Btt Argentona: Avui, esmorzar de Nadal!!!

Diumenge 13 de Desembre 2020:

Diada de Santa Llucià, amb la dita popular de “Per Santa Llúcia, un pas de puça”, i és que a partir d’aquesta data, segons sembla, les tardes deixen d’escurçar-se.

El que avui s’escurçarà segur serà la sortida. Toca esmorzar nadalenc i aquest 2020 no ho farem dins d’un restaurant....serà com diu en Magret, un esmorzar que no valdrà res!!!

Però comencem per l’inici, puntuals a la trobada matinera de la Plaça Nova ens trobem en Joan B, Francesc M, Javier F, Toni P, Quim M, Jordi S, Pere C, Pepe C, Salva M, Pere B, Marc i Salva B.

Avui la sortida té pinta de ser una clàssica per estirar cames i anar fent gana, així que sortim cap a l’Agility i a rodar per la riera cap al Bell Racó. Passarem per sota del viaducte de la C60, pugem fins a la carretera de Parpers, que haurem de travessar abans d’entrar per la cadena i començar-nos a enfilar pels senders i corriols clàssics de la zona de les Malloles de Can Pins. Aquí ens creuarem amb els Bicicorriols, amb una breu xerrada abans de seguir cap al Turó de Can Ribot.

Fem el corriol alternatiu que evita passar arran de la casa i que ens deixa dalt de les Planes de Can Ribot.

Hem de continuar cap a Sant Carles, on al bell mig de la urbanització ens veiem obligats a aturar-nos per una punxada a la roda d’en Marc.

En Joan B es posa mans a la feina i en un no res ja tornarem a ser dalt de les bicis.

Travessem la urbanització per l’asfalt cap al Turó dels Castellans, per tornar a endinsar-nos en corriols mentre travessem el Bosc de Can Poc. Aprofitarem per fer el corriol de la Pistola fins a sortir a la carretera que baixa cap a santa Agnès de Malanyanes. Més endavant encara farem un corriol sense gaire solta, només pel fet de ensenyar-lo a la gent del grup que encara no hi havia passat mai. El farem del dret i del revés per acabar baixant a Ca l’Arumí.

Travessem la carretera i pujada cap a la Pedrera dels Dous, on rodarem per la pista fins passada l’ermita de Sant Esteve del Coll. Aquí ens toca tornar altre cop en corriols, i ja no deixarem d’enfilar-nos fins a ser dalt de la Torrassa del Moro.

Un cop dalt no ens donarà temps ni d’ensumar la flaire a brasa que impregna l’ambient. No ens aturem, i ens deixem caure cap al Pla de la Bassa del Llop. Ara ens toquen divertits trams de corriols de baixada cap a la zona del Penjat dels Garrofers, fins a acabar sortint a la carretera de Can Bordoi.

Aquí ens veurem obligats altre cop a aturar-nos. Als metres finals abans d’enfilar-nos a la carretera, trencada de cadena a la bici d’en Quim M. Altre cop, amb l’ajuda d’en Joan B i en uns minuts ja tenim la cadena com a nova.

Mentre, la resta aprofitem per fer petar la xerrada. Ja se sap, en aquest país uns treballen i la resta fan poc més que mirar.

Reprenem la sortida fent uns centenars de metres per asfalt, abans de remuntar un tram de sender que ens portarà fins al Dragon Khan, tot just a un punt on encara han respectat les màquines que hi estan duent a terme treballs de desforestació.

El terreny està perfecte, humit desprès de les últimes pluges, amb una molt bona adherència, el que ens permetrà una divertida i ràpida baixada fins baix del Sot de Can Bosquets. Tot i això, encara hi ha hagut temps per un petit ensurt, en el que algú ha pogut comprovar que el teixit Castelli no és del tot resistent al fregament amb el terra.

La sang no ha arribat al riu, i menys al Torrent dels Rials que ens tocarà vorejar de camí a Dosrius, i aquí si que ha estat un campi qui pugui. Són quarts d’onze i segons la logística ja hauríem de ser preparant l’esmorzar. Doncs apa, enlloc d’anar per l’alternativa de la riera, el capdavant del grup entra a la carretera i comencen a imprimir un ritme frenètic, que ens deixa a uns quants encara acabant d’arribar al pont de Dosrius.

Ja no hi haurà manera de reagrupar-nos, així que la tornada cap a Argentona la fem uns per carretera i d’altres aprofitant per entrar a la riera, evitant tant com sigui possible l’asfalt. La sortida ja està llesta i sabem de sobra el punt de trobada.

Fins aquí la sortida. Gairebé 30 quilòmetres, on s’ha quedat força lluny dels 1000 metres+ de les últimes sortides...

... però encara queda el millor. Aquest 2020 ha estat un any complicat, aquest maleït Covid-19 està posant les coses molt difícils, però de moment no ens podem queixar del tot. Sembla ser que estem prou bé de salut, amb més o menys feina, i gaudint com sempre de bones sortides i millor companyia. Tot plegat un bon motiu de celebració, amb lo que ens posem mans a la feina...