Dissabte una Torrassa amb extres, diumenge el refredat ens deixa sense Burriac.

Dissabte 21 d’Octubre 2023:

Nova trobada dels Bicigaló, i aquesta setmana l’encarregat de fer la convocatòria ha estat en Tino LL. A les 8 a la Plaça Nova ja es nota més la fresqueta, i d’això en podem donar bona fe en Tino LL, Pepe C, Pere C, Jordi T, Quico S, Quim M, i Salva B.

Hi ha ganes de bici, però també de xerrera, el que farà que ens costi una mica engegar. Fet i fet ens hi posarem a un quart de nou, tot marxant cap a l’Agility. Entrarem a la riera, i mentre rodem fent-la petar ja decidirem cap a on dirigir la sortida d’avui.

Tot i les diferents opcions, al final triarem anar a fer alguns corriols per la zona de la Torrassa, així que rodem fins al Bell Recó, passem per sota del viaducte de la C60, i anem a buscar el Xaragall de l’Espinal de pujada, que ja va sent un clàssic a les últimes sortides. Com sempre, tot just passat per sota del Pont de l’Espinal, agafarem corriol a la dreta que ens anirà enfilant cap a les Malloles de Can Pins.

Seguirem de pujada cap al Turó de can Ribot, on farem el corriol alternatiu a la masia, que ens deixa dalt de les Planes, i d’aquí, en no res ja som a Sant Carles, on avui ens deixarem caure cap al restaurant.

Més endavant, altre cop a corriolejar, passant a tocar de l’entrada del corriol de la Pistola, que avui deixem de banda, per sortir a la carretera que baixa cap a Santa Agnès de Malanyanes. Només travessar-la  ja tornem a estar fent corriols, ara que ens baixaran fins a Ca l’Arumí.

Travessem la carretera per enfilar-nos cap a la Pedrera dels Dous, on ens trobarem amb els primers cartells de batuda del senglar. Ja ens han fet la guitza!!! De moment decidim enfilar-nos per la pista, fins passades les runes de Can Puigverd, on de vegades hem fet corriols cap a sota de l’ermita de Sant Sebastià. Uns centenars de feixuga i desagradable pista que al final no ens servirà per res. Més endavant segueixen les senyals de la batuda, fins i tot barrant el pas als corriols amb cintes, i com no val la pena buscar el que no tenim, al final acabarem enfilant-nos per la pista fins dalt de la Torrassa.

Un cop a dalt, tot i el mal cos, farem una  petita aturada, i posarem bona cara per a la foto.

Només ens hi estarem una breu estona, ara hem de mirar com seguir, però la zona del Dragon Khan és enmig de la batuda, així que rumiant una mica, decidirem fer corriols que ens baixin cap a Llinars, i la opció triada és el corriol del Senglar.

Marxem de la Torrassa, i en no res ja som dins del corriol. Els primers trams, amb algun punt més tècnic, cosa que els fa més divertit, i tampoc ens suposa excessiva dificultat. Uns metres més endavant arribem a la bifurcació del corriol, a l’esquerra la variant del Senglar que hem fet altres cops i que té un parell de baixades més complicades, al mig, baixada divertida i ràpida sense cap complicació, i a la dreta una incògnita, en Miquel Àngel ens ha comentat en varies ocasions que l’ha fet a peu, i sembla que en bici es podria fer, però no hi hem entrat mai, i avui tampoc toca. Triem la opció del mig, i cap avall que fa baixada, per acabar sortint a la pista del Camí del Coll.

Sembla que la baixada ha agradat, però ara toca remuntar casi bé un quilòmetre per la pista, abans de tornar a fer trams de corriol de baixada que ens deixin al Mogent. Passarem per sota de les vies del tren, una mica d’asfalt, passant per davant del restaurant, i a rodar fins a la urbanització del Coll, on entrarem al Torrent Fosc, abans de la pujada que travessant el Bosc de Can Pellisser, ens ha de portar altre cop a dalt de Ca l’Arumí.

Portem 20 quilòmetres, i anem ja de tornada. Ara desfarem trams que hem fet fa una estona en direcció cap a Sant Carles, corriols travessant el Bosc de Can Poc, cap a sota del Turó dels Castellans, amb baixada per sender cap al Pla de l’Espinal.

I ja posats on som, què millor que un final pel Koala??? Doncs apa, passem a tocar de les restes de la masia de Ca l’Espinal, i uns metres més avall ja tornem a ser dins de corriols. En Quim al davant, i la resta seguint-li l’estela. Primers trams ràpids que ens porten a la carretera que puja cap al Coll de Parpers, i només travessar-la ja som dins del Koala. Ara a xalar com la quitxalla, treballant per poder fer una baixada ràpida, que ens deixarà altre cop al Xaragall de l’Espinal, això sí, amb un somriure d’orella a orella.

Ja tenim la feina feta...bé no del tot, els Bicigaló no donem la feina per tancada fins que no som entaulats a César Diaz, i per això encara ens queda una estoneta rodant per la riera.

Fet i fet arribem a la plaça a quarts de dotze, però la sortida ha valgut la pena. 30,5 quilòmetres i 813 metres+, bona manera de començar el cap de setmana de btt.

Diumenge 22 d’Octubre 2023:

La tarda de dissabte, alguns ens la passarem refredats i estossegant tota l’estona, el que farà que fem cas omís a la nova convocatòria d’en Joan B pels Bttargentona. Si en bones condicions ja vas mig ofegat a les sortides, en aquest estat, una retirada a temps és el més adient.

Això sí, diumenge puntuals a les 8 davant de la Fleca Casas es trobaran en Joan B, Javi F, Pere C, Jordi S, Pere B, i en Marc X, que avui porta un amic, per a que conegui el tarannà del grup, i pel que es veu li han fet una rebuda com cal... un Burriac per començar, i si no mor en l’intent, hi afegiran alguns extres. Ja hem fet bé de quedar-nos la llit!!!

Sortir d’Argentona cap a la Font Picant, i començar a pujar és tot una. Pujada cap a la zona de les Encantades, amb corriols per sobre de Madà, on pel que sembla la track, potser han tingut algun problema?

Continuen fins a sortir a la pista de Torre Ametller, on faran els corriols clàssics cap a sobre de Santa Elena d’Agell, amb la següent enfilada que els porta de nou a la pista de Torre Ametller.

En res, tornen a ser pujant per corriols, passant pel Turó dels Oriols, abans de sortir al Collet de Burriac. Són als peus del castell, i ara uns metres més avall de la pista, trobaran l’entrada dels corriols que els han de portar fins a la Font Picant de Cabrera.

D’aquí, enfilada exigent cap a la Creu de l’Avellà, i uns metres més pujant per la pista, per entrar al torrent del Rocar més Alt. Pujada enmig de rocs, on de ben segur s’ha fet més d’un “fiasco”, i que els deixarà a tocar de la Pedra de l’Àngel.

Una mica de puja-baixa travessant la Brolla d’en Nadal, els porta a la pista del Camí del Mal Pas. Uns centenars de metres per la pista, i ja tornen a estar corriolejant de baixada cap a Can Blanc, i d’aquí altre cop a rodar per la pista fins a l’entrada del corriol del Roure.

Només en faran un curt tram de baixada doncs a la primera de canvi, ja tornen a estar enfilant-se per corriols cap al Coll de Gironella, on tot just a tocar de la cadena, entraran al corriol d’en Cata, que mentre travessen la Brolla de l’Abril, els va baixant cap a Can Raimí.

Vorejar la riera de Clarà pel Bosc d’en Cabot, i tornar a pujar és tot una. Ara toca anar enllaçant senders i corriols fins a sortir dalt dels dipòsits, on faran l’últim corriol de baixada que els deixa al Torrent del Collell, entrant a Argentona per Can Volard.

No tenim clar si hi ha hagut entaulament al xino, però el que tenim ben clar, és que segur que s’ho han passat d’allò més bé... ahhh, per cert, el nouvingut tindrà ganes de tornar???

I tot això, ho deduïm del track que ha penjat en Pere B, així que si la crònica no s’assembla a  la realitat és culpa seva.

3 dies festius amb sortides de btt i carretera.

Dijous 12 d’Octubre 2023:

Avui, festiu del dia de l’Hispanitat, mentre uns llueixien les seves millors vestimentes en la desfilada militar pels carrers de la capital d’Espanya, d’altres també lluirem les nostres pels corriols dels nostres voltants, i amb aquesta intenció matinarem per ser altre cop a les 8 a la Plaça Nova. No hi ha convocatòria pels Bttargentona, en canvi en Qico S sí que posa fil a l'agulla pels Bicigaló.

Doncs apa, per ser puntuals a la convocatòria matinarem en Quico S,  Pere C, Jordi F, Oscar E, Robert D, i Salva B. Avui farem les primeres pedalades cap a la Plaça de Vendre, i rodant pel carrer de Ca l’Oriol, deixarem la vila per Can Volard.

Ens deixem caure cap al Torrent del Collell, enfilant-nos per corriols `pel Rocar d’en Serra, fins a ser dalt dels dipòsits. En Jordi F ens va enllaçant corriols, amb alguna baixada interessant abans de sortir al Torrent de Can Manreset, amb la següent enfilada cap a la Font d’en Quico.

Seguim de pujada, enllaçant corriols, senders, i algun petit tram de pista, amb algun curt tram de baixada, ara passant per la Font del Castanyer. Però sembla ser que hi ha més ganes de pujar, ara fent part dels trams del DH  a l’inrevés. Quilòmetre 6 de la sortida, i pràcticament només hem pujat, i ja toca baixar.

Ara podrem xalar dels d’aquests trams que tenim pel davant, en els que s’ha de treballar, sense punts excessivament tècnics, però amb pedres i alguns xaragalls que et fan haver d’anar amb compte, tot i això el ritme de baixada està força bé. Tot plegat seran poc més de 600 metres amb un desnivell mitjà del -13,7%, que ens acabaran deixant a Can Raimí.

Un cop acabada la baixada, torna a tocar pujar, i ara ho fem rodant per un tram de pista, que més amunt enllaçarem amb els corriols que s’enfilen cap a Ca n’Altafulla. Aquí ens separem en dos grups, en Pere, Jordi i Salva ens endinsem dins del corriol, la resta continuen pista amunt, i ja ens trobarem de nou un cop a dalt.

Un cop a la pista, i altre cop tots junts, rodem en direcció a Dosrius. Tenim al cap seguir pujant, ara pel corriol del Roure, però abans, en Robert i l’Oscar ens deixaran. Se’n tornen cap a Argentona, mentre la resta ens endinsem dins del corriol.

Pujada tranquil.la, mentre anem decidint com tornar. Aviat ens posarem d’acord, en Jordi F diu que no ha fet encara el corriol d’en Cata amb bici, i avui serà la seva primera vegada. Farem pràcticament tot el corriol de pujada, fins casi bé arribar dalt, on haurem de trencar a l’esquerra per seguir enfilant-nos cap al Coll de Gironella, on tot juts abans d’arribar a la cadena tenim l’entrada del corriol d’en Cata.

Va, no perdem temps, endinsem-nos-hi i a gaudir d’aquets trams de divertida baixada, travessant la Brolla de l’Abril...

...què després de poc més de 700 metres ens ha de deixar al torrent del Xaragall de la Fonta, que resseguirem 0per sortir altre cop a Can Raimí.

Un cop a la urbanització, rodem pel sender del Bosc d’en cabot, tot vorejant la riera de Clarà, on buscarem l’última enfilada de la sortida. Primer pel sender que ens puja cap al Torrent del Manreset, seguint fins a sortir altre cop als dipòsits d’aigua.

Ja només ens queda una petita baixada per corriol, que ens deixa al Torrent del Collell, tornant a entrar a Argentona per Can Volard.

En res som a la Plaça Nova, on avui no haurem de fer cua per asseure’ns al César Diaz. L’Oscar i en Robert estan acabant d’esmorzar, i aprofitarem la taula que deixen lliure,

Unes birres, un entrepà i el cafetó, posaran punt i final als encara no 16 quilòmetres amb 674 metres+ de la sortida d’avui.

Dissabte 14 d’Octubre 2023:

Un nou dissabte, i per unes coses i altres, avui cap Bicigaló ha dit res. Doncs, potser serà un bon dia per quedar-nos una estona més al llit, i sortir més tard a fer una volteta amb la flaca. Fet i fet en s hi posarem a quarts de 10, més que suficient per fer una passejada per les carreteres del Vallès.

Mataró, Argentona, i primera pujada per Parpers, on als trams inicials ens creuarem amb en Manel López que està rodant amb la btt. De seguida decideix acompanyar-me una estona... una estona que al final es convertirà en casi bé 40 quilòmetres d’asfalt enganxat a roda com una paparra. Collons com n’està de fort, sort que no porta bici de carretera!!!

Hem pujat el Coll de Parpers, baixat a La Roca del Vallès, rodat cap a santa Agnès de Malanyanes, Marata, Cànoves, baixada cap a Sant Antoni de Vilamajor, Llinars, enfilada al Coll de Cab Bordoi, i baixada cap a Dosrius.

Aquí ens separem, ell ja fa estona que porta els 1000 metres+, i se n’ha de tornar cap a casa. Ha estat un plaer compartir aquesta estona rodant junts, tot fent petar la xerrada. Jo encara allargaré una mica més, enfilant el Collet cap a la Breinco...

...baixada a Cardedeu, altre cop cap a Santa Agnès de Malanyanes, amb un nou coll de Parpers de pujada...

...baixada final cap a Argentona, per treure el cap a la Plaça Nova. I ja posats, no està de més asseure’ns una estona al xino, i recuperar-nos una mica de l’esforç de la sortida...

...per cert, el xino ha posat 2 panades, però si en Manel ja no hi és, ens l'haurem de cruspir igualment.

Al final, el que havia de ser una passejada pel Vallès, s’ha convertit en 71 quilòmetres i 1051 metres+. Esperem que no ho paguem a la sortida de demà.

Diumenge 15 d’Octubre 2023:

Diumenge hi ha ganes de corriolejar una estona, i amb aquesta intenció tornem a matinar per ser a les 8 a la Plaça Nova.

A aquesta hora la plaça és plena de runners, ansiosos per tornar a fer un entrenament de la propera Burriac Xtrem, i a uns metres més amunt, davant la Fleca Casas, 8 bikers., en Joan B, Francesc M, Javi F, Pere B, Jordi S, Manel L, Jordi F, i Salva B.

La setmana passada va sorgir la proposta d’anar cap a la zona de Llavaneres, i al final la vam descartar. Avui tornem-hi, i ja no tenim excuses, tot i que sabem que això comporta allargar més la sortida, i no tothom ho podrà fer.

De moment, marxem de la plaça cap a l’Agility, i ja anirem veient com es desenvolupa tot. En principi, només travessem la riera, per entrar al Torrent de Can Bellatriu, per juts passada la hípica de Can Salvat, tombar a l’esquerra entrant en el que temps enrere havien estat corriols. Ara, després de la feina de les màquines d’en Famades en les tasques de desforestació de la zona, to s’ha convertit en pistes, o senders amples, digues-li com vulguis, i ha perdut tota la gràcia de passar-hi. Com no tenim cap més remei, anem enfilant-nos-hi, primer sortint a la pista del Camí de les Aigües, continuant cap a la zona de la Vinya d’en Rouaix, i més amunt encara, per acabar sortint al Pi Gros de la urbanització de Can Vilardell.

Seguim de pujada per l’asfalt de la urbanització, cap al Parc Forestal, que travessarem de pujada, per sota del Turó d’en Dori. Un tram de corriols de pujada, i ja serem al creuament de pistes de la Plana del Pou de la Plata.

Ara ens toca enfilar-nos pel corriol de l’Incinerat, i un cop a la sortida, uns metres més de corriol fins dalt del Turó de Tarau. El més lògic si volem anar cap a Llavaneres hagués estat no perdre gaire temps, deixant-nos caure per la pista cap a Can Bruguera, però sembla ser que abans embolicarem una mica la troca.

De moment, baixem del turó corriolejant una mica, amb un petit tram de pista posterior, per anar a fer el corriol Wally. Corriol curt de baixada, amb uns últims metres aixaragallats, que mirarem de salvar fent treballar els frens de les bicis.

Continuem amb l’enllaçada clàssica de puja-baixa de corriols, que ens porten a la Font de n’Oms, on avui continuarem cap a la Font de la Moreneta, per tot just a la sortida, aturar-nos per acomiadar als Jordi’s que ja en tenen prou, i se n’han de tornar cap a casa, però abans, la foto de grup.

Apa, petonets i a continuar!!! Ara ens toca enfilar-nos cap al Plana dels Brucs, i després deixar-nos caure pel tallafocs fins al Coll de Can Xerrac. Uns centenars de metres planers per pista, i ja tornarem a estar pujant, ara pel tram obert per les màquines, que abans era el corriol de Cabró, que ens enfila fins dalt del Turó de Llorita. Posterior baixada ràpida per corriol, i sortirem a la pista del Camí Ral.

Rodar per la pista uns centenars de metres, i un corriol més, i ja som al Coll de Pallarés, tot just dalt del Tintorer. Ara hem de rodar per la pista, enfilant-nos per l’Aspirina cap dalt del Turó d’en Palletes, on just a la dreta trobem el corriol que ens ha d’enfilar cap a la Pedra de la Ferradura.

Aquests 2 propers quilòmetres sens dubte seran els més durs de la sortida. Els primers trams els anem fent força bé, però a mesura que avancem comencen els tram més rocosos, i tècnics. Tot i això, ho farem tot dalt de la bici, això sí, amb les pulsacions cada cop més amunt... i quan ja som a tocar de la Pedra de la Ferradura, trobem a l’esquerra una entrada de corriol que ja hem algun altre cop. El capdavant del grup no s’hi podrà estar, i sense temps a dir la nostra, ja hi som dins. En principi tot baixada, dins d’un corriol força estret, amb alguns punts més tècnics, i amb alguna arrel que avui està més relliscosa del normal, i ens dificulta força la feina.

Acabarem sortint a la pista que puja de la Creu de Rupit cap a la Pedra de la Ferradura, i aquí és on en Pere B agafarà el rol de líder. Diu que el que tenim pel davant ja ho ha fet un altre dia amb en Robert D, i alguns li fan cas. Altres en dubtem, i d’aquí una estona veurem qui té raó.

Els primers metres més o menys bé, però de seguida la cosa s’encigala. Ja sabem on som, de fet, hi hem passat en altres ocasions...però sempre de baixada!!! Com no pot ser de cap més manera, haurem de posar peu a terra, i empentar les bicis, un cop, i un altre, mentre en Pere jura i perjura que ho han fet amb en Robert...vinga va!!! Segur que “aquest dia tampoc hi venia”.

Tot plegat han estat uns 700 metres de pujada fins dalt del Turó del Mig a 550 metres sobre el nivell del mar, i ara per fi, ens podrem deixar caure cap a la Pedra de la Ferradura, tot i que encara errarem una mica la traçada, i tornarem a empentar les bicis per torbar el corriol correcte.

A la Pedra de la ferradura farem una breu aturada per fer alguna foto, mentre mengem alguna cosa...

... ja no tenim temps per més, hem d’anar tornant. De moment desfarem de baixada el corriol que hem fet pujant fa una estona, i que ens ha de baixar cap a l’Aspirina. Si de pujada és exigent, de baixada també, els xaragalls i les pedres baixant ràpid, faran que arribem a baix amb les braços i cames adolorits, i no diem res si ho féssim com en Manel amb una rígida.

Seguirem desfent camí cap al Coll de Pallarès, ens tornarem a enfilar al Turó de Llorita, baixarem al Coll de Can Xerrac, i pujada cap a Can Bruguera. Aquí ens enfilem per la pista cap dalt de la urbanització, aprofitant la font per reomplir una mica el bidó d’aigua.

Tornarem a fer el corriol de l’Incinerat, ara de baixada, per anar a buscar els últims corriols de baixada. Aquí en Manel diu que per avui ja en té prou de corriol, i es deixarà caure per la pista.

La resta, temps enrere haguéssim baixat sens dubte pels corriols d’en Bellatriu, però les màquines els han destrossat, i a hores d’ara no és bona opció, així que ens decantem per baixar per la Nevera. Apa, a xalar d’aquests últims 1,5 quilòmetres, amb ràpida baixada, fins a sortir a la pista del Camí de les Aigües, això sí, amb una aturada forçada als últims metres, on una noia amb e-bike ha fet una “croqueta arrebossada” just davant nostre. Res greu, s’aixeca ràpid, i amb una petita espolsada ja torna a ser dalt de la bici.

El grup ens deixa passar, i seguir corriolejant de baixada cap al Torrent de la Reimina, que travessem, abans de sortir de nou a la Hípica de Can Salvat, i que no pari la festa, gastarem els darrers watts que ens queden a les cames, deixant-nos caure pel Torrent de Can Bellatriu.

Un cop a la riera, baixem cadència, i tornem tranquil.lament cap a la Plaça Nova, on ens entaularem per fer el piscolabis de torn al xino, més que merescut, després dels poc més de 33 quilòmetres amb 1242 metres+.

Dissabte de clàssics, diumenge buscant sortir de la zona de confort.

Dissabte 07 d’Octubre 2023:

Aquesta setmana en Pepe C és l’encarregat de la nova convocatòria per la sortida de dissabte dels Bicigaló, i fidels a la seva crida, dissabte matinarem en Pere C, Manel V, Quim M, Jordi F, Quico S, i Salva B per a fer-li costat.

Serem puntuals a les 8 a la Plaça Nova, tot i que serem també una mica mandrosos a l’hora de posar-nos a la feina. Fet i fet ens hi hem posat a quarts de 9, tot marxant de la plaça en direcció a l’Agility, per travessar la carretera i entrar a la riera.

Avui tenim avis de batuda de senglar per la zona de Coll de Poc, Òrrius i Vilanova del Vallès, així que ja tenim una zona per on no moure’ns.  Ben aviat decidim anar cap a Sant Carles, per després deixar-nos caure cap a La Roca del Vallès. Doncs apa, rodem per la riera cap al Bell Recó, passem per sota del viaducte de la C60, fent el primers metres pel Xaragall Gran de Can Pins, per com hem fet  a  les últimes sortides, entrar per anar enfilant-nos pel Xaragall de l’Espinal. Ens hi estarem uns centenars de metres, per tot just acabat de passar per sota del pont de l’Espinal, tombar a la dreta, entrant en trams de corriol que ens han de pujar cap a les Malloles de Can Pins.

En res serem al Turó de Can Ribot, amb un tram més dins de corriols abans de sortir a dalt de les planes. Uns metres més endavant ja som a Sant Carles, on  travessarem la urbanització rodant per l’asfalt cap al Turó dels Castellans.

Ara ens toca deixar-nos caure cap al Pla de l’Espinal, i sense aturades, avall fins a sortir a la carretera al Coll de Parpers. Un centenar de metres avall passat el “Jabalí de Oro”, i ja trobem l’entrada del corriol que ens ha de baixar cap a La Roca del Vallès.

Poc més d’un quilòmetre de divertits corriols de baixada, sense trams excessivament tècnics, que ens deixaran a baix del Torrent de Sant Miquel, on farem una breu aturada per a reagrupar-nos, aprofitant l’avinentesa per a fer alguna foto.

Continuem pel torrent cap a Can Companys, on hem de travessar la carretera per a començar a pujar de nou. Ara tenim els trams clàssics cap al Bosc de Can Planes, passant pel corriol la Creu, un tram del Calipso, abans de sortir just a sobre de la Pedra Foradada. Uns metres més amunt, passem a tocar de les restes de Can Ronses, mentre continuem enfilant-nos per corriols, tot travessant el Bosc de ca l’Argent, cap dalt del Turó del Morro del Gall.

Ens queden pocs metres més de pujada, i els hem de fer tot travessant el Bosc de Can Païssa, abans de deixar-nos caure per sortir a la pista de la Pedrera de la Pedra Blava.

La baixada final la farem pels corriols de Can Vinyamata. Tot i que per alguns, aquests trams no són gaire divertits, d’altres en xalem com la canalla, i més si podem anar seguint l’estela d’en Quim M. Traçada fina fina, i sense ensurts que ens deixarà a Can Roviró, on farem l’últim reagrupament, abans de deixar-nos caure cap a la riera de Riudemeia.

Portem poc més de 23 quilòmetres, i ja tenim la feina feta. Tornem tranquil·lament cap a Argentona, que a la Plaça Nova ja ens hi esperen per a l’esmorzar Bicigaleru.

Ahhh, per cert, el ferro segueix “on fire”!!!

Tot plegat hem començat el cap de setmana amb aquests 28 quilòmetres, amb 672 metres+, a l’espera de que ens depararà la sortida de demà.

Diumenge 08 d’Octubre 2023:

Nova convocatòria pels Bttargentona, i aquesta setmana ben reeixida. A les 8 del matí la Plaça Nova és ben plena de gent. Com les últimes setmanes, a la plaça, una munió de runners preparats per a un nou reconeixement de la propera Burriac Xtrem, i davant de la Fleca Casas, en Joan B, Francesc M, Pere C, Javi F, Kiko P, Pere B, Marc X, Salva M, Jordi F, i Salva B.

Avui uns no poden allargar gaire la sortida, altres volen mirar de fer alguna sortida diferent, amb lo que trigarem  una estona en posar-nos en marxa, tot rumiant cap a on dirigir la sortida. Descartem la zona de Llavaneres, doncs perdem força temps en arribar-hi, i al final decidim anar cap els voltants de Can  Massuet. Doncs apa, marxem de la plaça cap a l’Agility, i ja som dins la riera.

Hem d’anar cap a Dosrius, així que un cop a la riera, entrarem al canyer del Torrent de la Feliua, per anar-nos enfilant cap dalt de la Vinya d’en Santos, passem per la bassa, i continuem corriolejant per l’alternativa fins a sortir a Dosrius.

Farem una volteta pels carrers de Dosrius, cap a la Font del Comú, enfilant-nos a Can Vallmajor, on després de travessar la carretera, anirem a fer els esglaons de pujada. Deixarem l’asfalt de la urbanització, entrant al corriol sota els peus del Castell de Dosrius, i que ens deixa a la pista que puja cap a Can Massuet.

Ara ens tocarà pistejar uns centenars de metres, fins just a sobre de la Pedrera d’en Sesa, on tornarem a enfilar-nos per corriol cap el Turó del Gat Salvatje,  amb els últims metres de baixada que ens tornen a portar a la pista, ja a tocar de les Planes de Can Pruna.

Uns metres més endavant ja som a la urbanització de Can Massuet. Entrarem a les Planes de Can Carreres, passant a tocar de la zona del paintball, i en res ja tornarem a ser rodant per l’asfalt tot travessant la urbanització de Can Massuet del Far.

Deixarem l’asfalt, per entrar en corriols de pujada fins a Coll d’Argila, amb la baixada següent que ens deixa a Can Bosc. Una petita pujada i baixada més, ens deixa al Camp de les Passadores, i d’aquí corriol de pujada, que segons diuen antigament es coneixia com el corriol Secret, i que ens porta a sortir a tocar de Can Miloca.

Aquí aprofitem per fer una breu aturada, menjar alguna cosa, buidar “dipòsits” varis, i com no, posar-nos-hi bé per a que un caminaire ens faci una foto.

Fet i fet ja són casi les 10, i n’hi ha que ja han d’anar començant a buscar la tornada. De moment ens deixarem caure un centenars de metres per la pista, i a la que puguem entrarem en senders de baixada. Estem fora de la nostra zona de confort, i anem improvisant enllaç de senders i corriols de baixada, amb algun petit punt en que no podrem continuar i haurem  de girar cua. Al final, després d’uns metres de pujada per sender, acabarem sortint a Can Ferrerons, passant a tocar de la seva alzina centenària.

Tornarem a sortir a una pista, on hi baixarem altre cop uns centenars de metres. A la que trobem una entrada, ens hi fiquem, altre cop corriols i senders de baixada, travessant el bosc de Can Guinard, amb uns últims metres de pujada que ens deixa a tocar del restaurant.

Ja estem en un punt conegut, fet que aprofitaran en Francesc, Kiko, Pere C i Jordi F per a acomiadar-se. Ja van tard, i se’n tornaran el més ràpid possible cap a Argentona. La resta encara tenim una estona més de coll, així que per començar seguirem a en Joan que vol  mirar de torbar un corriol que vam fer amb en Quico Vallbona temps enrere. La provatura durarà poc, baixem un centenar de metres per corriol, i de seguida girem a l’esquerra, enfilant-nos de nou...per tornar a sortir al restaurant de Can Guinard!!!

Res, rodem uns metres per la pista, i a la que puguem ja tornarem a entrar en corriols. De fet, el proper quilòmetre i mig, serà una improvisació de senders i corriols, ara cap aquí, ara cap allà, més o menys planers, que al final ens portaran a sortir a un tram de la carretera que puja de Can Bordoi cap al Corredor.

Més o menys, ja ho tenim mig controlat. Seguirem corriolejant, corejant el Turó de la Majordona, per acabar sortint dalt del Turó del Vent, o l’esplanada on hi ha l’entrada de la Balena.

S’han acabat les provatures, ja només hem de travessar la carretera, per entrar al corriol que ens va ensenyar en Quico Vallbona, que a Strava tenen segmentat com a Roomba. Baixada divertida i ràpida, tot i el terreny extremadament sec, i aixaragallat en alguns punts, què desprès de 1,91 quilòmetres, amb un desnivell mitjà de -6,8%, ens deixarà al pont de la carretera de Can Bordoi.

Haurem de rodar uns metres per l’asfalt de la carretera, abans d’enfilar-nos fins a trobar l’entrada del tram final del Dragon Khan. Aquí no val a badar, es baixa força ràpid, i tot i tenir-ho per la ma, sempre et pots endur un ensurt. Al final arribarem baix del Sot de Can Bosquets san si estalvis, amb un somriure d’orella a orella, tot i el cansament acumulat.

Travessem la carretera, deixar-nos caure cap a Dosrius tot vorejant el Torrent dels Rials, amb la mala sort d’una punxada a la roda de la bici d’en Pere B quan ja estàvem casi bé al final de la riera.

Aturada per mirar d’inflar, amb bombona de CO2 inclosa, però no hi ha manera... 

... en Joan s’haurà d’arremangar, desmuntar roda, i posar una càmera.

El meu “bono bici” ja toca a la seva fi i sentint-ho molt els haig de deixar. Els corriols de l’alternativa a la riera seran la millor opció de tornada, i després a rodar per la riera, sense aturada a la Plaça Nova. El piscolabis al xino quedarà pendent per a un altre dia.

Poc més de 36 quilòmetres amb 901 metres+, és el que ha donat la sortida d’avui, fora de la nostra zona habitual, però amb la bona companyia de sempre.

La propera setmana més...sobretot de desnivell!!! Però aquesta crònica la deixem per a quan es refacin les cames!!!

Divendres de nocturna, diumenge corriolada amb una Torrassa.

Divendres 29 de Setembre 2023:

Aquesta setmana avancem les sortides de btt a divendres. Fa dies que en parlàvem, i per fi ha arribat l’hora d’una nova nocturna amb sopar inclòs. Hem quedat a les 8 a la Plaça Nova, però per unes coses i altres començarem a pedalar amb una mica de retard. Cap problema, la nit és llarga!!!

No som tots els que voldríem, de fet al final serem en Joan B, Quim M, Pere C, Francesc M, Jordi F, Jordi S, Rafel F, i Salva B.

A la última nocturna de finals de Juny pràcticament no va fer falta ni encendre els llums, avui serà diferent a aquesta hora ja comença a fer-se fosc, i els haurem de menester sí o sí. Res, ens hi posem marxant de la plaça cap a la Plaça de Vendre. Rodarem pel carrer Sant Narcís, cap a Sant Sebastià, i ens deixarem caure cap al polígon. Entrarem a la riera, i farem els primers metres de pujada per la pista de Can Comalada, fins a sortir a les arrels de Can Bagot.

Ens enfilem per les arrels, uns metres més amunt passem pels Porcs, i en res ja som rodant pel sender mentre travessem la zona de l’Esbarzer Gran. Trams més planers, que es faran  més costeruts a mesura que ens acostem al Turó de les Rovires.

Continuem de pujada pel corriol que ens deixarà a la caseta del caçadors, a tocar de Can Ferriols, on ens deixarem caure cap a l’Oasis.

Uns centenars de metres més de baixada, i ja tornarem a estar pujant, ara pels trams oberts de pista a l’Esquei de Ca n’Oms, passant per davant de l’entrada del corriol d’en Toni, de camí al Turó de la Gola.

Encara no hem acabat de pujar, primer uns trams de corriols, sortint a la pista que ens portarà a les Planes de Can Nogueres. Entrarem on hi havia la cadena, i baixarem pels trams que fa poc eren corriols, i ara ja s’han convertit en pista desprès del pas de les màquines en la seva tasca de desforestació. Baixada, fins a trobar la sortida del corriol del Mossèn, per començar la que en principi ha de ser l’última pujada de la sortida. Més trams desbrossats fins a enllaçar amb el sender que ens portarà al creuament de camins de la Plana del Pou de la Plata.

Són casi bé les 10, l’hora que hem reservat per sopar. De fet, estem ja a tocar del Parc Forestal, així que un corriol més, una petita aturada per seleccionar cançó a l’Spotify d’en Rafel, abans d’entaular-nos al Tarannà.

Al restaurant ja tenim la taula parada, només haurem de seure i triar alguna vianda que portar-nos a la boca. Que vagin portant beguda, que ens hem de posar les ulleres per veure la carta!!! Mentre les conversa es va animant, que no manqui de res, xipirons, calamarsets a l’andalusa, croquetes de brandada de bacallà... i com l’enveja és molt dolenta, la flaire de la taula del cantó farà que també ens portin unes lloses per anar preparant-nos la carn, mentre la conversa es va animant.

Ens estarem entaulats una bona estona, de fet ens aixecarem de taula sent ja dissabte. La culpa de tot, la bona companyia, i les dues rondes de ratafia i altres herbes que ens atabalen l’enteniment.

Tot lo bo s’acaba, i al final no tenim més remei que pagar i marxar, però abans una foto perquè no sigui dit que ens ho hem inventat tot.

Pugem a les bicis per anar tornant. L’idea de continuar fent corriols després de sopar ja fa estona que l’hem descartat. Marxarem del Parc Forestal per anar a buscar el corriol d’en Bellatriu, o el que en quedi després de les feines de desforestació que hi està duent a terme en Pep Famades. La veritat que no queda casi bé res del que havia estat un dels millors trams de corriols de baixada cap a Argentona. Pista sorrenca, on hem d’anar amb compte al ser fosc, amb l’afegit de les moltes branques que encara són al mig del camí.

Acabarem sortint al Torrent de Can Bellatriu, que ens tornarà a la riera. Ens arribarem fins a la Plaça Nova, on alguns encara tenen ganes de gresca, però és un quart de dues i tot és tancat i barrat, així que ja no ens queda més remei que acomiadar-nos, i cap a casa.

Que descansin les bicis, i nosaltres també. La sortida de dissabte ens la saltarem, diumenge serà un altre dia.

Diumenge 01 d’Octubre 2023:

Fa sis anys, també diumenge, estàvem per altres coses. Crida per la consulta  sobre el que volíem fer els catalans amb el nostre futur. Tots sabem com va acabar tot, amb urnes plenes de vots, i corredisses a dojo a alguns col·legis electorals... avui, la cosa serà diferent. De moment en Joan B amb el seu missatge de: “jo demà descans que he dormit 3h”, ens deixa clar que no té ganes de corredisses.

En Francesc M diu que s’apunta, en Pere C, i Salva B també. En Pere B és dubte, depenent de com bufi el vent a la nit ja decidirà... i així ens anirem al llit.

Matinem per ser puntuals a les 8 a la Plaça Nova. Van arribant respostes positives, en Jordi S, en Pere B i en Marc X, i a última hora en Javi F, i en Kiko P. Collons, la cosa es va animant, i comencen a pintar bastos!!!

Un cop a la plaça, també se’ns afegirà en Vado Prat. Semblava que seriem pocs, al final som 9. No perdem més temps, que encara se’ns afegirà algú més.

Sense el líder habitual, mirem d’engrescar al grup per fer una Torrassa, i en principi sembla ser que a tothom li sembla bé. Marxem cap a l’Agility, començant a rodar per la riera en direcció al Bell Recó.

Passem per sota del viaducte de la C60, abans d’entrar al Xaragall de l’Espinal. En aquest tram ens trobarem amb en Robert D, Oscar E, Quico S, i en Pep que també han sortit una estona. Una breu xerrada, i a continuar. Tot just passem per sota del Pont de l’Espinal trencarem a la dreta, per fer la primera enfilada de la sortida. Corriol que ens han de pujar cap a les Malloles de Can Pins, que per a alguns són nous,  i on farem els primers esbufecs mirant d’anar més alts de pulsacions, amb en Kiko i en Javi enganxats al darrere.

Un cop a dalt, reagrupament i a seguir. Un centenar de metres més endavant tenim l’entrada del corriol de l’alternativa de la Font de Javà, i com no, ja hi som dins. Això sí, fem una mica el ronso, i deixem que els senglars obrin el grup. Pujada fins dalt del Turó de Can Ribot, on fem un petit bucle “made in Kiko”, abans de sortir dalt de les Planes.

En res som a Sant Carles, on rodarem per l’asfalt cap al Turó dels Castellans...per deixar-nos caure cap al Pla de l’Espinal, mentre els da darrere deixem anar un: “però no anàvem a la Torrassa???”.

Res, res, tot és un altre bucle de en Kiko. Baixem per la pisat cap al Pla de l’Espinal, el travessem, per enfilar-nos altre cop cap als peus del Turó dels Castellans. El fet es marejar una mica la perdiu.

Ara corriolejarem una estona travessant el Bosc de Can Poc, per acabar sortint a la carretera que baixa cap a Santa Agnès de Malanyanes, això sí, encara estranyats de que no haguem entrat al corriol de la Pistola.

Travessarem la carretera, i un altre tram de corriols ens baixaran cap a Ca l’Arumí. Continuem sense aturades, ara enfilant-nos cap a la Pedrera dels Dous, on rodarem uns metres per la pista tot decidint quin corriol serà el següent. Al final, aprofitant que alguns encara no el coneixen, entrarem pel corriol dels ruscs d’abelles, això sí trencant abans a la dreta per anar pujant fins a enllaçar amb el tram clàssic que fem quan entrem tot just per sobre de la pedrera.

Acabarem sortint a l’esplanada del Xalet, on en Jordi S ens deixarà, però abans que faci la feina...

...ep, que la foto ha quedat prou bé. I perqué no dubteu que ell n'és l'autor.

Continuem la sortida, i uns corriols més de pujada ens deixaran dalt de la Torrassa, on ara sí que farem una breu aturada per menjar alguna cosa, tot i que de seguida ja tornarem a la feina,  que ara toca baixar. Primers metres cap al Pla de la Bassa del Llop, per de seguida buscar l’enllaçada de corriols que ens ha de baixar cap al Penjat dels Garrofers, tot i que avui no hi arribarem. Ens aturem per ensenyar al que encara no hi ha passat mai la divertida enllaçada corriolaire que a Strava tenen segmentat com la “Lombriz”. Tot i l’estat massa sec del terreny, xalarem d’aquests trams, tot salivant pensant en el que podrà ser quan el terreny estigui una mica més humit.

Aquest poc més de mig quilòmetre de corriol ens portarà fins a l’entrada del tram final del Dragon Khan, i aquí, com sempre campi qui pugui, tot i que el grup arribarà força compacte al Sot de Can Bosquets.

Travessarem la carretera, i mirarem de deixar-nos caure cap a la Font del Sot, tot i que tindrem que girar cua, doncs els treballs de desforestació a la zona han malmès el camí. Res, tornem a lo clàssic, baixem cap al Torrents dels Rials, i a rodar cap a Dosrius.

A la sortida, anem a buscar l’alternativa de la riera. Corriols de pujada fins a la bassa de la Vinya d’en Santos, abans de deixar-nos caure cap al Torrent de la Feliua, abans d’acabar sortint a la riera pel Torrent de Manyans.

En Francesc M i en Kiko van tard, i ens han de deixar. La resta encara ens queden ganes de gresca, així que entrarem al Torrent de Coll de Bocs, enfilant-nos fins a tocar de la mina, on entrarem en corriols de pujada travessant l’Esquei de Mostarós, que ens han de portar al Nutrisport.

La sortida va tocant a la seva fi, però de moment encara ens queda rodar uns centenars de metres per la pista fins a tocar del barri de Can bagot, on agafarem sender de baixada, que uns metres més endavant s’acaba, obligant-nos a fer un camp a través molt poc trepitjat que ens deixa al Torrent de la Pregontera.

Uns centenars de metres de sender de pujada ens porten a sortir a la pista de Can Comalada, on ara sí farem parell de baixadetes, per sortir a la riera pel canyer de Can Comalada.

Només ens queda rodar tranquil·lament cap a Argentona, o millor dit, esquivant una munió de caminaires participant a la “XVI Mataró camina per l’Alzheimer”.

En Pere B, i en Marc no es podran quedar. La resta ens atançarem a la Plaça Nova, on avui farem el salt al xino. Hi ha gana, i tot i haver d’esperar una estona per agafar taula, ens cruspirem uns bons entrepans del Cèsar Díaz, que mentre uns dormen, els altres ens els hem ben guanyat. De 9 que hem sortit, només en quedem 4, peròp per a que no digueu, aquí us compartim l'esmorzar.

31,72 quilòmetres i 801 metres+, per començar amb bon peu Octubre.

Dissabte anem a Fitor, diumenge ja cremarem els excessos!!!

Dissabte 23 de Setembre 2023:

A finals de Maig vam estar fent corriols per les Gavarres, i vam dir que hi tornaríem quan no fes tant calor. Tot i que alguns ja hi han estat alguna que altre ocasió durant els últims mesos, per fi ha arribat el dia. Aquest cop serem una bona colla, en Pere C i en Pere B, seran els encarregats de la logística de la sortida, i en Pepe C, Jordi T, Jordi F, Tino i Tomàs LL, Quico S, Manel V, Robert D, Oscar E, Francesc M, Rafel F i Salva B gaudirem de la seva feina.

Com tenim previst dinar a l’ermita de Santa Coloma de Fitor, tampoc haurem de matinar tant. .  Alguns ja hi ha anant directes, i la resta quedarem a Argentona a les 8, per mirar de ser cap a les 9 a Mont-ras.

Només arribar-hi, trobada de tota la colla al bar per fer un cafetó, i fins i tot alguna per fer un petit esmorzar amb entrepà inclòs. Sembla ser que cal agafar forces de cara a la matinal que tenim pel davant.

Fet i fet, seran casi bé les 10 quan fem els primers cops de pedal rodant per l’asfalt cap a l’Ajuntament, on uns centenars de metres més endavant ja ens estarem enfilant per sender costerut, que de seguida es converteix en corriol. Primer quilòmetre de pujada, abans de deixar-nos caure per un mena de tallafoc cap a Mina Pepita.

Tot plegat ha estat un miratge, ara ens toca pujar de nou, primer per corriol per sortir més endavant a un curt tram de pista més planer que ens ha de portar cap a Puig de Cucala, on trobarem l’entrada d’un tallafocs que haurem de fer de baixada.

L’entrada, amb alguna pedra a baix que no ens fa veure clar de deixar anar les bicis, així que potser és millor opció agafar-les pel morro, i baixar caminant...

... la part final sí que la farem dalt de les bicis, per acabar deixant-nos caure fins a sortir a la pista que baixa cap a Mont-ras.

Quilòmetre 5, i rodem per la pista un centenar de metres abans de deixar-la per entrar al Torrent Bo. Ens toca enfilar-nos de nou, i aquest cop estarem una bona estona dins de corriols tancadets, amb un terreny en excel.lents condicions desprès de la pluja que sembla ser que ha caigut a les últimes hores, fins i tot travessant algun petit rierto d'aigua..

..., abans de sortir al tram final de pista, amb uns últims metres més exigents que ens deixen dalt del Coll de la Bosqueta, on hi ha el Mirador de Mont-ras. Aturada per mentre agafem una mica d’esma, posar-nos-hi bé per la foto.

Ens hi hem de tornar a posar, estem fent moltes aturades, i encara ens queda per arribar a lloc. Doncs som-hi, ara ens toca fer corriols de baixada, amb algun punt més aixaragallat, o petits baixadons...

 

...que ens han de portar fins a la Font de la Teula.

Hem de continuar, ara amb uns primers metres de corriols més planers, que de seguida es convertiran en trams de pujada, amb algun punt més tècnic que ja de per sí és difícil de fer dalt de la bici, però on l’estat humit de les pedres tampoc ajuda gaire. Són pràcticament 2 quilòmetres de pujada, enllaçant corriols, amb algun petit tram de connexió per pista, que ens puja cap a Puig Vidal. Aquí ens deixarem caure uns centenars de metres per pista,  abans de que en Pere B ens torni a endinsar dins de corriols.

Ara, a tornar a pujar, amb una primera “pala” d’encara no 100 metres, on posarem tot el que cal per no fer peu, tot i que casi bé a tots se’ns acabarà l’esma abans d’aconseguir-ho, e-bikes incloses. Es diu que en Francesc M ho ha fet tot, però com no ho hem vist, ho deixarem com una llegenda.

El tram següent, sender que s’enfila tot i que força més planer que ens deixa a Coll de Tramuntana, on haurem de resseguir uns metres de pista de baixada, fins a trobar l’entrada de sender que ens baixarà cap a l’esplanada del Camp de les Voladeres. Estem compartint sender amb un grup de francesos passejant amb les seves e-bikes, que mentre els animem amb alguna mena de cançó francesa, fins i tot tenen a bé delectar-nos amb un “front flip” de manual.

Seguim rodant tranquil.lament poc més d’un quilòmetre...

... abans de l’enfilada final per la trialera que ens ha de pujar cap a l’ermita. Tot plegat són cinc-cents metres, amb els primers trams on les rodes patinen força sobre el rocam humit, i que anirem fent cadascú al seu ritme, amb en Pere i en Francesc al capdavant.  Quan ja arribem a la part final, en Francesc que baixa, ho voldrà fer de nou? Doncs no, aviat tindrem la resposta, només ha estat per fer de paparazzi.

Uns metres més endavant ja tenim l’ermita de Santa Coloma de Fitor. Portem 3 hores sobre les bicis, i la tasca d’en Pere B com a líder ha finalitzat. Ha resolt amb nota la tasca encomanada, ara sí que podrà dir amb la boca ben grossa: “jo aquell dia sí que venia”, una llàstima que tingui compromisos familiars, i no es pugui quedar acompanyant-nos en la feixuga feina que tenim ara pel davant. Això sí, aprofitarem per fer una foto immortalitzant el moment.

A aquesta hora hi ha força gent als voltants de l’ermita, alguns caminaires, altres bikers, i fins i tot una família celebrant el 28º aniversari de noces. Nosaltres a la nostra, que la taula ja està parada, i tot i que només hem fet 16 quilòmetres, ja hi ha gana.

Ens hi estarem una bona estona entaulats, van arribant les viandes i les begudes, i mentre l’anem fent petar, anirem aprofitant per anar buidant els plats.

Fet i fet, entre cançonetes, ratafies, i demés martingales, estarem entaulats unes 3 horetes, però tot lo bo s’acaba i arriba l’hora de marxar. Altre cop dalt de les bicis, comencem a pedalar, un centenar de metres de baixada, que de seguida es converteixen en sender de pujada, per encara no un quilòmetre més endavant acabar sortint a una pista.

Sense el cap de colla, comencen els dubtes, dreta?, esquerra? La ratafia ja fa efecte, però entre en Francesc M, amb l’ajuda d’en Pere C, que s’han mogut més per aquesta zona, aconseguiran reconduir el ramat.

Pel davant uns trams de pista més planers, i de baixada, que també van bé per anar agafant ritme, mentre l’estómac va fent la seva feina, fins a arribar a les Planes d’en Torroella, on en Pere C sí que ha de posar- se seriós, doncs ens  haguéssim equivocat, passant-nos de llarg l’entrada del sender que hem de resseguir.

Un cop de nou en el bon camí, ens toca una bona estona de puja-baixa per senders, travessant la Serra de Font Picant, amb una baixada final per un sender pedregós que ens durà a la pista ja a tocar de Mont-ras.

Tranquil·lament rodarem altre cop cap als cotxes. Són dos quarts de 6, i ja tenim enllestida la feina. Després de casi bé 27 quilòmetres i 838 metres +, toca carregar les bicis als cotxes, i tornada cap a casa.

Un  bon dissabte de btt, on tot i ser una colla nombrosa no hem tingut cap problema mecànic. Hem gaudit d’un entorn espectacular, bona menjar, i bona companyia, es pot demanar quelcom més?

 Diumenge 24 de Setembre 2023:

Dissabte al vespre, nova convocatòria d’en Joan B per una nova trobada dels Bttargentona. Per un moment dubtem de si fer-li el salt, però potser serà una bona opció sortir una estona i mirar de cremar el excessos d’ahir. Amb aquesta intenció matinarem, i a les 8 ens trobem davant de la Fleca Casas en Joan B, Francesc M, Pere B, Jordi S, i Salva B.

En principi la intenció és fer alguna cosa suau, i aviat decidim que no ens allunyarem gaire. De moment marxem de la Plaça Nova en direcció a l’Agility, per només travessar la riera, entrant al Torrent de Can Bellatriu.

Just passada l’Hípica de Can Salvat, començarem a enfilar-nos fins a sortir dalt de la pista del Camí de les Aigües. No deixem de pujar, ara pels trams que abans eren corriols, i ara han desaparegut desprès del pas de les màquines en la tasca de desforestació que s’està fent pels nostres voltants. Passem per la zona de la Vinya d’en Rouaix, abans d’enfilar-nos fins a sortir al Pi Gros de la urbanització de Can Vilardell.

Seguim pujant per l’asfalt de la urbanització cap al Parc Forestal, on a tocar del restaurant el Tarannà, ens deixarem caure per corriol cap a la Font dels 3 Raigs, on aprofitarem per fer una breu aturada.

Un cop a baix hem de remuntar, i ho fem per la pista que voreja el Torrent de Lluscà, fins a trobar la sortida del Covid19. Seguim pujant, ara cap a la urbanització de la Cornisa, en direcció al Coll de Can Bruguera, tot i que de moment no hi arribarem. Abans, en Joan ens portarà a fer un petit tram de corriol de baixada pels voltants del Camí Vell de Can Bruguera, que algun cop havíem fet de pujada quan sortíem del corriol del Ferrari. Tot plegat, poc més de mig quilòmetre, que de ben segur no tornarem a repetir, i que ens farà que haguem de remuntar per la pista, ara sí fins dalt del Coll de Can Bruguera.

Ara, corriolejarem travessant la Plana dels Brucs, per acabar enfilant-nos al Turó de Can Tunyi, on hi ha la caseta dels caçadors. El proper tram, la divertida enllaçada dels corriols Guineueta i Amaito, que tot i l’extremadament sec del terreny, mentre travessem els Suros de can Soler de baixada, ens permetrà xalar una bona estona.

Acabarem sortint al Sot de la Salamandra, i com no, toca remuntar de nou. Primer cap a la bassa d’en Noe, per continuar pujant per les arrels, travessant el Bosc de la Vendrella, fins a sortir a l’esplanada del Repòs de Sant Bernat.

Passem a tocar de Can Flaquer, per tot just a sota de l’ermita de Sant Martí de Mata, entrar al torrent de les travesses de fusta. Com no, estem de pujada altre cop, i no pararem fins a tornar a sortir al Turó de Can Tunyi.

Desfem el camí pels corriols de la Plana dels Brucs, fins a sortir de nou a Can Bruguera, enfilant-nos per la pista cap dalt de la urbanització de la Cornisa.

Encara no hem acabat de pujar, ara toca uns metres més fins dalt del Turó de Tarau. Una mica de baixada, i trams més planers ens portaran al repetidor del Turó de Can Barraquer. En no res serem a les Planes de can Nogueres, on ara sí ens toca gaudir de nou baixant per senders i corriols fins a sortir a l’Oasis.

Un centenar de metres per la pista, i ja som a la caseta dels caçadors, per fer la baixada final. Primer travessant la zona de l’Esbarzer Gran, per acabar sortint a les arrels de Can Bagot. Següent tram, baixada pel Rovell de l’Ou, abans de sortir a la riera pel canyer de can Comalada.

Feina feta, i excessos cremats amb escreix. Tanquem la sortida a la Plaça Nova amb un petit piscolabis.

El que havia de ser una sortida tranquil.la per estirar cames, ha acabat convertint-se en una sortida força completa de 24,63 quilòmetres amb 1010 metres+. Cremar excessos segur que ho hem fet, i passar-nos-ho bé també!!!