Dissabte més o menys puntuals ens trobem a la Plaça Nova en
Pere C, Josep, Oscar E, Jordi S i Salva B.
La temperatura és força baixa i de fet ho comprovem al
cartell lluminós de la Plaça que marca 0ºC.
De totes maneres, alguns ja porten
doble guant i doble mitjó, així que sortim cap a l’Agility i enfilem riera
amunt.
A la riera la sensació de fred encara és major i s’aprecia
la gebrada sobre la vegetació.
Continuem cap a la riera d’Òrrius doncs la primera intenció
és pujar pel corriol dels Galzerans, però abans d’arribar-hi a algú ja se li
estan congelant els dits de les mans i necessitem entrar en calor el més ràpid
possible.
Doncs apa, enfilem pujada pel corriol del Gas que fa temps
que no hi passem. Els primers trams malgrat el pendent es fan força bé, però
els trams finals estan bastant tancats amb els matolls. Pel que es veu no és un
corriol que s’hi passi sovint i anem en compte que últimament hem tingut algun problema
amb els canvis i els matolls.
Sortim a la carretera dalt del Coll de Parpers, on fem un
tram d’asfalt passant pel Jabalí de Oro doncs anem a fer els corriols de
baixada de Can Sigala. Normalment aquests corriols sempre els fem de pujada,
però baixant són força divertits.
Un cop a baix, travessem la carretera de La Roca per
endinsar-nos de nou a la muntanya i començar a pujar cap al corriol de la Creu.
Anem tot xino-xano enllaçant corriols de pujada cap a la
zona del Turó del Gall, continuant fins a sortir a la pista de la Pedrera.
Ja estem de tornada i decidim recular un tram de pista per
anar a buscar la baixada cap a Can Vinyamata, on just a abans d’arribar-hi fem
el corriol que enllaça amb el dels Galzerans.
Acabem baixant passant per Can Roviró i sortint a la riera
de Riudemeia, on de nou es nota una temperatura força baixa.
Rodem per la riera i cap a casa.
Malgrat el fred inicial ha estat una bona sortida fent una
ruta clàssica, però a l’inrevés del que estem acostumats.
Dissabte al vespre intent de convocatòria de whatsapp, però
només arriba la confirmació d’en Joan B i la resposta d’en Manel L i en Ramon S
dient que no podran venir. De totes maneres l’esperança és l’últim a perdre i
segur que algú més s’apunta.
Dit i fet, puntuals a les 8:00 i amb una sensació tèrmica no
tan freda com dissabte, ens trobem en Joan B, Salva M, Quim M, Quico P, Javier,
Enric T, Jordi S i Salva B.
Abans de sortir algú diu d’anar cap al Corredor.....ostres sembla
que avui potser serà una sortida rodadora, encara que veient el gruix del grup,
no sé que pensar. No crec que triguem gaire a veure com anirà el matí.
Sortim cap a l’Agility i agafem riera amunt tot fent petar
la xerrada, fins que arribem a l’entrada del corriol de Can Comalada. Aquí començàrem
a entrar en calor.
Fem corriol amunt fins arribar a la pista del Veïnat de la
Pujada, pugem per les arrels cap a la zona dels Porcs i anem fent corriols de
pujada cap a l’Oasis.
Avui les cames estan pesades i ja es veu que s’haurà de
patir. De totes maneres cal dir que malgrat la majoria del grup estan a un
nivell físic més alt, no tenen cap problema a esperar-se quan cal i
reagrupra-nos, i ho han hagut de fer en varies ocasions abans d’arribar a l’Oasis.
Continuam pujant cap a la zona de Can Nogueres, on a l’arribar
a dalt tenia clar que anàvem en direcció a Can Bruguera, potser ho farem per la
pista? No hem trigat gaire a veure que això és un miratge, comencem a enllaçar
puja-baixa de corriols, passant per la zona dels Boscos de Can Gel fins a
sortir a la pista que puja de Can Rimbles cap a Can Bruguera.
De seguida tornem a entrar en zona de corriols. Passem perla
zona de la Font de la Moreneta, però no ens hi aturarem. Seguim fins a sortir a
la pista que baixa cap a la Urbanització La Cornisa.
Aquí guiats per en Joan B ens dirigim a fer el corriol del
Cabró, fins a sortir a la pista del Camí Ral, on ens aturem per reagrupar-nos i
menjar alguna cosa.
Mentre estem aturats, alguns aprofiten per fer una mica el cabra i deu ni do el bé que ho fan!!.... i com
es diu, més val una imatge que mil paraules:
.... i en moviment encara millor:
En Jordi S ja té tard i ens deixa. La resta continuem per la pista fins a la cadena d’en Tintorer, on
trenquem a la dreta deixant el Camí Ral. Hi ha dues opcions o baixar per Can
Tintorer cap a Llavaneres, o enfilar pujada per la pista cap a la Pedra de la
Ferradura. Doncs apali, cap a la segona!!!
De seguida deixem la pista per entrar en un corriol que ja
vam fer fa uns mesos. Estret, tècnic en els primers trams i acabat en baixada.
Fins aquí tot bé, sinó fos que sabem el que ens espera després.
El corriol ens deixa a un punt que si continues baixant et
condueix cap a la Hípica de Llavaneres, però nosaltres anem cap a dalt. Ens
esperen 2,5 quilòmetres de pujada. El primer tram estret, amb xaragalls i
matolls fins a sortir a la pista que ens pujarà per la zona del Montalt fins a
la Pedra de la Ferradura.
Aquest tram és el més feixuc de la sortida i més si tens un
dia en que las cames no van ni amb rodes. Menys mal quer al grup hi regna el
companyerisme i en Joan B i en Salva M s’han esperat per donar ànims fins
arribar a dalt.
Un cop a la Pedra de la Ferradura ens tornem a reagrupar i veiem
que ja és tard per seguir pujant fins al Corredor, amb lo que decidim fer camí
de tornada.
He estat força vegades a aquest lloc i mai se m’havia passat
pel cap pensar el perquè del nom d’aquestes pedres. Doncs aprofitem per veure
que hi diu Sant Google:
“Es
tracta d’un gran bloc de granit situat al coll on conflueixen els límits
municipals d’Arenys de Munt, Dosrius i Sant Vicenç de Montalt. És la petita de
les dues pedres que hi ha. Té un gravat que sembla una ferradura, però es
desconeix el significat. Podria ser una marca que delimitava les antigues
parròquies”
Per baixar, ho fem pel corriol alternatiu que voreja la
pista i que ens deixa després d’una divertida i ràpida baixada a la part de dalt
de l’Aspirina.
Continuem altre cop per la pista fins a fer de nou el
corriol del Cabró i enfilant pujada cap a Can Bruguera.
De Can Bruguera, fem la pista del Camí de la Cornisa,
agafant corriol cap al Parc Forestal.
Travessem el Parc i anem a buscar l’entrada del corriol d’en
Bellatriu. Aquest corriol sempre és divertit de fer i més quan acabes cansat una
ruta i pots gaudir de la ràpida baixada, però aquest cop encara ha estat millor
gaudint de la baixada darrera de l’Enric T. Quina manera de baixar i què fàcil
que ho fa!!!
El tram final el fem baixant pel corriol de Can Marfà
acabant sortint a la riera de Can Bellatriu, on aprofitem per immortalitzar la sortida amb una foto de grup.
Al final, malgrat patir més del desitjat, ha estat una bona
sortida de 32 quilòmetres i 1180 metres de desnivell+.
El track:
Powered by Wikiloc
No hay comentarios:
Publicar un comentario