Dissabte 01
d’Abril de 2022:
Hem tancat un altra mes, i tot i que encara falten uns dies per a Setmana
Santa, la nit de divendres, en Magret farà una crida per a una nova trobada
dels apòstols Bicigalerus: “qui s’apunta demà? Jo demà tinc que estrenar
mitjons!!!!”. Ja ho sé, potser ha estat una crida massa laica, però el
fet és que ha estat força efectiva. Puntuals a la Plaça Nova a les 8, ens
trobarem en Jordi T, Quim M, Pere C, Pepe C, Jordi F, Tino LL, Manel V, Quico
S, Oscar E, Josep, Robert D, i Salva B. Al final, el messies i 11 dels apòstols,
n’ha faltat un, el Judes del grup, però si la canalla té basquet, el primer és
el primer.
Si Jesús va triar els seus 12 apòstols per a ser “pescadors d’homes” i
propagar el seu missatge, en Magret ens ha cridat per ser els seus apòstols, i
guiar-lo en una bona corriolada. Doncs apa, que no sigui dit, però abans que
tot, una foto.
Marxem de la Plaça Nova cap a l’Agility, per entrar a la riera. Rodem en
direcció a la riera de Riudemeia, per fer els primers metres de pujada, enfilant-nos
cap a Can Roviró. A partir d’aquí, l’enllaçada clàssica de corriols que passant
per Can Vinyamata, ens portarà fins dalt de la pista de la Pedrera de la Pedra
Blava.
Un centenar de metres per la pista, i altre cop a enfilar-nos per corriols,
ara tot travessant el Bosc de Can Païssa, en busca del primer tram de corriol
de baixada de la sortida, el corriol de La Lola. En Quim al capdavant, i la
resta seguint-li l’estela. Algun petit reagrupament, abans d’enfilar-nos cap a
l’entrada de l’Àmic Invisible.
Els propers trams ja els hem fet un munt de cops, així que aprofitarem per enllaçar-los
sense aturades. Tot i que el terreny continua estant extremadament sec, la
baixada serà força ràpida i divertida, enllaçant amb el The Rock. Feia temps
que per unes coses o altres no ho fèiem tot seguit, i avui hem pogut xalar com
la canalla amb aquests espectaculars trams del Bosc de Ca l’Argent.
A la sortida, aturada tot esperant que arribi tothom, per continuar deixant-nos
caure cap a la zona del Bosc de Can Planes. Just per sobre de la Pedra Foradada
farem uns primer metres del corriol Amagat,
fins a trobar l’entrada del Calipso. La part final del grup no ens ha vist
entrar-hi, i baixaran unes metres per la
pista. La resta gaudirem del corriol, amb uns primers metres més tècnics, però
que aconseguirem fer sense cap entrebanc.
Ens tornem a reagrupar tots abans d’entrar al corriol de la Creu, que ara
farem de baixada, enllaçant-lo amb els corriols que ens baixen cap a la Vinya d’en
Tomàs. En aquests trams ens creuarem amb en Francesc Lozano, que després de
fer-la petar una estona, serà l’encarregat de fer la segona foto de grup de la
sortida.
Tot plegat, portem uns 5 quilòmetres pràcticament tot de baixada, i
ara no ens queda més remei que remuntar. De moment, corriolejarem fins a sortit
a Can Companys, on hem de travessar la carretera de Parpers, abans d’entrar al
Torrent de Sant Miquel. Dubtes de quina opció triar de pujada, però al final
farem cas a en Piu que ens diu de no enfilar-nos per l’Star Wars, “massa pistero”
diu, doncs res, si vols corriols, cap problema!!!
Els propers trams de pujada seran corriols que de ben segur ens ajudaran a
fer gana per a l’esmorzar a l’arribar a la plaça. De moment, els trams inicials
són poc exigents, però a mesura que anem avançant, el pendent i les pulsacions
també van en augment. Amunt, amunt, amb un petit tram al final on sabem que
haurem de baixar de les bicis. Tot plegat seran uns pocs metres, i altre cop a
pedalar i donar-ho tot per a acabar sortint al Coll de Parpers, tot just a
tocar de l’antic “Jabalí de Oro”.
La gana i el cansament ja es comencen a notar, però alguns portem des de fa
estona la idea de fer la última baixada
pel Koala. Tot i això, en Robert, L’Oscar i en Josep, decideixen que ja en
tenen prou, i s’acomiaden per deixar-se
caure per la Via Romana. La resta, tot i alguna minsa remugada d’algú, tenim per
davant els últims metres de pujada cap a sota del Pla de l’Espinal.
Un cop a dalt, sender més planer, fins a trobar l’entrada del corriol de
baixada. Cap dins, i a deixar córrer les bicis, en principi fins a sortir a la
carretera que puja cap al Coll de Parpers, per als propers trams gaudir dels divertits trams del
Koala.
A la sortida, últim reagrupament, mentre alguns comentem les sensacions d’aquest
trams, i d’altres miren el rellotge tot pensant que potser ja és massa tard per
a esmorzar.
Res, res, que ja ho tenim. A rodar cap a la riera, i tornada a la Plaça
Nova, on el Cèsar Diaz, ens prepararà uns entrepans, i algunes begudes que de
seguida ens refaran de l’esforç de la sortida.
25,62 quilòmetres, amb 720 metres+, i ja tenim mig cap de setmana a la
butxaca.
Diumenge 02
d’Abril de 2022:
Dissabte al vespre, els Bttargentona a l’espera d’una nova convocatòria,
quan arriba un missatge d’en Joan B: “Demà jo no sortiré per fer descans🤦🏼♂️”. Ostres, ens
quedem sense líder, i ara que fem?, a més, minses respostes confirmant venir. De
moment, matinarem i ens acostarem a la Plaça Nova a veure que passa.
Més o menys puntuals, ens trobem en Francesc M, Kiko P, Javi F, Jordi P, i Salva
B. La temperatura no és excessivament baixa,
tot i que alguns sembla ser que potser troben a faltar un forro polar. Doncs
mirarem de buscar zones el més assolellades possibles, i potser la banda de Can
Bruguera no serà mala opció. Doncs apa, si ningú s’hi oposa, som-hi!!!
Marxem de la plaça cap a l’Agility, travessem la riera i ja som dins del
Torrent de Can Bellatriu. Primers metres pel torrent, fins tot just passada la
Hípica de Can Salvat, on trenquem a l’esquerra per fer les primers trams de
corriols de la sortida.
Uns centenars de metres de corriol de pujada, abans de sortir a la pista
del Camí de les Aigües, que només travessem, i ja som altre cop pujant per
corriols, ara en direcció a la Vinya d’en Rouaix. Uns trams de pista i senders
oberts per les màquines a les tasques de desforestació de la zona, ens ajudaran
a pujar fins a sortir al Pi Gros de la urbanització de Can Vilardell.
Asfalt amunt cap al Parc Forestal, que hem de travessar mentre ens enfilem cap als peus del Turó d’en Dori. Més corriols de pujada fins al creuament de pistes de la Plana del Pou de la Plata, on trobem l’entrada del corriol de l’Incinerat. Apa, més pujada, corriol sinuós que no et dona respir, i al sortir a la pista, encara uns metres més amunt, fins dalt del Turó de Tarau, punt més alt de Mataró.
Ara toca un petit tram de corriol de baixada, fins a sortir a la pista que ens pujarà en direcció als Boscos de Can Gel, on trobem l’entrada del Mikaku. Avall que fa baixada, enllaçant amb els corriols que passant per la Font de n’Oms, ens portaran al torrent de pujada cap al Coll de Can Bruguera, on farem una breu aturada per fer un mos.
Seguim, deixant enrere Can Bruguera, per entrar als corriols que travessen
la zona de la Plana dels Brucs, on de fet pocs n’hi queden després del pas de
les màquines. Seguim corriolejant, fins a enfilar-nos a l’esplanada de la
caseta dels caçadors.
Ara tenim pel davant el que a l’Strava anomenen com el Mistral, que no deixa de ser l’enllaçada dels corriols que coneixem com el Guineueta, i l’Amaito. Ves tu quins topònims, però el realment important és que, tot i la malmesa que han fet els treballs de desforestació també a aquesta zona, podrem gaudir durant poc més de 2 quilòmetres, d’aquests divertits i ràpids trams de baixada que ens deixen al Sot de la Salamandra. Val a dir, que el pas continu de bicis, i potser fins i tot algunes motos comencen a notar-se, i ja no es baixa amb el mateix “flow” que a l’inici, de totes maneres continua sent una bona opció per a les nostres sortides.
Ara ens toca remuntar, i ho fem en direcció a la Bassa d’en Noe, on
comencem a enfilar-nos pels trams d’arrels, mentre travessem el Bosc de la
Vendrella, fins a sortir dalt de l’esplanada del Repòs de Sant Bernat. Uns metres
més endavant tenim Can Flaquer, entrant al torrent just a sota de l’ermita de
Sant Martí de Mata. Altre cop, senders i corriols amunt, fins a tornar a sortir
a l’esplanada de la caseta dels caçadors.
Ara hem de desfer el camí fet fa una estona, primer pels corriols de la
zona del Pla dels Brucs, de camí a Can Bruguera. Ens enfilem cap dalt de la
urbanització de la Cornisa, on tornarem a fer el corriol de l’Incinerat, però
ara de baixada.
A la sortida, anirem a buscar el corriol de l’Amazones, primers metres de
baixada pel tallafocs, cap a la Plana d’en Vilardell, i el corriol ens deixarà a
la pista que ens baixa cap a l’Oasi.
Uns metres per la pista, cap a la caseta dels caçadors propera a can Ferriols,
on trobarem l’entrada als últims corriols de baixada de la sortida. Que no pari
la festa, baixada ràpida i divertida, cap a la zona de l’Esbarzer Gran, amb
sortida final a les arrels de Can Bagot. I encara ens en queda una mica més,
últims metres deixant-nos caure per la zona del Rovell de l’Ou, per acabar
sortint a la pista de Can Comalada. Ara sí que ja ho tenim llest, el canyer ens
deixarà a la riera, i en res ja serem altre cop a la Plaça Nova.
24,37 quilòmetres, amb 999 metres+, on encara alguns tindrem temps de fer el piscolabis de rigor.
Desprès de les últimes setmanes d’entrenament per pista i
carretera d’en Francesc, Kiko i Javi per a la Volta a Eivissa de la propera
setmana, esperem que tot i el fred que encara no s’ha pogut desempallegar algú,
la sortida els hi hagi agradat. Si més no, hi hem posat tota les ganes per a que
trobessin a faltar el mínim possible l’absència d’en Joan.
Per cert, ni fotos ni res... amb el pedalar, ara amunt, ara avall, ni hi hem pensat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario