ESPERXADA 2018

Aquesta setmana els companys de Cabrera organitzen la Burriac Bike, amb problemes d'última hora amb els permisos del Parc i la Generalitat, que fan que hagin d'adaptar-se al mapa ciclable de la zona, obligant-los a fer més pista del desitjat.

Nosaltres, buscant zones on encara no arribi el 155 del BTT, ens acostarem fins a Banyoles a participar a la 6ena ESPERXADA, una de les curses més nombrades i alhora més “temudes”, no en va els mateixos organitzadors ja ho avisen a la seva web:

“A aquestes alçades ja ens comenceu a conèixer però no per això deixem de recordar-vos el nostre segell identitari: recorregut físicament exigent, tècnic i espectacular que requereix una important resistència física i bones aptituds de conducció de la BTT.”

De totes maneres, per ser el primer cop per a la majoria de nosaltres, ens decantarem per fer el recorregut curt, amb 40 quilòmetres i 1500 metres de desnivell positiu ja en tindrem prou per començar. Els 65 quilòmetres i 2800 m+ del recorregut llarg ja són figues d’un altre paner i els deixarem per una altra ocasió.

Tenint en compte la duresa de la prova i seguint els consells de descansar el dia abans, dissabte farem bondat i deixem de banda la bici per no carregar les cames.

Diumenge ens hem de llevar ben d’hora, doncs la cursa comença a les 08:00 i tenim una estoneta de viatge, així que quedem a la Plaça Nova a ¾ de 6 del matí.

Més o menys puntuals ens trobem en Joan B, Quim M, Rafael F, Pol P, Vadó P i Salva B....ahhh i en Quim C que va tard i diu que ja ens trobarem a Porqueres. Doncs apa, carretera i manta que en poc més d’una hora ja serem a la zona esportiva de Porqueres.

Arribem ja de dia, però a aquesta hora la temperatura encara és força baixa. Comencen a arribar els participants a la cursa i mentre ens dirigim a recollir el dorsal i la bossa del corredor, veiem com es comencen a preparar les màquines que seran les protagonistes de la sortida d’avui.....algunes rígides, però moltes dobles, amb bones suspensions i fins i tot algunes e-bikes.

Els minuts previs a la sortida els aprofitem per rodar una mica i escalfar cames....saludar a la plana major dels Bicicorriols....a l'Eloi i en Biel Vidal......o alguns coneguts de Monbike o SBR..... i aprofitant que encara fem bona cara ens farem una foto al photocall.

Un cop es dóna la sortida, comencem neutralitzats per asfalt en direcció a Camós. Ens anem enfilant poc a poc mentre el grup s’està estirant i cadascú va agafant la seva posició. Són primers trams rodadors on ja començo a notar que les cames no van com haurien d’anar...a veure si no hauria d’haver descansat ahir?

Entrem als Boscos de Can Raimó i comencem a fer els primers trams de corriol, malgrat el grup encara no està estirat del tot i ens hem d’aturar en algun punt per petits taps. Aquí ja ens anem separant i ja tenim clar que no podrem fer la cursa tots junts.

 Sense descans anem enfilant-nos cap a Puig Bataller, on farem els primers trams de baixada del dia. Estem enllaçant trams de pista i corriol fins al quilòmetre 9,5 on trobem el primer avituallament. A l’arribar, en Joan B i en Quim M tot just ja reprenen la marxa i en Pol i en Rafael ja fa una estona que hi ha passat doncs porten un ritme més alt. En Quim C i jo no desaprofitem la ocasió i ens aturem uns moments a prendre una mica de beguda i menjar algun fruit sec, tros de plàtan o taronja.

La cursa continua pujant cap al Collet de Cal Negre amb alguns trams de rampa exigent. Les sensacions continuen sense ser bones, les cames van pesades i per si fos poc, els velcros de les sabates es descorden cada dos per tres....i estem començant la cursa!!!

Alguns trams de rampa tècnics i exigents fan que sigui fàcil haver de posar peu a terra i més quan es tracta de trams de corriol estrets que no permet avançaments.

Ens anem enfilant per corriol cap al Pla de San Nicolau on acabarem fent els últims metres per asfalt fins a arribar a l’altura de l’ermita on es troba situat el segon avituallament, on parem a menjar alguna cosa i aprofitarem per prendre un gel a veure si aconseguim posar en solfa les cames.

Uns instants aturats comentant la cursa amb els organitzadors i tornem a reprendre la sortida entrant de nou en corriols de pujada que ens porten cap al Golany on iniciem el primer descens típic de l’Esperxada de la sortida... i deu ni do quin descens, espectacular i complicat de fer amb rígida i sense tija telescòpica. De fet hem hagut de posar peu a terra en alguns punts sinó volem prendre mal i és que no estem acostumats a aquests tipus de baixades... i tenint en compte que comptàvem trobar cartells de la organització avisant de baixades tècniques, potser aquesta serà de les fàcils?

La baixada s’acaba al Collet de Portelles i ara ens toca ascens que es va endurint a mesura que anem fent trams plens de pedra i lloses que ens porten cap a Coll Saposa. Aquí sembla que el gel ha fet efecte i les cames ja van molt millor, així que a l’arribar al Coll ja vaig sol i així serà tota la resta de la cursa. En Quim, Joan i Rafael són més endavant i ja no ens veurem fins a l’arribada.

Al Coll Saposa es separen la cursa llarga i curta, i nosaltres ens disposem a fer un tram tècnic de baixada cap a la riera de Rocacorba on tornem a coincidir uns metres amb el recorregut llarg, però de seguida ens tornarem a separar ja que segons comenta la organització als participants del recorregut curt ens tenen preparat un nou corriol de pujada en direcció al Comaestremer, el punt més alt del Pla de l’Estany....i si ells ho diuen, ens ho hem de creure.

La cursa segueix fins a sortir al Pla de Martí on hi ha situat el tercer avituallament, on es tornen a juntar els dos circuits..... el Rocacorba Food Truck.

Al reprendre la cursa ens espera el descens del “food truck”, la primera baixada que la organització marca com a tècnica....

....i la veritat que tenen raó. Són pràcticament 2 quilòmetres de baixada on farem un desnivell de casi 400 metres per uns corriols tècnics, revirats i amb diferents trams de pendent considerable que molts farem a peu, doncs no tenim la tècnica, material i mentalitat per afrontar-los amb garanties d’èxit. De fet, hi havia un accidentat pràcticament a la sortida del corriol i els serveis sanitaris baixaven corrent al mateix ritme que jo amb la bici, inclús ens hem avançat mútuament en un parell d’ocasions.

Un cop a baix en esperen uns propers 5 quilòmetres enllaçant pista, senders i corriols sense tant desnivell que ens portaran, sobre el quilòmetre 28, al Collet de Pujarnol on està situat l’últim avituallament del recorregut.

Travessem la carretera i tornem a endinsar-nos en pujades cap a Sant Patllarí on ens espera una curta però dura rampa de la vesant oest on ja no queden forces per afrontar-la sense posar peu a terra i on ens avança el primer classificat del recorregut llarg, que fa tota la pujada dalt de la bici, però patint de valent.

Un cop a dalt, toca rodar trams més o menys planers fins a arribar al Coll de Vi, on torbarem l’última baixada del dia..... el descens de l’Aritjol, que comença amb una entrada amb forta pendent entre dos grans pedres i que continua durant un quilòmetre on els frens de la bici treballen al màxim....al menys els meus, perquè a mig corriol m’avancen els tres següents del recorregut llarg que baixen a full gas. Quina enveja veure’ls, sembla tan fàcil!!! Aquí també hi ha algun tram que millor posar peu a terra, estem acabant la cursa i no es cosa de fer-se mal a última hora.

A la sortida del corriol ja ens podem considerar “finishers” de l’Esperxada, doncs només queda rodar de tornada cap a la zona esportiva de Porqueres amb la satisfacció d’haver gaudit i patit d’un espectacular recorregut.

A l’arribada ens espera la organització amb un bon plat de macarrons, botifarra i cervesa fresca per recuperar-nos de l’esforç.

Abans de marxar, aprofitem de nou el photocall per immortalitzar les cares de satisfacció per la feina ben feta.

No podia deixar passar aquestes paraules dels organizadors:

“Som un equip i un únic objectiu, que mentre patiu/gaudiu, no hagueu de pensar en res més. No deixar cap detall a l’atzar perquè l’experiència sobre la bici sigui inoblidable. No tenim una arribada amb 13 inflables, ni pancartes superxules de 5x3, però la nostra inversió està a la muntanya.”

....no fa falta inflables, pancartes, ni demés parafernalies....només un bon entorn, molta il·lusió i una feina ben feta....i això sens dubte l’ESPERXADA és una cursa on ho compleixen a la perfecció, es nota les mans de gent apassionada del BTT i la muntanya.

Un plaer haver participat a aquesta edició. Una experiència increïble que no oblidarem.

El track:

Powered by Wikiloc