Montaltbike 2017

Arriba l’últim cap de setmana de Gener i el que això comporta, la Festa Major d’Hivern de Sant Vicenç de Montalt. Com cada any, els Xurribikers organitzen una nova edició de la Montaltbike, aquest cop és la 16ena.

A les 8:00 les zones condicionades com a aparcament es van omplint. L’ambient és espectacular, més de 700 bikers preparats per gaudir d’un bon matí de btt.

Abans de les 9:00 qui més qui menys es va col.locant a la sortida. En Francesc M, Salva M, Quico P i Javier es col.loquen als primers llocs per mirar de sortir ràpid i així evitar possibles taps a l’arribar als primers corriols.

Aquest cop decideixo agafar-m’ho més en calma i sortiré des de més enrere i fer la cursa al meu ritme. Fa quinze dies que no agafo la bici i la cursa ja es dura de per sí.

En Jordi S, veient que a les 8:00 no hi havia ningú a la Plaça Nova....

....ha decidit anar xino-xano cap a Sant Vicenç i fer part de la cursa d’estranquis. De fet a estat l’únic en pensar a fer alguna foto de la sortida.

Puntuals a les 9:00 es dona la sortida i comencen trams d’asfalt i de pista combinant pujada i baixada per anar estirant la cursa, que ens porten fins a la riera de Caldetes a Torrentbò.

Seguim riera amunt i anem pujant passant per la zona de la Capella del Remei fins a arribar més o menys al km. 5 on comença el primer tram de corriol i el que això comporta, el tap de costum que ens té parats més o menys 10 minuts.

Un cop passat, anem baixant fins a sortir a la pista lateral del peatje de la C32, on continuem cap a Can Jalpi on comença un divertit corriol de pujada que ens passa per la zona del Bosc Vertical Jalpi Aventures.

Acabem sortint de nou a pista i baixem altre cop fins a sortir a la riera de Caldetes a Torrentbò.

Aquí fem un tram clàssic d’aquesta cursa que ens duu cap al Castell de l’Oliver, per anar fent trams de corriol i pista que en pugen cap ala zona de Torrentbó on arribem al primer avituallament de la cursa. Aturada per prendre alguna cosa per veure i menjar plàtan o taronja per anar recuperant forces.

La cursa continua amb uns 2’5 quilòmetres de pujada contínua amb trams de corriol combinats amb pista que ens porten a la part alta de la urbanització Supermaresme, on farem el corriol Pit i Collons de l’edició 2016, però aquest cop de baixada.

Comença un puja-baixa de corriols que té com a destí final la pista on trobem l’edificació abandonada que es coneix com “El Corral”. En aquesta zona es troba el 2on avituallament i després de prendre alguna cosa continuem de nou.

 Just passat el corral entrem en corriols ja coneguts que ens van pujant fins a sortir a la pista que va cap al Corredor.

Girem cua i fem baixada per corriol cap a la Creu de Rupit i continuant amb el que és un clàssic a la Montaltbike, corriols de pujada cap a la Pedra de la Ferradura.

Entrem a fer el corriol de baixada que va paral.lel a la pista i que ja hem fet un munt de cops, però no arribarem a l’Aspirina. A mitja baixada, trenquem a l’esquerra i anem a fer pista i corriol fins a sortir a la zona de la cadena d’en Tintorer, on remuntem de nou per la pista per entrar en el corriol que hem fet un parell de cops, amb la variant que a la sortida sempre enfilem pujada altre cop cap a la Pedra de la Ferradura, en canvi la cursa segueix per corriol de baixada fins a sortir a la Hípica de Llavaneres.

Toca remuntar pista amunt cap a la part alta d’Onze Pins on trobem l’últim avituallament de la cursa. Alguna cosa de veure i menjar tampoc va malament per agafar forces pel trams finals.

Resten els trams finals de corriols de pujada que ens porten a la Urbanització Supermaresme tot passant a tocar de la casa d’en Jorge Lorenzo.

Ja només ens queden 3,5 quilòmetres de divertits corriols de baixada que ens porten fins a la línia d’arribada, on ja fa estona que en Francesc, Salva, Quico i Javier hi hanm arribat, però encara estan fent petar la xerrada i paint el ben guanyat entrepà de botifarra.

També arriba en Valentin que també a fet la cursa pel seu compte i aprofitem per fer una foto de grup.

En definitiva una cursa que m’ha semblat més dura que l’anterior edició, però que malgrat patir en alguns moments, no deixa que hagi estat divertida de fer i sigui un punt fixe a l’agenda del 2018.... i més si a més de passar-ho bé t'endús un premi de consolació. Jajajaja

El track:

Powered by Wikiloc