Per Nadal...bici i esmorzar de germanor.

Diumenge 17 de desembre 2023:

A una setmana de Nadal, les sortides en bici no s'aturen. Dissabte és l'hora dels Bicigaló. Aquesta setmana es troben en Pere C, Pepe C, Quim M, Manel V, Quico S, Tino Ll, i Jordi T.

Una setmana més no els hem pogut acompanyar, però gràcies a la tasca d'en Magret sabem que han estat voltant per La Roca del Vallès...

... i  per un moment en format part del pessebre de Can Païssa.

Més tard tindran el dinar Nadalenc, de ben segur ha estat una bona sortida que haurà anat bé per anar fent gana.

Diumenge tenim l'esmorzar nadalenc dels bttargentona. Com sempre hem quedat a les 8 davant la Fleca Casas, però aquest any amb la proposta de treure passejar les bicis clàssiques.

Poc a poc anem arribant en Joan B, Francesc M, Quim M, Salva M, Javi F, Pere C, Pepe C, Jordi T, Pere B, Rafel F, Jordi R, Jordi S, Joan S, i Salva B... però el destacable serà les bicis... 3 plats, algunes completament rígides, fins i tot algun cantilever, i alguna encara amb fang a la forquilla de fa un munt d'anys. Un goig veure aquestes "màquines" després de tota la tecnologia i martingales a les que estem acostumats últimament. 

Només una mostra d' algunes d'aquestes petitones.

Un cop ja hi som tots és hora de posar-nos en marxa. El termòmetre de la plaça marca 3 graus, així que ens anirà bé per anar entrant en calor. Fet i fet és ja un quart de 9, i a les 10 tenim taula reservada a Cal Tatano.

Marxem cap a l'Agility per entrar a la riera, on de seguida començarem a notar la maleïda fresca bé que hi fa. De fet, rodem pel sender amb les herbes dels costats completament gebrades. Fred als peus, dits congelats, collons quin fred hi fa!!! Sort que quan comencen a pujar de seguida se'ns passarà.

Rodem cap al Bell Recó, passant per sota del viaducte de la C60, abans de començar a enfilar-nos per les Malloles de Can Pins, mentre anem fent petar la xerrada. Cadascú al seu ritme, avui el Strava fa festa, i ja ens reagruparem més a dalt, amb aturada i foto inclosa

 

Apa, no perdem temps que encara arribarem tard. Seguim de pujada cap a Can Ribot, on fem el corriol alternatiu a la masia, que ens deixarà dalt de les Planes.

En no res serem a Sant Carles, travessant la urbanització cap al Turó dels Castellans, per entrar en corriols de baixada cap al Pla de l' Espinal, on farem una petita aturada per inflar una roda. 

El següent destí, és baixada cap al Coll de Parpers, on hem de travessar la carretera, abans de resseguir els senders que ens pujaran dalt de la pista, a tocar de l' Àrea de pícnic de Nostra Senyora dels Àngels. 

Anem molt justos de temps, així que el millor serà no deixar la pista fins la Pedrera de la Pedra Blava, i d'aquí en res serem a Òrrius, i potser millor doncs alguna bici ja fa sorolls que no pronostiquen res de bo. 

Puntuals a les 10 som al pati del Tatano, on deixem descansar a les bicis...

... mentre nosaltres passem dins per fer la àrdua tasca que tenim encomanada avui, mentre esperem a en Piu, que tot i no poder encara agafar la bici, no es vol perdre l'esmorzar.

De seguida estem entaulats, els cambrers no triguen res en prendre nota, i començar a portar les begudes, i la teca.

A mesura que arriben les viandes, i corre el porró, l'ambient és va animant. 

Els riures i la xerinola van en augment, però també sabem posar-nos més o menys seriosos quan toca... això sí, el porró segueix voltant.

 Al final, tot ha sortit rodó, no podia ser de cap més manera amb aquesta colla, i ja cap al final, fins i tot algú s' ha animat a donar una mica d'espectacle... enriu-t'hen tu de l'aprenent a guitarrista del restaurant de l'ermita de Fitó!!! Ja, ja, ja. 

Un cop enllestit l'esmorzar és hora de tornar-hi. Paguem, que les bicis ens esperen. Abans una foto de grup...

...i com no, també amb les "companyes" d'avui.

Per tornar, pujarem per la carretera cap a sota del cementiri, per deixar-nos caure per la pista del Burro.

Tot i ser pista ens ho hem passat prou bé, alguns han tingut problemes amb els frens de les bicis, però ho han compensat prou bé, treient cames a les corbes. Per un moment semblava una cursa a Misano.

La baixada ens porta a Can Raimí, i rodant per la riera de Clarà, ens dirigirem cap a el polígon d'Argentona.

En res ja serem de nou a la Plaça Nova. Avui ja no toca piscolabis, més que res perquè a aquesta hora el xino és ple.

La última foto, i cap a casa.

El 2023 està pràcticament enllestit, però de ben segur que amb aquesta colla encara ens queden moltes estones per gaudir junts en el futur.

Bon Nadal, i Bones Festes per a tots!!!

Uns quants bucles més, i no arribem a Nadal!!!

Diumenge 10 de Desembre 2023:

Aquesta setmana té un grapat de dies festius, dimecres el dia de la Constitució, divendres la Immaculada, i dijous molts se l’agafen de pont, així que en principi han de ser 5 dies per no deixar quietes les bicis.

I amb aquesta intenció, dimecres al vespre en Francesc M fa un intent de convocatòria per demà al matí a les 08:30 a la Plaça Nova. Uns per feina, altres confinats pel Covid19, i altres menesters... faran que la convocatòria tingui poc èxit. De ben segur que tot i això, no s’haurà quedat al llit, a l’igual que d’altres que pel que sembla passaran aquets dies festius ciclant per contrades més fredes.

Dissabte tampoc hi ha convocatòria dels Bicigaló, així que els que seguim treballant al menys no tenim aquell rum-rum turmentar-nos tot el dia.

Al vespre, en Joan B posarà les coses en ordre amb una nova convocatòria pels Bttargentona, i puntuals a les 8 serem davant la Fleca Casas per fer-li companyia, en Francesc M, Kiko P, Javi F, Pere B, Marc X, Jordi S, i Salva B.

Hi ha ganes de bici, així que tot i a una primera proposta de fer un Burriac, mirarem de no posar gaire mala cara. Apa, marxem de la plaça guiats per en Kiko que diu que ens té preparada una enllaçada de bucles marca de la casa.

De moment sortirem de la vila per Can Volard, on farem els primers corriols cap al Torrent del Collell, per començar a enfilar-nos per la zona del Rocar d’en Serra, fins a sortir dalt dels dipòsits. No deixem de pujar, ara cap al Dalipà, on entrarem al corriol dels Cactus, que avui ens tocarà fer de pujada. Al capdavant del grup el ritme és alegre, i la resta ja anem un pel alts de pulsacions.

Un cop a dalt, res, uns pocs metres de corriol de baixada, i ja tornem a estar enfilant-nos per pista fins sortir altre cop on érem, primer bucle de la sortida.

Ara baixarem una estona, fins a enllaçar amb la part final del corriol Xtrem, que resseguirem de baixada, passant just per sobre de la Font del Castanyer. No deixem de baixar, tot corriolejant cap a la zona de la Font d’en Quico, tot i que no ens fem gaires alegries, doncs abans d’arribar-hi tornarem a pujar. Ara uns pocs metres de pista, enllaçant amb corriols que ara sí ens faran passar per la Font del Castanyer... i ja van 2 bucles.

Apa, ara pista amunt cap a la zona de la Brolla de l’Albada, i un cop a dalt, a endinsar-nos en corriols de baixada. En poc més d’un quilòmetre ja serem a la Font d’en Quico... tercer bucle? I si hem baixat, ara que toca? Doncs sí, altre cop cap amunt, enllaçant senders i pista, tornarem a passar a tocar de la Font del Castanyer... i ja és el tercer cop que passem per la zona., per tornar-nos a enfilar per la pista que hem passat fa una estona de camí altre cop a la Brolla de l’Albada.

A mitja pujada ens aturarem per a reagrupar-nos, aprofitant per fer una foto, mentre alguns dissimulem bevent una mica, tot desitjant tenir a ma una Biodramina contra el mareig.

A partir d’aquí, deixem-nos de bucles i a corriolejar com les persones. De moment, els propers trams de corriols seran més planers, que ens aniran portant cap a la zona de la Brolla de l’Abril, on la cosa es torna a enfilar. Trams de corriols de pujada, en que ja tenim clar que arribarà un punt on el terreny aixaragallat no ens permetrà pedalar, i haurem de posar peu a terra. Tot plegat seran uns pocs metres, abans de tornar a pujar a les bicis, i seguir corriolejant de pujada de camí al Pla dels Matxos.

No deixem de fer corriols, ara vorejant el Turó de Matacabres, abans de sortir a la pista del Camí del Mal Pas. Només la travessarem, i altre cop a resseguir corriols, amb un petit puja-baixa, per la Brolla d’en Nadal, abans d’acabar pujant fins a la Bassa del Senglar, just als peus de la Roca de l’Àngel.

Una petita aturada per deixar pas a unes caminaires, i ara ens tocarà deixar-nos caure pel corriol del Rocar Més Alt. Trams que de pujada ens són impossibles, i de baixada excepte un petit punt, els trobarem fins i tot divertits.

A la sortida, feixuga pista de pujada cap al Mirador de Cirers, on farem un petit tram de corriol, abans de tornar a enfilar-nos per pista fins dalt de les Planes de Ca l’Abril, tot just per sota de la torre de guaita del Turó de Cirers.

Portem 14 quilòmetres i ja hem superat amb escreix els 800 metres de desnivell+. Ara ens toca baixar, i gaudirem de divertits corriols que ens baixaran altre cop a la pista del camí del Mal Pas, tancant l’enèsim bucle de la sortida. I aquí, amb la feina ja feta, en Kiko ens deixarà, i amb ell també marxarà en Jordi S.

La resta, tot i haver patit, podríem dir que ens ho hem passat força bé, tot i que a algú més li ha passat pel cap abandonar, i això que és una cosa que encara no havíem vist mai. A partir d’ara mirarem de tornar a la normalitat, de moment rodant per la pista cap al Coll de Gironella, per entrar a la cadena, deixant-nos caure altre cop per corriols de la zona de la Brolla de l’Abril, abans de tornar a enfilar-nos ara cap al Laberint del Bosc de Cabrils.

Com en Jordi S ens ha deixat, no hi ha aturada per a la meditació, així que seguim cap a la Mútua fins a les restes de Can Genís, on tornarem a entrar en trams de corriols, ara travessant el Bosc de Can Cardí, que ens han de baixar fins a Can Blanc.

Un cop a baix, rodarem per la pista fins a trobar l’entrada del corriol del Roure, i ja hi som dins. En Marc i en Javi obren el camí d’una ràpida i divertida baixada per la zona de la Vinya del Truc, cap a Ca n’Altafulla. Tot i el terreny força sec, hem gaudit de valent en aquets trams, tot i potser arriscar una mica massa per l’edat que ja tenim, però si hem arribat a baix sans i estalvis, “que nos quiten lo bailaooo!!!”.

Ara resseguirem la pista cap a Òrrius, per un cop a la carretera, només travessar-la, pujar cap a Can Guineu, i altre cop a corriolejar, amb uns primers metres més planers, per seguir enfilant-nos per la ziga-zaga que ens pujarà cap al Turó d’Aquença.

Quilòmetre 23 i s’han acabat les pujades per avui. Ara ens deixarem caure cap a la Pedra de la Fada, seguint cap al dipòsit de sobre les Ginesteres, amb la baixada final pels corriols que travessen la Brolla de Riudemia.

Un cop a la pista a tocar de Can Boringues de Baix, ja només ens queda rodar tranquil·lament cap a Argentona per cloure la sortida entaulats a la Plaça Nova. Un petit piscolabis ens ajudarà a refer-nos d’aquests casi bé 31 quilòmetres amb 1.102 metres+, mentre anem posant fil a l’agulla per la sortida del proper diumenge, on farem l’esmorzar de Nadal... però això, serà a la propera crònica, quan ens haguem recuperat de tots el bucles Parraganians de la sortida d'avui!!!

Sense esperar-ho és puja molt, i es baixa millor!!!

Diumenge 3 de Novembre 2023:

Els dies passen volant i ja tornem a ser diumenge. Ahir, dissabte, nova sortir dels Bicigaló. Aquest cop a la convocatòria d'en Pepe C, s'afegiran en Pere C, Quim M, Tino Ll, Manel V, i Oscar E. Trobada a les 8:30 a la Plaça Nova, de la que en sabem poca cosa... s'hi ha afegit algú més? El que sí hem mig esbrinat és part del recorregut, Dosrius amb el Gorro de pujada, i poca cosa més... de ben segur s'ho hauran passat d'allò més bé, amb esmorzar Bicigaleru inclòs.

Diumenge tocarà sortida dels BTT Argentona, i amb aquesta intenció penja la convocatòria en Joan B.

Fidels a la crida del líder matinarem per ser a les 8 davant la Fleca Casas, en Joan B, Francesc M, Quim M, Pere B, Marc X, Jordi S, Kiko P, Javi F, i Salva B.

La primera hora fa fresqueta, així que, tot i amb una mica de retard, ens posarem a la feina. Marxem de la plaça en direcció a l'Agility, travessant la riera per entrar de cop el Torrent de Can Bellatriu.

Resseguim el torrent fins a la Hípica de Can Salvat, on començarem a corriolejar cap al Torrent de la Reina, passant per sobre de Can Cabanyes abans de sortir a la pista del Camí de les Aigües. Al ritme de pujada comença sent alt, a veure si algú posa seny que ja no som tant joves.

Només ens estarem a la pista un centenar de metres, aviat tornarem a estar enfilant-nos tot enllaçant corriols, per acabar sortint al Pi Gros de la urbanització de Can Vilardell.

Travessant la urbanització de pujada per l'asfalt, arribarem el Parc Forestal, per tot just passat el restaurant Tarannà, endinsar-nos en corriols de baixada cap a la Font dels 3 Raigs, passant per sobre de Can Lledó abans de sortir a la pista del Torrent Lluscà.

Ara ens haurem d'enfilar un centenars de metres per la pista fins a trobar la sortida del Covid-19. En resseguirem un petit tram de pujada, per de seguida tornar a enllaçar senders i pista pujant cap per urbanització de La Cornisa.

Travessem la urbanització, i més pista de pujada fins al Coll de Can Bruguera.

Ara anirem a buscar els corriols, que travessant la Plana dels Brucs, amb la petita enfilada final fins a sortir a la caseta dels caçadors del Turó de Can Tunyí.

Portem quasi bé tota la sortida pujant, i ja és hora de xalar amb alguna baixada, però primer farem una breu aturada per agafar una mica d'esma.

De seguida ens posarem a la feina, primer resseguint els primers trams del Guineueta de baixada, per després enllaçar amb el Bisturí. Fa molt de temps que no hi passem i avui farem cas en Jordi S que diu que l'ha fet fa poc. Mentre uns es miren l'entrada, en Jordi s'hi fica sense fer escarafalls... que caram, a seguir-lo!!! Tot i un parell de punts més tècnics, acabarem gaudint de valent mentre anem baixant tot travessant els Suros de Can Soler.

A la sortida, i amb la sensació d'haver gaudit d'una bona baixada, tenim a tocar l'entrada de la Hawaiana. No ens ho pensem ni un moment, i ja hi som dins, ara corriolejant per acabar deixant-nos caure fins al Torrent de la Salamandra.

En ocasions anteriors, ara ens enfilariem cap a la Bassa d'en Noè,  però avui decidim enfilar-nos per la pista. Pujada feixuga, fins a trobar l'entrada del Ferrari.

Aquest corriol també fa temps que no fem, i avui toca comprovar si els treballs de desbrossament l'han malmès encara més. Els primers metres fins a la Plana dels Xafa-rocs és força ciclable, els trams posteriors han pràcticament desaparegut, amb lo que acabarem sortint al Torrent del Pixadors dels Ases amb la sensació de que potser trigarem força temps en tornar-hi a passar.

Ara ens toca remuntar, sempre hi fem per la pista del Camí Vell de Can Bruguera, o això és el que han pensat en Kiko i en Javi que van al capdavant. La resta, després de les baixades que ens ha animat a fer en Jordi S, li donarem un nou vot de confiança, per enfilar-nos per corriols. 

Aviat ens n'empenedirem, la cosa comença més o menys bé, però de seguida errem el camí, i com no pot ser de cap més manera, acabarem empenyent les bicis.

Al final acabarem sortint a la pista, on ja ens esperen en Kiko i en Javi, per de nou tots junts, pujar per la pista de nou al Coll de Can Bruguera, on farem una segona aturada, aprofitant per menjar alguna cosa, i fer la foto, abans de que en Francesc i Kiko ens deixin. Se'n tornen cap a Argentona amb el "bono-bici" ja esgotat per avui.

La resta seguim amb la sortida, ara amb en Pere B com a líder. Esperem al menys que "aquell dia sí que hagués vingut", i la cosa acabi bé.

De moment tornem a resseguir els corriols de la Plana dels Brucs, però ara enllaçant amb nous que, primer ens baixaran cap a la zona de la Font dels Avellaners, per després enfilar-nos per acabar sortint al Coll de Can Xerrac.

Enfilada pel sender que ha quedat després del pas de les màquines fins al Turó de la Llorità, amb baixada fins a sortir a la pista del Camí Ral.

Aquí, altre cop a baixar. Bona enllaçada corriolaire que ens deixarà a Canyamars.

Ara, a rodar tranquil.lament per les riera de Can Rimbles,  cap als antics Rucs del Corredor. Ens toca pujar de nou, i ho farem per la feixuga pista de les Cabanes de Dosrius. Gairebé un quilòmetre de pujada, mentre anem passant a tocar la caseta del Pinetell, el Cep, la Llenega...

... tot recordant temps passats, quan hi passàvem seguint a en Joan Vidal. 

Els records duran el que duren, i una mica més amunt ens n'adonarem. Tenim dubtes d'on som, i com continuar. Anem improvitzant, i al final, passant a tocar de les restes de Can Barraquer, acabarem sortint a la pista, dalt de la Cita.

Doncs ara remuntarem uns metres fins a la Plana de Can Nogueres...

...abans de començar a baixar de nou. Corriols ja coneguts, passant pel Turó de Can Gaspar, que ens acabaran baixant a l'Oasis.

Rodant uns centenars de metres per la pista en direcció a Can Ferriols, entrarem altre cop en corriols a la caseta dels caçadors. Ara baixant cap al Turó de les Rovires, per seguir travessant la zona de l'Esbarzer Gran, mentre en Jordi S va cridant no sé què de "entrem a la dreta!!!". 

 Com estem en trams coneguts, i tenim clar que no és mala opció, cap dins sense rumiar. Altre cop a gaudir de divertits corriols, que passant per sobre de Coll de Bocs ens faran sortir al Nutrisport.

Ja no ens complicarem més la vida, deixant-nos caure pel torrent, de seguida sortirem a la riera, i en res ja serem a la Plaça Nova.

Després d'aquests 32 quilòmetres amb els seus 1204 metres+, ens hem ben guanyat el piscolabis.

A hores d'ara ja hem passat una nova setmana, amb una altra bona sortida de diumenge, tot i que abans de fer la crònica, haurem de desentortolligar el cervell després dels bucles seguint a en Kiko P.

Una Pedra de les Orenetes, amb extres

Diumenge 26 de Novembre 2023:

Últim cap de setmana de Novembre, i com ja és costum en època pre-nadalenca, tampoc podrem acompanyar als Bicigaló en la seva sortida de dissabte. Pel que se sent a dir, en Pere C, Pepe C, Quim M, Oscar E, i Jordi S han pogut gaudir d’una sortida de corriols per Argentona, Sant Carles, La Roca del Vallès, i ves a saber que més... el que sí sabem, és que a les 12 estaven a la Biblioteca d’Argentona tot escoltant al mestre argentoní de l’Intel·ligència Artificial...

... entre d'altres, que ni amb fèrula es poden estar a casa...

...i suposem que una estona abans, també gaudint de l’esmorzar Bicigaleru.

Dissabte al vespre, en Joan B torna a penjar la convocatòria per demà pels Bttargentona. Hi ha ganes de corriolejar, sobretot d’alguns que la Burriac Xtrem els ha tingut absents les últimes setmanes.

Més o menys puntuals, a les 8, davant la fleca Casas ens trobarem en Joan B, Francesc M, Javi F, Quim M, Pere B, Marc X, Pere C, Salva B, i avui també ens acompanyarà l’Oriol Gil.

Sembla ser que ningú porta cap ruta al cap, el que no serà cap impediment per a que ens posem en marxa, deixant la plaça en direcció a l’Agility. En res, decidirem el que podem fer, algunes zones com la Torrassa, La Roca, ja són massa habituals... i perquè no anem a fer els corriols dels Bosc de Ruscalleda? No és mala idea, fa temps que no hi anem, i serà una bona manera de fer-nos treballar de valent, i a les bicis també.

Doncs apa, ja som rodant per la riera cap a la riera de Riudemeia. Entrarem al corriolet de la nevera, amb els seu característic microclima, abans d’enfilar-nos cap a Can Roviró. En res ja serem dins dels corriols que ens pugen cap a Can Vinyamata, i una mica més amunt sortirem a la pista de la Pedrera de la Pedra Blava.

Un centenar de metres per la pista, i ja tornem a ser pujant per corriols, ara travessant el Bosc de Can Païssa, per acabar rodant per la pista cap al Coll de Sant Bartomeu.

Travessem la carretera, i tot just passada l’ermita, tornem a entrar en trams de corriol de pujada cap dalt del Turó de la Cabana del Moro. Uns metres de baixada per pista, i ja som a l’entrada dels corriols que ens han de baixar cap a la Pedra de les Orenetes.

A partir d’aquí, el segment d’Strava anomenat Futurama.  Poc més de 2 quilòmetres de baixada ràpida i divertida, amb un rocam seguit, que fa treballar de valent les suspensions de les bicis, alhora que a nosaltres. Com sempre, en trams més complicats és bo seguir una bona roda... la d’en Marc no compta, a no ser que et vulguis encigalar massa... res, la d’en Quim o en Francesc són garantia d’èxit, i això ens ha servit per acabar sortint a la Pedra de les Orenetes, amb les cames i braços cansats, però amb un somriure d’orella a orella.  I en Miquel Àngel a casa seva!!! És que no està mai a l’aguait!!!

Un cop a baix, aturada per menjar alguna cosa, i fer la foto de grup, tot comentant com ha anat la baixada.

Reprendrem la marxa, i ara no tenim més remei que pujar de nou. De fet, ja tenim clar que ho farem pel corriol que hi ha a tocar de la pedra. Un quilòmetre de pujada, sense excessives complicacions, traient algun punt de pedres al tram final, que ens portarà a sortir dalt de la pista que puja cap a Sant Bartomeu.

Nosaltres no ens hi enfilarem, ara tornarem a fer trams de corriols de baixada que en porten cap al Bosc Màgic d’Òrrius. Aquí ens trobarem amb un grup de caminaires, amb els que compartirem un tram de corriol tot esperant que tinguin a bé decantar-se per deixar-nos passar. No han estat gaire per la feina, i hem hagut d’anar darrera seu, el que alguns ens ha servit per anar millorant la tècnica d’equilibri sobre la bici.

Un cop el camí net, continuarem passant per sota de la Pedra de l’Elefant, abans de sortir a la carretera que puja d’Òrrius a Sant Bartomeu, que només travessarem, per continuar corriolejant, ara de pujada cap al Bosc de Can Planes, tot passant primer a tocar de la sortida del corriol The Rock.

Fa unes setmanes que ens han comentat que a la zona hi estan treballant les hordes d’en Famades, i no trigarem pas gaire en comprovar-ho. El corriol que passava per sobre de la Pedra Foradada, ja ha passat a millor vida, i ara ja és una pista. De fet, ens trobem les motoserres al terra, mentre els pencaires s’estan cruspint l’esmorzar.  Fins i tot, per poder arribar fins a la pedra haurem de baixar-nos de la bici per anar passant per sobre de la brancada que hi ha estesa arreu... i la destrossa només ha fet que començar!!!

Ja ho anirem veient les properes setmanes, de moment ara tornem a la sortida. Els propers trams seran de baixada, resseguint els tobogans del CDR. Als primers metres també s’hi ha fet tasques de desbrossament, tot i que encara s’hi pot passar. La resta, de moment continua més o menys igual, amb lo que gaudirem d’una divertida estona baixant, mentre alguns encara recordem el primer dia en que en Quico Vallbona ens hi va portar.

La baixada ens deixarà al Torrent de Can Companys, que resseguint-lo ens portarà a la carretera de Parpers. Aquí, l’Oriol ens deixarà, ja fa estona que ho diu, però s’ha anat engrescant, i no veia l’hora de deixar la sortida. Sembla ser que s’ho ha passat força bé, fent corriols que no li eren coneguts. Ara se’n torna cap a casa per la carretera.

La resta continuem amb la sortida, travessant la carretera per anar a buscar el Torrent de Sant Miquel. Tot just abans d’entrar-hi ens trobarem amb l’Enric T, així que ja tornem a ser 9. 

Ens toca pujar de nou, uns diuen de fer-ho per l’Star Trek, d’altres per corriols que ens pugin cap al Coll de Parpers, i davant del dubte de fer pista o corriols, ja sabem com acabarà la cosa. Doncs apa, a les primeres de canvi sortim del Torrent de Sant Miquel, i a corriolejar de nou. Primers trams més suaus, però de seguida la cosa es va escalfant, i als trams finals l’esma es va acabant, mentre els esbufecs van en augment, tot i que sempre mirarem de posar bona cara.

Desprès de poc més d’un quilòmetre, acabarem sortint a la carretera a tocar del “Jabalí de Oro”, la que resseguirem uns pocs metres fins dalt del coll, on l’Enric ens deixarà. Se’n torna cap a Argentona, mentre la resta encara allargarem una mica més abans de fer la última baixada de la sortida.

De moment ens enfilarem cap al Pla de l’Espinal, per anar a buscar l’entrada dels últims corriols de la sortida. El primer tram, ens permetrà una baixada ràpida fins a sortir a la carretera que puja a Parpers, on farem un petit reagrupament abans d’entrar al Koala.

Ara sí, que ja no hi ha volta enrere, com sempre, la baixada no ens deixarà indiferents, tot i que seria bo un terreny més humit, per a que alguns no es queixin de que aixequem massa polseguera frenant. Frenem més,  frenem menys, el que ningú ens traurà serà la bona sensació a la sortida, després d’una nova baixada a molt bon ritme.

La sortida ja està enllestida, només ens queda la tornada tranquil.la per la riera, tancant la sortida a la Plaça Nova, amb un nou piscolabis al xino, que avui ben bé ens l’hem guanyat.

Hi ha dies en que tenim la sensació d’haver estat tot el matí pujant, però avui, tots tenim la sensació d’haver xalat baixant de debò... bé, tots menys en Miquel Àngel, però que no pateixi que la propera que ens acompanyi, tornarà a ser... de pujades!!!

Apa, casi bé 30 quilòmetres amb 838 metres+ per tancar Novembre.