Aquesta setmana ha estat una mica estranya, potser pel fet de que estem a plena entrada de la festa major d'estiu d'Argentona i ja es pensa en altres coses, o que alguns ja estan immersos en les vacances, o potser per qualsevol altre questió més o menys inexplicable.
El fet ha estat que alguns hem matinat per ser presents a una NO convocatòria d'en Joan B. De fet davant la extranya crida de whatsapp pels Bttargentona, només hem estat a les 8 a la Plaça Nova en Jordi F, Pere C, i Salva B... per moments, fins i tot, hem dubtat si era diumenge o dissabte!!!
Desprès d'esperar una estoneta tot mirant si algú més treia el cap, decidim que avui ja hi som tots, així que toca marxar cap a l'Agility, ja amb la intenció clara de fer una sortida que sigui divertida, no excessivament exigent, però que alhora ens permeti la necessitat fisiològica d'un esmorzar bicigaleru, i això ho aconseguirem fent una Torrassa.
Docs apa, cap a la riera, per rodar tranquil.lament en direcció al Bell Recó, passant per sota del viaducte de la C60, abans d'entrar en els primers trams de corriol de pujada per les malloles de Can Pins, per on ens ens anirem enfilant cap dalt del Turó de Can Ribot.
Al ser dalt, seguim cap a la urbanització de Sant Carles, on ens deixarem caure al restaurant, per fer baixada pel sender que ens deixa a Ca l'Arumí.
Només travessar la carretera ja som pujant per l'asfalt cap a la pedrera dels Dous, on avui tornarem a rodar per la pista fins passada l'ermita de Sant Esteve del Coll, on trobem l'entrada del corriol que ens ha de pujar cap a la Torrassa. Tenim dues opcions, dreta que aprofitem els atmosfèrics per pujar primer, i poder observar com s'ho maneguen els e-bikers.
La resta de la pujada, com sempre amb uns primers metres més assequibles, abans de pujar polsacions als trams més rocosos. Avui ens hem trobat abans d'arribar a dalt un arbre caigut que barra el pas pel corriol antic, on s'hi ha fet un intent de variant que no és ciclable, al menys de pujada, així que ens veurem obligats a posar peu a terra per passar-hi. Tot plegat un parell de metres, i ja som de nou dalt de les bicis, ara sí sense aturades fins a ser dalt de la Torrassa, que avui trobem pràcticament buida, amb la guingueta tancada, i amb uns cartells anunciant que els "mestressos" han decidit plegar.
Aprofitem per fer una aturada, menjant una barreta, i fent la foto de rigor.
De seguida estem de nou dalt de les bicis, ara fent un curt tram de baixada que ens deixa al Pla de la Bassa del Llop, on anem a buscar els corriols de baixada que ens han de portar cap al Penjat dels Garrofers, on avui, fent cas a en Piu, enllaçarem amb els corriols que ens baixaran fins al pont de la carretera de Can Bordoi.
Només entrar-hi ja notem alguna cosa rara, de fet no tenim la sensació de fer molt de temps sense haver-hi passat, tot i que el terreny sembla dir el contrari. El terra es veu molt poc trepitjat, i sembla que fins i tot la vegetació estigui fent desapareixer el corriol. De moment l'anem resseguint sense excessives complicacions, fins a arribar al tram final. Quan arribem a baix, el pont ni es veu, sembla una jungla on es fa difícil trobar el camí, i com els últims cops que hi hem passat, la sortida a la carretera tot just passat el pont continua tancada amb multitut de brancatge que s'hi ha llençat expressament, el que ens obliga a rodar uns metres per dins del torrent abans de poder pujar a la carretera.
Res, ara ens toca uns centenars de metres rodant de baixada per la carretera de Can Bordoi, abans d'entrar al sender pel que ens enfilarem fins a trobar la part final del Dragon Khan, on és hora de xalar deixant córrer les bicis mentre anem baixant cap al Sot de Can Bosquets.
Al ser a baix, travessem la carretera, i jo som de nou baixant per corriol i sender vorejant el Torrent dels Rials cap a Dosrius, on deixarem la vila anant a buscar l'alternativa de la riera, tot i que avui, rodarem pista amunt buscant l'entrada de més adalt, tot mirant d'evitar els esbarzers que de ben segur hi ha a la variant clàssica de sota. Un cop dins del corriol, el resseguirem passant a tocar de la bassa de la Vinya d'en Santos, abans de deixar-nos caure pel canyer del Torrent de la Feliua, que a la sortida ens deixarà ,ara sí, a la riera.
Feina feta, només ens queda rodar tranquil.lament per la riera de tornada cap a Argentona, on encara estarem de sort trobant lloc al Cesar Diaz per entaular-nos per a una nova bona estona d'esmorzar.
Ahhhh, i mentrestant altres estaven fent coses maldrestres pels Pirineus Orientals....
... coses de canalla!!!
Nosaltres, a Argentona, amb aquests 25,75 quilòmetres i 616 metres+ donem per tancat el cap de setmana de btt.
I no penseu que només han estat coses extranyes el cap de setmana, perquè la propera setmana n'hi ha que també hauran corriolejat sols com un mussol, però com sempre, les sortides de divendres no compten!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario