Sortida de "caigudes i estripades" per Burriac

A les 8 a l’Agility ens hem trobat en Joan B, Jordi S, Carlos P, Pere B, Robert i Salva B. Mentre decidiem que fer, ha arrivat en Juanjo, un àntic company de col.legi d’en Joan B i ha decidit unir-se al grup.

Decisió unànime....... anar cap a la zona de Burriac, pujant pels corriols aprop de Mada, direcció Torre Ametller.

Com sempre Burriac és sinònim de pedres, arrels, pujar i pujar…..però ara l’estat dels corriols degut a les plujes fa que sigui quasi bé impossible no posar el peu a terra continuament i més per als mortals que anem en 26”…

.....bé, alguns han hagut de posar el peu i d’altres també el que no és el peu.  De fet en un corriol he patit una petita caiguda marge avall, però m’ha salvat el poder fer de Tarzan amb els arbustos que hi havien (El fet d'anar al final del grup ha permès que no hi hagi foto).

També hem tingut temps de jugar……primer a fer de funambulistes en un petit pont:

…. I desprès a en Jordi S. se li ha ocorregut amagar-se per asustar a la resta del grup:

Un cop acabats els jocs de natura, la ruta ens ha portat per sota del castell de Burriac i agafem corriol que baixa cap a Cabrera, però abans d’arribar-hi, de nou corriol de pujada que ens ha de deixar a l’alçada de l’aparcament de cotxes de la Pista de Burriac.

Agafem pista de pujada per anar en direcció a la creu de Cabrils i la Mútua. Hem fet la baixada de “la Bèstia”, i en Carlos P ens ha demostrat que les 29" també tenen problemes d'estabilitat baixant, fent un fora de pista de llibre...... però no m’ha donat temps de fer foto.

Aquí m’he quedat sense pastilles de fre de darrera. Així que en Jordi S per problemes d’horari, jo per problemes tècnics i en Juanjo per problemes estètics en el seu mallot, hem hagut de tornar cap a Argentona.

Desprès de separar-nos, la resta del grup han anat cap a la Mútua. Han fet el corriol que baixa davant la cadena direcció Orrius i a mig camí han remuntat cap a la casa abandonada. Desprès de pistejar una estona, corriol tècnic fins a la Font d’en Quico i cap a casa sense cap incidència més a remarcar.

Malgrat les 3 caigudes, els pantalons estripats, les ferides i mitjons trencats d’en Pere B......

 ......ha estat una sortida molt currada i divertida, que a més ens ha ensenyat que és possible perdre una amistat de l’infantesa en només un parell d’hores!!!! Jajajajaja

PD. Gràcies a en Pere B pel track i en Joan B per les fotos.

Podeu veure el track: