Dia estrany.
Sortida tardana i sense esmorçar, més per rodar una mica de cara a la Monegros que per res més.
Ai la Monegros...
Bé... feia segles que no pujava per la Riera de Clarà i la Pujada dels Burros fins a Òrrius, així que, avui era el dia.
A dalt de la pujada, quan la pista troba la carretera d'Òrrius, decideixo la resta de la ruta: travessar el turó per anar a baixar al camí de Ruidemeia, pujar a fer un tallat a Sant Carles i després ja veurem.
I en plena auto-deliveració, apareix un biker demanant com s'arriba a Dosrius. Aishhh, saps qué?, ja t'acompanyo que és més fàcil :)
I au, seguim plegats la resta de la ruta. Alfonso es diu el company i ve de Premià.
Enlloc de travessar el Turó per dalt, enfilem la pista de Ruidemeia des del poble i tranquil·lament fem camí.
A l'alçada del Bell Recó, travessem l'accés a la C60 i pugem pel clàssic camí de can Ribot (casa de les galledes).
Xerrant xerrant, decidim que enlloc de baixar a DosRius desde la cadena de després de can Ribot, feriem una Torrassa i un Dragon Khan. I vinga'n, cocacola a Sant Carles i xino xano fins la Torrassa que, a més, l'Alfonso no hi havia pujat mai.
Foto de rigor i cap avall que fa baixada.
 |
| L'Alfonso, de Premià, a la Torrassa del Moro |
 |
| RMR a la Torrassa |
Tot i que no encerto la variant més divertida del Dragon Khan, fem una baixada en 3 trams que no està gens malament, sobre tot tenint en compte que la darrera vegada em vaig desviar i vaig anar a parar a un cul de sac del que només es podia sortir desfent camí arrossegant amunt la bici.
I fi de la història, Dosrius, Riera d'Argentona i cap a casa que és tard i vol ploure.
Aquí el track, per qui s'animi, que al final ha resultat una sortida "resultona".
Per cert Alfonso, quan vulguis, ja som on som.
Som-hi !
