmetres seran travessant la Brolla de l’Abril, trams que normalment fem de baixada, però aquests de coses normals no n'entenen res.

Acabarem sortint dalt de la pista, a tocar del Coll de Gironella. Entrem a la cadena, i de seguida trobem l’entrada del corriol d’en Cata. Hem trigat 8 quilòmetres, però per fi tindrem uns trams de baixada on xalar de valent, i més ara que sembla un bikepark. Corriols nets, peraltats, tota una obra d’enginyeria, de fet potser massa nets i tot, doncs en alguns punts que abans eren més complicats, ha perdut part del seu atractiu. De totes maneres, tampoc farem cap escarafall, al fet d’estar una bona estona baixant.

Un cop a baix del torrent, tocarà baixar-nos un parell de cop de les bicis, doncs els arbres caiguts que ens barren el pas, continuen allà mateix.

Ara ens tocarà remuntar un altre cop. Uns centenars de metres per pista, pulsacions cap a 160 altre cop, en busca de l’entrada del corriol que ens pujarà cap dalt de la pista, a prop de Ca n’Altafulla.

Els trams següents, la majoria no els hem fet mai. De moment, seguim uns metres més planers per la pista cap a Can Manyana, on ens tornem a enfilar per corriols. Els primers metres ciclables, però de seguida la cosa es complica. Corriol molt aixaragallat, amb molt de pendent, on ens veiem obligats a empentar les bicis. Si hi afegim l’excés de pulsacions, això implica remugar sí o sí, sort que anem força endarrerits, i al capdavant no se n’adonaran.

Una ziga-zaga de corriols, també per la Brolla de l’Abril, i que uns quilòmetres més endavant ens portarà al Bosc del laberint de Cabrils, on podrem fer una aturada per agafar una mica d’esma, mentre mengem alguna cosa, i ens mirem de posar bé pel selfie d’en Jordi S.

Apa, sant tornem-hi, que Viatges Pàrraga encara tenen corda per estona. Estem a tocar de la pista, i aprofitarem per fer un bucle corriolaire passant a tocar de la Mútua. Només serà un quilòmetre, però ja posats a fer voltes, que més dona??

Tornarem a sortir al mateix punt de la pista, que només travessem per tornar a fer corriols per la zona del Bosc Gros. Primers metres de baixada, i la resta més planers que ens porten cap a Can Blanc. Tal com va la sortida, segur que no acabarem sortint a la pista, dit i fet, just abans, trenquem a l’esquerra i a enfilar-nos altre cop per tornar a sortir a la pista de la Mútua. Un altre bucle, i ja en van uns quants.

A partir d’aquí ens deixem caure cap a les restes de la masia de Can Genís, on farem un centenar de metres per pista cap a Coll de Porc. Ara ens toca de nou corriols de baixada, travessant el Bosc de Can Cardí, i que per fi ens baixaran fins a Can Blanc.

Resseguim uns metres per la pista, per anar a buscar el corriol de la Sandra. Altre cop ràpida baixada, per la zona de la Vinya del Truc, que en principi ens ha de deixar a Ca n’Altafulla. Bé, això hagués estat un dia normal, però avui no toca. Altre cop quan ja som a tocar de la pista, ens portaran a remuntar de nou. Trams feixucs de pujada, que es van fer de baixada a l’última edició de la Repicacorriols, on les cames ja no van, i el cervell ja fa estona que ha desconnectat. Un quilòmetre més de pujada, que ens porta a tancar un altre bucle abans de sortir als trams inicials del corriol del Roure.

Quilòmetre 18, i en Kiko diu que ens deixa i se’n torna cap a casa. Hem perdut al lider, però hem guanyat en salut, jajajaja.

La resta aprofitarem per  deixar-nos caure pel corriol del Roure, ara sí, fins a sortir a Ca n’Altafulla.

Un cop a la pista, altre cop rodem en direcció a Can Manyana, per abans, entrar altre cop al tram de corriols que hem fet de pujada fa una estona, i que ara aprofitarem per a que ens baixin cap a Can Raimí. Fet i fet, han estat poc més de 2 quilòmetres de ràpida i divertida baixada, que ja amb el desnivell que portem acumulat és d’agrair.

Deixarem la urbanització vorejant la riera de Clarà, mentre rodem pel sender del Bosc de Can Cabot, on encara ens queda una mica d’esma per fer la última pujada de la sortida. Trams que ja són tot un clàssic, i que ens pujaran fins dalt dels dipòsits del Rocar d’en Serra.

Aprofitarem per fer l’últim corriol de baixada, que ens deixi al Torrent del Collell, entrant altre cop a Argentona per Can Volard.

Avui no hi ha piscolabis, i no serà perquè no ens l’haguem guanyat. L’espurneig de la pluja ha anat calant tota la sortida, i el cel ennuvolat, i la temperatura a aquesta hora no acompanyen a entaular-se, així que ens acomiadem i cada ovella cap al seu corral!!!

Després dels 29 quilòmetres i els 1066 metres+, toca una dutxa amb aigua calenta, i una rentada a les bicis que feia temps que no tornaven a casa tan brutes.

Per cert, tot i haver patit més del compte, val a dir, que la sortida ha estat espectacular... i malgrat pugui semblar a la crònica, com sempre amb una companyia de 10!!!! Això sí, marxeu a Eivissa, i quan torneu, deixeu d’entrenar!!!

Burriac i calçots marquen el cap de setmana.

Dissabte 11 de Febrer 2022:

Tot i la tardança de la convocatòria, un altre dissabte amb sortida dels Bicigaló. Aquest cop ha estat en Quim M l’encarregat de la crida, i matinarem per fer-li companyia en Pere C, Quico S, Oscar E, Jordi T, Josep, Robert D, Jordi F, i Salva B.

A la Plaça, a les 8 del matí estem només a 2ºC, tot i això, fent-la petar ens costa arrencar. Indecisions de cap a on anar mentre fem les primeres pedalades, fins que en Quim i en Jordi F decideixen anar a fer una volta per la zona de Burriac. Doncs apa, travessarem Argentona cap a la Font Picant, on farem la primera enfilada del dia.

Trams de corriols amunt, avui, després de les últimes pluges, amb un terreny perfecte. Primers metres que anem fent tot xino-xano, on fins i tot alguns aprofiten per anar-nos fent alguna foto.

 

Fins i tot veiem un tram de corriol de baixada, que no recordem haver fet mai, i que en una altra ocasió, ja mirarem de fer-lo, això sí, quan estem de tornada.

Tot plegat encara no portem mig quilòmetre pujant, i ja em fet la primera aturada. En Piu deixa anar un: “podríem haver entrat per la Llar d’infants El Bosquet”, i com aquell qui no vol la cosa, sense esverar gaire el vesper, es posa al capdavant del grup, per anar-nos portant per corriols de baixada, que ens portaran cap al Torrent de Cirers. Tornem a sortir a Argentona, just a l’esplanada on fèiem els piscolabis mig clandestins a les sortides de la pandèmia del Covid19.

Apa, ara ens toca uns centenars de metres per l’asfalt de Can Serra Lladó. Tornarem a sortir de la vila, travessant el Torrent de Can Riera, i a enfilar-nos altre cop per corriols. Pujada cap a les Roques Encantades, que avui fem tot xino-xano, amb algunes aturades per anar-nos reagrupant.

Un cop a dalt, tot just portem 4 quilòmetres, i el ritme que portem ens va limitant les opcions de la sortida. De moment, decidim deixar-nos caure cap a la pista de Torre Ametller, que només travessarem per començar baixant cap a la zona de Santa Elena d’Agell, amb els posteriors trams de pujada que  ens portaran de nou a la pista, tancant un bucle que ja és tot un clàssic. Aprofitarem alguna de les aturades, per a posar-nos-hi bé per la foto.

Després d’un centenar de metres pujant per la pista, trobarem a la dreta l’entrada del corriol, on entrarem per continuar enfilant-nos cap a Burriac. Altre cop haurem de fer una breu aturada, aquest cop per una caiguda d’en Josep al marge d’entrada del corriol, pel que sembla sense conseqüències.

Reprendrem de nou la sortida, ara amb aquest trams exigents que ens enfilen cap a la zona del Turó dels Oriols, per un cop a dalt, deixar-nos caure fins als peus del castell.

Ja portem 8 quilòmetres, en els que ja hem superat els 500 metres+. Mirarem de reagrupar-nos mentre baixem uns metres per la pista, abans de tornar a entrar en trams de corriols. Ara ens dirigirem cap a la Font Picant de Cabrera, amb els primers trams divertits de baixada, fins a arribar al punt on hi ha un petit tram de pujada, aixaragallat i amb arrels, on sempre hem d’acabar empentant la bici. Aquest tram marcarà en part l’esdevenir de la sortida. En Josep, Robert, Oscar i Quico decideixen no fer-lo i seguir recte. La resta no recordem haver-ho fet mai, i no tenim clar on aniran a parar, amb lo que continuem amb els trams que fem sempre, per acabar sortint a l’aparcament de la Font Picant.

Aquí, en Jordi F decideix baixar per la pista a veure si els troba, mentre la resta esperem. Una estona, i unes trucades més tard, ens confirmen que han sortit a Cabrera, i ja se’n tornen cap a Argentona. En Jordi també està cansat, i també ens deixa, s’enfilarà per la pista altre cop cap a Burriac, abans de deixar-se caure cap a Argentona.

Quilòmetre 10, i ja només en quedem 4. Tot i anar justos d’hora, encara tenim temps per fer alguna cosa més. De moment, ens enfilarem uns metres més per la pista, i els propers trams de corriols de feixuga pujada enfilant-nos pel dret cap a la Creu de l’Avellà, on sortirem a la pista.

A partir d’aquí, pista i més pista de pujada cap a la zona del Rocar Més Alt, on farem una breu aturada a la corba del mirador. Aquí tindrem la ocasió de fer-la petar una estona amb en Lucaloku, que diu que van a fer un nou tram força tècnic per la zona , però això ja pertany a una lliga que no és la nostra.

Reprenem la marxa, i uns metres més endavant, aprofitarem per deixar-nos caure per pista cap al Coll de Gironella, on tenim pensat anar a buscar corriols de baixada per la zona de la Brolla de l’Abril. Aquesta era la intenció, però ens trobem amb senyals de batuda del senglar, el que fa que tot se’n vagi en orris.

Que hi farem, doncs a rodar per la pista, buscant altres alternatives. El corriol que voreja el Turó de Matacabres també està inclòs a la batuda, doncs apa, pista avall cap al pla dels Matxos. Aquí sí que aprofitarem per fer un petit tram de corriol, els inicis de l’Xtrem. Ens enfilem al Turó de l’Esquei del Ros, on ens creuem amb un gos de caça, esperem al menys que l’amo no estigui a prop. Res, gaudirem de la posterior baixada, sense cap ensurt, i a la sortida, decidim anar a buscar el corriol dels Cactus.

Al menys aquesta zona sembla estar neta de caçadors, amb lo que podrem deixar-nos caure tranquils cap al Dalipà. Aquí aprofitarem per anar cap a la zona dels dipòsits, on podrem ensenyar a en Pere i en Magret, el nou tram de corriols que ens baixaran al Torrent del Collell. Segon cop que hi passem i pel que sembla no els ha desagradat.

Ara sí que la sortida ja està llesta, entrem a la vila per Can Volard, on en Jordi ens deixa que ja va tard. La resta, rodarem cap a la Plaça Nova, on trobem a la resta del grup que ja marxa després de l’esmorzar bigicaleru. Aprofitarem que també hi és en Pepe C, que ha sortit una estona amb la flaca, i farem el segon torn d’esmorzars.

Tot plegat, una volta de poc més de 18 quilòmetres, això sí, amb 794 metres+... és el que tenen les sortides per Burriac!!!

Diumenge 12 de Febrer 2023:

Avui toca sortida Bttargentona, amb final feliç. Fa justament un any i una setmana de la última calçotada, i avui, després d’una votació més o menys falsejada com la del festival d’Eurovisió, per fi a arribat l’hora. És difícil trobar una data que vagi bé a tothom, i això farà que no hi siguem tots els que desitjaríem.

Abans haurem de fer una mica de gana, així que com sempre toca matinar per trobar-nos a les 8 a la Plaça Nova. Uns més matiners, d’altres amb l’hora més justa, i fins i tot algun que envia un whatsapp a l’últim moment, dient que té una lluita interna amb els llençols, que faran que no pugui venir a la plaça, però per l’hora dels calçots ja se n’haurà sortit.

Bé doncs, amb una mica de retard marxem de la plaça, en direcció a l’Agility, travessem la riera i de dret al Torrent de Can Bellatriu. Passada la hípica de Can Salvat trenquem a l’esquerra, i fem els primers trams de corriol cap al Torrent de la Reimina, passem per sobre de Can Cabanyes, fins a sortir a la pista del camí de les Aigües. El ritme no és que sigui excessivament fort, però per moments costa fer anar les cames.

Uns pocs metres de pista, i ja tornem a estar pujant per corriols, ara cap a la zona de la Surera de Can Famada, abans de fer els primers trams de baixada de la sortida, corriols que ens porten cap a Can Martí de la Pujada, on haurem de tornar a enfilar-nos, ara uns centenars de metres per la pista, fins a tocar de l’entrada del corriol dels Romanins, on algun bon jan aprofitarà per fer un “front flip” als peus d’una caminaire. Tot i l’esforç que hi ha posat, sembla ser que l’espectacle no ha estat prou convincent, i el públic ha marxat sense ni tan sols un aplaudiment. Poca empatia que tenen alguns avui en dia!!!

Bé, tornem al btt. Tornarem a aprofitar corriols de baixada, que ens portaran de nou al Camí de les Aigües, on anirem a buscar les arrels de Can Bagot. Tocar enfilar-nos de nou, passem pels Porcs, travessant la zona de l’Esbarzer Gran. Trams més o menys planers, abans de que agafem una mica més de desnivell al passar pels peus del Turó de les Rovires, amb els metres finals per sortir a la caseta dels caçadors.

Aquí ens deixaran en Francesc M, i en Pere C, que se’n tornen cap a Argentona, per anar posant en marxa la logística de l’esmorzar.

La resta, encara ho allargarem una mica més. De moment, baixarem per la pista cap a l’Oasi, per anar a buscar l’entrada de l’Amazones. Els propers 2 quilòmetres, tots de pujada, ens aniran d’allò més bé per anar fent gana. Els primers metres de l’Amazones fins a la Plana d’en Vilardell sense excessius problemes, altra cosa és la següent pujada pel tallafocs. Sort en tenim de que el terreny avui està força humit, i l’adherència és prou bona. Tot i això, alguns ho hauran de provar de fer 2 cops per acabar pujant.

Un cop a dalt, seguim enfilant-nos per acabar sortint al creuament de pistes de la Plana del Pou de la Plata. Uns metres més de pujada per corriol, fins a enllaçar amb el corriol de la Nevera, que avui aprofitarem per fer de baixada, ja de tornada cap a Argentona.

Trams divertits i ràpids que tornem a fer després de tenir-los abandonats de fa molt de temps, i que ens porten per tercer cop al Camí de les Aigües.

Encara queden ganes per alguns corriols més. De moment, ens deixem caure cap a la zona de Can Castells, acabant per la zona del Rovell de l’Ou.

Últims metres per pista, i ja som a tocar del terreny d’en Molist. De fet arribarem just per a començar les tasques logístiques, però això ja és a banda de la sortida.

15 quilòmetres i 656 metres+, preludi del que ara ens espera.

S’ha de començar a preparar el foc...

... i les viandes...

... mentre anem enfilant els calçots.

Els calçots són de l’hort d’en Bellatriu, així que ja és un èxit assegurat, però el pre-escalfament previ de ben segur és un valor afegit que li dona un grau més de tendresa. Quin espectacle, si ho sapigués la gent de Valls!!!

Cadascú està immers en les tasques de preparació...

... fins que les brases ja són a punt. Calçots i viandes sobre el foc, i ja comencem a salivar.

Ha arribat l’hora d’obrir la boca, i no per a parlar. De fet, els mòbils han estat desats una bona estona, mentre ens dedicàvem a gaudir de l’àgape que acabem de preparar.

Amb aquesta colla no hi falta de res, i abans dels cafès, ho culminarem amb els pastissos que ha portat en Piu. Si senyor, quina bona pinta!!! En un tres i no res, no hi ha quedat ni les engrunes.

És hora de recollir, i anar tirant cap a casa, però abans la foto de record. El dit, no hi sortim tots els que desitjaríem, a veure si a la del proper any podem tenir més quòrum... i si fa falta, farem una votació neta!!!