domingo, 26 de febrero de 2012

Això és un clàssic en tota regla !

Avui hi havia força gent per tot arreu... es nota que hi ha ganes de sortir després de quasi un mes de "fresqueta"...

09:10 a l'Agility i au, cap a amunt.
Avui en Jordi i jo, RMR, que el Xevi ha de còrrer i l'Andreu i la Maria volten per La Sènia que és un poble que hi ha al mig del no res allà entre Catalunya i València :P

Amunt pels ja clàssics corriols que pugen fins l'Urbanització de Sant Carles i després pista primer i després corriol avall fins la carretera del Parpers.

Fa un mes vaig canviar les pastilles dels discos. A la primera setmana des de llavors, el fre d'endavant no retornava i es quedava frenat.

Mecànic.

A la següent retornava perfecte però... no frenaven !!!  al principi de la sortida encara tiraven però després res de res, fins el punt que baixant per un dels corriols que des del Parpers van a trobar el Camí de Ruidemeia vaig haver de tirar la bici avall perquè amb els dos frens 100% accionats seguia agafant més i més velocitat...

Així que au, a mitja sortida, tomaba cap a casa que amb zero frens no es pot anar enlloc.

Mecànic.

Avui, al sortir de casa, el tacte dels frens era bo i semblava que per fi, la meva bici ja tornava a ser "la de sempre"...  però no...  a la pista que baixava de l'urbanització de Sant Carles cap el Jabalí, ja vaig veure que el d'endavant feia figa..

Ara bé, millor que la setmana passada segur: el de darrera sembla funcionar amb normalitat, amb el tacte una mica estrany (a vegades ja passa, suposo, quan les pastilles són noves) però responent correctament.

Bé, travessem la carretera del Parpers i anem a trobar els corriols que ens tiran avall direcció La Roca.

Trams espectaculars per treure-li totes les prestacions als amortidors  i gaudir a sac del descens.... encara que el fre d'endavant cada vegada pitjor...

Un dels trams més divertits ens deixa a la carretera, a uns 4 km per sota del Jabalí direcció Granollers. Per recular, ens endinsem de nou al bosc i corriols amunt que fa pujada. Molt xulos fins i tot pujant.


Anem tirant sense saber ben bé on som fins que uns forestals que s'estaven fotent un tiberi de cal deu a un revolt del bosc, ens aclaren les idees: per arribar a Sant Bartomeu, heu de pujar per l'esquerra... i au, cap amunt.

Descanset i aigua a la Font de Sant Barotmeu.

Font de Sant Bartomeu

Un cop sortim a la cruïlla, a la dreta la pista ens porta a Orrius. A l'esquerra el camí ens deixa a la pista de la pedrera i, cap avall, a Ruidameia.

Optem per l'esquerra.

Arribem pels corriols fins la pista de la pedrera. A la pista anem a trobar un dels corriols que baixa directe a Ruidemeia (el que surt quasi de la carretera)  i... al tram de les arrels, ja sense fre d'endavant, quasi quasi acabo per terra... sort que el de darrera va responent.

I el Jordi pren la iniciativa i tira per endavant fins que...

Jordi per terra: tot un clàssic  :)




...  es fot un dels seus aterratges marca de la casa i me'l trobo estirat, en contra-direcció, i sense moure's...  però res, el Jordi és un paio dur, no es podia moure perquè no podia descalar els peus, però res, quatre blaus i fora.


I bé, hem pujat, hem baixat, el Jordi se l'ha fotut... què ens falta? Res.

Doncs cap a casa que és tard i vol ploure :)

I dilluns... sant tornemi:

Mecànic.

I a vore la setmana vinent.






 

No hay comentarios:

Publicar un comentario